A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Vir ]    [ Viro ]    [ Vista ]    [ Viu ]    [ Viver ]    [ Vivers ]

El diner mal adquirit no acostuma a fer profit. (Antoni Pi)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Virà  (Fenolleda)  Municipi: 12,96 km2, 560 m alt, 29 hab (1999)

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viravens i Pastor, Rafael  (Alacant, 1836 – 1908)  Escriptor

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virca, Salomó ben  ( ? , s. XV)  Rabí i metge

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virella i Cassañes, Francesc  (Barcelona, 1856 – 1893)  Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical. Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVirgili  (la Riera de Gaià, Tarragonès)  Antiga quadra i caseria

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Virgili, cala  (Manacor, Mallorca Oriental)  Cala de la costa, al sud de cala Magraner.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili, Francesc  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Prelat. Fou bisbe de Lleida del 1599 al 1620. Hi convocà dos sínodes. Promulgà constitucions d'importància.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili, Pere  (Catalunya, s. XVII)  Abat de Poblet (1688-92)

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili i Bellver, Pere  (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1699 – Barcelona, 1776)  Cirurgià. Havent cursat estudis a França, el 1748 fundà el Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Exercí una gran influència en el camp de la cirurgia espanyola i en el de la medicina en general. De les seves publicacions sobresurten Memoria sobre la brancotomía (1743) i Compendio del arte de partear (1765).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili i Farrà, Lluís  (Manresa, Bages, 1925 - )  Director musical i pedagog

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgili i Oliva, Jaume  (Barcelona, 1842 – 1907)  Actor

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVirgili i Rodon, Carmina  (Barcelona, 1927 - )  Geòloga i estratígrafa. Llicenciada en ciències naturals (1948) es doctorà a la Universitat de Barcelona (1956). Professora a la facultat de ciències (1649-63) ha estat investigadora del CSIC. L'any 1963 obtingué la càtedra d'estratigrafia de la universitat d'Oviedo i posteriorment la de la universitat de Madrid. Deixebla de Solé i Sabaris, aviat s'especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià. Cal destacar l'estudi El Triásico de los Catalánides (1958). I, entre les publicacions, cal destacar els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric. Ha estat degana de la facultat madrilenya i membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup del Mesozoic. Féu una estada com a professora associada a la universitat d'Estrasburg (1973-74). Ha estat vicepresidenta de la Societé Géologique de France (1974) i corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virgília  (Catalunya, s. IX)  Filla de Dela d'Empúries

14 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Viriol  (Fraga, Baix Cinca Despoblat.

15 CATALUNYA - CULTURA

Virolai  (Montserrat, Bages, 1890)  Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l'any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.

16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Virolet  (Barcelona, 1922 – 1931)  Revista infantil

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Virós  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l'esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós. Hi ha les restes de l'antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l'any 839.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Virós i Moyes, Josep  (Llessui, Pallars Sobirà, 1905 – Barcelona, 1987)  Advocat i escriptor

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVirrangues  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat, al sud-oest del terme.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Virrei, torre del  (l'Eliana, Camp de Túria)  Veure> Torre de Bava, la.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virrey y Mange, Pascual Francisco  (Las Pedrosas, Lleó, Castella, 1698 - València ?, v 1750)  Metge. Estudià a la universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic. També fou metge de l'hospital general de la ciutat. Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinimo práctico médico-químico-galénico (1737), Palma febril médico-práctica (1739) i Manual de cirugía práctica (1743), que foren reeditades.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Virtudes, Las  (Villena, Alt Vinalopó)  Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), 6 km a l'oest de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen. Fins a l'exclaustració del s XIX hi hagué una comunitat d'augustians calçats. En honor d'aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Virtuts, les  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari (ant la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s'alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l'església de l'Albiol la imatge i el retaule.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVirués, Cristòfor de  (València, v 1550 - ? , 1609/14)  Poeta, dramaturg i militar

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Virués, Jeroni de  (València, s XVI - s XVII)  Metge i poeta. Membre de l'Acadèmia dels Nocturs de València. Fill d'Alfons i germà de Cristòfor, Francesc i Jerònima de Virués.

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Visalibons  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Poble

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Visedo i Moltó, Camil  (Alcoi, Alcoià, 1876 – 1958)  Arqueòleg. L'any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d'Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions. Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d'Alcoi de l'Institut d'Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d'Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943. L'any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d'una important col·lecció de fòssils.

93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Visions de Guerra i de Reraguarda  (Catalunya, 17/abr/1937 - 30/oct/1937)  Quaderns d'informació gràfica. Editats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya per mitjà de l'editorial Forja. En foren publicades dues sèries: la "A", de caire retrospectiu, amb vuit quaderns, que sortiren del 24/abr al 9/oct/1937, i la "B", d'actualitats, amb quinze quaderns, del 17/abr al 30/oct/1937. Les nombroses fotografies reproduïdes a "Visions" són un valuós material sobre la guerra civil a Catalunya.

27 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaVisitació, Obra de la  (Barcelona, 1923 - )  Congregació de beneficiència

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viso i Añó, Salvador del  (València, 1800 – 1861)  Jurista. Estudià a València. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València. Publicà obres de text, reeditades sovint, com Lecciones elementales de historia y de derecho (cinc volums, 1852-60), amb un apèndix titulat Lecciones de derecho civil foral (1886).

29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Víspera, La  (Barcelona, mar/1951 – nov/1951)  Periòdic mensual, editat clandestinament, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona. Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment. Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics. N'aparegueren vuit números, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier.

30 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Vista de Canòlic, coll de la  (Alt Urgell / Andorra)  Depressió (o de la Vista de Sant Andreu) de la serra que separa les valls de Civís i d'Aós, entre les dues comarques, al nord del bony de la Caubera, al camí de Civís a Canòlic.

31 PAÍES VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistabella  (Picanya, Horta)  Barri de la ciutat

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistabella  (Onil, Alcoià)  Caseria, al nord-oest de la vila, damunt la serra del Reconco.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVistabella  (València, Horta)  Llogaret, que forma part de l'antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistabella  (la Secuita, Tarragonès)  Poble (140 m alt)

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistabella  (Otos, Vall d'Albaida)  Veure> Micena

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vistabella del Maestrat  (Alcalatén)  Municipi: 151,0 km2, 1.246 m alt, 467 hab (1999)

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Mataró, Maresme)  Barri al nord de la ciutat, més enllà del cementiri municipal i del barri dels Molins, al camí de Valldeix.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Castelldefels, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat, habitat sobretot per immigrants.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Manlleu, Osona)  Barri de la ciutat, al sud de la població, dins un gran meandre que forma el riu Ter. És format per un grup de cases i xalets que s'estenen al llarg de la carretera de Vic a Manlleu, abans de travessar el pont del Ter. Ocupa també l'indret on hi hagué l'antiga capella de Sant Martí de la Roca, que es trobava prop de l'entrada del pont.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vistalegre  (Llombai, Ribera Alta)  Barri de la vila, al nord del nucli urbà.

41 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaVita  (Illes Balears)  Títol original de la Vida Coetània, obra de Ramon Llull

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vítiza  ( ? , s. VI - Constantinoble, Turquia, 543)  Rei ostrogot (535-39)

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vitòria i Miralles, Eduard  (Alcoi, Alcoià, 1864 – Barcelona, 1958)  Químic i religiós jesuïta. Entre els seus treballs sobresurten els titulats Los pesos moleculares, La catálisis química: sus teorías y aplicaciones en el laboratorio y en la industria, El acetileno: sus aplicaciones domésticas, industriales y científicas i Química del carbono.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vittoria i Gastaldo, Vicent  (Dénia, Marina Alta, 1650 - Roma, Itàlia, 1712)  Pintor, gravador i escriptor

45 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu, monestir de  (Viu de Llevata, Alta Ribagorça)  Priorat benedictí

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu, vall de  (Alta Ribagorça)  Vall de la comarca

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaViu de Barravés  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Veure> Viuet.

48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Viu de Llevata  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Antic municipi: 53,23 km2, 1.239 m alt, annexat a l'actual

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Viuda, rambla de la  (Alcalatén / Alt Maestrat / Plana Alta)  Curs fluvial, afluent esquerrà del Millars, entre les tres comarques. Format per la confluència del Montlleó i la rambla Carbonera, que s'escola entre la Tinença d'Alcalatén i el pla de l'Arc en direcció nord-est - sud-oest, fins a la confluència amb el Llucena (que aflueix per la dreta, on s'ha construït l'embassament de Benadressà), on gira vers el sud-est. Desguassa prop de la desembocadura del Millars, aigües amunt d'Almassora.

50 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Viuerri  (Montanui, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.337 m alt)

51 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Viuet  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.115 m alt). Fins al 1968 del terme de Llesp. Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viura i Rius, Xavier  (Barcelona, 1882 – 1947)  Poeta i autor teatral

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viure, Jofre de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Eclesiàstic

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaViure d'Empordà  (Alt Empordà)  Veure> Biure d'Empordà

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viusà i Camps, Manuel  (Barcelona, 1918 - París, França, 1998)  Pintor i gravador

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vivel  (Alt Palància Veure> Viver.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vivelles  (Palafolls, Maresme Veure> Sant Pere de Vivelles.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vivencs, els  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Caseria, a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall de la Pobla Vella.

59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Viver  (Alt Palància)  Municipi: 49,95 km2, 562 m alt, 1.265 hab (1999)

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViver, Antoni  (Sant Esteve d'En Bas, Garrotxa, 1879 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1914)  Escriptor

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Viver, baronia del  (Catalunya, 1901)  Títol concedit a Darius Rumeu i Torrent sobre la seva casa i santuari del Viver (Argentona). La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1929 al seu fill i segon titular, Darius Rumeu i Freixa. Continua en la mateixa família.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viver, el  (Argentona, Maresme)  Santuari de la Mare de Déu del Viver, al sud de la vila, a la dreta de la riera d'Argentona.

63 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaViver, el  (Fenolleda)  Municipi: 12,89 km2, 440 m alt, 84 hab (1999) (occ: Lo Vivièr). Situat al sector de llengua occitana. Situat a la vall mitjana de la riera de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que devallen del coll de l'Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb l'alta vall de Sornià, a redós de les Corberes. El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar. La superfície agrícola (un 11% del territori) es limita als conreus de secà, amb predomini de la vinya (destinat a la producció de vi de qualitat superior), pastures, farratges, hortalisses i pomeres. Explotació forestal. La ramaderia està format per bestiar oví, cabrum i boví. Explotació de pedreres de feldspat. El poble s'assenta en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa. Damunt el poble hi ha les restes de l'antic castell del Viver; l'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Viver, es  (Eivissa, Eivissa i Formentera)  Barri dels afores de la ciutat

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Viver, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat, a llevant de la carretera d'Inca, entre es Rafal i So N'Ametller.

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaViver, marquesat de  (País Valencià, 1851)  Títol concedit a Ramona Zarzuela

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Viver, reclau  (Serinyà, Gironès)  Jaciment del Paleolític Superior

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viver de Segarra  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Poble

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viver de Serrateix  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Poble (600 m alt)

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viver i Aymerich, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1872 – 1917)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Sobresortí com a paisatgista i decorador mural. Obtingué diversos premis. Fou professor de dibuix de l'Escola d'Arts i Oficis terrassenca.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viver i Aymerich, Tomàs  (Terrassa, Vallès Occidental, 1876 – 1951)  Pintor

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Viver i Serrateix  (Berguedà)  Municipi: 66,81 km2, 193 hab (1999), capital: Serrateix

73 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaVivers  (el Campell, Llitera)  Despoblat

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vivers  (Tremp, Pallars Jussà)  Despoblat de l'antic municipi de Fígols de la Conca

75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vivers  (Rosselló)  Municipi: 11,07 km2, 200 m alt, 128 hab (1999)

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vivers, Arnau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Realitzà alguns serveis diplomàtics. En 1341 fou ambaixador a França per tractar de la tibantor produïda entre el regne de Mallorca i el senescal francès per la jurisdicció de Montpeller.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vivers del Real, els  (València, Horta)  Jardí municipal (o Jardins del Real) de la ciutat, establert als terrenys de l'antic palau reial (el Real de València), que des del 1906 havien servit de plançoneda municipal. Ocupen unes 4 ha.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives  (Catalunya, s. X – Barcelona, 995)  Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere. L'any 985 pogué escapar de la ciutat a l'ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns. Des anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992. Fou succeït per Aeci. No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d'aquest prelat.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVives, Albert  (Lleida, Segrià, 1926 - )  Pintor. Es donà a conèixer en una exposició que féu el 1958. Ha exposat a França. Conreà un informalisme líric, que hom ha relacionat amb certes obres de J. Fautrier i d'A. Tàpies.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Alfons  (Catalunya, s. XVI - Constança, Alemanya, s. XVI)  Militar. Serví als exèrcits imperials de Carles V. Assolí el grau de mestre de camp. Al front del seu terç atacà el 1546 la ciutat de Constança, que fou conquerida. Vives trobà la mort en l'empresa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Antoni  (Manresa, Bages, s. XIX)  Compositor. Dirigí la Societat Euterpense de Manresa, element molt primerenc dins el conjunt dels Cors de Clavé. És autor d'obres corals.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Francesc  (Barcelona, s. XVIII – 1784)  Pintor

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Guillem  ( ? , s. XIV – s. XV)  Religiós

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Jaume  (Barcelona, s XIX)  Puntaire i brodador. El 1860 tenia obrador al carrer de Ferran. Les seves produccions eren molt apreciades.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVives, Jaume Joan  (Palma de Mallorca, 1624 – 1708)  Eclesiàstic

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vives, Jeroni  (Benassal, Alt Maestrat, 1612 - País Valencià, 1654)  Frare dominicà. Prengué l'hàbit a València el 1627. Es doctorà en teologia el 1640. És autor de l'obra De primatu divinae libertatis ad sciendum (1654) i de diversos escrits teològics que restaren inèdits.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Joan  ( ? , s. XVI)  Diplomàtic i escriptor

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Joan  (Barcelona, 1883 - )  Clarinetista

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Pintor

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Vives, Martí  (Prada, Conflent, 1905 - )  Pintor. Format a Figueres amb Josep Morell i Macias, i la Llotja de Barcelona (1922). Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau. El 1928 es presentà individualment a Perpinyà, també exposà a París, a diverses ciutats franceses i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona. Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d'artistes com Antoni Clavé, Carles Fontseré i Pedro Flores, entre altres (1939). El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres. La seva pintura és postimpressionista, amb diverses influències. Conservador i director del Museu Jacint Rigau de Perpinyà, hi incorporà obres d'artistes catalans.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vives, Miquel  ( ? , s. XV)  Funcionari

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vives, turó d'en  (Sant Cebrià de Vallalta, Maresme / Sant Celoni, Vallès Oriental)  Cim (759 m alt) culminant del Montnegre, al límit dels dos municipis.

Anar a:    Vir ]    [ Viro ]    [ Vista ]    [ Viu ]    [ Viver ]    [ Vivers ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans