A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Som ]    [ Son C ]    [ Son N ]    [ Soni ]    [ Sore ]    [ Sorig ]

Cap lector no és aliè al pes increïble de tots els llibres que han estat escrits. (Màrius Serra)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Som  (Benifallet, Baix EbreAntic lloc, al sud del terme, a l'esquerra de l'Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys. El puig de Som (251 m) s'alça a la riba mateix del riu i l'antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som.

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Som...!  (Barcelona, 1918 - París, França, 1965)  Periòdic nacionalista radical. Adherit a la Unió Catalanista, Edità cinc números entre ago i des/1918. Els seus redactors eren, entre d'altres, Vicenç A. Ballertes, Josep M. Batista i Roca i Daniel Cardona. Amb el mateix títol i editat per exiliats catalans, sortí l'any 1925 a Perpinyà amb el subtítol "Fulla d'avantguarda catalana". Tornà a emprar-se el mateix nom per a un suplement de "Nosaltres sols!", editat l'any 1933 amb motiu de la diada de l'onze de setembre. Les joventuts del partit Estat Català van utilitzar-lo novament l'any 1937 per editar una revista setmanal, que tingué poca durada. L'any 1965, a París, Manuel Viusà començà l'edició d'uns quaderns amb el títol "Som". Edità tres números,Inici página dels quals el primer i el tercer són monogràfics i estan dedicats, respectivament, a les biografies de Lluís Companys i de Francesc Macià.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Somal, rambla de  (Sogorb, Alt PalànciaCurs d'aigua intermitent, afluent esquerrà de la rambla d'Arguines, que neix al vessant septentrional de la serralada de Portaceli, dins el terme de Sogorb. S'uneix al seu col·lector al límit amb el Camp de Morvedre.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Somatent, Lo  Veure> Sometent, Lo

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sombiela i Mestre, Josep Antoni  (València, s XVIII – 1825)  Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat. En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813). Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío... (1823).

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sombrerer, venta del  (Foios, Horta)  Antic hostal, que ha donat nom al barri de la Venta del Sombrerer.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

sometent  (Catalunya)  Institució catalana consistent en la mobilització general dels veïns d'un lloc per perseguir els delinqüents que haguessin atemptat contra la pau pública. El seu origen es remunta a l'edat mitjana, i segueix l'esquema germànic de l'obligació que té tot ciutadà de contribuir al manteniment de la pau pública del propi indret o país. Aquesta organització sembla datar del regnat de Jaume I, el qual institucionalitzà el sometent en els seus trets fonamentals per mitjà d'ordenances, complementades més tardInici página per disposicions posteriors. La crida a sometent era una facultat reial exercida per l'autoritat que ostentava la representació del monarca; es podia exercitar contra tota persona de qualsevol classe, estament o jurisdicció, i era, doncs, per damunt de l'organització i els privilegis feudals. Al si de cada...  Segueix... 

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sometent, Lo  (Barcelona, 24/oct/1868 – 1869)  Revista satírica subtitulada "periòdic polític liberal". Fou el producte de la fusió de "La Rambla" i "La Barretina" i defensà la república federal. Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc.

8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sometent, Lo  (Reus, Baix Camp, 15/ago/1886 - 16/jul/1903)  Diari regionalista en català (ort ant: Lo Somatent). Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s'incorporaren joves de la Lliga Catalanista. Entre el 25/mar i el 17/abr/1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de "La Renaixença", que aleshores havia estat suspesa.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sometimes, es  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri residencial, a la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Somma, ducat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino. Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d'Oliveto. Passà als seus descendents -cognomenats Fernández de Córdoba-, als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira, i als Ruiz de Bruesta.

11 CATALUNYA - LITERATURA

somni, Lo  (Catalunya, s XIV)  Obra cabdal de Bernat Metge. Escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona. Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a laInici página presó (el Castell Nou de Barcelona), se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça. Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats. Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria. Al llibre tercer hom aclareix que Orfeu i Tirèsies acompanyen Joan I per tal que aquest purgui la seva desmesurada afecció a la música i a...  Segueix... 

12 CATALUNYA - LITERATURA

somni de Joan Joan, Lo  (Catalunya, 1496)  Obra de Jaume Gassull. Publicada per primera vegada el 1497. Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives, i en ella l'autor simula un somni d'un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d'una partera, segueix una conversa entre diverses dones; aquestes continuen, en un moment donat la discussió encetada en Lo procés... sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges (entre altres Joan Moreno, la deessa Venus, la Raó, etc) i que acaba amb el triomf absolut dels joves. L'obra, que conté una burla molt poc àcida de l'estament burgès (juristes, advocats, notaris), és escrita en vers de codolada i constitueix un interessant document de llenguatge i costums de l'època.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Somo, el  (Bocairent, Vall d'AlbaidaCasa (1.093 m alt), prop del cim de l'altiplà que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d'Alcoi (Alcoià).

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Somorrostro  (Barcelona, Barcelonès)  Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l'Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d'edificació.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSon  (Alt Àneu, Pallars SobiràPoble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos. El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu. Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Bonet, aeroport de  (Marratxí, Mallorca OccidentalAeròdrom, situat al nord-oest des Pont d'Inca i al nord-est des Pla de Na Tesa. L'any 1901 l'exèrcit espanyol cedí a l'ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d'una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí. Afectat al tràfic civil, esdevingué l'aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59. Substituït en la darrera data per l'aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l'Aeroclub de les Balears. El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, escoles de pilots i d'helicopters.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Bru  (Puigpunyent, Mallorca OccidentalBarri de la vila (o Çon Bru).

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Calderó  (Felanitx, Mallorca OrientalCaseria (o Çon Calderó), al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme de Porreres.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Carrió  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca OrientalPoble (o Çon Carrió), al sud-est del terme, al límit amb el municipi de Manacor. Sorgí a partir del 1860, en parcel·lar-se la possessió de son Carrió. En 1866-73 fou construïda l'església (Sant Miquel), erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor. Una nova església fou beneïda el 1907. El 1892 passà a formar part de nou municipi de Sant LlorençInici página des Cardassar; el 1934 esdevingué parròquia independent.

20 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSon Cervera  (Mallorca OrientalMunicipi: 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015), (o Son Servera). Situat al sud-oest de la península d'Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant. L'agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d'ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l'activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Població en ascens. La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l'antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat. El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell. Àrea comercial de Manacor. Ajuntament - Institut

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Cotoner  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri (o Çon Cotoner), al nord-oest del nucli urbà, entre sa Riera i la carretera a Son Serra.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Cotoneret  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri (o Çon Cotoneret), a l'oest del nucli urbà, contiga a So N'Espanyolet.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Dureta  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalNom donat a l'hospital de la seguretat social (o Çon Dureta), damunt So N'Armadans, vora la carretera de Gènova.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Fe  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Llogaret, situat a la zona més accidentada, al sud-oest del terme, centrat per l'església (construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite), que s'alça al vessant occidental del puig de Son Fe (260 m alt.) i que domina la vall de Son Fe. Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d'augustinianes. Prop seu hi ha unes mines de carbó.

108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Ferrer  (Calvià, Mallorca)  Urbanització, situada entre sa Porrassa i el Toro.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Ferriol  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalRaval (o Çon Ferriol), 5 km a l'est de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor i unit, de fet, al poble de sa Creu Vermella. Sorgí, al segon decenni del s XX, vora el cafè de can Tunis (el barri és conegut també com a Can Tunis). La primera església s'erigí el 1929; el 1953 esdevingué parròquia (Sant Antoni) i hom construí una nova església en 1957-59.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Fortesa  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri obrer (o Çon Fortesa), al nord-est del nucli urbà, vora la carretera d'Inca, després de Can Capes.

27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Gotleu  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri obrer (o Çon Gotleu), al nord-est del nucli urbà, al sud-est de la carretera d'Inca.

28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Son Joan Arnau  (Lloret de Vistalegre, Mallorca SeptentrionalAntic monestir de monges dominicanes (o Çon Joan Arnau), al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Sineu. La comunitat hi és testimoniada des dels primers anys del s XVIII.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Macià  (Manacor, Mallorca OrientalPoble (o Çon Macià), 7 km al sud-est de la ciutat, sorgit al començament del s XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada al nord-oest - sud-est). La construcció de l'església fou iniciada el 1919; el 1930 esdevingué vicaria in capite, i el 1938, parròquia.

30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Son Marc  (Pollença, Mallorca SeptentrionalAntic llogaret (o Çon Marc o redol de Son Marc), a la vall d'en Marc, al voltant de l'antiga possessió de son Marc.

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Matet  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat (o Çon Matet), al sector oriental, entre Portopí i Cala Major.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Mendivil, colònia de  (Llucmajor, Mallorca OrientalColònia agrícola (o de Çon Mendívil), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil). El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies; tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades. El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Mesquida des Camí  (Felanitx, Mallorca OrientalLlogaret (o Çon Mesquida des Camí), a l'oest de la ciutat. La seva església, dedicada a la Immaculada Concepció, fou inaugurada el 1803; el 1938 fou erigida vicaria in capite.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Son Moles  (Begur, Baix EmpordàRaval (o Çon Moles).

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Molines  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri de la ciutat (o Çon Molines), a l'est del nucli urbà, just al nord de l'autopista de Son Sant Joan.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Negre  (Felanitx, Mallorca OrientalLlogaret (o Çon Negre), al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Campos. El 1817 fou construïda l'església, erigida el 1938 vicaria in capite.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Negre  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri obrer (o Çon Negre), al nord-est del nucli urbà, entre Son Gotleu i la carretera d'Inca.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Proenç  (Felanitx, Mallorca OrientalLlogaret (o Çon Proenç), al nord-est de la ciutat. El 1938 fou creada la vicaria in capite.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Ramis  (Llubí, Mallorca SeptentrionalBarri (o Çon Ramis), que forma un sol nucli amb el de sa Raval, al sud de la vila.

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Rapinya  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri (o Çon Rapinya), al nord-oest de la ciutat, més enllà del camí dels Reis, al llarg de la carretera de son Vida; forma pràcticament un sol nucli amb sa Vileta i Son Serra. Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcel·lació de la possessió de son Llull (o son Rapinya). Inicialment era un nucli de cases d'esbarjo. L'església fou construïda a partir del 1880; hom hi venera la imatge a l'oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma; el 1913 fou erigida en vicaria in capite, i el 1954, en parròquia. El barri prosperà notablement amb la parcel·lació de son Quint.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Roca  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalBarri de la ciutat (o Çon Roca), al nord-oest de la ciutat, entre sa Vileta i So N'Anglada, al peu de la serra de son Marill. L'oratori inaugurat el 1914 fou erigit en parròquia (que comprèn les cases de So N'Anglada) el 1954.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

aeroport de Son Sant Joan (Palma)Son Sant Joan, aeroport de  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalAeroport (o Çon Sant Joan), al nord-est des Coll d’En Rabassa i al nord de Can Pastilla. L'aeroport, que avui absorbeix el tràfic aeri de Mallorca, fou obert el 1960, quan l’antic aeroport civil de Son Bonet -avui convertit en aeroclub- esdevingué insuficient. La distància a Palma ha passat de 4,7 km el 1960 (per carretera directa que arribava per l’oest) a 9,5 km per l’autopista, inaugurada el 1967, que volta l’aeroport pel sud i hi accedeix per l’est. L’orientació de les pistes principals és sud-oest - nord-est i arriben a 3,2 km de longitud. La situació estratègica de Mallorca, la seva transcendència turística i l’eficàcia de les instal·lacions expliquen la vertiginosa creixença del tràfic aeri, que l’ha situat al primer lloc dins els Països Catalans. De 10.165 avions entrats el 1961 hom ha passat a 34.155 el 1970 i a 75.428 el 1985 dels quals 23.216 procedien d’aeroports de l’estat espanyol i 46.205 d’aeroports estrangers. El nombre de passatgers, aquest mateix any, fou de 8.804.152. El trànsit aeri durant els mesos d’estiu representa el 53,7% del total anual.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Sant Joan  (Alaró, Mallorca SeptentrionalRaval (o Çon Sant Joan), al sud de la vila. La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Sardina  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalPoble (93 m alt), situat al nord de la ciutat.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Serra  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat (o Çon Serra), al nord-oest de la ciutat, que forma un sol nucli amb els de sa Vileta i Son Rapinya, entre els quals es troba.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Serra de Marina  (Santa Margalida, Mallorca SeptentrionalCaseria i colònia d'estiueig (o Çon Serra de Marina; o colònia del Carme), situada a la costa arenosa de la badia d'Alcúdia, al límit amb el terme d'Artà. És moderna i formada per uns pocs carrers llargs paral·lels a la costa. L'església ès dedicada a la Mare de Déu del Carme.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Servera  (Mallorca OrientalVeure> Son Cervera.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Valls de Pardines  (Felanitx, Mallorca OrientalCaseria (o Çon Valls de Pardines), al nord-oest del terme, al voltant de la possessió de son Valls de Pardines' i de l'oratori construït en 1940-53.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sonadell  (SegriàVeure> Sudanell.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sonarrossa  (Sencelles, Mallorca SeptentrionalCaseria (o So Na Rossa o Ço Na Rossa), prop de Biniali. El nom recorda l'antic terme musulmà de Canarrossa.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaSoneixa  (Alt PalànciaMunicipi: 29,10 km2, 263 m alt, 1.476 hab (2015), (cast: Soneja). Situat a la vall mitjana del Palància, que rega el terme, i drenat, a més, per la rambla d'Assuévar. És accidentat al nord pels contraforts meridionals de la serra d'Espadà, al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Agricultura amb conreus de cereals i oliveres al secà, i hortalisses i fruiters al regadiu. Indústria de la construcció i de la fusta. La vila és a la dreta del Palància. L'església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del s XVIII. ÀreaInici página comercial de Sogorb. Fou centre de la baronia de Soneixa i Assuévar. El 1836, durant la primera guerra carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador. Ajuntament (en castellà)

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Soneja  (Alt Palància)  Nom castellà de Soneixa.

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sonella  (Onda, Plana Baixa)  Despoblat i partida, a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d'aigua intermitent, que neix a la serra d'Espadà, al nord del pic de la Ràpita, dins el terme de l'Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo); a Tales rep, per l'esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla d'Artana. Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau.

54 CATALUNYA - EMPRESA

Sonimag  (Barcelona, 1963 - )  Saló internacional de la imatge, el so i l'electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres. El primer només fou dedicat a la fotografia; l'any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprén també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional. De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans àudio-visuals i electrònics.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sonsor  (Prats i Sampsor, Baixa CerdanyaVeure> Sampsor.

56 CATALUNYA - CULTURA

Sopa de Cabra  (Girona, 1986 - 2001)  Grup de rock. S'encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català. Les seves cançons més populars foren L'Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. El set/2011 esInici página retrobaren per fer una sèrie de concerts.

57 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de RibagorçaSopeira  (RibagorçaMunicipi: 44,1 km2, 704 m alt, 99 hab (2015). Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d'Escales (que s'ha aprofitat per a la construcció del pantà d'Escales), accidentat peles contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d'Osca. Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s'eixampla, vora el riu. L'activitat economica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d'Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l'església parroquial. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. L'any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç. Ajuntament (en castellà)

58 CATALUNYA - EMPRESA

Sopena, Editorial Ramon  (Barcelona, 1894 - )  Editorial fundada per Ramon Sopena. S’ha especialitzat en diccionaris bilingües en castellà i una vintena de llengües. Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno, en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural (algunes en català). Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina. En depenen també les Gràfiques Ramon Sopena.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Sopena i DaganzoSopena i Daganzo, Enric  (Barcelona, 19/nov/1942 - )  Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra i la Universitat Autònoma de Barcelona. Redactor de "La Vanguardia" (1967-74), fou cap de redacció de política al "Diario de Barcelona" (1974-78), del qual fou nomenat director en l'etapa en català (1988-89). El 1978 s'incorporà a Radio España de Barcelona, on s'encarregà de La nit, premi Ciutat de Barcelona i un dels programes més emblemàtics de la transició. Del 1983 al 1985 fou director d'informatius de Televisió Espanyola a Catalunya i del 1985 al 1986 es féu càrrec dels serveis informatius de TVE. Membre del consell d'administració de la SER.Inici página Posteriorment, fou nomenat director general de Radio Nacional d'Espanya i director del centre de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) a Catalunya. Fou també director general de COMRàdio (1996-2000). Membre actiu del Grup Democràtic de Periodistes, organització clandestina durant el franquisme, fou...  Segueix... 

60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soperuny  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Poble (1.227 m alt), fins al 1965 del terme de Cornudella de la Valira, a la capçalera de la vall de Cornudella, al vessant oriental de la serra del Cis. L'església parroquial (Sant Martí) depenia del monestir d'Alaó.

61 ANDORRA - GEOGRAFIA

Soquer, cortals del  (Andorra la Vella, Andorra)  Grup de bordes, del terme de les Escaldes, proper a Sant Miquel d'Engolasters.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sor, Ferran  Veure> Sorts i Muntades, Josep Ferran.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSora  (OsonaMunicipi: 31,71 km2, 716 m alt, 184 hab (2015). Situat al Lluçanès, al límit amb el Ripollès, a l'esquerra de la riera de Sora, afluent del Ter per la dreta; el sector meridional és drenat per la riera de Cussons. Tot el terme és accidentat pel massís dels Munts, per aixó les dues terceres parts del territori són ocupades per bosc, prats i pasturatges. Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Població disseminada, en descens. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Pere, refeta al s XVII. El municipi comprèn, a més, les esglésies de Sant Pere el Puig, Sant Pere el Pla i Sant Joan de Sora, la masia de Rocafiguera, l'antic castell de Duocastella, el poble de Sant Miquel de Gallifa i els veïnats de Serradet, Corbatera i Cussons. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSorà, Joan  (Palma de Mallorca, 1788 – 1855)  Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d'economia política a l'institut de Palma. És autor de diversos escrits.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Soraja  (Bolulla, Marina BaixaDespoblat. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 5 focs.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorba  (Montmajor, BerguedàPoble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l'aigua d'Ora. L'església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX. L'actual edifici és romànic; en depèn l'església de Sant Jaume de Codony. El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorbet  (Viladecavalls, Vallès OccidentalVeure> Sant Martí de Sorbet.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sorda, sa  (Campos, Mallorca Oriental)  Caseria, a l'oest de la vila.

69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

sordons  (Catalunya NordPoble pre-romà que ocupava el Rosselló. No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori; se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord. Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs. Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris (Elna) i Ruscino (Castellrosselló).

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSords  (Cornellà del Terri, Pla de l'EstanyPoble, a l'esquerra del Terri, a llevant del cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Formà part de la batllia reial de Cornellà.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorell, Pau  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Escultor (o Surell). Entre els anys 1697 i 1701 dugué a terme l'obra d'escultura de la porta salomònica de l'església de Caldes de Montbui, el projecte de la qual sembla que fou degut a Pere Ruppin, així com també els treballs inicials (1689). La fornícula fou obra exclussiva de Sorell (1701-02), que treballà novament per a l'església de Caldes entre els anys 1723 i 1725.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorelló, Miquel  (Barcelona, v 1700 - Roma, Itàlia, 1756)  Gravador. Es formà a Barcelona, on practicà el gravat al boix i a l'acer. Vers el 1724 s'establí a Roma i fou deixeble de Trey. L'any 1739 residia novament a Barcelona, i entre el 1750 i el 1754 a Florència. De retorn a Roma, fou nomenat gravador oficial del Vaticà. És autor de nombrosos retrats i d'una sèrie de gravats que reprodueixen les pintures trobades a Herculà i que foren publicats en tres volums (Roma, 1757-61). També és autor d'una estampa de la Mare de Déu de Montserrat voltada per l'Escolania.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sorerols  (Tavertet, Osona)  Antic castell, prop de l'església de Sant Miquel de Sorerols. Pertangué a la família Sorerols (s XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI). El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l'annexà al terme de Tavertet.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sòria i Badia, Enric  (Barcelona, 14/nov/1937 - )  Arquitecte (1970). Es formà a l’Escola de Barcelona, de la qual fou professor. Treballa juntament amb Jordi Garcés. Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà (1973-77); un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona (1978-81); un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova (1983-86), premi FAD del 1988, i, sobretot, elInici página Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions (1979) i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics. També han treballat en el camp del disseny industrial. És autor del llibre Conversaciones con J.A. Coderch (1979).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sòria i Escudero, Marià  (Lleida, 1889 - Catalunya, s XX)  Metge. Fou oftalmòleg molt destacat. Professà a les facultats de medicina de Madrid (1912-20), Cadis (1920-26) i finalment, des del 1926, a Barcelona. És autor d'un mètode original per a practicar la dacriocistorinostomia. Publicà treballs mèdics molt remarcables.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sòria i Ferrando, Ricard  (València, 1839 – 1906)  Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sòria i Parra, Enric  (Oliva, Safor, 30/jul/1958 - )  Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l'eficacia. També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris. Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sòria i Zapater, Salvador  (València, 30/mai/1915 - Benissa, Marina Alta, 12/mar/2010)  Pintor i escultor. El 1939 s'exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València. El 1955, partint de l'informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l'acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l'esperit). Fou un dels integrants del grupInici página Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.

79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soriana  (Estopanyà, Ribagorça)  Llogaret (728 m alt), al nord del terme, al límit amb l'antic de Casserres del Castell. L'església parroquial (Sant Pere) depenia del convent dominicà de Benavarri.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriano, Bartomeu  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Arquitecte i contractista. Actiu a Girona, es féu càrrec de la construcció de la gran escalinata de la seu (1690-94) i del segon cos de la façana el 1691, any en què passava a dirigir el conjunt d'obres de la seu; el 1698 emprengué el tercer cos de la façana. Fora de Girona acabà el campanar de Vilanova i la Geltrú (1693-1706), planejat per fra Josep de la Concepció.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriano, Francesc  (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVIII)  Arquitecte. Dirigí les obres de la Universitat de Cervera (1720). Establí algunes modificacions al projecte de Montaigu que havia de seguir.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano, Gonçal  (Alacant, 1913 - )  Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit. Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano, Vicent  (València, s XVI – 1610)  Eclesiàstic. Estudià gramàtica i retòrica. Ensenyà aquesta disciplina al monestir de Poblet. Després es doctorà en teologia. En fou catedràtic a València. Fou paborde de l'Almoina, a la seu. Sobresortí com a teòleg expert i persona d'altes virtuts. És autor d'un Libro de la reverencia debida al altísimo sacrificio de la Misa, publicat l'any de la seva mort.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSoriano i Fort, Josep  (València, s XIX – s XX)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900). Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d'Art Modern de Madrid.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano i Martí, Vicent  (València, 1869 – s XX)  Pintor. És autor de pintures sobre temes històrics i religiosos. Il·lustrà diverses obres. És autor dels llibres El grabado y la caricatura (1915) i Un curso de historia (1923), tots dos publicats a Reus.

86 ÌLLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soriano i Murillo, Benet  (Palma de Mallorca, 1827 – Madrid, 1891)  Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d'anatomia pictòrica (des del 1864) de l'Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880). Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona. Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano i Pradas, Joan Josep  (Requena, Plana d'Utiel, 1824 – València, 1898)  Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial. Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriano i Tombas, Ramon  (Barcelona, s XIX – 1902)  Mestre d'obres. Alguns projectes seus forenInici página premiats a Portugal, Grècia i França. És autor d'una monografia sobre la catedral barcelonina.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Innocenci Soriano-Montagut i FerréSoriano-Montagut i Ferré, Innocenci  (Amposta, Montsià, 21/abr/1893 – 22/nov/1979)  Escultor. Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja. Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes. Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid (1932) -amb Tardor-, el premi Conde de Cartagena (1933) -gràcies al qual viatjà per Europa-, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura (1936), el de l’Exposición Nacional de Salamanca (1944) i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol. Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou catedràtic de modelatge a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1945-63). Influïda per Julio Antonio, la seva escultura -simbolista, classicista, popularista o decorativista- juga sovint amb una certa estilització dels volums.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràSoriguera  (Pallars SobiràMunicipi: 106,4 km2, 1.258 m alt, 385 hab (2015). Situat a la vall de Soriguera, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, al sud-est de Sort. El terme és accidentat i, en gran part, cobert de boscos. Agricultura amb conreus de cereals, patates, lleguminoses i farratges. La font d'ingressos principal, però, és la ramaderia (bestiar boví i oví). El poble és a la dreta del riu de Cantó. L'església era sufragània de la parròquia de Junyent. El municipi comprèn, a més, la vila de Vilamur, els pobles de Freixe, Puiforniu, Rubió, les Llacunes, Embonui, Tornafort i Malmercat, les caseries i quadres de Saverneda i Llavaners, i l'antic terme d'Estac (annexat el 1972), amb l'antic castell de la Mola de Baró. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soriguera  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Masia i antic poble, prop del llogaret de Soriguerola, al nord-oest del poble d'Urtx, entre el Segre i el riu d'Alp.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoriguera i Soriguera, Florenci  (Terrassa, Vallès Occidental, 1927 - )  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Terrassa. Exposà regularment a Terrassa des del 1947. També a exposat a Barcelona i a moltes poblacions catalanes. Ha obtingut diversos premis d'importància. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa, ciutat on també fundà i dirigí una acadèmia particular.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soriguerola  (Fontanals de Cerdanya, Baixa CerdanyaLlogaret de l'antic mun. d'Urtx, al nord-oest del poble, a l'esquerra del riu d'Alp, prop de la seva confluència amb el Segre. En depenia el mas de Soriguera. A l'antiga església parroquial (Sant Miquel), dependent de la parròquia d'Estoll, hi havia un important frontal d'influència franco-gòtica (fi del s XIII, Museu d'Art de Catalunya) que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d'obres encara romàniques; hom ha anomenat el seu autor mestre de Soriguerola, i hom ha considerat que podia ésser l'autor d'altres taules de Toses i d'altres llocs del Ripollès.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sorió  (Xàtiva, Costera)  Llogaret, al nord de la ciutat, a l'esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes. El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorió, Baltasar  (València, v 1457 - Tortosa, Baix Ebre, 1557)  Escriptor apologètic dominicà. Mestre en teologia a València (1501), vinculat al convent de l'orde de Barcelona i a partir del 1530 sobretot a Tortosa, on fundà un estudi general (1530) i un col·legi per als moriscs (1544) i fomentà la impressió de llibres. Representant vigorós de l'esperit tradicional, s'oposà a la reforma de l'orde. Fou jutge en el certamen poètic de Santa Caterina, a València (1511). Publicà diversos tractats teològics (1511-22), un d'ells contra Lefèvre d'Étaples (Apologeticus pro unica Magdalena, 1521); deixà inèdit un opuscle De viris illustribus de laInici página província aragonesa de l'orde, editat el 1950.

96 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sorita de Llitera  (Baells, Llitera)  Poble, al nord del terme, al vessant occidental de la serra de Sant Quilis. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsSorita de Morella  (PortsMunicipi: 68,83 km2, 661 m alt, 129 hab (2015), (o del Maestrat). Situat al sector nord-oest de la comarca, a la vall mitjana del riu Bergantes, al límit amb l'Aragó. Boscos de pins, Els conreus més estesos són els de secà (cereals, vinya i patates) i al regadiu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són abandonades. Població en descens. Església parroquial de l'Assumpció, amb les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc. El municipi comprèn l'important santuari de la Balma. Després de la conquesta, hom atorgà carta de població el 1253. Àrea comercial de Morella. Ajuntament

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorivella, Pere  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511.

99 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sornàs  (Ordino, AndorraLlogaret, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, aigua amunt del poble.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorni i Grau, Josep Cristòfor  (València, 1813 – 1888)  Polític i advocat. Republicà federal, fou diputat (1854 i 1869) i ministre d'ultramar amb la I República (del 22/feb al 29/jun/1873); com a tal va declarar la llibertat dels esclaus a l'illa de Cuba. Un cop caiguda la República, continuà fidel a Pi i Margall i formà part delInici página Consell federal (1882-83). Col·laborà en diferents periòdics, des dels quals defensà els seus ideals.

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaSornià  (FenolledaMunicipi: 29,99 km2, 573 m alt, 501 hab (2013), (fr: Sournia). Situat a la vall mitjana de l'Adasig, afluent de la Tet per l'esquerra, al vessant nord del roc de Rosselló (1.314 m alt). Modesta economia agrària amb conreus de vinya, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia. Centre d'estiueig. La vila és situada a l'esquerra de l'Adasig i és formada per dos barris: la Vila, que és el nucli primitiu, al voltant de l'església parroquial i les restes del castell de Sornià (del s XVI, destruït en gran part a l'inici del s XX); i el Puig de Sornià. Dins el municipi hi ha també les interessants esglésies pre-romàniques de Santa Felicitat i de Sant Miquel, així com el despoblat d'Arçar, els antics castells de Carbós i del Castellàs de Sornià. La vall de Sornià és esmentada ja l'any 1020. Cantó de Sornià (en francès) - Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soro, Tomàs  (València, s XVII – 1749)  Frare agustí. Era doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs, com els de prior del convent de Sant Agustí i examinador sinodal de l'arquebisbat. Sobresortí com a orador sagrat. Publicà sermons i l'obra Declamationes ex corde peccatoris lapsi ad poenitentiam, genitusque coram Deo se humiliantis, et misericordiam exposcentis, aquesta en edició pòstuma (1750).

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorolla, Guillem  Nom amb què era conegut el dirigent agermanat valencià Guillem Castellví.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorolla, Maria  (València, 1888 – 1956)  Pintora. Era filla de Joaquim Sorolla. La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de València.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joaquim Sorolla i BastidaSorolla i Bastida, Joaquim  (València, 27/feb/1863 - Cercedilla, Castella, 10/ago/1923)  Pintor. Dotat d'una ràpida visió i d'una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja. Després d'uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d'història (El Dos de Maig, L'aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l'obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pinturaInici página (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d'indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894). Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d'aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a...  Segueix... 

106 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaSorollera, la  (MatarranyaMunicipi: 33,75 km2, 840 m alt, 106 hab (2015) (trad i cast: La Cerollera). Situat als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector de l'interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer dels quals desguassen els barrancs que drenen el terme. Gran part del territori és ocupat per boscs de pins i pasturatges. Modesta economia agrària, amb conreus de productes mediterranis de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); hi ha molt poc regadiu (patates, hortalisses i alfals), que aprofita l'aigua de fonts. La cria de bestiar (de llana i porcí) i l'extracció de pedra calcària complementen l'economia. En procès de despoblament. La vila es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorpe  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Poble (1.262 m alt), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial és dedicada a sant Pere; al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven. Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Anar a:    Som ]    [ Son C ]    [ Son N ]    [ Soni ]    [ Sore ]    [ Sorig ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons