A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Gaudir de cada minut de la vida és una manera sàvia d'arribar a la vellesa. (Ramon Piera)

Anar a:    Vilaragut i A ]    [ Vilaragut i M ]    [ Vila-rasa, B ]    [ Vila-rasa i de V ]    [ Vilarde ]    [ Vilaren ]

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Abreu de Luna, Margarida Sanç  (País Valencià, s XVII)  Tercera marquesa de Llanera i quarta comtessa d'Olocau. Filla de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví i d'Agnès Abreu i de Luna. Fou muller de Tomàs Chiriboga y Mendoza, primer marquès de Valmediano. Foren pares de Maria Sanç de Vilaragut.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Carròs, Bernat de  ( ? , s. XIV – 1375)  Senyor d'Albaida

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Carròs, Carrossa de  ( ? , 1356 – València, 1433)  Filla de Joan

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Carròs, Joan de  ( ? , s. XIV – 1375)  Senyor d'Albaida

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Boïl, Berenguer de  ( ? , s. XIV - v 1405)  Fill de Berenguer

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i de Boïl, Nicolau de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Noble

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Boïl, Pere de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Noble i marí. Serví Joan I. Més tard fou camarlenc del rei Martí I l'Humà. El 1399 dirigí un atac naval contra la costa del nord d'Àfrica. L'escomesa principal, llançada contra Bona, fou resistida pels sarraïns. El 1405, el seu bàndol nobiliari, del qual era considerat el cap, es trobava en lluita ben seguida amb l'oposat dels Soler i els Centelles. Quan Martí l'Humà decidí tallar aquestes bandositats, Pere de Vilaragut s'avingué a lliurar-se a la justícia per facilitar la pacificació (1406). Durant l'interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d'Urgell, com els seus familiars. No acatà les treves establertes aleshores a València.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Castellví, Anna Margarida Sanç de  (País Valencià, s XVIII)  Filla d'Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta, primer comte d'Olocau. Muller de Dídac de Fenollet i d'Albinyana, senyor del Genovés. Els seus descendents reberen la successió de Maria Sanç de Vilaragut i de Joaquim Enríquez del Oro y Mendoza, els quals no tingueren fills.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Castellví, Jordi Sanç de  ( ? , s. XVII – 1676)  Segon comte d'Olocau

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Prades, Joan Jeroni de  ( ? , s. XV - Palerm, Itàlia, 1452)  Serví Alfons IV a Sicília

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Romaní, Joan de  ( ? , s. XIV - a 1376)  Capità i regidor de Xàtiva

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i de Sarrià, Berenguer de  ( ? , s. XIV - v 1348)  Noble

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Sarrià, Bernat de  (País Valencià, s. XIII – 1323)  Senyor d'Albaida. Morí a la conquesta de Sardenya, on havia anat amb l'expedició de l'infant Alfons.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Sarrià, Ramon de  ( ? , s. XIII - d 1345)  Senyor d'Alcaissia (1303)

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Vilanova, Antoni de  (País Valencià, s XV – 1446)  Senyor d'Olocau i de Dosaigües. Nét d'Antoni de Vilaragut. Era casat amb Beatriu Pardo de la Casta, de noble família valenciana. Serví Alfons IV el Magnànim. Sembla que aquest és l'homònim que col·laborà a l'intervencionisme de Joan de Navarra i de l'infant Enric en la política castellana. En 1430, amb Ramon Boïl, féu una cavalcada molt violenta per Castella. Ha estat assenyalat com a possible autor de les versions de Sèneca atribuïdes més generalment al seu avi.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Vilanova, Bernat de  ( ? , s. XIV - a 1347)  Senyor d'Albaida

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i de Vilanova, Jaume de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Fill de Ramon

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVilaragut i Mercer, Berenguer de  ( ? , 1449 – s. XV)  Noble

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Mercer, Ramon de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Senyor de la baronia d'Olocau i camarlenc del rei Martí. Anà a la campanya de Sicília (1392) i tingué possessions a Xàtiva. Fou partidari del comte Jaume II d'Urgell, com tota la família, i lluità contra els Centelles. Reorganitzà els urgellistes vençuts a Morvedre, presidí el parlament dissident a Vinaròs i reuní el de Llíria (1412), precedent del de Casp. Casat amb Felipa de Vilanova, tingué dos fills: Jaume i Antoni de Vilaragut i de Vilanova.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Pardo de la Casta, Alfons Sanç de  (País Valencià, s XVII – Itàlia, s XVII)  Cavaller de Calatrava. Fill de Joan de Vilaragut i Sanç. Anà a la cort de Montsó (1626), fou creat comte de la Vall d'Olocau (1628). Morí en guerra al Palatinat. Fou pare d'Anna Margarida Sanç i de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Pardo de la Casta, Ramon de  ( ? , s. XV – 1505)  Senyor d'Olocau i de Dosaigües

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Sanç, Joan de  ( ? , s. XVI - d 1609)  Conseller reial

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Sánchez, Francesca de  ( ? , s. XVI)  Muller de Jordi Sanç i de Cardona-Borja

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilaragut i Viscontí, Antoni de  (País Valencià, 1336 - ? , 1400)  Noble

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVila-ramó  (Gaià, Bages)  Llogaret (588 m alt), al contrafort sud-occidental de la serra de Pinós. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vila-rasa  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)  Església i antic lloc

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vila-rasa  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Important masia i veïnat

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa  (País Valencià, ? - ? )  Llinatge noble

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Pertanyia al servei de cort de Pere III el Cerimoniós. El 1344 actuà bastant com a procurador del monarca per rebre homenatge de poblacions del Conflent, després d'haver estat destronat Jaume III.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Cosme de  ( ? , s. XV – 1519)  Casat amb Elionor

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Dalmau de  ( ? , s. XIII)  Tenia béns a Alzira i Alfàndec

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa, Francesc de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Guillem Ramon de  (València, s XV)  Cambrer de Carles de Viana (1460). És atestat a València el 1478 i el 1480. És un dels personatges que intervenen en el Parlament en casa de Berenguer Mercader, de Joan Roís de Corella.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Lluís de  (Catalunya, s XV)  Poeta. Hom l'ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d'armes d'Alfons IV el Magnànim i prengué part en l'expedició a Sardenya i Còrsega. Es coneixen vuit composicions seves: cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu temps una bona popularitat, i s'hi palesa una clara influència, de llenguatge -català sense provençalismes- i d'idees, d'Àusias Marc, segurament company seu d'armes. Les balades foren publicades per J. Massó i Torrents (1928) i A. Pagès.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Pere de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. En 1412 participà al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d'Urgell.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Pere de  ( ? , s. XIII)  Genearca conegut del llinatge

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa, Ramon de  (País Valencià, s. XIV)  Noble

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i Castellsenç, Lluís de  ( ? , s. XIV)  Marit de Castellana de Cabanyelles

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Cabanyelles, Gaspar de  ( ? , s. XIV)  Senyor de Faura

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Cabanyelles, Joan Llorenç de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Primer senyor de Segart

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa i de Cabanyelles, Pere de  (València, s. XIV – 1407)  Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l'ambaixada d'Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III, Alfons de Borja.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Cabanyelles, Ramon Guillem de  ( ?, s. XV – s. XVI)  Fundador dels senyors de Faura

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Centelles, Joan de  ( ? , s. XIII)  Capità en el setge de Balaguer

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Montsoriu, Joan Lluís de  ( ? , s. XVI)  Senyor de Faura

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Vila-rasa, Elionor de  ( ? , s. XV)  Muller de Cosme de Cabanyelles i Gallac

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Vila-rasa, Francesc de  ( ? , s. XVI – 1579)  Fill de Cosme

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i de Vila-rasa, Lluís Jeroni de  ( ? , s. XVI – 1545)  Fill de Cosme

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila-rasa i Llorac, Joan Llorenç de  ( ? , s. XVI)  Senyor de Faura

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVila-rasa i Mercader, Eugènia de  ( ? , s. XVII)  Muller de Joan Vives de Canyamars

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilarasau i Salat, Josep  (Barcelona, 1931 - )  Doctor enginyer industrial

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilarasau i Tomas, Emma  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1959 - )  Actriu

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarassau  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Important masia

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilardaga, comtat de  (Catalunya, 1905)  Títol concedit a Antoni Clavé i de Nadal

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardaga i Cañellas, Jacint  (Berga, Berguedà, 1856 – 1936)  Jurisconsult i historiador

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardaga i Junquet, Josep Maria  (Berga, Berguedà, 1814 – 1889)  Notari i militar

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardaga i Pujol, Josep Maria  (Berga, Berguedà, 1886 – 1967)  Historiador

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilardanó  (Ripoll, Ripollès)  Antic terme i masia

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardebó, Arnau  (Barcelona, 1949 - )  Actor, autor i productor teatral

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardebò i Miret, Josep  (Mataró, Maresme, 1815 - ? , s. XIX)  Metge

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilardell  (les Llosses, Ripollès)  Antic terme i masia

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilardell  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Poble, fins abans del 1930 pertanyia al terme d'Olzinelles, al sector més baix d'una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís del Montnegre. L'església parroquial (Sant Llorenç) té campanar d'espadanya i un interessant portal.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell, Francesc  (Barcelona, s. XIV)  Argenter. Documentat del 1383 al 1400. És autor de la bella creu de Santa Eulàlia, a la catedral de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell i Grimau, Teresa  (Barcelona, 1957 - )  Autora teatral

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilardell i Permanyer, Jacint  (Barcelona, 1894 – 1967)  Metge

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell i Permanyer, Josep Maria  (Barcelona, 1891 – 1959)  Metge

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardell i Viñas, Francesc  (Barcelona, 1926 - )  Metge

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilardida  (Montferri, Alt Camp)  Poble, al límit amb el terme de Vila-rodona, on s'esten una part del nucli. A l'antiga església parroquial es venera la Mare de Déu de Vilardida. El lloc és esmentat ja el 1009; fou possessió, durant l'edat mitjana, del bisbe de Barcelona; el segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre, de Vilardida.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilardida, Bernat de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló. Aquestes forçes serien delmades, poc després de l'arribada a l'illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu.

69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaVila-real  (Plana Baixa)  Municipi: 55,1 km2, 42 m alt, 40.933 hab (1999). Situat prop del litoral mediterrani, a la riba dreta del Millars, al nord de la comarca, al límit amb la Plana Alta. L'agricultura ocupa bona part del territori municipal, amb predomini del regadiu sobre el secà. El regadiu, d'ascendència musulmana, és regit des del final del 1870 per una comunitat de regants. S'aprofiten les aigües derivades del Millars, i des del començament del s. XX l'extreta de pous, que ha permès d'ampliar l'àrea regada. El conreu més estès és el dels cítrics, implantat a mitjan s. XIX per substituir els conreus tradicionals (lli, cànem, canya i morera). Als sectors de secà predominen els garrofers i ametllers, seguits per la vinya i les oliveres. Predomina la petita explotació agrària. Indústria alimentària (licors, sucs de fruites i turrons), de derivats de la fusta (serradores i tallers de mobles), de fabricació de materials per a la construcció, adoberies i gèneres de punt. A la ciutat destaquen l'església arxiprestal de Sant Jaume, del s. XVIII, la de la Sang, l'antic convent del Carme, el santuari de Sant Pasqual Bailon i la plaça Major, en part porxada. Santuari marià de Gràcia. Àrea comercial de Castelló de la Plana.  Enllaç: www.vila-real.info 

70 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Inici páginaVila-real Club de Futbol  (Vila-real, Plana Baixa, 1923 - )  Club de futbol. El seu camp és el Madrigal, construït l'any de la fundació del club i amb capacitat per a 23.000 espectadors. La seva indumentària és formada per samarreta groga i pantalons blaus. Ha disputat la major part de les competicions en segona divisió. La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent. Tornà a ascendir la temporada 2000-01 i el club emprengué una sèrie d'operacions econòmiques i esportives amb la intenció de consolidar l'equip a la primera divisió, la més important de les quals fou el fixatge de l'argentí Martín Palermo, considerat un dels davanters més efectius del futbol argentí dels darrers anys.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilaredes, les  (Castellnou de Bages, Bages)  Caseria

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilaregut i Martí, Salvador  (Barcelona, 1872 – 1937)  Autor teatral

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarenc  (Calafell, Baix Penedès)  Partida. Hi han estat descobertes restes d'una vil·la romana.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarenc, vil·la romana de  (Calafell, Baix Penedès)  Vil·la romana

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarestau  (Centelles, Osona)  Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l'Ollic i el Cerdà de la Garga. Entre els anys 1094 i 1097 s'hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles. Fou abandonada al principi del s XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaVilargell  (Sant Joan de Pladecorts, Vallespir)  Poble, a la dreta del Tec, davant aquest darrer poble. El 1516 tenia 6 focs.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilargilà, riera de  (Alt Empordà)  Curs d'aigua, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d'Empordà, al sector sud-oriental.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarig  (Cistella, Alt Empordà)  Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol. El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan s XII. El castell de Vilarig, molt reformat als s XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l'antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l'antiga fortificació. És esmentat ja el s XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l'inici del s XVII enllaçaren amb els Lanuza.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Bernat de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Cavaller

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Bernat de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller. Són conegudes les seves activitats cavalleresques entre 1447 i 1452, que el dugueren a desafiaments bastant incidentats.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Galceran de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilarig, Joan de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller. El 1430 fou un dels garantidors de les treves convingudes per cinc anys amb Castella.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarmau  (Viladrau, Osona)  Antiga masia (ort trad: Vilarnau), situada a l'extrem oriental del terme. El seu nom antic és documentat (1082) Villare Malum. Ha donat nom al turó de la torre de Vilarmau, de 1.081 m alt, ja dins el terme d'Arbúcies.

84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaVilarmilà  (Llupià, Rosselló)  Antic poble i santuari (la Mare de Déu de Vilarmilà), a l'est del terme, vora el de Pontellà.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarnadal  (Masarac, Alt Empordà)  Poble, al peu del turó d'Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d'Empordà. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilarnau  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)  Antiga domus o casa forta

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilarnau  (Viladrau, Osona Veure> Vilarmau.

88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilarnau d'Amunt  (Perpinyà, Rosselló)  Despoblat. El lloc és esmentat el s. XIV.

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Vilarnau d'Avall  (Perpinyà, Rosselló)  Antic lloc. El lloc és esmentat el s. XIV.

Anar a:    Vilaragut i A ]    [ Vilaragut i M ]    [ Vila-rasa, B ]    [ Vila-rasa i de V ]    [ Vilarde ]    [ Vilaren ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans