|
|
|
Anar a: [ Balo ] [ Bana ] [ Band ] [ Bany ] [ Banys ] [ Bar ] Mentre bufi el vent de cara / et faran la gara-gara. / Però si et bufa de costat, / adéu fama i amistat. (Antoni Pi) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 PAÍS VALENCIÀ - ART Balones, toros de (Balones, Comtat) Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València. Són citades també amb el nom de Bichas de Balones. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balot i Bigues, Artur (Peralada, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959) Gramàtic. Professor de català. Llicenciat en filososfia i lletres, treballà de corrector a les oficines de la Generalitat. Entre el 1932 i el 1936 emeté per ràdio 96 Lliçons de Català (Les converses del Míliu), que tingueren molta acceptació i foren publicades en fascicles. Escriví algunes obres de teatre, com La Malcasada, representada el 1953. Després de la guerra civil, continuà exercint de professor de català, tasca que no abandonà fins que morí. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bals i Cardona, Joan (Maó, Menorca, 1760 – 1840) Apotecari de l'hospital reial de Menorca (1811). Ingressà a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1831. És autor de treballs molt diversos, com un recull d'observacions meteorològiques de Menorca (1792-99), obres de botànica, taules cronològiques i una topografia estadística dels EUA. Inventà un sistema de senyals òptics. 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Balsareny, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial. Posseïda, probablement, el s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic, Guillem, successor d'Oliba. La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera (mort el 1290) a Mateu de Balsareny (dit de Vilallonga) i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver. El darrer d'aquesta família, Miquel d'Oliver i de Sarriera, fou succeït (1622) per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria (1633) a Lluís de Corbera i de Castellet. Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín. Concepció de Martín i de Magarola (morta el 1862), pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d'Alòs, marquès d'Alòs, els descendents dels quals posseeixen el títol de barons de Balsareny. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balsareny, Ermessenda de (Catalunya, s. XI) Muller del poderós magnat Sunifred (II) de Lluçà. Filla de Guifre de Balsareny i d'Emma Ingilberga de Besora. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balsareny, Guifre de (Catalunya, s X – XI) Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau de Besora i d'Oliba. N'hagué sis fills, dos d'ells d'esdevinidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic. Una altra filla, Ermessenda, es casà amb Sunifred de Lluçà. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Balsareny de Segarra (Veciana, Anoia) Masia i antiga quadra (o Balsarell), al límit entre l'altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra). Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s. XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona. Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baltà (la Llacuna, Anoia) Veïnat i masia (mas Baltà), al vessant septentrional de la serra de Font-rubí, a la zona de contacte amb el Penedès. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baltà de Cela, Josep (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937) Enginyer tècnic químic. i llicenciat en ciències físico-químiques. Dirigí i administrà les revistes "La atmósfera" (1892-94), dedicada a la meteorologia, i "La fotografía práctica" (1893-1908), que gaudí d'una extraordinària difusió arreu de l'estat espanyol. Fou director de l'Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30). Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927). El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l'oïdi. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baltà i Botta, Miquel Arcàngel (Barcelona, 1892 – 1964) Químic, farmacèutic i activista polític. La seva farmàcia serví per celebrar-hi reunions polítiques. Fundador de la Societat d'Estudis Militars, fou empresonat el 1925, però la causa fou sobreseguda el 1927, i s'exilià a França. Proclamada la República, fou cap de la guàrdia cívica de Francesc Macià. El 1939 s'exilià a Cuba, d'on tornà el 1961. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baltarga (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l'estret d'Isòvol), a un quilòmetre i a l'oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver. L'església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l'any 890. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baltasana, tossal de la (Prades, Baix Camp) Cim (1.201 m alt) culminant de les muntanyes de Prades (o tossal de la Torre), situat al nord-est i dins el terme municipal. Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Balust, el Mas de (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) Veure> el Mas de Balust. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Balvey i Parés, Tomàs (Cardedeu, Vallès Oriental, 1790 – Barcelona, 1852) Químic i farmacèutic. Descendent d'una família d'apotecaris de Cardedeu. Membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i autor de diverses monografies científiques. La família de Balvey llegà a Cardedeu l'arxiu, la biblioteca i una col·lecció de pots procedents de la farmàcia, amb que s'ha constituït el Museu Municipal Balvey. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bana, la (Tírvia, Pallars Sobirà) Partida i caseriu, a la dreta de la Noguera de Cardós. Hi passa el camí de Tírvia a Esterri d'Àneu pel coll de la Bana. 21 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
22 CATALUNYA - EMPRESA Banc Atlàntic (Barcelona, 1901 - 1984) Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic. El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l'expropiació d'aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l'Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España. 23 CATALUNYA . EMPRESA Banc Català de Crèdit (Barcelona, 1986 - ) Entitat bancària. Constituïda amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital, el 1980, afectat per la crisi bancària de l'època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària. El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d'aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya. 24 CATALUNYA - EMPRESA Banc Català de Desenvolupament (Barcelona, 1964 - 1986) Entitat bancària. Nom del Banc Català de Crèdit fins al 1986. 25 CATALUNYA - EMPRESA Banc Comercial Transatlàntic (Barcelona, 1904 - 1990) Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l'estat espanyol, sinó també a l'Amèrica Llatina. Acabada la Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l'any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l'actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d'elles alemanyes. El 1956, absorví el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió. El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits. 26 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
132 CATALUNYA - EMPRESA Banc de Barcelona (Barcelona, 1609 - 1714) Banc públic de dipòsit i gir. Creat pel municipi, per solucionar les tensions entre la Taula de Canvi i la banca privada. Tenia facultats, igual que aquests, d'efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons. Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix; amb el temps arribaren a ésser nou persones. Tenia a càrrec seu l'administració del blat de la ciutat. La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d'aquestes característiques data ja el 1589. En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el 1615 obtenia que fos prohibida l'actuació dels banquers particulars; el 1618 el Banc de Barcelona era instal·lat en un edifici propi, separat de la taula. Tanmateix, l'època entre el 1640 i el 1714 fou difícil, i el banc, tal com hagué de fer la taula de canvi, hagué de tancar diverses vegades. Amb la victòria dels Borbons del 1714 desaparegué. 27 CATALUNYA - EMPRESA Banc de Barcelona (Barcelona, 1844 – 27/des/1920) Entitat bancària. L'ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel. En morir ell, l'any 1905, el banc inicià la decadència definitiva, en constituir-se una junta de govern incapaç de dirigir-lo amb una autèntica política econòmica i uns administradors que abandonaren la política econòmica -molt conservadora- seguida fins aleshores i es llançaren a l'especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i que afecta especialment Barcelona. Presentà suspensió de pagaments el 1920, la qual donà lloc a la seva liquidació i al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors. Fou un banc bàsicament comercial. Emeté paper-moneda fins al 1874, que fou instituït el monopoli emissor del Banco de España. Sostingué i promogué la indústria i el comerç catalans seguint el camí marcat per Manuel Girona. El 1915 absorbí la casa Taberner, Carles Tolrà i Manaut (més coneguda per Caixa Vilumara). El 1920 adquirí la majoria d'accions del Banc de Prèstecs i Descomptes, i també absorbí la Societat de Crèdit Mercantil. 28 CATALUNYA - EMPRESA
29 ILLES BALEARS - EMPRESA Banc de Crèdit Balear (Palma de Mallorca, 1872 - 1960) Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d'importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d'operacions. L'any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el des/1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors. Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de prèstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l'any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida. El volum dels dipòsits de l'any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes. 30 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Banc de Crèdit i Estalvi (València, 1887 - ) Entitat bancària. Creada amb mig milio de pessetes i amb el nom de Fills de Manuel Villén. Després de canviar diverses vegades de nom, el 1982 prengué la denominació actual. Afectat per la crisi bancària, el 1982 fou adjudicat al Banco de Vizcaya, el qual el 1991 procedí a la seva venda a tercers. Aquest any presentà un balanç amb uns recursos propis de més de 9.000 milions i més de 86.000 d'aliens i tenia una xarxa de 109 oficines, la majoria d'elles als Països Catalans, tot i que amb una bona representació a Andalusia. 31 CATALUNYA - EMPRESA
32 CATALUNYA - EMPRESA
33 CATALUNYA - EMPRESA Banc d'Europa (Barcelona, 1973 - ) Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L'any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d'aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Disposà, entre d'altres, d'importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d'inversió. 34 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
35 CATALUNYA - EMPRESA
36 CATALUNYA - EMPRESA Banc Industrial de Catalunya (BIC) (Barcelona, 1964 - 1982) Entitat bancària. Constituïda acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes. Banca Catalana, Banc Comercial Transatlàntic, Banc Comtal i Banc de Sabadell participaren en els seus inicis, però fou la primera l'única institució financera que s'hi mantingué, si bé amb una participació molt minoritària. El 1975 es vinculà amb Banca Catalana, inicià una forta política d'expansió i prengué participacions -en general minoritàries- en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l'estat. Desenvolupà la creació de polígons industrials, promogué el creixement de les empreses participades i obrí oficines a les principals capitals de l'estat. La crisi industrial dels anys setanta afectà els seus resultats i el seu patrimoni, de manera que l'any 1980 permeté que Banca Catalana agafés una participació majoritària en el seu capital i s'integrà des d'aquest moment en el seu grup. A conseqüència de la crisi d'aquest grup, el 1982 passà a dependré, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d'un consorci de bancs espanyols i, finalment, del Banco de Vizcaya. El 1984 tenia dipòsits de 50.781 milions de pessetes i 29 oficines. 37 CATALUNYA - EMPRESA
38 CATALUNYA - EMPRESA Banca Jover (Barcelona, 1911 - 1978) Entitat bancària. Té com a origen la col·laboració iniciada el 1737 entre els mercaders Pere Jover i Joan Vidal. La societat disposava el 1760 d'un capital de 23.184 lliures i s'anà dedicant progressivament a la banca; el 1863, en extingir-se la 39 ILLES BALEARS - EMPRESA
40 CATALUNYA - EMPRESA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bancal, Ramon (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Frare franciscà. Arribà a provincial del seu orde. Gaudí de bon prestigi. En 1327 fou un dels assistents distingits de la inauguració del monestir de monges clarisses de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bancal dels Sacs, el (Pinell de Solsonès, Solsonès) Antic hostal (590 m alt) (o dels Arcs, o de l'Arç), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera. Hom hi celebrava (el 19/set i el 21/gen) dues fires de bestiar a l'aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bancell, el (Guixers, Solsonès) Gran masia (975 m alt) (o Bancells), situada prop de la capella de Sant Josep, a la dreta de l'aigua d'Ora, a la vora del pont de Llinars, aigua avall d'aquest pont es troba el molí del Bancell, on s'inicia l'estret de Valielles. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bancells, Sant Andreu de (Vilanova de Sau, Osona) Veure> Sant Andreu de Bancells. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bancs, Sant Jaume dels (Montmajor, Berguedà) Veure> Sant Jaume dels Bancs. 47 CATALUNYA - POLÍTICA Bandera, La (Barcelona, 1836) Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia; incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Bandera Negra, La (Barcelona, 1925 – nov/1926) Organització secreta d'acció directa. Dependent d'Estat Català, partit que era dirigit per Francesc Macià i Daniel Cardona des de l'exili. Entre els fundadors hi havia diversos dels complicats en el "complot de Garraf" (Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Enric Granier-Barrera i Jaume Balius). Es dissolgué arran dels fets de Prats de Molló. 49 CATALUNYA - POLÍTICA
50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bandolers, alt dels (Llanera de Ranes, Costera) Petit serrat, que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l'antiga venta de Bandolers. En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l'alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha). 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bañeras, Francesc (Barcelona, 1786 - Santiago de Compostela, Galícia, 1863) Flautista i compositor. Primer flautista del Teatro alla Scala, de Milà, on amplià estudis, i de la catedral de Santiago. Músic major de l'exèrcit de Ferran VII, compongué unes Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, drama sacre que contrasta amb l'Himno de Riego que, entre altres obres, se li atribueixen. 53 EUROPA - HISTÒRIA Baños, marquesat de (Itàlia) Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general. S'havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l'exèrcit de Catalunya. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baños, Ramon de (Barcelona, 1890 – 1980) Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films. El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s'hi estigué fins al 1914. Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baños, Ricard de (Barcelona, 1882 – 1939) Realitzador i productor cinematogràfic. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l'estat espanyol, el qual s'inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual. Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l'obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc. El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario. 57 CATALUNYA - POLÍTICA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banqueta, la (Lleida, Segrià) Via de la ciutat, entre el nucli urbà i el Segre, a l'antic areny del riu, damunt un mur de contenció. El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s. XVIII (1787-94), n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l'interior de la ciutat. Fins al s. XV hi passà la canalització de la sèquia d'Alcarràs, la qual li donà el nom. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bantonella, la (Flix, Ribera d'Ebre) Caseriu, situat a la dreta de l'Ebre, a 1 km de la vila, vora la carretera d'Ascó. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Banü Wägib (València, s. X - - s. XI) Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana. Fou una de les principals famílies de l'aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corrumputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del s. XI, per tal d'impedir la conquesta de la ciutat pel Cid. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bañuls, Vicent (Alacant, 1866 – 1934) Escultor. Fou pensionat a Roma. S'instal·là després a Alacant. Destacà per algunes obres de caràcter monumental. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bañuls i Aracil, Josep (Alacant, 1856 – 1922) Escriptor. És autor dels llibres Semblanzas (1911), Recuerdos taurinos i Mis sonetos (1915). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Banús i Comas, Carles (Vic, Osona, 1852 – Madrid, 1934) Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d'història militar a Guadalajara. És autor de l'obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra. Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929). 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banya, la (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Península de l'Ebre, formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s. XV) amb els al·luvions del riu a l'extrem meridional del delta, unida a la terra ferma per l'istme del Trabucador; a l'extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita, tot i que l'esmentat istme l'uneix al terme d'Amposta; la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs; entre la punta de Palma Marina i l'istme del Trabucador hi ha el moll i les altres instal·lacions de les Salines de la Ràpita (o de la Trinitat). L'extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya. La superfície de la península (compresa l'extensió del istme) és d'uns 24 km2. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banya del Boc, puig de la (Canet d'Adri, Gironès) Aflorament volcànic, situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l'Eocè i del Paleozoic. El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda; la lava és estesa cap a l'est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Banyadors, els (Bagà, Berguedà) Antic nom del santuari de Paller. Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari. 67 ILLES BALEARS - MUNICIPI
68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Banyalbufar, baronia de (Illes Balears) Jurisdicció, confirmada el 1329 a Humbert de Fenollar, jurat de Mallorca; reintegrada a la corona, fou cedida per Alfons IV de Catalunya-Aragó el 1445 a Llàtzer de Lloscos. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banyaloques, riera de (Llagostera, Gironès / Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Afluent dretà de la riera de Gotarra, dins la conca de l'Onyar. Neix al vessant meridional de les Gavarres (Santa Cristina d'Aro), però té el seu recorregut principal dins el terme de Llagostera. 70 ANDORRA - GEOGRAFIA Banyells, port de (Ordino, Andorra) Pas (2.545 m alt), del camí d'Ordino a les Cabanes obert a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el pic de Banyells (2.702 m), al nord-oest, i el pic del Salt, al sud-est, al límit entre Andorra i el País de Foix. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banyeres (Cruïlles, Baix Empordà) Veïnat i antic lloc de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura, situat a l'esquerra del riu Daró, a la zona muntanyosa que limita amb el Gironès. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banyeres (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Llogaret (1.341 m alt) (o Sant Joan de Banyeres), situat a la dreta del riu de Bona, a l'extrem occidental de la serra de Cadí. La seva església de Sant Joan depenia de la parròquia d'Adraén. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Banyeres, Ramon Pere de (Catalunya, s. XII) Cavaller. En començar el govern de Ramon Berenguer IV tingué alguna intervenció al consell del comte. Litigà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió del castell de Calders. 77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 CATALUNYA - MUNICIPI
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Banyeres i Cateura, Joan (Barcelona, 24/nov/1883 - Cauderan, França, 4/abr/1942) Industrial i polític. Adscrit a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16/feb/1936. A mitjan gener de 1939 partí cap a l'exili. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banyeta, la (Palol de Revardit, Pla de l'Estany) Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Banyets, illeta dels (el Campello, Alacantí) Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar. 131 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Banyets, illeta dels (el Campello, Alacantí) Jaciment ibèric. És situat en una antigua península, separada de la costa a causa d'un terratrèmol i tornada a unir al continent l'any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d'amplada màxima. L'hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos tercos occidentals i s'organitza de forma regular a partir d'un carrer central de 3,5 m d'amplada. S'hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d'entre la primera meitat del s V aC i el s III aC. Tot això, juntament amb l'abundància de materials d'importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d'un punt d'intercanvi comercial. També s'hi han documentat restes d'un poblat de l'edat del bronze i d'una vil·la romana. 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) Despoblat, a l'esquerra de l'Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s. XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles). Els primers anys del s. XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d'Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d'emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410). Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l'apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d'Ebre. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Banyoles, mandíbula de (Banyoles, Pla de l'Estany) Mandíbula d'un home de Neanderthal, descoberta prop de l'estany de Banyoles, la primera trobada a Catalunya (1887); fou recollida per P. Alsius entre els dipòsits sedimentaris de l'antillac, d'una extensió més gran que l'actual. Es conserva a la Col·lecció Prehistòrica Alsius de Banyoles. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banyoles, margues de (Banyoles, Pla de l’Estany) Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l'oest de la ciutat, localitat-tipus. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banyoles, monestir de (Banyoles, Pla de l’Estany) Monestir benedictí. Fundat al començament del s. IX per l'abat Bonit. Al llarg de l'Edat Mitjana, les possessions del monestir anaren creixent, i també la seva influència social i cultural: des del s. XI tingué una escola monacal, i el 1446 s'hi fundà un estudi general benedictí. La comunitat subsistí fins al 1835 (desamortització espanyola de Mendizábal). Destruït parcialment pels terratrèmols del 1427 i 1428, les tropes franceses n'arruinaren (1655) tota l'obra romànica. L'edifici actual, d'estil neoclàssic, conserva la portalada gòtica i el retaule, també gótic, de l'altar major, del mestre de Banyoles. 87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Bànyols (Alaró, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a l'esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell. Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del s. XIII conservava encara una mesquita. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Banyols, els (Baix Llobregat, Barcelonès) Nom del delta del Llobregat a l'edat mitjana (o Banyoles), sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua). 89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Banyos, cap de (Ciutadella, Menorca) Cap de la costa occidental, entre el cap de Menorca i el port de Ciutadella. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Banys, els (Riudecols, Baix Camp) Antic lloc de la comarca, situat prop de les Voltes, esmentat del s. XIV al XVI com a membre de la comuna del Camp de Tarragona. 91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Banys de Busot, els (Aigües de Busot, Alacantí) Veure> banys de Busot. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banys de Ribes, els (Campelles, Ripollès) Veure> banys de Ribes. 96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Banys de Sant Joan, es (Campos, Mallorca Oriental) Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos. És l'única manifestació de termalisme en tota l'illa. L'aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Banys de Sant Vicenç, els (el Pont de Bar, Alt Urgell) Veure> banys de Sant Vicenç. 94 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Banys del Tec, els (els Banys d'Arles, Vallespir) Nom amb que també ha estat conegut el poble. 98 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Banyuls, Dalmau de (Catalunya, v. 1272 – Rosselló ?, 1345) Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d'Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca. A la mort del rei Sanç es guanyà l'enemistat de Felip, regent per la minoritat del successor Jaume III, i se n'hagué d'exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d'Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló. El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent. 100 CATALUNYA NORD - CULTURA Banyuls, vi de (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Vi dolç natural, amb denominació d'origen. És obtingut a partir d'un most amb 14º d'alcohol produït per diverses varietats de raïm. Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most, i quan els llevats han produït 5º d'alcohol hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en un 10%; hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre. A continuació és sotmés a l'envelliment en bótes de roure que sovint són expossades al sol per a l'obtenció de rancis. 101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
102 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Banyuls i Comte, Carles de (Rosselló, s. XVII - a 1687) Militar. Senyor de Nyer (Conflent). Perseguit per les autoritats castellanes des del 1635, lluità al costat de la Generalitat el 1640. Posteriorment, i després del tractat de la pau dels Pirineus (1659), s'oposà a la dominació francesa del Rosselló (conspiració del 1674). 104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Banyuls i de Forcada, Antoni de (Perpinyà, Rosselló, s. XVIII – Barcelona, 1795) Escriptor. del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista. Doctor en teologia, fou canonge d'Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82). Després de la Revolució Francesa s'establí a Barcelona, on testà el 1795. 105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Banyuls i de Forcada, Joan Baptista de (Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820) Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l'ala contrarevolucionària de l'Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d'Albera. Pel mai/1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d'entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló. 106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Banyuls i d'Orís, Tomàs de (Rosselló, s. XVII – Barcelona, 1657) Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià. Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya. Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat. 108 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Baó (Bou, Rosselló) Forma amb la qual també és conegut el nom (o Bao). 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baquero, Josep Maria (Catalunya ? , s. XIX – Madrid, 1905) Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques. Fou al seu temps el jugador més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baqués i Tomàs, Josep (Montmeló, Vallès Oriental, 1931 - ) Grafista i pintor. De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial. Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquesta producció i les seves litografies i pintures. Ha guanyat el Delta de Plata ADI/FAD (1962) i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró (1967). 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bar (el Pont de Bar, Alt Urgell) Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l'esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja. Al capdamunt del poble hi ha l'església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d'Aristot, guardava l'entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió. Al final del s. XIX, Bar formava encara un municipi. Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l'antic pont de Biar, origen del poble del Pont de Biar. Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Barahona, Josep (Alacant, 1911 - ) Pintor. Conrea de forma ben destacada la pintura ingenuïsta. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barallat i Falguera, Celestí (Barcelona, s. XIX – 1905) Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista "La Renaixença". Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Entre les seves obres, a part el gran nombre d'articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l'Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d'Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner. Afiliat al partit conservador, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1875-77). 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barallat i Falguera, Heribert (Barcelona, 1854 – 1903) Excursionista i escriptor. Professor mercantil, fou un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Col·laborador de la revista "L'Excursionista", i de l'Album Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà diverses monografies, com La Seu de Tarragona, Lo castell de Burriach i Lo monestir de Santes Creus. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baralt i Torres, Ignasi (Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805) Navegant i comerciant. Membre d'una família de mariners d'Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz. Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l'urbanisme municipal i el comerç. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
118 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Baranda i Caixigal, Felip de ( ? , 1774 - Palma de Mallorca, 1801) Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió. La seva mort per suicidi fou motiu d'inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baranera i Pasqués, Josep Maria (Vic, Osona, 1873 – Barcelona, 1920) Eclesiàstic. Fou president de l'Associació d'Eclesiàstics de l'Apostolat Popular, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, famós predicador i director literari de diverses editorials. Col·laborà a gairebé totes les revistes catòliques i socials de Catalunya, dirigí els setmanaris "Aurora Social" i "Revista Social" i prengué part activa en diverses assemblees culturals. És autor de Balmes i la seva obra apologètica social (1904) i El clasicismo poético de Manuel de Cabanyes (1909). 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barat i Creus, Joan (Barcelona, 31/gen/1918 - 1996) Poeta i narrador. Cofundador del grup Estudi i col·laborador a les revistes "Poesia" i "Ariel". Autor dels llibres de poemes: Poemes (1947), Testimoni del silenci (1952) i Seguit del temps (1956), i de les novel·les: La columna trencada (1958) i Diari del captaire (1955), d'ambient parisenc. Posteriorment, es va especialitzar en llibres infantils: Aixó va passar a Gualba (1980) i Història de la terra de tots temps (1983). 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA
122 CATALUNYA - GEOGRAFIA Barata, la (Matadepera, Vallès Occidental) Caseriu i antiga quadra, situat a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt. 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Barata i Montanya, Francesc (Matadepera, Vallès Occidental, s. XVI - Roma ?, Itàlia, s. XVI) Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l'església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma. Deixà inèdita l'obra titulada De les dones més famoses de la Història. 124 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Baratech Alfaro, Feliciano (Osca, Aragó, 1896 - Catalunya, 1977) Periodista. Establert a Barcelona. El 1924 ingressà a "El Correo Catalán". Fou membre de l'assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera. A Osca dirigí el diari de caràcter agrari "La Tierra" (1933-36). A Barcelona fou director de "Solidaridad Nacional" i fou nomenat sots-director de "La Prensa". El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d'un gran valor documental. 126 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baratta i de Valdivia, Artur (Barcelona, 1860 – 1947) Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París. Estrenà l'òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA
125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baratta i Rossi, Àngel (Itàlia, s. XIX - Barcelona ?, s. XIX) Escultor. Col·laborà amb el seu germà Faust. 128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baratta i Rossi, Faust (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904) Escultor. Germà d'Angel. Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou. Pare de Faust Baratta i Oliver. 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baratta i Ruiz, Faust (Barcelona, 1921 – 1960) Dramaturg. Fill de Faust Baratta i Oliver. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d'esperança (1957) i A reveure, papà (1958). 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baraut i Obiols, Cebrià (el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1917 - ) Historiador i monjo de Montserrat. Ha publicat diversos estudis d'història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l'estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l'obra de Brutails La coutume d'Andorre (1965). És fundador (1976) i director de "Quaderns d'Estudis Andorrans" i d'"Urgellia" (1979).
Anar
a: [ Balo ] [
Bana ] [ Band ] [
Bany ] [ Banys ] [
Bar ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Balones
Bandera
Roja
Banyoles,
estany de
