|
|
|
Anar a: [ Vergo ] [ Veri i D ] [ Vernet ] [ Vernt ] [ Vey ] [ Viad ] El pessimista sol fer curt; quasi sempre és pitjor. (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós (Barcelona, s XV – s XVI) Família de pintors. Iniciada pels germans Francesc (I) i Jaume (I) Vergós. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Francesc (Barcelona, s. XV) Pintor. Fill d'un Francesc però sense relació aparent amb els altres artistes del seu cognom. Fou contemporani del seu homònim i del major dels Jaume. El 1459 era prohom del gremi. Treballà amb Joan Cabrera. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Francesc (I) (Barcelona, s. XIV – s. XV) Pintor 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Francesc (II) (Barcelona, s. XV) Pintor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Jaume (II) (Barcelona, s. XV – 1503) Pintor 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Joan Ramon ( ? , s. XV) Militar 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Pau (Barcelona, s. XV – 1495) Pintor 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Rafael (Barcelona, s. XV – 1500) Pintor 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vergós de Cervera (Cervera, Segarra) Poble 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós i de Sorribes, Francesc Joan de (Barcelona, v 1570 - ? , s. XVII) Polític 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Veri (Bissaürri, Ribagorça) Llogaret (1.469 m alt), a la vall de Sant Feliu, dins l'antic terme de Sant Feliu de Veri, a ponent i a poca distància d'aquest poble. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí, Gabriel (Illes Balears, s. XV) Jurista. El 1441 féu les correccions a les Ordinacions de Mallorca. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí, Miquel (Menorca, 1469 - Salamanca, Castella, 1497) Escriptor. El 1710, i en versió castellana, seria estampat a Madrid un tractat moral seu, amb el títol de Modo para vivir eternamente, discurso moral y político. 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí, Ramon (Palma de Mallorca, s. XVI) Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l'Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar. És autor de diversos escrits jurídics. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Dameto, Antoni de (Illes Balears, s. XVII) Poeta. Conreà la poesia en català. En la seva producció figuren dotze sonets místics, entre d'altres obres. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Desbac, Bartomeu de (Palma de Mallorca, s. XV) Jurisconsult 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Desbac, Gaspar de (Palma de Mallorca, s XV - s XVI) Poeta. Germà de Bartomeu. Concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca el 1502. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Foguet, Antoni (Menorca, s. XV – 1503) Historiador 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Verins, conspiració dels (o de les Metzines) (Catalunya, 1812) Complot antifrancès 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verjús, Antoni de ( ? , s. XIV) Pintor 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vermell, cap (Capdepera, Mallorca Oriental) Cap de la costa (o des Llibrell), al nord de les platges de Canyamel. En la línia de la mar s'obren les coves d'Artà (o de l'Ermita). Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella (185 m alt) o talaia de Fora des Cap Vermell, i més a l'interior, de la talaia Nova (210 m). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vermell i Busquets, Lluís "el Pelegrí" (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1814 – Barcelona, 1868) Pintor i escultor 27 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vernadell, coll de (Garrotxa / Vallespir) Depressió (1.369 m alt) de les dues comarques 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verneda (Caçà de la Selva, Gironès) Veïnat 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verneda, Joan Francesc de (Barcelona, s. XVII - Viena ?, Àustria, s. XVIII) Polític i notari 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verneda, la (Sant Adrià de Besós, Barcelonès) Barri de la ciutat 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - HISTÒRIA Verneda de Sant Ponç, la (Sant Sadurní d'Osormort, Osona) Antiga masia 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verneda i Figueras, Fruitós (Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 - Manresa, Bages, 1928) Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa (1902-28). Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l'Estació Vitícola del Pla de Bages. Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d'altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans. Col·laborà amb articles de divulgació a "La Pagesia", revista del gremi de pagesos de Manresa. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verneda i Vila, Salvador (Catalunya, s. XIX) Hebraista i eclesiàstic. És autor de treballs per a l'ensenyament de la llengua hebraica. 35 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vernet (Artesa de Segre, Noguera) Poble, a la dreta del Segre, al voltant de l'església parroquial (Santa Maria), a la carretera d'Artesa a Baldomar, poble, aquest, del qual depengué administrativament fins l'any 1920. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Arnau de (Rosselló, s. XIII) Cavaller 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vernet, Berenguer de ( ? , s. XIV) Cavaller 39 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vernet, el (Perpinyà, Rosselló) Sector de la ciutat 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vernet, Ponç de ( ? , s. XII – s. XIII) Noble 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ponç de (Rosselló, s. XIII) Cavaller 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ponç de (Rosselló, s XIII) Noble. El 1261 permutà amb Ponç Hug III, comte d'Empúries, els castells de Millars, Taltaüll i Torrelles per la vila de Cadaqués. Poc després, el comte esmentat feia un gran negoci venent-se els castells citats, per un preu molt alt, a la Corona. 44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ramon de (Rosselló, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Li foren donades 12 cavalleries de les preses als sarraïns. 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vernet, torre de (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veure> Torre de Vernet, la. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vernet i Batet, Joan (Granollers, Vallès Oriental, 1909 - ) Escriptor 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vernet i Ginés, Joan (Barcelona, 1923 - ) Arabista 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vernet i Real, Maria Teresa (Barcelona, 1907 – 1974) Escriptora. Influïda per un cert naturalisme, es revelà com una autora sensible a Amor silencioso (1927) i Eulàlia (1928) i va evolucionar cap a una novel·la de caràcter psicològic en El camí reprès (1930) i Presó oberta (1931). Publicà reculls de contes: Elisenda (1935), Estampes de París (1937), etc. Traduí al català Joyce, Huxley i Greene. Col·laborà a "La Revista", on publicà dos reculls de Poemes (1929 i 1931). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verni i Puig, Manuel (Balaguer, Noguera, 1865 - ? , s. XX) Polític republicà 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vernissa (Benigembla, Marina Alta) Despoblat 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vernissa, cavalleria (o alqueria) de (País Valencià) Possessió (1315) 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vernissa, serra de (Xàtiva, Costera) Alineació muntanyosa 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Verntallat (Sant Privat d'En Bas, Garrotxa) Antiga força 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verntallat, Francesc de (les Preses, Garrotxa, 1444 - ? , 1488/1500) Capitost remença 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Verona, Marulla de ( ? , ? ) Filla de Bonifaci de Verona 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verrié i Faget, Frederic (Girona, 1920 - ) Historiador de l'art i editor 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verthamon, Francesc de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Jurista 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Vertical (Sabadell, Vallès Occidental, 28/oct/1932 - 6/oct/1934) Setmanari. Òrgan de la federació local de Sindicats Obrers de Sabadell. Bilingüe, assolí una tirada de 3.500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d'Oposició. Suspès arran dels Fets d'Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l'11 de gener de 1937. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vesac, Tomàs (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor i frare. És autor d'una biografia de Santa Caterina de Siena, publicada a València el 1511. En aquesta edició foren incloses les poesies del concurs poètic celebrat a honor de la santa. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vespa, la (Morella, Ports) Dena 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vespella (Gurb de la Plana, Osona) Poble 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Vespres Sicilianes (Palerm, Sicília, Itàlia, 30/mar/1282) Revolta popular contra la dominació angevina i que va comportar l'expulsió dels Anjou i l'inici de la dominació catalana de l'illa. Pere II de Catalunya-Aragó mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, per aixó, aprofitant que hi havia un gran descontentament amb Carles d'Anjou (I de Napòls) i després de la gran matança d'angevins a Palerm, la revolta s'extengué per tota l'illa. Pere II va prometre que respectaria les lleis i els privilegis de Sicília, i el cos expedicionari catalano-aragonès desembarcà a Tràpena i el 4/set/1282 va entrar a Palerm, on Pere i Constança foren coronats com a reis de l'illa mentre Carles d'Anjou retirava el setge a Messina. L'annexió de Sicília va ser un fet consumat, però la guerra contra els angevins va continuar durant molt de temps. 68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
69 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Veu de Mallorca, La (Palma de Mallorca, 3/feb/1900 – 1936) Setmanari polític en català. Aparegué en èpoques diferents. En la primera etapa (fins al 21/abr/1900) fou dirigit per Joan Torrendell i hom en féu dues edicions, una de popular i una altra d'il·lustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista. Tornà a parèixer el 4/gen/1917 fins al 15/mar/1919, dirigit per Joan Estelrich. Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca, que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals. Finalment, aparegué de nou l'1/gen/1931, fins a l'inici de la guerra civil, com a portaveu del Centre Autonomista de Mallorca, dirigit per Andreu Ferrer i Ginard. Defensà una política catalanista acostada a la de la Lliga Catalana. 70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
71 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Veu del Canigó, La (Rosselló, 1910 - ) Revista bimensual. Dirigida per H. Chauvet i, a part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Veu del Segre, La (Lleida, 27/jul/1899 - 1933) Setmanari en català. L'1/oct ja s'autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural. El 2/oct/1933 s'inicià a Lleida la publicació d'un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies. 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Veu del Vespre, La (Barcelona, 2/mai/1933 - 31/des/1934) Nom que prengué l'edició de la nit de "La Veu de Catalunya". Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets d'octubre de 1934. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de "La Veu de Catalunya", bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals. Deixà de sortir quan fou anunciada l'aparició de "L'Instant". 74 MÓN - BIOGRAFIA Veyan i Aparicio, Lluís (Quito, Equador, 1776 - ? , s. XIX) Militar 75 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - POLÍTICA Vi vel gratis (Barcelona, s XIII - 1716) Privilegi que tenia la ciutat d'emparar-se "de grat o per força", en cas d'escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials. Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona. El 1328 els consellers n'explicaren l'origen i l'abast als paers de Tortosa; el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i Palma de Mallorca. Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa. Fou abolit amb els decret de Nova Planta. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vià (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) Poble (1.486 m alt) 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Via, can (l'Arboç, Baix Penedès) Enclavament (0,3 km2), entre els de Castellví de la Marca i de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Argenter i gravador. Féu la seva prova de passantia l'any 1679, presentant una medalla d'or amb la imatge de sant Oleguer. És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta de la catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomàs de Villanueva de la catedral de València i d'un frontal d'argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona. Entre les seves obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l'església prioral de Reus (1696). Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que il·lustren la relació d'actes dedicats pel gremi d'argenters de Barcelona a Joan Josep d'Àustria amb motiu del seu nomenament com a primer ministre (1677). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via, Francesc de la (Catalunya, s. XV) Escriptor 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via, Ramon de la (Catalunya, s. XVI) Jurista. És autor d'una obra de dret català que fou lloada per Tomàs Mieres. 110 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Via Augusta (Països Catalans) Veure> Augusta, via. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - POLÍTICA Via fora els adormits (Barcelona, 1734) Opuscle polític antiborbònic 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via i Boada, Lluís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Barcelona, 1991) Paleontòleg i geòleg. Continuador de l'escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i director del Museu Geològic J. Almera, i professor investigador del CSIC. Es va especialitzar en carcinologia fòssil i en les faunes triàssiques. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via i Dufrasne, Natàlia (Barcelona, 1973 - ) Regatista 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via i Pagès, Lluís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – 1940) Escriptor 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via i Pros, Ramona (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 5/oct/1923 – Girona, 1992) Escriptora. Estudià infermeria, llevadora i practicant. La seva novel·la autobiogràfica Nit de reis (1966), recull les experiències d'una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra. Com neixen els catalans (1972) és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viabrea (Riells i Viabrea, Selva) Veure> Sant Llop de Viabrea. 111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
89 FRANJA PONENT - MUNICIPI Viacamp i Lliterà (Ribagorça) Municipi: 108,2 km2, 860 m alt, 29 hab (1999) 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Viaceli, cartoixa de (Oriola, Baix Segura) Monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d'Oriola, el 1640. L'any següent es traslladaren a l'antic monestir mercedari de Sant Genís d'Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli. El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep; però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viada i Lluch, Lluís Carles (Barcelona, 1863 – 1938) Escriptor i periodista 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viada i Vilaseca, Josep ( ? , s. XIX – Madrid, 1904) Jurista 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader, Salvador (Girona, s XVIII – s XIX) Metge. Estudià a Montpeller. En aquesta ciutat publicà, el 1814, el seu treball De l'influence des climats sur l'homme. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Canals, Josep Maria (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1907 – 1980) Tipògraf 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Margarit, Octavi (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1864 – 1938) Tipògraf 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Moliné, Josep (Girona, 1917 - ) Instrumentista, compositor, director i pedagog 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Peiracs, Josep Antoni (Girona, s. XVIII – s. XIX) Metge. Es doctorà a Cervera (1780). El 1801 fou nomenat protometge de Girona i Figueres. Dirigí els hospitals de Girona durant els setges del 1808 i el 1809. Durant la dominació francesa presidí la junta de sanitat i fou inspector d'epidèmies de la intendència de l'Alta Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona. Després de l'evacuació de Girona pels francesos (1814), fou detingut i sumariat. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viadera i Surreu, Antoni (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1803 – Barcelona, 1855) Advocat i polític 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viadiu i Valls, Josep (Igualada, Anoia, 1890 - ) Polític i periodista 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vial i Hugas, Eduard (Barcelona, 1910 – 1999) Pintor. Format a Belles Arts i a Sant Carles de València. S'ha especialitzat en flors i paisatges d'un post-impressionisme convencional, presentats a moltes nombroses exposicions personals a Barcelona i altres ciutats, i a diversos certàmens oficials. 103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vialfàs (Mallorca Septentrional) Veure> Pobla, sa. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viana, Carles de (príncep) (Peñafiel, Valladolid, Castella, 1421 – Barcelona, 1461) Duc de Gandia 105 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vianya, vall de (Garrotxa) Veure> Bianya, vall de. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viaplana, Joaquim (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1942 - ) Lingüista 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viaplana i Cornet, Gaietà (Sabadell, Vallès Occidental, 1858 – 1930) Escriptor 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viaplana i Veà, Albert (Barcelona, 1933 - ) Arquitecte
Anar
a: [ Vergo ]
[ Veri i D ] [ Vernet ]
[ Vernt ] [ Vey ]
[ Viad ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Vernet
(
Vespella
de Gaià (
Veu
de Catalunya, La
Veu
de Montserrat, La
Viadiu
i Vendrell, Francesc