[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Tod ]    [ Togo ]    [ Toledo i ]    [ Tolra ]    [ Tomàs, M ]    [ Tomas i P ]

La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància. (Ovidi)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda Adelaida de Borgonya  (Borgonya, França, s X - Catalunya, d 1020)  Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà. Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França. Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 (data en que actuà ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres), amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú. Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll (996), en l'acta d'elecció d'Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú (1006) i en l'acta de fundació i dotació de l'efímer bisbat de Besalú, que ocupa el seu fill Guifré (1017). Signà el testament de Bernat Tallaferro (set/1020) i assistí a la seva validació (oct/1020). El seu marit li deixà en testament el Vallespir, amb Castellnou, amb la condició que en morir passés al seu primogènit, Guillem I de Besalú.

2 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Toda d'Aragó  (Aragó, s. X - Ribagorça, d 941)  Comtessa de Ribagorça. Filla del comte Galí III d'Aragó. Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça. Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d'Alaó renovada, mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà. Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d'Ovarra, on es féu enterrar.

3 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Toda I de Ribagorça  ( ? , s. X - 1011/17)  Comtessa de Ribagorça (1003-v1011)

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Gil, Francesc de  (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII)  Jurista

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Gil, Josep de  (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Cavaller

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Güell, Eduard  (Reus, Baix Camp, 1855 - Poblet, Conca de Barberà, 1941)  Diplomàtic i escriptor

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Juncosa, Teresa  (Riudecanyes, Baix Camp, 1826 – Barcelona, 1898)  Religiosa i cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda, de la congregació carmelitana teresa de Sant Josep. Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la Primera Guerra Carlina (1840), passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada. D'aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d'Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura. El 1883 s'aprovaren provisionalment les regles i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l'Institut, i la seva filla, mestre de novícies.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Todó i Garcia, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1922 - )  Pintor

9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Todolella, la  (Ports)  Municipi: 33,98 km², 806 m alt, 147 hab (1999)

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Todolí, Vicenç  (València, 1958 - )  Historiador de l'art

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Toès  (Conflent)  Municipi: 20,41 km², 41 hab (1999)

12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Toès, banys de  (Nyer, Conflent)  Balneari (740 m alt)

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Toèvol  (Talau, Conflent)  Masia i antic llogaret

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Toga  (Alt Millars)  Municipi: 13,67 km², 291 m alt, 107 hab (1999)

15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Toga, baronia de  (País Valencià, ? )  Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Togores  (Sabadell, Vallès Occidental)  Caseria, santuari i antiga quadra

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Togores, Arnau  (Illes Balears, s. XVII)  Escriptor

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Togores, cala en  (ses Salines de Santanyí / Santanyí, Mallorca Oriental)  Cala entre els dos municipis

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Togores i d'Olesa, Francesc de  (Palma de Mallorca, v 1650 – 1730)  Eclesiàstic

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Togores i Llach, Josep de  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1893 – Barcelona. 1970)  Pintor

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Togores i Muntades, Josep de  (Barcelona, 1868 - Saint Tropés, Provença, França, 1926)  Realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d'"El Mundo Deportivo" i president de diverses entitats esportives. Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació de Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s'apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc). Important col·leccionista d'art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l'obra del seu fill, Josep de Togores i Llach.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Togores i Senglada, Josep de  (Palma de Mallorca, 1767 – 1831)  Escriptor. Era comte d'Aiamans. És autor d'un Diccionari mallorquí-castellà.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toilà, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Toix, serra de  (Calp, Marina Baixa)  Continuació de la serra de Bèrnia

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Toixa  (Serrans)  Municipi: 122,06 km², 603 m alt, 1.290 hab (1999)

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toixoneres  (Calafell, Baix Penedès)  Topònim del municipi

27 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Tolba  (Ribagorça)  Municipi: 49,1 km², 696 m alt, 203 hab (1999) (o Tolva). Situat a la vall del riu de Queixigar, afluent del Guart, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al vessant oest de la serra de Montgai, que accidenta el terme. Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), i de regadiu (patates, alfals i hortalisses), amb aigües del riu de Queixigar. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Producció de carbó. Població en descens. La vila és situada a la dreta del riu de Queixigar; l'església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del s. XII, el portal conserva una notable decoració escultòrica. El municipi comprèn, també el poble de les Segarres Baixes, el llogaret de Corones, el despoblat i antic castell de Falç, l'antic terme de Lluçars i diverses amtigues masies. Àrea comercial de Lleida.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toldrà i Soler, Eduard  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1895 – Barcelona, 1962)  Músic

29 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Toledo  (Ontinyent, Vall d'Albaida)  Despoblat

30 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Toledo, pau de  (Toledo, Castella, 23/set/1436)  Tractat signat entre els representants d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella. El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l'anomenada Guerra dels Infants d'Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella). Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols).

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Toledo i Girau, Josep  (Simat de Valldigna, Safor, 1903 – València, 1976)  Erudit

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Toledo y Osorio, García Álvarez de  (Castella, 1514 - Nàpols, Itàlia, 1578)  Dignatari i militar

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toledo-Osorio y de Mendoza, Garcia Alvárez de  (Barcelona, s. XVI - Madrid?, 1649) Marí i polític

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tolejassos, els  (Viladamat, Alt Empordà)  Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d'Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època. La primera fase d'ocupació és datada a la meitat del s II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l'Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del s I aC i el final del s II dC, moment en què fou abandonada. Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Toliu, vall de  (Gilet, Camp de Morvedre)  Nom que tenia els s. XIII i XIV la vall on es troba el monestir de Sant Esperit.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toll, cova del  (Moià, Bages)  Jaciment del Paleolític Mitjà

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Tollos  (Comtat)  Municipi: 14,61 km², 773 m alt, 43 hab (1999). Situat a la vall de Seta, en un terreny muntanyós, als vessants de la serra d'Alfaro, al sistema Pre-bètic valencià, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb la Marina Alta. Les aigües són captades en part cap al nord-est pel barranc de Malafí i la seva xarxa. Gran part del territori és inculte. Agricultura migrada, amb conreus quasi totalment de secà; els més estesos són els de cereals i d'oliveres, seguits dels ametllers. La població ha anat devallant des del 1900 i més encara a partir del 1980 i actualment està en procés de despoblament. El poble (tollers), d'origen islàmic, és al peu de la Solana. L'església de Sant Antoni de Pàdua és sufragània de la parròquia de Benimassot des del s XVI. El municipi comprèn, a més, els antics llogarets de Capaimona i de Rafalet. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament de Tollos

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toló  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)  Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L'antiga església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània. L'antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tolomó  (Asp, Vinalopó Mitjà)  Caseria

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toloriu  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Antic municipi (1.240 m alt), agregat el 1970 a l'actual

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toloriu, el comare de  Pseudònim del músic Josep Jordana i Andorrà.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tolosa  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)  Antic nom de la vila

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tolosa  (Argençola, Anoia)  Masia i antic terme (775 m alt)

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolosa i Alsina, Aureli  (Barcelona, 1861 – 1938)  Pintor

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolosa i Giralt, Lluís  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Pintor

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolosa i Noguera, Joan  (Barcelona, 1819 – 1890)  Músic

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolrà, Bernardí  (Catalunya, s. XV - Santes Creus, Alt Camp, 1534)  XXXI Abat perpetu de Santes Creus (1519-34). Formà part del tribunal que condemnà a presó perpètua l'abat Pere Queixal, de Poblet. És fama que durant el seu abadiat foren escatimades delmes i almoines, fet que motivà una reprensió del papa i la reprovació de la comunitat. És atribuïda a aquesta circumstància la peculiaritat que les seves restes, que es troben a l'Aula Capitular, no fossin enterrades amb mitra, sinó amb una gorra.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tolrà, Tomàs  (Prada, Conflent, 1721 – 1804)  Eclesiàstic. Tingué diversos càrrecs diocesans. Els anys 1792-1801 visqué exiliat en territori espanyol. Deixà extensos manuscrits, entre ells els catalans Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l'Assemblea o Convenció nacional de França.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tolrà de Bordas, Josep  (Prada, Conflent, 1824 - Tolosa de Llenguadoc, 1890)  Historiador

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolrà i Avellà, Josep  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, s. XIX - v 1894)  Industrial

51 ANDORRA - GEOGRAFIA

Tolsa  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Masia i església, vora el bosc de Tolsa.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tolsà i Sarrión, Manuel  (Ènguera, Canal de Navarrès, 1757 - Mèxic DF, 1810)  Escultor i arquitecte. Estudià amb Puchol a l'Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L'any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d'escultura de l'Academia de San Carlos. Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l'estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colosals i fosa en bronze d'una sola peça, és considerada com una de les millors de l'art universal en el seu gènere. Com a arquitecte, és el principal representant del neoclassicisme a Mèxic, on projectà la façana i la cúpula de la catedral i el palau de La Mineria. Projectà i realitzà retaules i imatges. La major part de la seva obra es conserva.

53 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Toluges  (Rosselló)  Municipi: 8,04 km², 5.396 hab (1999), (fr: Toulouges). Situat al Riberal, entre el pla de Tuïr i la Tet, drenat per la Bassa, que travessa el terme d'oest a est. L'economia es basa en l'agricultura. Els conreus de regadiu es destinen a verdures i fruiters (presseguers i albercoquers), i els de secà a la vinya; producció de vi de qualitat superior. Indústria afavorida per la proximitat de Perpinyà. El 1992 es creà un parc d'activitats econòmiques, que ha revifat l'economia local. Població en ascens. El poble és troba mig quilòmetre a la dreta de la Bassa, a la carretera de Perpinyà a Tuïr, al voltant de l'església parroquial, edifici romànic del s XI. El 1027 hi tingué lloc l'important sínode de Toluges. Ajuntament de Toluges (en francès) - Informació turística (en castellà)

54 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Toluges, sínode de  (Toluges, Rosselló, mai/1027)  Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d'Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l'ardiaca, el sagristà i altres canonges d'Elna i molts fidels. Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l'excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests. Es diu d'ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.

55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tolva  (Ribagorça)  Veure> Tolba.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tolzà, Josep  (Millars, Rosselló, 1931 - )  Escriptor teatral

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tolzó  (Estac, Pallars Sobirà)  Despoblat, dins l'antic terme d'Escós

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tomanil  (el Morell, Tarragonès)  Antic terme, esmentat encara el s. XVIII

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs, Antoni  (Llucmajor, Mallorca, s. XVIII – Palma de Mallorca, 1813)  Frare franciscà

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Baldomer  (Reus, Baix Camp, 1862 – Catalunya, s. XX)  Pintor

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Militar

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomàs, Josep  (Orpesa, Plana Alta, 1711 - País Valencià, s. XVIII)  Escultor. Treballà dins l'estètica academicista. Féu escultures per a la façana de l'església parroquial d'Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d'Ebre.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Llorenç  (Barcelona ?, v 1880 - ? , s. XX)  Naturalista

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs, Miquel  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1809)  Imatger

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs, Miquel  (Illes Balears, s. XVI)  Prelat

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Pere  (Catalunya, s. XIV)  Teòleg escotista

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tomàs, Rafael  (Rosselló, s XV)  Pintor i vitraller gòtic. El 1455, juntament amb Joan Figuera contractà un retaule dedicat a Sant Bernardí per al convent de Sant Francesc de Càller (Sardenya). L'any 1463 pintà, juntament amb Guillem Martí, el retaule de l'altar major de l'església de Sant Jaume de Perpinyà. El 1470 contractà una vidriera per al finestral central de la capçalera de l'església de Sant Mateu també de Perpinyà.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs Carnisser  (Lleida, s. XIV – 1373)  Religiós dominicà

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel  (Llucmajor, Mallorca, 1529 – Lleida, 1577)  Jurisconsult

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs de Taixequet i Frígola, Francesc  (Llucmajor, Mallorca, s. XVI)  Eclesiàstic. Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid. Almenys des del 1529 habitava a Palma de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia. Bisbe d'Empúries a Sardenya per nomenament el 1556. Tingué cura de l'educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (fill del seu germà notari, Damià), que féu hereu. Aquest el representà al Concili de Trento.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomás de Villanueva  (Fuenllana, Toledo, Castella, 1486 – València, 1555)  Prelat, teòleg i sant. Nomenat arquebisbe de València (1545-55), esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues -fundà el seminari de la Presentació (1550)-, l'assistència caritativa i l'evangelització dels moriscs. Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión. Fou canonitzat el 1658. Festa: 22/set.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Cabot, Josep Maria  (Manresa, Bages, 27/ago/1930 - )  Escriptor. Llicenciat en medicina i en història i periodista. Ha publicat les novel·les de tema històric El piquete (premi Sésamo 1959), La reducción (1963) i Cántico en la noche (1969), i les novel·les en català Bona nit, senyor Hoste! (1985) i L'inesperat arcàngel del matí (1986). Professor de la Universitat de Barcelona, ha publicat diversos treballs sobre temes d'història de la ciència a "Historia y Vida" i en d'altres publicacions.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Costa, Llorenç  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XVII – Catalunya, s. XVIII)  Eclesiàstic i jurisconsult

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Estruch, Francesc  (Carmelo, Uruguai, 1862 – Barcelona, 1908)  Dibuixant i escriptor. Es formà a Barcelona, on després destacà com a projectista de tapissos i estampats. Fou professor d'aquesta especialitat i membre corresponent de l'Academia de San Fernando. Li fou concedit un tercer premi a l'Exposició Universal de 1888. És autor d'obres com Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días i El estilo egipcio.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Gallard, Caterina  (Valldemossa, Mallorca, 1531 - Palma de Mallorca, 1574)  Religiosa

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomàs i Martí, Vicent  (Artana, Plana Baixa, v 1890 – 1924)  Polític

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Mut, Pere  (Illes Balears, s. XIX)  Escriptor

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Oliver, Francesc  (Illes Balears , v 1850 – Madrid, 1903)  Dirigent obrer

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Parés, Joan  (Barcelona, 1896 – 1967)  Músic i folklorista. Fou sots-director de l'Orfeó Català. Són seves les obres corals El tió de Nadal, Fum-fum i Nadal. També és autor de música religiosa i d'harmonitzacions de cançons populars.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Piera, Josep  (Barcelona, 1900 - Guadalajara, Mèxic, 1976)  Polític

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Renteria, Josep  (Illes Balears, s. XX)  Dirigent republicà

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Rosés, Cristòfor  (Girona, v 1760 - Alemanya ?, s. XIX)  Metge. Estudià filosofia a la Universitat de Cervera, i medicina a la de Montpeller, on es doctorà el 1785, amb una tesi sobre l'anàlisi de les aigües minerals. Exercí la carrera a Banyoles i més tard ingressà a la sanitat militar. Publicà Noticias individuales de las aguas minerales de Pedret (Girona, 1787), Historia del Colegio de Gerona fundado en Montpeller (1808), i una versió resumida de la terapèutica de la gota, de Barthe (1808).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Rosich, Joan  (Igualada, Anoia, 1892 – Mèxic, 1968)  Periodista. Especialitzat en circ i music-hall i comentarista de cinema i teatre. Fundà a Igualada "Gatzara" (1910), i col·laborà al "Diari d'Igualada". A Barcelona treballà a "El Diluvio", "El Poble Català", "Mirador", "La Publicitat", "L'Opinió", "El Be Negre", etc. Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace. Instal·lat a Mèxic a partir de l'any 1945, col·laborà al setmanari "El Redondel" i al "Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic".

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Rotger, Francesc  (Palma de Mallorca, 1762 – 1807)  Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l'imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l'Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d'aquesta institució (1795). Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l'Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx. Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Salvany, Joan  (Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911)  Escriptor i advocat. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona. Fundà la revista "El Tío Camueso". (DBA) - El 1874 s'establí a Madrid, on col·laborà a diverses publicacions. Col·laborà també a "La Renaixença" i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita. Amic d'Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra 'Cleopatra' i diversos poemes. Publicà llibres de poesies, novel·les i drames.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Salvany, Josep  (Barcelona, s. XIX)  Polític republicà federal

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomàs i Taengua, Pasqual  (València, 1894 – 1972)  Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors. Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l'UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE. Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomàs i Valiente, Francesc  (València, 1932 – Madrid, 1996)  Jurista

89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tomasa, La  (Barcelona, 1888 - 28/des/1907)  Setmanari humorístic i literari. Publicat amb un total de 1.007 números. Més moderat políticament que "L'Esquella de la Torratxa", imità el format i l'humor d'aquesta publicació. Fundat per Simó Alsina i Clos, amb la col·laboració artística de Ramon Escaler, tingué també al seu front Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tomba del Moro, dolmen de la  (Sant Salvador de Torroella, Bages)  Monument funerari

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tomet, el  (Sant Julià de Ramis, Gironès)  Veïnat de l'antic mun. de Medinyà, a l'esquerra del Terri, aigua avall de Sant Andreu del Terri.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomeu, Pau  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomic, Pere  (Bagà, Berguedà, s. XV - ? , a 1481)  Historiador

94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tomir, puig  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el de Pollença. Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l'oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tomoví  (Albinyana, Baix Penedès)  Masia i antic lloc

Anar a:    [ Tod ]    [ Togo ]    [ Toledo i ]    [ Tolra ]    [ Tomàs, M ]    [ Tomas i P ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans