A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Serrad ]    [ Serrai ]    [ Serrallonga, B ]    [ Serrano i F ]    [ Serrat d ]    [ Serre ]

Si l'amistat vols conservar, sovint hauràs d'afluixar. (Antoni Pi)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serradal, el  (Borriana, Plana Baixa Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradal, el  (Seva, Osona Caseria, a ponent del poble. S'originà a la fi del s. XVIII.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradell  (Conca de Dalt, Pallars Jussà)  Poble (965 m alt), fins al 1969 era del terme de Toralla i Serradell, al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell (o d'Erinyà). La seva església parroquial (Sant Andreu) depèn de la d'Erinyà. Damunt el poble, al bosc de Serradell, es troben les restes de l'ermita de Sant Aleix. Fins a mitjan s XX era el centre del municipi i li donà el nom.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serradell, Bernat  (Vic, Osona, s. XII - v 1145)  Escriptor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerradell, Isidre  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Llatinista. Era catedràtic d'humanitats a la universitat de Barcelona, de la qual era figura prestigiosa. Pertanyia a l'Acadèmia Desconfiada.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradellops, Sant Salvador de  (Oristà, Osona Veure> Sant Salvador de Serradellops.

7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Serrader, vall de  (Barruera, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Boí (2.957 m alt)

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serradet, el  (Sora, Osona)  Veïnat

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrador, El  Sobrenom del guerriller Josep Miralles

10 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Serradui  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Antic municipi, agregat el 1980 a l'actual

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serragelada  (Benidorm, Marina Baixa)  Barri

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrahima, Joan  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Carmelità descalç

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Bofill, Alfons  (Barcelona, 1906 – 1988)  Orfebre i argenter

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Bofill, Joan  (Barcelona, 1905 – 1959)  Advocat i atleta

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Bofill, Maurici  (Barcelona, 1902 – 1979)  Escriptor i polític

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Bofill, Rafel  (Barcelona, 1910 - )  Pintor i orfebre

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Camín, Lluís  (Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951)  Advocat

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrahima i Palà, Maurici  (Manresa, Bages, 1834 – Barcelona, 1904)  Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l'assessoria jurídica de l'ajuntament durant trenta-cinc anys. Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. També conreà la pintura. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrahima i Villavecchia, Lluís  (Barcelona, 19/ago/1931 - )  Escriptor. A partir de l'article Ens calen cançons d'ara (1959), esdevingué un dels iniciadors de la Nova Cançó, de la qual fou promotor i orientador. Autor de cançons, la més coneguda de les quals fou Que volen aquesta gent? (1967), que popularitzà Maria del Mar Bonet. Ha escrit el recull de poesia Com el mar (1963). Fou cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya des del 1986.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serraïma  (Sallent de Llobregat, Bages)  Antic territori, al sector de llevant del terme, que comprenia les parròquies i quadres de Sant Pere de Serraïma i de Sant Martí de Serraïma i la quadra de Fucimanya.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serral, el  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)  Barri, al nord del poble

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Serral, es  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Barri de la vila, al sud del de Son Bru de Dalt.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serralada Litoral Catalana  (Catalunya)  Unitat geomòrfica

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serralada Pre-litoral Catalana  (Catalunya)  Serralada de 280-320 km de llargària

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSerralavega, marquesat de  (Serra de Daró, Baix Empordà, 1928)  Denominació del comtat de Serra i Sant Iscle

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallach i Julià, Francesc  (Barcelona, 1899 - ? )  Uròleg

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallach i Mas, Leandre  (Barcelona, s. XIX – 1890)  Arquitecte

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallach i Mauri, Narcís  (Barcelona, 1875 – 1951)  Metge

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallo, el  (Tarragona, Tarragonès)  Barri marítim de la ciutat

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrallo, el  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta)  Barri, al nord de la vila, a l'encreuament de les carreteres de València a Xàtiva i de Carlet a Alzira.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrallo, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta Barri del Grau, al sud del port de Castelló, prop de la platja del Serrallo.

32 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Inici páginaSerrallonga  (Vallespir Municipi: 23,04 km2, 699 m alt, 238 hab (1999)

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga  (Sant Vicenç de Torelló, Osona)  Veïnat, al sud del poble

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga  (Brunyola, Selva)  Santuari (la Mare de Déu de Serrallonga), prop del mas del mateix nom, a l'extrem sud-oriental del terme. És esmentat ja a mitjan s XVII.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga  (Alpens, Osona)  Masia

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Serrallonga, Bernat Hug de  (Rosselló, s. XIII)  Magnat

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallonga, Bernat Hug de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrallonga, Gueraua de  (Rosselló, s. XII)  Dama

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallonga, Joan de (Joan Sala i Ferrer)  (Viladrau, Osona, 1594 – Barcelona, 1634)  Guerriller

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrallonga, Sant Pere de  (Alpens, Osona)  Veure> Sant Pere de Serrallonga.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carme Serrallonga i CalafellSerrallonga i Calafell, Carme  (Barcelona, 1909 – 30/nov/1997)  Pedagoga. Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1931), començà la seva tasca professional com a cofundadora de l'Institut Escola del Parc. Després d'un any d'estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s'incorporà a l'Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil. Pel mar/1939, juntament amb altres professors i pares d'alumnes del desaparegut Institut, fundà l'escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i ensenyament en català. Participà en la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, dins la qual tingué una destacada actuació en la formació dels actors en l'aspecte de la dicció. Ha excel·lit en la traducció al català de nombroses obres d'autors alemanys: Brecht, Dürrenmatt, Böll, Lukács, Döblin, etc. Rebé el Premi Ciutat de Barcelona de traducció 1993 per la versió catalana de la novel·la A la glorieta, de J.Bowles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallonga i Guasch, Lluís  (Barcelona, 1895 – 1976)  Funcionari de l'administració local. Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l'ajuntament de Barcelona. Publicà, entre altres obres, un index de noms propis de la crònica de Muntaner, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta, als "Estudis Universitaris Catalans" (1914), i el Vocabulari jurídic català (1934), amb Rafael Folch i Capdevila.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrallonga i Morer, Segimon  (Torelló, Osona, 3/des/1930 - )  Escriptor. Ha estudiat filosofia, teologia, filologia clàssica i filologia catalana, i fou professor universitari. Com a poeta ha recollit el conjunt de la seva poesia a Poemes 1950-1975 (1979, premi Crítica Serra d'Or 1980). Ha publicat diversos estudis sobre Verdaguer i fou un dels responsables de la publicació "Reduccions", revista de poesia. Ha fet diverses traduccions i fou director de la biblioteca de la Universitat de Vic. El 2000 fou nomenat soci d'honor del Centre Català del Pen Club.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSerralta  (Oliola, Noguera Antic terme (o la Serra), que pertanyia, el s XIX, al municipi del Terme de Ponts.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano, Antoni  ( ? , s. XVII – Alacant, 1733)  Marí

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrano, Enriqueta  (Barcelona, s. XX – 1958)  Cantatriu. Inicià de molt jove la seva carrera. Es dedicà a l'opereta i a la sarsuela. A disset anys actuà en gira artística per diversos països de Sud-amèrica. Estrenà la sarsuela Katiuska. Les seves millors interpretacions foren les de Blak el payaso, La Isla de las Perlas i Los burlados. Es casà amb el mestre Solozábal. Morí jove.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano, Felip  (el Puig de Santa Maria, Horta, s. XVII - Llombai, Ribera Alta, 1718)  Frare dominicà

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano, Jaume  (Castalla, Alcoià, 1740 - Cadis, Andalusia, 1799)  Frare mínim

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Belezar, Miquel  (València, s. XVIII – 1809)  Jurista i escriptor

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrano i Calderó, Josep  (Fondarella, Segrià, 1899 - ? )  Investigador i eclesiàstic

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Cañete, Joaquim  (València, 1832 – 1892)  Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l'Institut Mèdic Valencià (1881-83), l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València (1887-89 i 1891-93) i l'Ateneu Científic, Literari i Artístic (1872-74). Publicà, a més d'obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l'autor de l'Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l'Espill.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrano i Farrera, Sebastià  (Bellvís, Pla d'Urgell, 8/jul/1945 - )  Lingüista. Cursà estudis de matemàtiques i de lletres a la Universitat de Barcelona i s'hi llicencià en filologia romànica. Professor de lingüística i semiòtica d'aquesta universitat, ha publicat Elementos de lingüística matemática (1975, premi Anagrama d'Assaig), Lògica, lingüística y matemática (1976), Literatura i teoria del coneixement (1978), Lingüística i qüestió nacional (1979, premi Joan Fuster 1978), Signes, llengua i cultura (1980, premi Xarxa 1979), La semiòtica (1984), De l'amor als signes (1984), Literatura i teoria del coneixement (1986), Comunicació, societat i llenguatge (1933) i Cap a una lògica de la seducció (1997).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Morales, Josep Enric  (Algesires, Andalusia, 1851 – València, 1908)  Erudit i bibliòfil. Delegat regi d'ensenyament primari, era membre de diverses entitats, com ara l'Acadèmia de Sant Carles i Lo Rat Penat. Va escriure en diversos periòdics i reuní una biblioteca molt important (12.000 volums i diversos documents), que llegà a l'ajuntament valencià. Entre els seus treballs excel·leix Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 (1898).

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrano i Peres, Tomàs  (Castalla, Alcoià, 1715 - Bolonya, Itàlia, 1784)  Eclesiàstic i escriptor

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrano i Serra, Josep Miquel  (Barcelona, 1912 – 1982)  Pintor

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serrano i Simeón, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1873 – Madrid, 1941)  Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L'any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars. També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).

57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Serrano i Suñer, Ramon  (Cartagena, Múrcia, 1901 - Madrid ?, 2003)  Polític

58 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Serrano y Vicens, Ramón  (Saragossa, Aragó, 1908 - )  Metge

59 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Serrans, els  (País Valencià)  Comarca: 1.400,1 km2, 16.137 hab (1999), capital: Xelva

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSerrans, porta de  (València, Horta)  Porta d'ingrés principal de la ciutat, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer sobre la porta de Roteros del recinte musulmà. És limitada per dues gran torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives. Entre el 1586 i el 1892 serví de presó. Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta. Entre el 1937 i el 1938 acollí una part important de les obres d'art del Museu del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serraperera  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Barri perifèric, sorgit vers el 1967 al nord-oest del nucli urbà. Format per grans blocs d'habitatges, és ciutat-dormitori de les zones industrials més properes.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra-sanç  (Sallent de Llobregat, Bages)  Poble (410 m alt)

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra-seca  (Olvan, Berguedà)  Veïnat, a l'oest del poble.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serraspina  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Antic terme despoblat, fins al 1970 del terme de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra Espina (1.562 m alt), termenal amb el municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà).

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerrat  (Queralbs, Ripollès)  Poble

66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Serrat  (la Vall de Lierp, Baixa Ribagorça Poble (1.174 m alt), al vessant meridional del Turbó.

67 ANDORRA - GEOGRAFIA

Serrat, el  (Ordino, Andorra Poble (1.539 m alt) d'habitació temporal, i centre turístic, a la capçalera de la vall d'Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina. Vora aquesta riera hi havia l'antiga farga del Serrat.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat, el  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Masia i veïnat

69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Serrat, el  (Prunet i Bellpuig, Rosselló)  Caseria

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat de Calldetenes, el  (Calldetenes, Osona)  Raval

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrat de l'Ocata, el  (l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental)  Veïnat

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerrat de Matamala, el  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Veïnat, al sud de la vila

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Bonastre, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1871 - ? , s. XX)  Diplomàtic

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Bonastre, Josep  (Barcelona, 1869 – 1946)  Enginyer industrial. Ocupà càrrecs importants d'ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l'Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona. Presidí l'Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima. És autor de moltes traduccions d'obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Fajula, Ramon  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1883 - Terrassa, Vallès Occidental, 1944)  Músic

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Puig, Esteve Paxinc   (Olot, Garrotxa, 1927 – 1997)  Pintor i gravador

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrat i Teresa, Joan Manuel  (Barcelona, 1943 - )  Cantant

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerrate, Josep Maria  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1897)  Periodista

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrateix  (Viver i Serrateix, Berguedà Poble (729 m alt) i cap del municipi

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serrateix, monestir de  (Viver i Serrateix, Berguedà Antiga abadia benedictina

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serratella, la  (Borriana, Plana Baixa Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaSerratella, la  (Plana Alta Municipi: 19,00 km2, 771 m alt, 92 hab (1999), (o Sarratella). Situat al límit amb l'Alt Maestrat i accidentat pels vessants orientals de la serra de Sant Joan i del tossal de Saragossa, drenat per diversos barrancs afluents a la riu Segarra. El territori, d'extensió reduïda, és molt abrupte i ocupat en les tres quartes parts per matollar. És conrea només una petita part del terme municipal; els conreus més estesos són els d'ametllers, seguits dels cereals, garrofers i una mica de vinya. Predomina el règim d'explotació directa. Ramaderia de llana i avicultura. El terme és en procés de despoblament. El poble és al sud-est de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita. L'església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d'Albocàsser, és un petit edifici d'una sola nau. Un 15% de la població viu en caseries i masos dispersos. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament de la Serratella

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serratosa  (les Masies de Voltregà, Osona)  Masia, dalt una serralada (cingles de Serratosa), a l'extrem occidental del terme.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerratosa i Palet, Fèlix  (Barcelona, 1925 – 1995)  Químic

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serratosa i Queralt, Ramon  (Lleida, 1875 - Jerez de la Frontera, Andalusia, 1961)  Historiador

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serred i Mestre, Josep  ( ? , s. XIX – València, 1933)  Llibreter, editor i escriptor

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrella, la  (Marina Baixa / Comtat)  Massís muntanyós (1.378 m alt) del sistema Bètic que separa la vall de Seta de la de Guadalest i la Marina, és a dir, les dues comarques. Els vessants nord-orientals limiten, a més, amb les valls de Pego, sector on neix el riu Gorgos. S'estén en direcció oest-est, i enllaça amb els vessants occidentals de la serra de la Xortà. La neu sovinteja a l'hivern a la carena que va des de l'Alt (oest), pel pla de la Casa i la Mallada del Llop (1.360 m), fins als Aspres de Famorca (est). El fred i el rost en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent a la totalitat de la serra.

88 ANDORRA - GEOGRAFIA

Serrera, pic de la  (Canillo / Ordino, Andorra Cim (2.914 m alt) de la línia de crestes que separa el Principat del País de Foix, termenal de les dues parròquies.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serres, les  (Sant Martí de Llémena, Gironès)  Poble (311 m alt)

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerres, les  (Caçà de la Selva, Gironès)  Veïnat

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serres, les  (Navès, Solsonès)  Masia

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serres i Valls, Miquel  (València, s XVII)  Escriptor i llicenciat. És autor de bon nombre de poesies catalanes, de caràcter religiós, amb les quals es presentà a diversos concursos valencians.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serret  (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà)  Despoblat de la Ribalera

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serret, el  (Lles, Baixa Cerdanya)  Despoblat (1.650 m alt)

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serret i Comín, Nicasi  (València, 1849 – 1880)  Pintor

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serreta, la  (Capolat, Berguedà)  Masia i església romànica

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerreta, la  (Olèrdola, Alt Penedès)  Veïnat

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serreta, la  (Seva, Osona)  Caseria

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Serreta d'Alcoi, poblat ibèric de la  (Alcoi, Alcoià)  Poblat i santuari ibèric

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serrissoles  (Roquetes / Tortosa, Baix Ebre / la Sènia, Montsià Contrafort (1.330 m alt) sud-occidental del Caro (o Serressoles), termenal dels tres municipis.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serrolí, Jaume  (Catalunya, s. XV – Girona, 1462)  Funcionari reial

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serrulla  (Borriana, Plana Baixa Partida costanera, al límit amb el terme de Nules.

Anar a:    Serrad ]    [ Serrai ]    [ Serrallonga, B ]    [ Serrano i F ]    [ Serrat d ]    [ Serre ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans