Situat a l'antic decumanus romà.
El mestre d'obres
Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica deguda a
Jaume Canalias, Berenguer Llopard i
Francesc Jordi, inaugurada el 1373.
El 1400 fou enllestit l'enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l'arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l'obra.
Hi treballaren el mestre d'obres Arnau Bargués i els escultors
Jordi Joan i Pere
Sanglada.
Seguí la construcció de la sala del Trentenari i l'antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu dels
Consellers, de Lluís Dalmau
(1443). L'escrivania i algunes altres sales amb enteixinats policroms, el pati dels tarongers i el claustre superior completaven la casa en la seva primera estructura.
L'art barroc hi introduí només reformes
decoratives, especialment al Saló de Cent (que desaparegueren el s XIX).
La primera reforma important de l'edifici fou la construcció d'una nova façana, encarada amb la del
palau de la Generalitat a la nova plaça de Sant Jaume. És d'estil neoclàssic, obra de
Josep Mas (1832-44).
D'una segona reforma dirigida per l'arquitecte
Lluís Domènech i Montaner, corresponent a
l'Exposició Universal del 1888, en resta la sala del Consistori Nou.
L'Exposició Internacional del 1929 obligà a importants mutacions estructurals i decoratives al Saló de Cent, per
Enric Monserdà, i en altres departaments: l'escala amb escultures de
Llimona i Viladomat i pintures de
Viladrich, el despatx de l'alcaldia amb pintures de
Xavier Nogués, la sala de Comissions amb plafó de
Ricard Canals, i la sala de les Cròniques i la galeria amb decoració de
Josep M. Sert.
Encara una nova reforma (des del 1950) portà a la construcció d'altres sales amb decoració pictòrica de
Francesc Galí, Ramon
Rogent, Josep Obiols, Antoni Vila i Arrufat i
Antoni Tàpies, i una composició de marqueteria d'Ernest Mora i
Enric Clusellas. Una nova capella ha donat lloc a una decoració escultòrica
d'Enric Monjo.
El 1970 fou inaugurat un edifici annex, de 15 plantes, destinat a oficines i a serveis municipals, d'estructura moderna, obra de
Llorenç Garcia-Barbón i Enric Giralt i Ortet i amb relleus de l'escultor
Josep M. Subirachs.
