|
|
|
Anar a: [ Valls i A ] [ Valls i Q ] [ Vallsera ] [ Vallterra de ] [ Vallvi ] [ Van ] En qualsevol professió, l'emoció és bàsica; quants perds l'emoció, comences a morir. (Joan Solà) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Valls i Aguiló, Cristina (Palma de Mallorca, 1901 – 1982) Actriu. Debutà al Saló Mallorca, juntament amb la seva germana Catalina (que emprà el nom artístic Catina Valls), on es destacà en la interpretació de tipus populars, en obres d'autors mallorquins, com Bartomeu Ferrà i Pere d'Alcàntara Penya. Formà part de la companyia Catina-Estelrich, que actuà de l'any 1927 al 1938 al Teatre Principal. Després d'uns quants mesos d'absència -per la manca de teatre en català-, reaparegué amb la Companyia Artís, el 1948, amb El tio de l'Havana, de J.M. Tous i Maroto, i Nit de Nadal, de Guillem Colom. El 1970 la ciutat de Palma li dedicà un homenatge. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Areny, Lluís (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1927 - ) Pintor 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Bofarull, Pere (Igualada, Anoia, 1840 – Madrid, 1885) Escenògraf 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Bonet, Pau (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1888) Escriptor 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valls i David, Rafael (Manises, Horta, 1851 – Alacant, 1906) Enginyer industrial i escriptor 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Galán, Francesc (Barcelona, 1665 – 1747) Compositor. Després d'haver actuat com a mestre de capella de l'església de Mataró, fou nomenat pel mateix càrrec a la seu de Girona (1688-96). Aquest darrer any dirigí la capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i poc després obtingué com a titular el mateix càrrec a la catedral de Barcelona (1709-41). És autor de les misses Regalis, Tu es Petrus, Cantemus Domino i Scala Aretina, a més d'una missa de difunts, d'una missa de dos tiples, de dues misses de triple i tenor, de dues misses Sine Nomine. Escriví l'obra Mapa armónico práctico. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Galí, Antoni (Barcelona, 1798 – 1877) Mestre d'obres 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Geli, Cir (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Erudit 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Gorina, Manuel (Badalona, Barcelonès, 1920 – Barcelona, 1984) Compositor i musicòleg. Membre fundador del Cercle de Falla de Barcelona. De la seva música instrumental destaquen les Invencions (1957), per a piano i violí, Les veus del carrer (1966), per a flauta, oboè i clarinet, Estudis concertants, per a piano i orquestra (1958), i Concert (1965), per a guitarra i orquestra. Va escriure música per a la Primera història d'Esther (1955), de Salvador Espriu, i CAL 33-33 (1967), òpera de cambra. Compongué cançons sobre textos d'A. Machado i d'Espriu, i 12 canciones sefarditas (1965), per a soprano, flauta i guitarra. Escriví nombrosos llibres sobre temàtica musical, entre altres La música catalana contemporània (1960), La música española después de Manuel de Falla (1962), Història de la Música Catalana (1969), Aproximación a la música (1970), La música en cifras (1974), etc. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Huguet, Miquel ( ? , s. XIX) Pedagog 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valls i Jordà, Joan (Alcoi, Alcoià, 1917 - 1989) Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L'home pot ésser àngel (1952), L'íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986). És autor també de Sainets alcoians (1972). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Oliva, Àlvar (Barcelona, 25/abr/1947 - ) Poeta. Professor i corrector de català, ha col·laborat en diaris i revistes i ha publicat reculls poètics: El carro de la brossa (1969) i Crit (1980). S'ha especialitzat en literatura juvenil: El missatge del cavaller de l'àliga rampant (1979) i Negretxo. Memòries d'un gos (1981), camp en el qual ha fet magnífiques traduccions d'autors francesos i italians. Compromès amb el moviment independentista, fou empresonat acusat de la mort de l'industrial Bultó (1977); li fou concedida l'amnistia, però fou impugnada, i s'exilià. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Pallarola, Isidre (Sallent de Llobregat, Bages, 1859 – Barcelona, 1933) Industrial. El 1901 fundà la colònia Valls, al Bages. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Plana, Ramon (Valls, Alt Camp, 1928 - ) Filòsof 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Quer, Maurici (Barcelona, 1904 - Olot, Garrotxa, 1992) Pintor 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Riera, Lluís Maria de (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1922) Poeta 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Ronquillo, Francesc d'A. (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1894) Pedagog 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Subirà, Xavier (Barcelona, 1923 - 2006) Pintor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Taberner, Josep (Barcelona, 1891 – 1967) Industrial 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Verges, Manuel (Catalunya, 1912 - ) Arquitecte. Des del 1953 fou un dels components del Grup R. Una de les seves realitzacions més importants, feta amb Coderch i Terrades, és el camp de golf del Prat de Llobregat, on es plantegen per primera vegada i d'una manera coherent els problemes organicistes de l'espai. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Vicenç, Agustí (Barcelona, 1860 – 1920) Escriptor 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls i Vicens, Josep Maria (Barcelona, 1854 – 1907) Escriptor. Col·laborà a la premsa de la Renaixença, on signava sovint Josep Maria del Bosch Gelabert. Publicà novel·les costumistes, com Guideta i El segador, i drames com La vida moderna i Maria de Montpeller, a més dels llibres Articles crítics sobre algunes costums catalanes i Més memòries. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valls-Taberner i Arnó, Fèlix (Barcelona, 1919 – 1975) Empresari. Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret. Ocupà la presidència del consell d'administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu. El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld. 26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vallsabollera (Alta Cerdanya) Veure> Vallcebollera. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallseca (Cervià de la Garrigues, Garrigues) Despoblat (o Vallxeca), al nord-oest del poble, a la vall de Vallseca, que aflueix al riu Sert, per la dreta, prop del límit entre Cervià i l'Albagés. El lloc fou començat a poblar el 1232 per Arnau Punyet. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallseca, Gabriel de (Barcelona, s. XV – Illes Balears, s. XV) Cartògraf i pintor d'origen jueu. Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament. Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona (1439), a París (1447) i a Florència (1449). El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segona la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallseca, Guillem de (Barcelona, s. XIV - d 1412) Doctor en lleis 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallseca, Jaume de ( ? , s. XIV) Jurista 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallseca, Lleonard de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Cavaller 33 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vallsera (els Angles, Alta Cerdanya) Despoblat 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valltarga (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Veure> Baltarga. 36 CATALUNYA - ESPORT Vallter (Setcases, Ripollès) Estació d'esports d'hivern 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra (Valtierra, Navarra, ? - ? ) Llinatge noble 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Andreu de (País Valencià, s. XIV) Ambaixador de Pere III 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Bernat Guillem de (País Valencià, s XIV) Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382). 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Ènnec de (València, v 1330 - Sogorb, Alt Palància, 1407) Eclesiàstic i polític. Fou bisbe de Girona (1362-69). És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi. El 1370 fou traslladat a Sogorb. Era canceller de l'infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III. El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi i continuà residint a Sogorb fins el 1387, actuant amb el nom d'electe de Tarragona. Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l'ampliació dels límits de Sogorb, i féu reformar les catedrals de Sogorb i d'Albarrasí. Un cop possessionat a Tarragona, celebrà quatre sínodes provincials (1391, 1395, 1399 i 1406). Fou amic i partidari de Benet XIII. Passà els darrers anys de vida, ja molt vell i malalt, a València i Sogorb. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Joan de (País Valencià, s. XIV – s. XV) Ambaixador 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Joan de (País Valencià, s. XV) Bisbe de Tarassona 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Joan de (País Valencià, s. XV – 1470) Primer baró de Torres Torres 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra, Pere Eiximenis de (País Valencià, s. XIII) Noble 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes, Joan (País Valencià, s. XVI) Noble 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Borja, Pere (País Valencià, s. XVII – 1733) Marquès de Vallterra (1716) 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Centelles, Vicent (País Valencià, XVI) Noble. Besnét de Joan Vallterra de Blanes i pare de Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Ribelles, Joan (País Valencià, s XVI – s XVII) Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fill de Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles i fill de Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i de Vallterra, Jeroni (País Valencià, s XVI) Noble. Besnét de Joan Vallterra de Blanes i pare de Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra de Blanes i Martí, Josep (País Valencià, s. XVII – València, 1659) Cavaller de Sant Jaume. Fill de Vicent Vallterra de Blanes i Robles. Fou degollat a la plaça de València. Fou l'avi de Pere Vallterra de Blanes i de Borja. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Damiata de (País Valencià, s. XV) Muller de Lluís de Vic 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, Elisabet de (País Valencià, s. XV) Muller de Francesc de Blanes 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Valltorta, pintures del barranc de la (Plana Alta / Alt Maestrat) Conjunt de pintures rupestres 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Valltorta, rambla de la (Alt Maestrat / Plana Alta) Curs d'aigua intermitent, entre les dues comarques 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallvanera, monestir de (Castell d'Aro, Baix Empordà) Antic priorat benedictí (324 m alt). Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord. La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653. El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l'antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallvé i Ventosa, Andreu (Barcelona, 1918 – 1979) Escenògraf 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallverd (Os de Balaguer, Noguera) Monestir cistercenc femení 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallverd (Ivars d'Urgell, Urgell) Poble (248 m alt) 61 ALGUER - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallverd, baronia de (Catalunya, 1863) Jurisdicció senyorial confirmada com a títol del regne a Josep Pere de Vic, òlim de Manglano i Ruiz, baró de Llaurí. Continua en la mateixa família. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallverd, portal de (Tortosa, Baix Ebre) Antic portal de la ciutat, vora el riu Ebre, on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del s. XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd). 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallverd de Queralt (Sarral, Conca de Barberà) Poble de l'antic mun. de Montbrió de la Marca, al nord del terme, al sud-oest del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd (afluent, per la dreta, del riu d'Anguera), que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s'uneix al seu col·lector vora Ollers. Una mica separat del petit nucli hi ha l'església parroquial (Sant Joan), la qual depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt. Hi ha algunes restes de l'antic castell de Vallverd, antigament dit de Bufalla (així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073), enderrocat el s. XVIII, encara que la torre mestra subsistí fins a la fi del s. XIX. El castell fou adquirit (1306) pels hospitalers. Vallverd fou, fins cap al 1880, cap del municipi. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vallverdú i Aixalà, Josep (Lleida, 9/jul/1923 - ) Escriptor i traductor. Es llicencià en lletres i filologia clàssica. Ha destacat pels seus llibres de literatura juvenil: El venedor de peixos (1960), Trampa sota les aigües (1965), Rovelló (1969), En Roc, drapaire (1971), L'home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975), Els amics del mar (1979), Gira-sol d'històries (1980), Les aventures del rellotge (1981), Saberut i cua-verd (1982), La caravana invisible (1986), Contes en òrbita (1991), Un estrany a l'arca (1993) i Els fugitius de Troia (1998). També ha publicat els reculls de narracions Festa major (1961; reeditat el 1987 amb el títol de La festa i la ganyota) i Ara mateix eren aquí (1987), i llibres d'assaigs com ara Catalunya continental (1968), Catalans pel món (1969), Proses de ponent (1970), Viatge entorn de Lleida (1972), Història de Lleida explicada als joves (1979) i De Morera Galícia i Guillem Viladot (1980). És autor del dietari Vuit estacions (1991). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallvidrera (Barcelona, Barcelonès) Antic poble 68 CATALUNYA - HISTÒRIA Vallvigil (Vilallonga de Ter, Ripollès) Antiga quadra civil 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vallxeca (Cervià de les Garrigues, Garrigues) Veure> Vallseca. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valmanya, Domènec de (Catalunya, s XVIII – s XIX) Cavaller. Tenia possessions a Calonge. Fou un dels afrancesats més distingits, col·laborador preferent dels napoleònics al corregiment de Girona i Figueres. Els guerrillers cremaren la seva casa de Calonge, com a represàlia. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valor i Calatayud, Ernest (Alcoi, Alcoià, 1927 - ) Escriptor 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valor i Gisbert, Jordi (Alcoi, Alcoià, 1939 - ) Pintor 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Valor i Vives, Enric (Castalla, Alcoià, 22/ago/1911 – València, 2000) Narrador i gramàtic. Col·laborà literàriament amb els grups valencianistes d'abans de la guerra. Cal destacar els aplecs Rondalles valencianes (3 volums, 1950-58), les Narracions de la Foia de Castalla (1953), les novel·les L'ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), El misteri de Canadà (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'hortizó (1991), els contes populars Maravelles i picardies (1964) i, en el camp de l'ensenyament de la llengua, Curs de llengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971) i Temes de correcció lingüística (1983). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1987 i Creu de Sant Jordi el 1993. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Valperga i Simó, Bartomeu (Inca, Mallorca, s. XVI – Madrid, 1615) Escriptor 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valrà (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Feliu del Racó. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Valric (Montescot, Rosselló) Masia i antic poble, al nord del terme, vora l'agulla de la Mar. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valserell (Veciana, Anoia) Veure> Balsareny de Segarra. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valtà, Pere Lluís ( ? , s. XV) Escriptor 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Valveralla (Ventalló, Alt Empordà) Poble, situat a la dreta del Fluvià, aigua avall de Vila-robau. L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç, i tingué fins al 1606 com a sufragània la de Ventalló. Formà part del comtat d'Empúries. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Valverde, José Maria (Valencia de Alcántara, Castella, 1926 – Barcelona, 1996) Escriptor 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Van der Ploeg, Josep (Barcelona, 1958 - ) Regatista 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vanacloig (Xulella, Serrans) Caseria, a l'est de la vila, prop del límit amb el terme de Villar. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Illas, Segon (Girona, s XIX - Barcelona, s XIX) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí. Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada; fou un especialista en pintat i daurat d'estàtues. Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l'estàtua de Cervantes de l'accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Marquès, Josep (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1842 - Figueres, Alt Empordà, 1916) Escriptor. Advocat, escriví primer obres de teatre en català: La noia de l'Empordà (1866), Misteris del mar (1867), Un casament de conveniència (1968), Apropòsit català (1868); després conreà, en castellà, la poesia: ¡Espinas! (1881), i sobretot la novel·la de costums: La mancha en el armiño (1893), El duque de Ciempozuelos (1891), Sara Rosales (1896). Col·laborà a "La Montaña de Montserrat" (1868). El 1905 fou nomenat membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Puigcercós, Joan (Guixers, Solsonès, s. XIX - Catalunya, s. XX) Escultor. Era deixeble de Jeroni Suñol. Obtingué premis a les exposicions de Madrid dels anys 1881, 1884, 1892 i 1906. Una de les seves obres es al Museu d'Olot. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vancells i Vieta, Joaquim (Barcelona, 1866 – 1942) Pintor 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - EMPPRESA Vandellòs
I i II,
Centrals nuclears de (Vandellòs,
Baix Camp)
Centrals elèctriques. Vandellòs I fou la primera
nuclear de Catalunya, instalada el 1972, prop de la costa, al límit amb el
Baix Ebre, de 500 MW de potència, que en els anys 90 començà a ser desmantellada, després d'haver patit diverses averies i problemes de funcionament. Al seu costat, s'hi instal·là la nova central
Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 1988.
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vandellòs i Solà, Josep A. (Figueres, Alt Empordà, 1899 - Nova York, EUA, 1950) Economista i demògraf 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Vanguardia, La (Barcelona, 30/set/1868 - 29/gen/1869) Setmanari, subtitulat periòdico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé. Fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l'estat espanyol. Posteriorment fou substituït per "El Estado Catalán", dirigit per Valentí Almirall. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
94 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Vanguardia Balear, La (Palma de Mallorca, jul/1914 - 1931) Setmanari en castellà. Aparegut com a òrgan del Foment de Civisme. Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas, mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs (detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc). El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat: a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció, alhora que prenia un to més culturalista. El 1930 tornaren a sovintejar les col·laboracions de Massanet, però la publicació deixà d'aparèixer com a òrgan del Foment el 31/des/1930. Pel gen/1931, i amb una periodicitat mensual, aparegué de nou com a òrgan exclusiu i personal de Massanet, que hi utilitzà diversos pseudònims. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vansa, la (Vilanova de Meià, Noguera) Cova i antiga masia (casa de la Vansa), al terme de Lluçars (al nord-est del poble), centre originari de la Baronia de la Vansa. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vansa i Fórnols, la (Alt Urgell) Veure> Lavansa i Fórnols. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vansa, vall de la (Alt Urgell) Vall del Pre-pirineu, a la comarca 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vantalada (Florejacs, Segarra) Partida i antic lloc 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vantolra (Navès, Solsonès) Masia i església
Anar
a: [ Valls
i A ]
[ Valls i Q ] [ Vallsera ]
[ Vallterra de ] [ Vallvi ]
[ Van ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
