descripció

Bana, la  Partida i caseriu del mun. de Tírvia (Pallars Sobirà)

C

Banagaus  Jaciment paleontològic de l'època del Plistocè inferior al mun. des Mercadal (Menorca)

B

H

Banc Atlàntic  (Barcelona, 1901 - 1984)  Entitat bancària

C

N

Banc Català de Crèdit  (Barcelona, 1964 - )  Entitat bancària

C

N

Banc Català de Desenvolupament  (Barcelona, 1964 - )  Entitat bancària

C

N

Banc Comercial Transatlàntic  (Barcelona, 1904 - 1990)  Entitat bancària

C

N

Banc d'Alacant  (Alacant, 1965 - )  Entitat bancària

V

N

Banc de Barcelona  (Barcelona, 1609 – 1920)  Banc públic. Creat per solucionar les tensions entre la Taula de Canvi i la banca privada. Amb la victòria dels Borbons el 1714 desaparegué. El 1844 va reprendré les seves activitats amb el mateix nom, però la nova societat es va dissoldre el 1920. (SC)

C

N

Banc de Catalunya  (Barcelona, 1920 - 7/jul/1931)  Entitat bancària. Fundada per la societat financera Fàbregas i Recasens. Participà en la fundació de CAMPSA i del Banco Exterior de España, entre d'altres. El 1931 va presentar suspensió de pagaments.

C

N

Banc de Crèdit Balear  (Palma de Mallorca, 1872 - 1960)  Entitat bancària

B

N

Banc de Crèdit i Estalvi  (València, 1887 - )  Entitat bancària

V

N

Banc de la Petita i Mitjana Empresa (Bankpyme)  (Barcelona, 1978 - )  Entitat bancària

C

N

Banc de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1881 - )  Entitat bancària

C

N

Banc d'Europa  (Barcelona, 1973 - )  Entitat bancària

C

N

Banc de València  (València, 1900 - 1984)  Entitat bancària

V

N

Banc Hispano-Colonial  (Barcelona, 1876 - 1950)  Entitat bancària

C

N

Banc Industrial de Catalunya (BIC)  (Barcelona, 1964 - 1982)  Entitat bancària

C

N

Banca Catalana  (Catalunya, mar 1959 - feb/1984)  Entitat bancària. Fundada a partir de la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup de financers i industrials catalans, encapçalats per la família de Jordi Pujol, amb el propòsit que Catalunya tingués un instrument financer propi. A més a més de patrocinar productes i campanyes de caràcter nacional, Banca Catalana es convertí en el primer grup bancari català en la dècada dels anys setanta, però la crisi industrial i immobiliària l'afectà greument (1981) i, finalment, passà a propietat del Banco de Vizcaya. (SC)

C

N

Banca Jover  (Barcelona, 1737 - 1978)  Entitat bancària

C

N

Banca March SA  (Palma de Mallorca, 1946 - 1985)  Entitat bancària

B

N

Banca Mas Sardà  (Barcelona, 1844 - 1984)  Entitat bancària

C

N

Bancal, Ramon  (Catalunya ?, s. XIII – s. XIV)  Frare franciscà

C

B

Bancal dels Sacs, el  Antic hostal del mun. de Pinell de Solsonès (Solsonès)

C

G

Bancell, el  Gran masia (975 m alt) del mun. de Guixers (Solsonès)

C

G

Bancells, Sant Andreu de  Veure> Sant Andreu de Bancells  (Vilanova de Sau, Osona)

C

G

Bancs, Benet  (Barcelona, 1666 - Messina, Sicília, Itàlia, 1749)  Religiós franciscà

C

B

Bancs, Sant Jaume dels  Veure> Sant Jaume dels Bancs  (Montmajor, Berguedà)

C

G

Bandera, La  (Barcelona, 1836)  Proclama política

C

P

Bandera Negra, La  (Barcelona, 1925 – nov/1926)  Organització secreta d'acció directa. Dependent d'Estat Català, partit que era dirigit per Francesc Macià i Daniel Cardona des de l'exili. Entre els fundadors hi havia diversos dels complicats en el "complot de Garraf" (Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Enric Granier-Barrera i Jaume Balius). Es dissolgué arran dels fets de Prats de Molló. (SC)

C

P

Bandera Roja  (Barcelona, 1968 - )  Organització d'esquerra revolucionària

C

P

Bandolers, alt dels  Petit serrat del mun. de Llanera de Ranes (Costera) que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l'antiga venta de Bandolers. En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l'alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha). (GEC)

V

G

Bandolers, serra de  Serra dels mun. de Bagergue i Tredòs (Vall d'Aran)

C

G

Bañeras, Francesc  (Barcelona, 1786 - Santiago de Compostela, Galícia, 1863)  Flautista i compositor

C

B

Baños, marquesat de  Títol concedit el 1742 per Carles VII

E

H

Baños, Ramon de  (Barcelona, 1890 – 1980)  Operador i realitzador cinematogràfic

C

B

Baños, Ricard de  (Barcelona, 1882 – 1939)  Realitzador i productor cinematogràfic

C

B

Banqueta, la  Via de la ciutat de Lleida (Segrià)

C

G

Banquet de la Victòria  (Barcelona, 19/nov/1905)  Celebració de la Lliga Regionalista. Àpat de conseqüències transcendentals en la política de Catalunya. Celebrat en ocasió de la victòria a les eleccions municipals. La manifestació a la sortida de l'àpat, els trets i els ferits davant la Fraternitat Republicana (lerrouxista) suscitaren una caricatura del "Cu-cut" que disgustà l'estament militar, el qual, amotinat, calà foc a la redacción del setmanari. Aquests fets provocaren la caiguda del govern espanyol presidit per Eugenio Montero Ríos. (EUC)

C

P

Bantonella, la  Caseriu del mun. de Flix (Ribera d'Ebre), situat a la dreta de l'Ebre, a 1 km de la vila, vora la carretera d'Ascó.

C

G

Banü Wägib  (País Valencià)  Família musulmana

V

B

Bañuls, Vicent  (Alacant, 1866 – 1934)  Escultor

V

B

Bañuls i Aracil, Josep  (Alacant, 1856 – 1922)  Escriptor

V

B

Banús, Francesc  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Advocat i escriptor

C

B

Banús i Comas, Carles  (Vic, Osona, 1852 – Madrid, 1934)  Enginyer militar i escriptor

C

B

Banya, la  Península de l'Ebre (Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

C

G

Banya del Boc, puig de la  Aflorament volcànic del mun. de Canet d'Adri (Gironès)

C

G

Banyadors, els  Antic nom del santuari de Paller (Bagà, Berguedà). Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari.

C

G

Banyalbufar  Municipi de Mallorca Occidental: 100 m alt, 18,1 km2, 504 hab (1999)

B

M

Banyalbufar, baronia de  Jurisdicció de les Balears, confirmada el 1329 a Humbert de Fenollar

B

H

Banyaloques, riera de  Afluent dretà de la riera de Gotarra (Gironès i Baix Empordà)

C

G

Banyells, port de  Pas (2.545 m alt) al mun. d’Ordino (Andorra)

A

G

Banyeres  Veïnat del mun. de Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà)

C

G

Banyeres  Llogaret del mun. de la Vansa (Alt Urgell)

C

G

Banyeres, priorat de  Priorat benedictí del mun. de Banyeres del Penedès (Baix Penedès)

C

H

Banyeres, Ramon Pere de  (Catalunya ?, s. XII)  Cavaller

C

B

Banyeres i Cateura, Joan  (Barcelona, 24/nov/1883 - Cauderan, França, 4/abr/1942)  Industrial i polític. Adscrit a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16/feb/1936. A mitjan gener de 1939 partí cap a l'exili.

C

B

Banyeres del Penedès  Municipi del Baix Penedès: 173 m alt, 12,14 km2, 1.647 hab (1999)

C

M

Banyeres de Mariola  Municipi de l’Alcoià: 816 m alt, 50,3 km2, 6.848 hab (1999)

V

M

Banyeta, la  Veïnat del mun. de Palol de Revardit (Gironès)

C

G

Banyets, illeta dels  Illot i jaciment ibèric del mun. del Campello (Alacantí), situada al nord del barri del Carrer del Mar.

V

G

Banyoles  Municipi i capital del Pla de l'Estany: 172 m alt, 10,89 km2, 14.985 hab (1999)

C

M

Banyoles  Despoblat del mun. de Tivissa (Ribera d'Ebre)

C

H

Banyoles, estany de  Llac de 107,53 ha de superfície, al mun. de Banyoles (Pla de l’Estany)

C

G

Banyoles, mandíbula de  Mandíbula d'un home de Neanderthal, descoberta prop de l'estany de Banyoles, la primera trobada a Catalunya (1887); fou recollida per P. Alsius entre els dipòsits sedimentaris de l'antillac, d'una extensió més gran que l'actual. Es conserva a la Col·lecció Prehistòrica Alsius de Banyoles. (SC) (EUC)

C

H

Banyoles, margues de  Formació del lutecià, del mun. de Banyoles (Pla de l’Estany)

C

B

Banyoles, mestre de  (Catalunya, s. XV)  Pintor anònim, identificat posteriorment com Joan Antigó

C

B

Banyoles, monestir de  Monestir benedictí del mun. de Banyoles (Pla de l’Estany)

C

G

Bànyols  Possessió del mun. d’Alaró (Mallorca Septentrional), situada a l'esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell. Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del s. XIII conservava encara una mesquita.

B

G

Banyols, els  Nom del delta del Llobregat a l'edat mitjana

C

H

Banyons,