descripció

Somal, rambla de  Curs d'aigua intermitent del mun. de Sogorb (Alt Palància)

V

G

Somatent, Lo  Veure> Sometent, Lo

C

R

Sombiela i Mestre, Josep Antoni  (València, s. XVIII – 1825)  Polític i jurista

V

B

Sombrerer, venta del  Antic hostal del mun. de Foios (Horta)

V

G

sometent  (Catalunya)  Mobilització general de tots els veïns

C

H

Sometent, Lo  (Barcelona, 24/oct/1868 – 1869)  Revista satírica

C

R

Sometent, Lo  (Reus, Baix Camp, 15/ago/1886 - 16/jul/1903)  Diari regionalista

C

R

Sometimes, es  Barri residencial de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), a la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal.

B

G

Somma, ducat de  Títol de Nàpols (Itàlia), concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino

U

H

Somni, Lo  (Catalunya, ? )  Obra cabdal de Bernat Metge

C

L

Somni de Joan Joan, Lo  (Catalunya, 1496 - )  Obra de Joan Gassull

C

L

Somo, el  Casa (1.093 m alt) del mun. de Bocairent (Vall d'Albaida)

V

G

Somorrostro  Antic barri de barraques del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

H

Son  Antic municipi del Pallars Sobirà: 27,07 km2, 1.393 m alt

C

Son Bonet, aeroport de  Aeròdrom situat al mun. de Marratxí (Mallorca Occidental)

B

G

Son Bru  Barri de la vila de Puigpunyent (Mallorca Occidental)

B

G

Son Calderó  (o Çon Calderó) Caseria del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental), al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme de Porreres.

B

G

Son Carrió  Poble del mun. de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Oriental)

B

G

Son Cervera  Municipi de Mallorca Oriental: 42,80 km2, 92 m alt, 9.009 hab (1999)

B

M

Son Cotoner  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Cotoneret  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Dureta  (o Çon Dureta) Nom donat a l'hospital de la seguretat social de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), damunt So N'Armadans, vora la carretera de Gènova.

B

G

Son Fe  Llogaret del mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

Son Ferriol  Raval del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Fortesa  Barri obrer de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Gotleu  Barri obrer de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Joan Arnau  Antic monestir de monges dominicanes, a Lloret de Vistalegre (Mallorca Septentrional)

B

G

Son Macià  Poble del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

Son Marc  (o Çon Marc o redol de Son Marc) Antic llogaret del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional), a la vall d'en Marc, al voltant de l'antiga possessió de son Marc.

B

G

Son Matet  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Mendivil, colònia de  Colònia agrícola del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

Son Mesquida des Camí  Llogaret del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

Son Moles  Raval del mun. de Begur (Baix Empordà)

C

G

Son Molines  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Negre  Llogaret del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

Son Negre  Barri obrer de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Proenç  Llogaret del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

Son Ramis  Barri del mun. de Llubí (Mallorca Septentrional)

B

G

Son Rapinya  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Roca  Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Sant Joan  Caseria del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Sant Joan  Raval del mun. d'Alaró (Mallorca Septentrional)

B

G

Son Sardina  Poble (93 m alt) del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Son Serra  (o Çon Serra) Barri de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), al nord-oest de la ciutat, que forma un sol nucli amb els de sa Vileta i Son Rapinya, entre els quals es troba.

B

G

Son Serra de Marina  Colònia d'estiueig del mun. de Santa Margalida (Mallorca Septentrional)

B

G

Son Servera  Veure> Son Cervera (Mallorca Oriental)

B

G

Son Valls de Pardines  Caseria del mun. de Felanitx (Mallorca Oriental)

B

G

Sonadell  Veure> Sudanell (Segrià)

C

G

Sonarrossa  Caseria del mun. de Sencelles (Mallorca Septentrional)

B

G

Soneixa  Municipi de l'Alt Palància: 29,05 km2, 263 m alt, 1.383 hab (1999)

V

M

Soneja  Nom castellà de Soneixa (Alt Palància)

V

G

Sonella  Despoblat i partida del mun. d'Onda (Plana Baixa)

V

G

Sonimag  (Barcelona, 1963 - )  Saló internacional

C

N

Sonsor  Veure> Sampsor (Prats i Sampsor, Baixa Cerdanya)

C

G

Sopa de Cabra  (Girona, 1986 - )  Grup de rock

C

C

Sopeira  Municipi de la Ribagorça: 43,4 km2, 704 m alt, 104 hab (1999)

F

M

Sopena, Editorial Ramon  (Barcelona, 1894 - )  Editorial fundada per Ramon Sopena

C

N

Sopena i Daganzo, Enric  (Barcelona, 1942 - )  Periodista

C

B

Soperuny  Poble (1.227 m alt) del mun. d'Areny de Noguera (Alta Ribagorça)

F

G

Soquer, cortals del  Grup de bordes de la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra)

A

G

Sor, Ferran  Veure> Sorts i Muntades, Josep Ferran

C

B

Sora  Municipi d'Osona: 31,51 km2, 716 m alt, 182 hab (1999)

C

M

Sorà, Joan  (Palma de Mallorca, 1788 – 1855)  Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d'economia política a l'institut de Palma. És autor de diversos escrits.

B

B

Soraja  Despoblat del mun. de Bolulla (Marina Baixa)

V

G

Sorba  Poble del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

Sorbet  Veure> Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls, Vallès Occidental)

C

G

Sorda, sa  Caseria, a l'oest de la vila de Campos (Mallorca Oriental)

B

G

sordons  Poble ibèric de la zona del Rosselló

N

H

Sords  Poble del mun. de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany)

C

G

Sorell, Pau  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Escultor

C

B

Sorelló, Miquel  (Barcelona, v 1700 - Roma, Itàlia, 1756)  Gravador

C

B

Sorerols  Antic castell del mun. de Tavertet (Osona)

C

G

Sòria i Badia, Enric  (Barcelona, 1937 - )  Arquitecte (1970)

C

B

Sòria i Escudero, Marià  (Lleida, 1889 - ? )  Metge

C

B

Sòria i Ferrando, Ricard  (València, 1839 – 1906)  Escultor

V

B

Sòria i Parra, Enric  (Oliva, Safor, 30/jul/1958 - )  Escriptor

V

B

Sòria i Zapater, Salvador  (València, mai/1915 - )  Pintor i escultor

V

B

Soriana  Llogaret (728 m alt) del mun. d'Estopanyà (Baixa Ribagorça)

F

G

Soriano, Bartomeu  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Arquitecte i contractista

C

B

Soriano, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Arquitecte

C

B

Soriano, Gonçal  (Alacant, 1913 - )  Pianista

V

B

Soriano, Vicent  (València, s. XVI – 1610)  Eclesiàstic

V

B

Soriano i Fort, Josep  (València, s. XIX – s. XX)  Pintor

V

B

Soriano i Martí, Vicent  (València, 1869 – s. XX)  Pintor. És autor de pintures sobre temes històrics i religiosos. Il·lustrà diverses obres. És autor dels llibres El grabado y la caricatura (1915) i Un curso de historia (1923), tots dos publicats a Reus.

V

B

Soriano i Murillo, Benet  (Palma de Mallorca, 1827 – Madrid, 1891)  Pintor

B

B

Soriano Pradas, Juan José  (Requena, Plana d'Utiel, 1824 – València, 1898)  Advocat i polític

V

B

Soriano i Tombas, Ramon  (Barcelona, s. XIX – 1902)  Mestre d'obres

C

B

Soriano-Montagut i Ferré, Innocenci  (Amposta, Montsià, 1893 – 1979)  Escultor

C

B

Soriguera  Municipi del Pallars Sobirà: 105,7 km2, 1.192 m alt, 299 hab (1999)

C

M

Soriguera  Masia i antic poble del mun. d'Urtx (Baixa Cerdanya)

F

G

Soriguera i Soriguera, Florenci  (Terrassa, Vallès Occidental, 1927 - )  Pintor

C

B

Soriguerola  Llogaret del mun. d'Urtx (Baixa Cerdanya)

F

G

Sorió  Llogaret, al nord de la ciutat de Xàtiva (Costera), a l'esquerra del riu Cànyoles

V

G

Sorió, Baltasar  (València, v 1457 - Tortosa, Baix Ebre, 1557)  Escriptor apologètic dominicà

V

B

Sorita de Llitera  Poble del mun. de Baells (Llitera)

F

G

Sorita de Morella  Municipi dels Ports: 69,33 km2, 661 m alt, 135 hab (1999). Situat al sector nord-oest de la comarca, a la vall mitjana del riu Bergantes, al límit amb l'Aragó. Boscos de pins, Els conreus més estesos són els de secà (cereals, vinya i patates) i al regadiu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són abandonades. Població en descens. Església parroquial de l'Assumpció, amb les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc. El municipi comprèn l'important santuari de la Balma. Després de la conquesta, hom atorgà carta de població el 1253. Àrea comercial de Morella.