|
|
|
Anar a: [ Tra ] [ Tragg ] [ Tramu ] [ Transm ] [ Traves ] [ Tred ] La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa. (M. Gandhi) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Trabajo, El (Barcelona, mai/1872 - 30/jun/1872) Setmanari obrer internacionalista. Aparegut amb el subtítol de Periódico socialista', substituí "La Federación", suspesa governativament, però conservà el format, el contingut, els redactors i fins i tot els caràcters tipogràfics. Se'n publicaren quatre números, fins que reaparegué "La Federación". 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Trabajo, El (Sabadell, Vallès Occidental, 1898 – 1913) Periòdic obrer. Fou l'òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell. Fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, comptà amb la col·laboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment. El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès. 3 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Trabajos varios del SIP (València) (València, 1937) Sèrie de monografies 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trabal i Benessat, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 5/mai/1899 - Santiago de Xile, 1957) Novel·lista. Des dels primers escrits es manifestà com una personalitat literària nova, alhora que li donava un to humorístic proper al dadaisme. Edità a la seva editorial La Mirada la primera obra, L'any que ve, gairebé sense text, il·lustrada amb diversos dibuixos. Donà a conèixer diverses narracions, vertaderes novel·les curtes en els quals s'acostava vers el tipus de narrativa psicològica amb temes eròtics pròpia de la literatura catalana dels anys trenta. En són representatives L'home que es va perdre (1929), Judita (1930), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933) i Quo vadis, Sánchez (1935). La novel·la Vals (1935), amb la qual guanyà el premi Joan Creixells, el situà, per la seva construcció i per la modernitat amb què era escrita, entre els novel·listes més importants de la dècada del 1930. A l'exili publicà Temperatura (1957). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trabal i Sans, Josep Antoni (Barcelona, 1896 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1980) Polític. Fou secretari de la Ponència d'Educació Física de la Mancomunitat de Catalunya i es dedicà a activitats relacionades amb l'atletisme i l'esport en general. Membre fundador de l'Esquerra Republicana de Catalunya, l'any 1931 fou secretari particular de Lluís Companys i diputat al Parlament de Catalunya. En les eleccions del 1933 i del 1936 fou elegit diputat a les corts de la República. Visqué exiliat de 1939 a 1977, i en tornar fundà el partit Unió Demòcrata del Progrés Social. 7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trabalúger (es Mercadal, Menorca) Veure> Trebalúger 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - EMPRESA Trabucaire, Llibres del Veure> Llibres del Trabucaire. 10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Traca, La (València, 15/nov/1884 – 1938) Títol de diversos setmanaris publicats a la ciutat en diferents èpoques i que van coincidir en l'anticlericalisme i en el republicanisme més abrandats. La més antiga edità 113 números (15/nov/1884 - 13/mar/1887). Dirigida per Manuel Lluch i Soler, el qual fou empresonat algunes vegades per suposades injúries al rei. L'any 1908 tornà a publicar-se com a segona època, però amb una vida molt curta. Una altra represa (28/set/1909 - 1938) amb canvis de títol ("La Chala" i "La Sombra", entre ells), a causa de suspensions governatives. Els seus acudits i dibuixos foren molt agressius. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tracista, El Veure> Concepció, Josep de la. 12 CATALUNYA - LITERATURA Tradició Catalana, La (Catalunya, 1892) Obra publicada per Josep Torras i Bages 13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tradició Catalana, La (Barcelona, mar/1893 – ago/1894) Revista ideològica. Editada pel doctor Sardà i Salvany, amb un total de dotze números. Hi col·laboraren diversos escriptors. La publicació tractava de temes literaris i artístics des de l'ortodòxia catòlica. 14 CATALUNYA - CULTURA
15 CATALUNYA - LITERATURA Tragèdia de Lançalot (Catalunya, 1496) Novel·la cavalleresca de mossèn Gras 16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Traggia y Urribarri, Domingo Mariano de (Saragossa, Aragó, v 1750 - ? , d 1813) Militar i inventor 17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Traggia y Urribarri, Manuel de (Saragossa, Aragó, 1755 - ? , s. XIX) Escriptor 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tragó, Pere (País Valencià, s. XV – s. XVI) Historiador. Era advocat. Fou mestre racional del vescomtat de Castelló. És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518). 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Tragó, priorat de (Os de Balaguer, Noguera) Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), dins l'antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna. Des de mitjan s IX els abats d'Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cel·la de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal. Sembla que era una filial d'Alaó. Al s XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l'antiga església vers el 1172 s'establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Tragó de Noguera (Os de Balaguer, Noguera) Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l'actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L'església parroquial era dedicada a l'Assumpció. El lloc, d'origen islàmic (hi ha restes de l'antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l'antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Traià (Argentona, Maresme) Veïnat 23 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Traiguera, parlament de (Traiguera, Baix Maestrat, 1411) Assemblea convocada per la fracció de nobles valencians encapçalada pels Centelles, que prestava suport a la candidatura de Ferran d'Antequera al tron de Catalunya-Aragó, en oposició a Jaume d'Urgell, que era el candidat proposat pel Parlament convocat a Vinaròs. 25 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tralla, La (Barcelona, 31/oct/1903 - 11/set/1923) Setmanari catalanista intransigent. Publicà 153 números. Editat per Vicenç A. Ballester, tingué actius col·laboradors literaris. Junceda hi publicà nombrosos dibuixos, signats amb pseudònim. Tingué l'any 1903 una dissidència que originà "La Tralla del Carreter", setmanari que només publicà 27 números. Les seves campanyes provocaren la presó i l'exili d'alguns redactors i diferents suspensions governatives, i es publicaren "Metralla", "La Nova Tralla" i "La Metralla" per substituir-la. També edità calendaris. L'any 1922 sortí en segona època, patrocinada per Francesc Macià. L'any 1938 sortí un número únic dedicat a Vicenç A. Ballester amb motiu de la seva mort. 26 ALGUER - HISTÒRIA
27 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Tramoia, La (València, 1987 - ) Revista 28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tramontana (Barcelona, 1/ago/1907 - 1907) Setmanari anarquista. Publicat per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari "Avenir". Portava com a subtítol Sociologia. Interessos populars. Arts i lletres, i seguí una línia d'anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana. N'aparegueren pocs números. 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tramontana (Barcelona, 15/feb/1913 - 1913) Setmanari bilingüe. D'orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits. N'era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi col·laboraren en la seva breu existència Víctor Folch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d'altres. 30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tramontana, La (Barcelona, 16/feb/1881 - 12/jun/1896) Setmanari satíric popular. Publicat en llengua catalana, per Josep Llunas i Pujals. S'hagué d'interrompre diverses vegades per decisió governativa, durant algunes de les quals aparegué amb altres títols, com "La Teula" i "La Teula Barcelonina". Anticlerical i anarquista, hi col·laboraren dirigents obrers i intel·lectuals radicals i republicans. 31 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Tramontane, La (Perpinyà, 1917 – 1971) Publicació 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tramoyeres i Blasco, Lluís (València, 1854 – 1920) Periodista i erudit 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tramuntana, sa (Menorca) Sector septentrional de l'illa 35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tramuntana, serra de (Mallorca) Principal cadena muntanyosa de l'illa, que s'estén amb una direcció sud-oest - nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior. Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d'aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m). Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l'alzinar al nord. 36 CATALUNYA - EMPRESA Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima (Mataró, Maresme, 1926 - 9/oct/1965) Companyia fundada per a explotar la línia de tramvia entre Mataró i Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28/mai/1928. La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica. Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 1965. 37 CATALUNYA - EMPRESA Tramvia Econòmic de Reus a Salou, Societat del (Catalunya, 23/jun/1887 - s XX) Companyia concessionària del ferrocarril establert entre Reus i Salou, de via estreta, i 8,2 km de longitud. Inicialment de vapor, des del 1966 emprà màquines amb motor Diesel. El ferrocarril, popularment anomenat carrilet, va desapareixer els anys 80 del s. XX. 38 CATALUNYA - EMPRESA
39 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Tramvies, Societat Valenciana de (València, a 1881 – 1917) Companyia 40 CATALUNYA - POLÍTICA Tramvies, vaga de (Barcelona, 1/mar/1951 - 6/mar/1951) Boicot que els barcelonins van fer a la Companyia de Tramvies. El motiu immediat d'aquesta protesta fou un augment del preu del bitllet, que va provocar un greuge comparatiu amb el mateix servei de la ciutat de Madrid. Però l'explicació de la vaga dels tramvies cal cercar-la en les precàries condicions en que vivia la majoria de la població en aquells anys. El boicot va ser una operació que va néixer espontàniament, i força espectacular, ja que provocà imatges insòlites de corrues de gent anant a treballar a peu, en una acció que ningú no podia condemnar per il·legal. El dia 6 les tarifes dels tramvies van tornar al preu inicial. 41 CATALUNYA - EMPRESA Tramvies del Baix Empordà (Catalunya, 1884 – 1942) Societat concessionària del ferrocarril de via estreta de Girona a Palamós. Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió. El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles. La companyia fou absorbida per l'estat espanyol, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955. 42 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Tramvies Elèctrics de València, Companyia General dels (País Valencià, 1898 – 1911) Societat. Formada amb el nom de Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d'explotar les línies de l'antiga Companyia General de Tramvies de València. Electrificà el primer tramvia de València (1900) i fou absorbida per la Societat Valenciana de Tramvies. 43 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Tramway de Carcaixent a Gandia, Societat Anònima (País Valencià, 1861 – 1881) Companyia 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Tranquil·litat, marquesat de la (Catalunya) Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes. La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx. 46 MÓN - EMPRESA Transatlàntica, Companyia (Cuba, 1852 - ) Empresa de transports marítims 47 CATALUNYA - CULTURA Trànsit, Companyia de dansa (Barcelona, 1985 - ) Companyia de dansa 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Trànsits, camí de (València, Horta) Camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l'enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l'Horta, tot evitant la ciutat. Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l'antiga estructura ha desaparegut i s'ha convertit en grans avingudes modernes voltades d'edificis sense arbres ni carrils. El projecte fou de F. Móra. 49 CATALUNYA - EMPRESA Transmediterrània, Companyia (Barcelona, 25/nov/1916 - ) Empresa de transports marítims, dedicada al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses i les Canàries, i també té línies interinsulars. L'any 1969 l'empresa disposava d'una flota de més de quaranta vaixells, amb un tonatge superior a les 200.000 tones. El 1978 passà a dependre del Patrimonio del Estado (ministeri d'hisenda). L'any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores. 50 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Transversal (Lleida, Segrià, nov/1996 - ) Revista d'art. Editat pel departament de cultura de l'ajuntament i publicat íntegrament en català. S'estructura en un tema central, un dossier sobre un artista o creador i un apartat d'informació. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Transversal Catalana, serralada (Catalunya) Cadena muntanyosa 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trapa, coll de la (Saldes, Berguedà) Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l'aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol. Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Trapa, la (Maella, Matarranya) Nom modern del monestir de Santa Susanna. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Traserra i Parareda, Josep (Barcelona, 1931 - ) Metge otorrinolaringòleg. Catedràtic de les universitats de Saragossa (1971) i Barcelona, ha treballat en molts camps de la seva especialitat i principalment en l'estudi de la conducció òssia i les sordeses (1959), les relacions entre les malalties de l'audició i els accidents de trànsit (1972) i el tractament de les lesions tumorals. 55 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trassamària (Pals, Baix Empordà) Barri, al sud del nucli urbà, prop de Samària. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trauqué i Cassi, Llorenç (Barcelona, 1816 – 1880) Pedagog. Exercí primer a Banyoles i després a l'escola pública de Sant Feliu de Guíxols, d'on passà més tard a l'Escola de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona com a director. Escriví nombrosos textos escolars, entre els quals cal esmentar El libro del estudioso catalán per aprendre gradualment el castellà, la Memòria presentada a la "Asociación Barcelonesa de Amigos de la Instrucción" el 1865 i El origen de la música y su historia en España. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Travadell, vall de (Comtat) Comarca històrica que forma el riu de Seta entre els vessants occidentals de la serra d'Almudaina i els orientals de les serres de Gorga i de l'alt de la Capona. El nom li ve de l'antic castell de Travadell, d'època islàmica, situat prop de Gorga. Té 28 km2 d'extensió i comprèn els municipis de Gorga, Billeneta, Benillup i Benimarfull; la població viu concentrada a la vora del riu i és en regressió, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s'han reduït a les dues darreres. 59 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Travailleur Catalan, Le (Perpinyà, 1936 - ) Setmanari. Fundat per Andreu Tourné, arran de la formació del Front Populaire de Léon Blum. És l'òrgan del Partit Comunista del Rosselló. El 1977 el seu tiratge era de 5.000 exemplars setmanals, i encara n'era director Andreu Tourné. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Travau (Cruïlles, Baix Empordà) Veïnat i antic poble de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura, a 2 km de la població. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Traver, Nicolau (o Travé) (Catalunya, v 1723 - s. XVIII) Escultor i imatger. La seva obra representa l'últim moment de l'escultura barroca catalana i la transició al neoclassicisme. És autor de l'estàtua de Neptú, inspirada en l'Hèrcules Farnese, de la font del pati de Llotja, a Barcelona, edifici on intervingué en diferents treballs de decoració juntament amb Salvador Gurri i Ramon Amadeu. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Traver, pla (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs de Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent. Al centre d'aquest planell hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi havia hagut el s XIX una dependència de remunta de l'exèrcit, filial de Conanglell. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Traver, Vicent Tomàs (València ?, s. XVIII - ? , s. XIX) Jurista 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Traver i Garcia, Benet (Vila-real, Plana Baixa, 1866 – 1933) Músic i erudit 66 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Travessani, agulles de (Alta Ribagorça / Vall d'Aran) Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt), entre les dues comarques 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Travessera, sèquia (Xeraco / Xeresa, Safor) Sèquia, al nord de l'horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els dos termes. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Travesseres (Lles, Baixa Cerdanya) Poble (1.167 m alt) 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Travil (Capolat, Berguedà) Llogaret, situat a l'extrem occidental de l'altiplà de Capolat, al peu dels cingles dels Tossals. 71 CATALUNYA - POLÍTICA Traza, La (Barcelona, jul/1923 - 1935) Organització d'extrema dreta inspirada en el feixisme italià i creada pel capità Alberto de Ardanaz, Marià A. Pérez-Terol i d'altres. Publicà un butlletí (1924) i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s'adheriren al falangisme. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Treball (Barcelona, 1/gen/1930 - 13/des/1930) Periòdic quinzenal i després setmanal, continuador de "L'Andreuenc". Era l'òrgan oficiós del minúscul Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball. N'era el director Pere Cardona i Nabés i, més tard, Amadeu Bernadó. Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear, Bernadó i altres membres del grup s'hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit Comunista de Catalunya. 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Treball (Barcelona, 21/jul/1936 – feb/1993) Diari en català, òrgan del PSUC. El partit s'incautà dels tallers del diari "El Matí" i publicà el seu periòdic fins al gen/1939. Després passà a la clandestinitat i tingué una sortida irregular a l'estranger i a Barcelona. Des de l'abr/1977 s'edità legalment a Barcelona com a setmanari, periodicitat que canvià a quinzenal el 1982. El 1991 va sorgir en el si d'Iniciativa per Catalunya, la formació on s'integrà el PSUC, la publicació "Iniciativa i Treball", que pot considerar-se com la seva successora. 75 CATALUNYA - POLÍTICA Treball, Conselleria de (Catalunya, 19/des/1932 – 1939) Organisme de govern de la Generalitat. Creat per decret, juntament amb els altres departaments. D'acord amb l'Estatut, la legislació social corresponia a la República i l'execució de les lleis en territori català a la Generalitat; per tant les delegacions provincials del ministeri del treball i tots els tribunals industrials que actuaven en territori de Catalunya passaren a dependre de la Generalitat. El set/1933 fou creat el Consell de Treball de Catalunya, que era l'organisme consultiu superior del govern de la Generalitat en tot el que afectés l'execució de les lleis de treball i que informava el conseller sobre els recursos interposats contra les resolucions dels Tribunals Mixts. Després dels Fets del Sis d'Octubre (1934) i fins a l'abr/1935 el ministeri reassumí aquestes facultats i nomenà un delegat a Catalunya. La Consellera s'anà estructurant d'acord amb les necessitats de cada moment. El principal problema que hagué d'afrontar fou el de la manca de treball provocada per la crisi econòmica; per aixó fou creat l'Institut contra l'Atur Forçós i una Secció de Col·locació Obrera, Crisi de Treball i Estadística. A partir del jul/1936 la conselleria organitzà el treball amb el doble objectiu de guanyar la guerra i impulsar una transformació socialista de la societat. El mes de jul/1937 creà l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona per tal de substituir els treballadors mobilitzats. Fou restablerta el 1978, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Treballs, Jofre de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Participà a l'expedició de Pere III per sotmetre Mallorca (1343). En nom del rei es féu càrrec de les forces que anaren tot seguit a prendre possessió d'Eivissa, en unió de Gilabert de Corbera. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - LITERATURA Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (Catalunya, 1972 - ) Estudis 79 ILLES BALEARS - LITERATURA Treballs i els Dies, Els (Palma de Mallorca, 1964 - ) Col·lecció de llibres de l'Editorial Moll 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trebalúger (es Castell, Menorca) Lloc o possessió (o Trabalúger), prop de la costa meridional de l'illa, on s'obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l'illa), al límit amb el municipi de Ferreries, el cala de Trebalúuger. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trebalúger (es Castell, Menorca) Llogaret 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tredòs (Salardú, Vall d'Aran) Antic municipi: 3,41 km2, 1.295 m alt, annexat el 1968 a l'actual 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tregurà (Vilallonga de Ter, Ripollès) Poble 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Treiter (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Antic volcà (749 m alt) i masia, al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Cogolls. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trejuvell (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble de l'antic terme de la Guàrdia d'Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de la parròquia de Castellàs. El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 pel comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó. 87 ANDORRA - GEOGRAFIA Tremat, el (Encamp, Andorra) Poble de la parròquia 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tremena (Planeses, Fenolleda) Castell 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tremiño, Joan (Alacant, s. XVII) Eclesiàstic 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tremolar, marquesat del (País Valencià) Títol, atorgat el 1818 a Manuel de Navarrete Rezábal 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremoleda i Roca, Josep (Barcelona, 1932 – 1999) Promotor cultural 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremoleta (Catalunya, s XII) Trobador. La seva obra és avui desconeguda. Hom en té notícia per l'esment en una poesia de l'occità anomenat el Monjo de Montaudon. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tremolosa (les Llosses, Ripollès) Masia i església, dins l'antic terme de Vallespirans. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trèmols i Borrell, Frederic (Cadaqués, Alt Empordà, 1831 – Barcelona, 1900) Botànic i químic. Ocupà de càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l'Acadèmia de Ciències i Arts. El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya. Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.
Anar
a: [ Tra ]
[ Tragg ] [ Tramu ]
[ Transm ] [ Traves ]
[ Tred ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
