A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Ven ]    [ Vent ]    [ Ventaf ]    [ Ventas ]    [ Ventosa ]    [ Veny ]

Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. (Pearl S. Buck)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vencilles  (Das, Baixa Cerdanya)  Despoblat, al nord-oest del poble, al camí de Sanavastre a Prats. Es conserven restes de l'antiga església.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Venderia, la  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)  Barri de la vila, al voltant de la carretera de Caldes de Montbui a Moià.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vendôme, duc de (Louis Joseph de Borbó)  (França, 1654 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1712)  Noble militar

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsVendrell, el  (Baix Penedès)  Municipi i capital de la comarca: 36,43 km2, 47 m alt, 28.147 hab (2004). Situat al litoral, accidentat a l'est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l'extrem sud de la comarca. Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València. La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l'entorn de l'església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al s. XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l'Àngel; Casa MuseuInici página d'Àngel Guimerà; expansió urbanística a partir del s. XVIII iniciat pel primer raval, la França. El 1979 hi foren inhumades les despulles de Pau Casals, dutes de l'exili. Hi té una gran tradició l'activitat castellera (colla dels Nens del Vendrell). El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Sant Vicenç de Calders, amb un important nus ferroviari. És centre d'àrea comercial.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell, Jaume  (Mataró, Maresme, s. XVII)  Escultor i arquitecte

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell de Pedralbes i Estaper, Francesc  (Barcelona, 1776 - Santiago de Compostela, Galícia, 1850)  Metge i filòsof. Fou catedràtic a la universitat de Santiago. Publicà un Discurso acerca de la perfección vital del hombre sobre todos los seres de la Naturaleza.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Coutier, Emili  (Barcelona, 1924 - )  Cantant

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Fontanillas, Santiago  (Barcelona, 12/nov/1917 - )  Escriptor. En col·laboració amb Josep C. Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caire popular: El port de les boires (1954), Una història qualsevol (1954), El gran egoista (1955), Passaport per a l'eternitat (1957) i Melodia eterna (1960). També ha publicat La família Reniu estiueja (1961).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Gallostra, Francesca  (Barcelona, 1902 - )  Historiadora

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vendrell i Ibars, Emili  (Barcelona, 1893 – 1962)  Tenor

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVendrell i Tiana, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1899 – 1977)  Advocat i polític

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venècia, platja de  (Gandia, Safor)  Platja del Grau, a la desembocadura del riu d'Alcoi i al límit amb el terme de Daimús.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Veneno, Kiko (Josep M. López Sanfeliu)  (Figueres, Alt Empordà, 1952 - )  Cantant, compositor i instrumentista de pop-rock. Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock, el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador. Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978. El 1989 inicià una carrera en solitari, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito i cançons tan populars com Lobo López i Joselito. L'any 2000 publicà el disc La familia pollo.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Venes i de Llovera, Rosa  (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XIX)  Heroïna

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Venjança Catalana, la  (Grècia, 1305)  Acció vindicativa

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vensillo  (els Alamús, Segrià)  Llogaret

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vent, coll del  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça / Pobla de Roda, Ribagorça)  Coll (1.301 m alt) que limita pel sud la serra del Cis. Comunica i es termenal dels dos municipis.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVent, hostal del  (Odèn, Solsonès)  Antic hostal, situat a la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, al límit amb el terme de Lladurs, al coll del Vent, límit meridional de la serra d'Encies.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Gaeta, La  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Veure> Gaieta.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de la Encina, La  (Villena, Alt Vinalopó)  Poble

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Llanussa, la  (el Campello, Alacantí)  Estació del ferrocarril d'Alacant a Dénia, prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Montalt, la  (Gilet, Camp de Morvedre)  Caseria, sobre l'antic camí d'Aragó.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta de Poio, la  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria)  Llogaret (o les Ventes de Poio, o de Miralcamp), al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles. És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l'esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).

24 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Venta del Moro  (Plana d'Utiel)  Municipi: 271,92 km2, 724 m alt, 1.592 hab (1999)

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVenta del Moro, la  (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria Veure> Ventes de Vallbona, les.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta del Sombrerer, la  (Foios, Horta)  Barri i antiga alqueria, al nord-oest de la vila.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Venta d'Emperador, la  (Horta)  Veure> Emperador.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ventafarines  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Caseria, al sud del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d'Almacelles (Segrià).

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventajol  (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany)  Poble, al sector occidental del terme. L'església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn (Garrotxa). El lloc és esmentat ja el 978.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventajola  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, al sud de la vila. L'església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (s XI-XII). El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l'esmentat monestir l'any 1075.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventalles, les  (Ulldecona, Montsià)  Poble

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSituació de la comarca de l'Alt EmpordàVentalló  (Alt Empordà)  Municipi: 25,0 km2, 28 m alt, 800 hab (2011). Situat a la dreta del Fluvià, al sector de petits turons entre aquesta vall i la del Ter, al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Gran part del terme és ocupat per pins i matollar. Agricultura de secà (cereals, blat de moro, llegums, farratge, i també resten sectors d'oliveres i vinya) i de regadiu (cereals i farratge), en expansió. Ramaderia bovina, ovina i porcina; avicultura. Explotació de les arenes al·luvials del Fluvià per a materials per a la construcció. Indústria agropecuària. El poble és a la dreta de la riera de Caudet; església parroquial de Sant Miquel, gòtica; casal fortificat i casal dels Perramon. El municipi comprèn, a més, els pobles de Vallveralla, Montiró, Pelacalç, Vila-robau i Saldet, el santuari de l'Om i la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià. Àrea comercial de Girona. Ajuntament de Ventalló - Dades d'Idescat

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Llobateras, Domènec  ( ? , 1804 – 1878)  Farmacèutic

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Vergués, Joaquim  (Terrassa, Vallès Occidental, 5/feb/1899 – Barcelona, 1996)  Escriptor i publicista. Fou un dels fundadors (i director des de l'ago/1931 fins a la seva desaparició després dels fets del 6 d'Octubre) del diari "L'Opinió". També fou director de "La Rambla" i col·laborà a "La Publicitat" i "Mirador". Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona des de l'entrada de la República fins al 1934 i president de la Comissió de Cultura el 1932 i el 1933; col·laborà amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular en les campanyes per a la total escolarització dels infants barcelonins. Després de la guerra civil i malgrat les traves que li va posar el franquisme, va ser un acèrrim defensor de les escoles municipals per intentar d'evitar-ne l'absorció per part de l'estat. Obres: Les escoles populars, ahir i avui (1968), L'educació com a fonament del respecte als drets humans (1968), Dos problemes greus en l'ordre de l'ensenyament (1969), El qui hi ha i el que no hi ha en el llibre blanc sobre l'educació (1970), Los intelectuales castellanos y Cataluña (1976) i la novel·la Pau Canyelles, ex-difunt (1931).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Vintró, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1919)  Metge i publicista. Germà de Pere Antoni. Estudià medicina a Granada, on fundà i dirigí diverses publicacions. A Terrassa fundà també "La Revista Tarrasense", "El Tarrasense" i "La Comarca del Vallés", que dirigí. Fou alcalde i regidor. Autor de poesies en català i castellà, recollides a Ratos de ocio (1875), publicà nombroses monografies, entre altres Tarrasa antigua y moderna (1879), Historia de Tarrasa (1886) i Historia de la industria lanera catalana (1904).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventalló i Vintró, Pere Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1847 – 1913)  Escriptor

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ventallol, Joan  (Palma de Mallorca, s. XV – s. XVI)  Matemàtic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentallola, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Mariner del Llobregat

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventallols, torre de  (Olèrdola, Alt Penedès)  Petit castell medieval

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ventamillo, estret de  (Castilló de Sos, Alta Ribagorça)  Congost llarg (4 km) i estret

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ventas de Buñol, Las  (Bunyol, Foia de Bunyol)  Barri, al nord del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles i prop de l'estació del ferrocarril de València a Utiel.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventas i Rodríguez, Adolf  (Amposta, Montsià, 1919 - )  Saxofonista i compositor. Ha estat solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista col·laborador de l'OCB i de l'orquestra del Teatre del Liceu. Professor de saxòfon al Conservatori de Barcelona, ha escrit cinc llibres per a l'ensenyament d'aquest instrument. El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces (Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concerts) i transcriví nombroses composicions. Ha recorregut extensament Europa i l'Orient Mitjà com a professional.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ventayol, Martí  (Alcúdia, Mallorca, s. XVI – 1648)  Religiós observant. El 1645 enllestí una crònica sobre la revolta dels agermanats mallorquins en temps de l'emperador Carles V.

44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ventayol, Rafael  (Alcúdia, Mallorca, 1644 – 1726)  Religiós

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ventes de Miralcamp, les  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria Veure> Venta de Poio, la.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVentes de Vallbona, les  (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)  Barri de la vila

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ventisclar  (Castalla, Alcoià)  Caseria, al sud de la ciutat, al peu de la serra de Castalla.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ventolà  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.015 m alt)

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventolà  (Ribes de Freser, Ripollès)  Poble

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventolau, estanys de  (Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)  Grup d'estanys dels dos municipis

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventoldrà i Niubó, Eugeni  (Barcelona, 1895 - )  Torero

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ventós, cap  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Cap de l'extrem nord-oriental de l'illa de Cabrera.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventós, puig  (Vidreres, Selva)  Contrafort (191 m alt) occidental del massís de les Cadiretes.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ventós, serra del  (Agost / Alacant, Alacantí / Tibi, Alcoià Contrafort (905 m alt) meridional del Maigmó, entre els tres municipis, dins la foia de Castalla, és continuada vers el sud per la serra del Castellar.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentós i Arbona, Antoni  (Barcelona, 1902 - )  Tapisser

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventós i Casadevall, Ernest  (Barcelona, 1894 – 1933)  Pintor i polític

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventós i Cullell, Palmira "Felip Palma"  (Barcelona, 1862 – 1917)  Escriptora

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventós i Rivases, Sever  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 - Montserrat, Bages, 1970)  Tapisser. Fill d'Antoni Ventós i Arbona, amb el qual es formà a l'Escola Massana, d'on després fou professor interí. Emprà amb estil renovador la tècnica de l'alt lliç.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa, Josep Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, s. XIX - l'Havana, Cuba, 1874)  Prohom

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa, Lluís  ( ? , s. XV)  Escriptor i eclesiàstic

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa, Ricard  (Tarragona, s. XIX – Barcelona, 1877)  Jurisconsult i sociòleg. És autor dels treballs titulats Las huelgas de trabajadores, las asociaciones obreras y las cajas de ahorros (1875) i El comunismo, el trabajo y la voluntad de testar, entre d'altres.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Calvell, Joan  (Barcelona, 1879 - Lausana, Suïssa, 1959)  Polític i financer

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Domènec, Josep  (Barcelona, 1897 - )  Pintor

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentosa i Roig, Isabel  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1835 – Barcelona, 1895)  Religiosa dardera. Ingressà a la comunitat senglar de senyores darderes, el 1856. Treballà perquè aquesta comunitat esdevingués congregació religiosa, cosa que fou aconseguida el 1883. Fou la primera superiora que tingué la congregació, i hom la'n considera fundadora.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventosa i Roig, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1883 – Mèxic, 1961)  Cooperativista

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ventoses, les  (Preixens, Noguera)  Poble, situat en un coster, a la dreta del Sió. La seva església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Pradell de Sió. El castell de les Ventoses fou donat l'any 1131 pel vescomte d'Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya.

67 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ventoses, les  (Benavarri, Ribagorça)  Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses), al nord-oest de la vila, dins l'antic terme d'Aler.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura, Benet  (Figueres, Alt Empordà, s. XX - )  Compositor. Fill de "Pep" Ventura. Fou instrumentista de merit i director de cobles i orquestres. Compongué sardanes.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Andreu, Jaume "Rudy Ventura"  (Canet de Mar, Maresme, 10/set/1926 - Barcelona, 2/abr/2009)  Trompetista i músic

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Balanyà, Miquel  (Reus, Baix Camp, 1879 – Madrid, 1939)  Escriptor

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ventura i Beltran, Vicent  (Castelló de la Plana, 1924 – València, 1998)  Periodista i polític

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVentura i Casas, Josep Maria  (Alcalá la Real, Andalusia,1817 - Figueres, Alt Empordà, 1875)  Músic i compositor

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Roset, Josep  (Barcelona, 1826 – 1874)  Dirigent obrer

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Subirats, Jordi  (Barcelona, 1932 – 1999)  Historiador

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Sureda, Joan  (Palamós, Baix Empordà, 1884 - Nova York, EUA, 1960)  Polític i militant catalanista. De jove emigrà als EUA, i treballà en una casa de pel·lícules. Dirigent del Centre Català de Nova York, fou corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d'Amèrica. Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot alló que es referia a Catalunya.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ventura i Tort, Jaume  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1912 – 1985)  Compositor. És autor de la sarsuela Cançó de l'Empordà, i també de sardanes, algunes de les quals han obtingut força popularitat.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Veny, Gabriel  (Felanitx, Mallorca, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1789)  Frare carmelità

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVeny, Pere Joan  (Illes Balears, ? – Sardenya, Itàlia, ? )  Jurista

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Veny i Clar, Joan  (Campos, Mallorca Oriental, 1932)  Lingüísta

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Veny i Melià, Cristòfor  (Porreres, Mallorca Oriental, 1925 - )  Arqueòleg

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Veo  (l'Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Poble (o Beo), a l'esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d'Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 546 m alt, per on passa el camí vers Aín). La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de l'Alcúdia. Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), es despoblà amb l'expulsió del 1609, i és habitat des del s. XVII per gent de llengua castellana; forma, així, un enclavament entre pobles de llengua catalana.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vera  (València, Horta)  Partida

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vera, Joan de  (Alzira, Ribera Alta, 1453 - Roma, Itàlia, 1507)  Cardenal

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Verboom y de Wolf, Jorge Próspero de  (Brussel·les, Bèlgica, 1665 – Barcelona, 1744)  Enginyer militar i marquès de Verboom. Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona. En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera. Fou governador de Barcelona el 1718.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vercher i Coll, Antoni  (València, 1900 – 1934)  Pintor i dibuixant

Anar a:    Ven ]    [ Vent ]    [ Ventaf ]    [ Ventas ]    [ Ventosa ]    [ Veny ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans