A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Som ]    [ Son C ]    [ Son N ]    [ Soni ]    [ Sore ]    [ Sorig ]

Cap lector no és aliè al pes increïble de tots els llibres que han estat escrits. (Màrius Serra)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Som  (Benifallet, Baix Ebre)  Antic lloc

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Somal, rambla de  (Sogorb, Alt Palància Curs d'aigua intermitent, afluent esquerrà de la rambla d'Arguines, que neix al vessant septentrional de la serralada de Portaceli, dins el terme de Sogorb. S'uneix al seu col·lector al límit amb el Camp de Morvedre.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Somatent, Lo  Veure> Sometent, Lo

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sombiela i Mestre, Josep Antoni  (València, s. XVIII – 1825)  Polític i jurista

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sombrerer, venta del  (Foios, Horta)  Antic hostal, que ha donat nom al barri de la Venta del Sombrerer.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginasometent  (Catalunya)  Mobilització general de tots els veïns

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sometent, Lo  (Barcelona, 24/oct/1868 – 1869)  Revista satírica subtitulada "periòdic polític liberal". Fou el producte de la fusió de "La Rambla" i "La Barretina" i defensà la república federal. Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc.

8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sometent, Lo  (Reus, Baix Camp, 15/ago/1886 - 16/jul/1903)  Diari regionalista en català (ort ant: Lo Somatent). Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s'incorporaren joves de la Lliga Catalanista. Entre el 25/mar i el 17/abr/1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de "La Renaixença", que aleshores havia estat suspesa.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sometimes, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri residencial, a la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Somma, ducat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol, concedit el 1506 a Alfonso Sanseverino. Fou concedit de nou el 1534, amb la prèvia confiscació als Sanseverino per rebels, a Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d'Oliveto. Passà als seus descendents -cognomenats Fernández de Córdoba-, als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira, i als Ruiz de Bruesta.

11 CATALUNYA - LITERATURA

Somni, Lo  (Catalunya, ? )  Obra cabdal de Bernat Metge

12 CATALUNYA - LITERATURA

somni de Joan Joan, Lo  (Catalunya, 1496)  Obra de Jaume Gassull. Publicada per primera vegada el 1497. Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives, i en ella l'autor simula un somni d'un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d'una partera, segueix una conversa entre diverses dones; aquestes continuen, en un moment donat la discussió encetada en Lo procés... sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges (entre altres Joan Moreno, la deessa Venus, la Raó, etc) i que acaba amb el triomf absolut dels joves. L'obra, que conté una burla molt poc àcida de l'estament burgès (juristes, advocats, notaris), és escrita en vers de codolada i constitueix un interessant document de llenguatge i costums de l'època.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSomo, el  (Bocairent, Vall d'Albaida Casa (1.093 m alt), prop del cim de l'altiplà que limita els termes de Bocairent (capçalera del Vinalopó) i d'Alcoi (Alcoià).

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Somorrostro  (Barcelona, Barcelonès)  Antic barri de barraques

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Son  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Antic municipi: 27,07 km2, 1.393 m alt, incorporat el 1970 a l'actual

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Bonet, aeroport de  (Marratxí, Mallorca Occidental)  Aeròdrom situat al municipi

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Bru  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Barri de la vila (o Çon Bru).

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Calderó  (Felanitx, Mallorca Oriental Caseria (o Çon Calderó), al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme de Porreres.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Carrió  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental)  Poble

20 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSon Cervera  (Mallorca Oriental Municipi: 42,80 km2, 92 m alt, 9.009 hab (1999), (o Son Servera). Situat al sud-oest de la península d'Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant. L'agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d'ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l'activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Població en ascens. La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l'antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat. El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell. Àrea comercial de Manacor. Ajuntament de Son Servera

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Cotoner  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Cotoneret  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Dureta  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Nom donat a l'hospital de la seguretat social (o Çon Dureta), damunt So N'Armadans, vora la carretera de Gènova.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Fe  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Llogaret

108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Ferrer  (Calvià, Mallorca)  Urbanització, situada entre sa Porrassa i el Toro.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Ferriol  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Raval

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Fortesa  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri obrer de la ciuta

27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Gotleu  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri obrer de la ciutat

28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Son Joan Arnau  (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional)  Antic monestir de monges dominicanes

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Macià  (Manacor, Mallorca Oriental Poble (o Çon Macià), 7 km al sud-est de la ciutat, sorgit al començament del s XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada al nord-oest - sud-est). La construcció de l'església fou iniciada el 1919; el 1930 esdevingué vicaria in capite, i el 1938, parròquia.

30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Son Marc  (Pollença, Mallorca Septentrional Antic llogaret (o Çon Marc o redol de Son Marc), a la vall d'en Marc, al voltant de l'antiga possessió de son Marc.

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Matet  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat (o Çon Matet), al sector oriental, entre Portopí i Cala Major.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Mendivil, colònia de  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Colònia agrícola

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Mesquida des Camí  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Llogaret

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Son Moles  (Begur, Baix Empordà Raval (o Çon Moles).

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Molines  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri de la ciutat (o Çon Molines), a l'est del nucli urbà, just al nord de l'autopista de Son Sant Joan.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Negre  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Llogaret

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Negre  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri obrer de la ciutat

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Proenç  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Llogaret

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Ramis  (Llubí, Mallorca Septentrional)  Barri

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Rapinya  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Roca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri de la ciutat (o Çon Roca), al nord-oest de la ciutat, entre sa Vileta i So N'Anglada, al peu de la serra de son Marill. L'oratori inaugurat el 1914 fou erigit en parròquia (que comprèn les cases de So N'Anglada) el 1954.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Sant Joan  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Caseria

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Sant Joan  (Alaró, Mallorca Septentrional Raval (o Çon Sant Joan), al sud de la vila. La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Sardina  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Poble (93 m alt), situat al nord de la ciutat.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Serra  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat (o Çon Serra), al nord-oest de la ciutat, que forma un sol nucli amb els de sa Vileta i Son Rapinya, entre els quals es troba.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Serra de Marina  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional)  Caseria i colònia d'estiueig

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSon Servera  (Mallorca Oriental)  Veure> Son Cervera

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Son Valls de Pardines  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Caseria

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sonadell  (Segrià)  Veure> Sudanell

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sonarrossa  (Sencelles, Mallorca Septentrional)  Caseria

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Soneixa  (Alt Palància Municipi: 29,05 km2, 263 m alt, 1.383 hab (1999)

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Soneja  (Soneixa, Alt Palància)  Nom castellà

53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sonella  (Onda, Plana Baixa)  Despoblat i partida

54 CATALUNYA - EMPRESA

Sonimag  (Barcelona, 1963 - )  Saló internacional

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSonsor  (Prats i Sampsor, Baixa Cerdanya)  Veure> Sampsor

56 CATALUNYA - CULTURA

Sopa de Cabra  (Girona, 1986 - )  Grup de rock

57 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de RibagorçaSopeira  (Ribagorça Municipi: 43,4 km2, 704 m alt, 104 hab (1999). Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d'Escales (que s'ha aprofitat per a la construcció del pantà d'Escales), accidentat peles contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d'Osca. Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s'eixampla, vora el riu. L'activitat economica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d'Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l'església parroquial. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. L'any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç. Ajuntament de Sopeira (en castellà)

58 CATALUNYA - EMPRESA

Sopena, Editorial Ramon  (Barcelona, 1894 - )  Editorial fundada per Ramon Sopena

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sopena i Daganzo, Enric  (Barcelona, 1942 - )  Periodista

60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soperuny  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Poble (1.227 m alt) de l'antic terme de Cornudella de la Valira

61 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaSoquer, cortals del  (Andorra la Vella, Andorra)  Grup de bordes, del terme de les Escaldes, proper a Sant Miquel d'Engolasters.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sor, Ferran  Veure> Sorts i Muntades, Josep Ferran.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSora  (Osona Municipi: 31,51 km2, 716 m alt, 205 hab (2004). Situat al Lluçanès, al límit amb el Ripollès, a l'esquerra de la riera de Sora, afluent del Ter per la dreta; el sector meridional és drenat per la riera de Cussons. Tot el terme és accidentat pel massís dels Munts, per aixó les dues terceres parts del territori són ocupades per bosc, prats i pasturatges. Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i aviram. Població disseminada, en descens. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Pere, refeta al s. XVII. El municipi comprèn, a més, les esglésies de Sant Pere el Puig, Sant Pere el Pla i Sant Joan de Sora, la masia de Rocafiguera, l'antic castell de Duocastella, el poble de Sant Miquel de Gallifa i els veïnats de Serradet, Corbatera i Cussons. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Sora

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sorà, Joan  (Palma de Mallorca, 1788 – 1855)  Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d'economia política a l'institut de Palma. És autor de diversos escrits.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Soraja  (Bolulla, Marina Baixa)  Despoblat

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorba  (Montmajor, Berguedà Poble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l'aigua d'Ora. L'església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX. L'actual edifici és romànic; en depèn l'església de Sant Jaume de Codony. El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSorbet  (Viladecavalls, Vallès Occidental Veure> Sant Martí de Sorbet.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sorda, sa  (Campos, Mallorca Oriental)  Caseria, a l'oest de la vila.

69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

sordons  (Rosselló)  Poble ibèric de la comarca

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sords  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)  Poble

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorell, Pau  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Escultor

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorelló, Miquel  (Barcelona, v 1700 - Roma, Itàlia, 1756)  Gravador. Es formà a Barcelona, on practicà el gravat al boix i a l'acer. Vers el 1724 s'establí a Roma i fou deixeble de Trey. L'any 1739 residia novament a Barcelona, i entre el 1750 i el 1754 a Florència. De retorn a Roma, fou nomenat gravador oficial del Vaticà. És autor de nombrosos retrats i d'una sèrie de gravats que reprodueixen les pintures trobades a Herculà i que foren publicats en tres volums (Roma, 1757-61). També és autor d'una estampa de la Mare de Déu de Montserrat voltada per l'Escolania.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sorerols  (Tavertet, Osona)  Antic castell, prop de l'església de Sant Miquel de Sorerols. Pertangué a la família Sorerols (s XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI). El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l'annexà al terme de Tavertet.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSòria i Badia, Enric  (Barcelona, 1937 - )  Arquitecte (1970)

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sòria i Escudero, Marià  (Lleida, 1889 - ? )  Metge

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sòria i Ferrando, Ricard  (València, 1839 – 1906)  Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sòria i Parra, Enric  (Oliva, Safor, 30/jul/1958 - )  Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l'eficacia. També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris. Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sòria i Zapater, Salvador  (València, mai/1915 - )  Pintor i escultor. El 1939 s'exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València. El 1955, partint de l'informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l'acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l'esperit). Fou un dels integrants del grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.

79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soriana  (Estopanyà, Ribagorça)  Llogaret (728 m alt), al nord del terme, al límit amb l'antic de Casserres del Castell. L'església parroquial (Sant Pere) depenia del convent dominicà de Benavarri.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoriano, Bartomeu  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Arquitecte i contractista

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriano, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Arquitecte

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano, Gonçal  (Alacant, 1913 - )  Pianista

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano, Vicent  (València, s. XVI – 1610)  Eclesiàstic

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano i Fort, Josep  (València, s. XIX – s. XX)  Pintor

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soriano i Martí, Vicent  (València, 1869 – s. XX)  Pintor. És autor de pintures sobre temes històrics i religiosos. Il·lustrà diverses obres. És autor dels llibres El grabado y la caricatura (1915) i Un curso de historia (1923), tots dos publicats a Reus.

86 ÌLLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soriano i Murillo, Benet  (Palma de Mallorca, 1827 – Madrid, 1891)  Pintor

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSoriano Pradas, Juan José  (Requena, Plana d'Utiel, 1824 – València, 1898)  Advocat i polític

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriano i Tombas, Ramon  (Barcelona, s. XIX – 1902)  Mestre d'obres. Alguns projectes seus foren premiats a Portugal, Grècia i França. És autor d'una monografia sobre la catedral barcelonina.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriano-Montagut i Ferré, Innocenci  (Amposta, Montsià, 1893 – 1979)  Escultor

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Soriguera  (Pallars Sobirà Municipi: 105,7 km2, 1.192 m alt, 299 hab (1999)

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soriguera  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Masia i antic poble de l'antic mun. d'Urtx

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soriguera i Soriguera, Florenci  (Terrassa, Vallès Occidental, 1927 - )  Pintor

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soriguerola  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Llogaret de l'antic mun. d'Urtx

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSorió  (Xàtiva, Costera)  Llogaret, al nord de la ciutat, a l'esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes. El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorió, Baltasar  (València, v 1457 - Tortosa, Baix Ebre, 1557)  Escriptor apologètic dominicà

96 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sorita de Llitera  (Baells, Llitera)  Poble, al nord del terme, al vessant occidental de la serra de Sant Quilis. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsSorita de Morella  (Ports Municipi: 69,33 km2, 661 m alt, 135 hab (1999). Situat al sector nord-oest de la comarca, a la vall mitjana del riu Bergantes, al límit amb l'Aragó. Boscos de pins, Els conreus més estesos són els de secà (cereals, vinya i patates) i al regadiu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són abandonades. Població en descens. Església parroquial de l'Assumpció, amb les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc. El municipi comprèn l'important santuari de la Balma. Després de la conquesta, hom atorgà carta de població el 1253. Àrea comercial de Morella.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorivella, Pere  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511.

99 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sornàs  (Ordino, Andorra Llogaret, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, aigua amunt del poble.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSorni i Grau, Josep Cristòfor  (València, 1813 – 1888)  Polític republicà

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sornià  (Fenolleda Municipi: 29,99 km2, 573 m alt, 367 hab (1999)

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soro, Tomàs  (València, s. XVII – 1749)  Frare agustí

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorolla, Guillem  Nom amb què era conegut el dirigent agermanat valencià Guillem Castellví.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorolla, Maria  (València, 1888 – 1956)  Pintora. Era filla de Joaquim Sorolla. La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de València.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSorolla i Bastida, Joaquim  (València, 1863 - Cercedilla, Castella, 1923)  Pintor

106 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaSorollera, la  (Matarranya Municipi: 33,90 km2, 842 m alt, 92 hab (1999) (trad: La Cerollera). Situat als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector de l'interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer dels quals desguassen els barrancs que drenen el terme. Gran part del territori és ocupat per boscs de pins i pasturatges. Modesta economia agrària, amb conreus de productes mediterranis de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); hi ha molt poc regadiu (patates, hortalisses i alfals), que aprofita l'aigua de fonts. La cria de bestiar (de llana i porcí) i l'extracció de pedra calcària complementen l'economia. En procès de despoblament. La vila es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei. Àrea comercial d'Alcanyís.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorpe  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Antic municipi: 24,77 km2, 1.262 m alt, incorporat el 1970 a l'actual

Anar a:    Som ]    [ Son C ]    [ Son N ]    [ Soni ]    [ Sore ]    [ Sorig ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans