A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Seni ]    [ Sent ]    [ Sentl ]    [ Sentmenat i d'A ]    [ Sentmenat i de P ]    [ Sentmenat i de V ]

Per sentir admiració envers un savi, no l'hem d'acabar d'entendre bé. (Santiago Rusiñol i Prats)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Sénia, la  (Montsià Municipi: 108,09 km2, 369 m alt, 5.029 hab (1999)

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sénia, marquesat de la  (Catalunya Títol, concedit el 1871 a Ferran Cotoner i Chacón. Continua en la mateixa família.

3 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sénia, riu de la  (Baix Maestrat / Montsià Riu, entre les dues comarques

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaSenija  (Marina Alta Municipi: 4,8 km2, 234 m alt, 472 hab (1999). Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa. L'agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d'ametllers, en expansió, i d'oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l'Agre. L'església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l'antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa. Àrea comercial de Benissa.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSenijola  (Benissa, Marina Alta Caseria, al nord de la vila, prop del terme de Senija.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Senill, barranc de  (Noguera)  Afluent esquerrà del Segre, a la comarca

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Senillers  (Lles, Baixa Cerdanya)  Balneari (1.060 m alt)

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Senillers  (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Despoblat, dins el terme de Saneja.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senillosa, Felip  (Barcelona, v 1785 - Buenos Aires, Argentina, 1858)  Escriptor i matemàtic

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senillosa i Cros, Antoni de  (Barcelona, 1928 - Camallera, Saus, Alt Empordà, 1994)  Polític

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seniofred Llobet  (Barcelona, s. X – s. XI)  Clergue i home de lletres

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSeniola, la  (Xàbia, Marina Alta Caseria, a 1,4 km de la vila.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senjust i Pagès, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Aristòcrata. Tenia el títol de donzell. El 1675 era Conseller en Cap de Barcelona. Ho tornava a ser el 1684. Féu funcions d'habilitador municipal el 1686.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senjust i Pagès, Galderic  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Religiós. El 1700 figurava entre els membres de la junta que es constituí a Barcelona per deliberar sobre la conveniència d'admetre el nomenament del cardenal Portocarrero com a governador general, fet per Carles II, ja gairebé moribund. Formà amb els seus germans un grup familiar addicte al nou rei Carles d'Àustria, el qual el nomenà abat del monestir de Camprodon. El 1713 assistí a la Junta de Braços de Barcelona, i fou membre de la ponència especial per aconsellar els parlamentaris. Després de la victòria de Felip V fou expulsat del país.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sennell, Joles  Pseudònim de l'escriptor Josep Albanell i Tortades.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sensat i Vila, Rosa  (el Masnou, Maresme, 1873 – Barcelona, 1961)  Mestra

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sensui  (Salàs, Pallars Jussà Despoblat (712 m alt), al nord de la vila. La seva església parroquial (Santa Bàrbara) depèn de la de Sant Adrià.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSentels  (les Bordes, Vall d'Aran Despoblat, del terme d'Arró.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentena i Ramañach, Ramon  (Roses, Alt Empordà, 1849 - ? , s. XIX)  Republicà

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàSenterada  (Pallars Jussà Municipi: 34,55 km2, 729 m alt, 93 hab (2004), (ant: Santa Grata). Situat a la serralada interior Pre-pirinenca, a l'aiguabarreig dels rius Flamicell i Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l'Alta Ribagorça. Agricultura fonamentalment de secà (cereals); el regadiu aprofita l'aigua dels rius i produeix hortalisses, patates i farratges. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Turisme. El poble és situat a la riba esquerra del riu de Bellera. Església parroquial de l'antic monestir de Senterada. El municipi comprèn, a més, els poblets de Cérvoles, Naens, Puigcerver, Reguard, Cadolla i Lluçà, el llogaret de Burguet, la quadra de Miravet i un petit enclavament, on hi ha el poble de Larén i on s'eleva el tossal de Santa Bàrbara (1.596 m alt). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament de Senterada - Informació sobre Senterada

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Senterada, monestir de  (Senterada, Pallars Jussà Antic monestir

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSentfores  (Vic, Osona)  Antic municipi, fusionat el 1932 amb l'actual, a la vall del riu Mèder, a l'oest del qual és situat. Era centrat pel poble de Sentfores, dit popularment la Guixa. La parròquia primitiva (Sant Martí de Sentfores) es troba a l'extrem de ponent del terme, abandonada. Fou consagrada el 1151 en substitució d'una altra de consagrada des del 900. La formació del raval de la Guixa, on hom féu erigir una nova església (1865-78), motivà l'abandonament de l'antiga. Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores, en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911; el seu domini fou dels cavallers Sentfores, que el tenien en feu de la mitra de Vic; després passà als Centelles i a Bernat III de Cabrera, que el comprà el 1362. La dualitat de domini entre els Cabrera i el domini superior de la mitra foren causa de plets constants entre ambdós senyors els s. XIV i XV. El castell fou enderrocat en la guerra remença del 1472.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sentfores  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Santuari (Santa Maria de Sentfores), enlairat en un turó de 500 m alt. Existia ja 1329. La llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya. El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835. La seva església es reedificà el 1656 i s'amplià amb el cambril el 1777. Té una hostatgeria i casa d'ermitans al costat. És lloc de molta devoció comarcana.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentigosa  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Antiga vil·la rural

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentiñón, Gaspar  (Barcelona ?, v 1840 – Barcelona, 1903)  Metge, internacionalista i lliure pensador. S'afiliaà al grup internacionalista de Barcelona (1869), i assistí al Congrés de la I Internacional, a Basilea (1869), en representació de les societat obreres de Barcelona, i també al Congrés Obrer Nacional de Barcelona (1870). Aquell mateix any fundà el Club Lliurepensador de Barcelona. Administrador de "La Federación", publicà també "La Humanidad", fins que l'any 1871 fou empresonat, i es retirà de tota activitat obrerista.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSentís  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Poble de l'antic mun. de Benés, situat al sud-oest del coll de Mont-roig, de la seva església parroquial depèn la de Benés. Prop seu hi havia l'antic monestir de Sentis.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentís, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Advocat i ciutadà honrat

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentís, Joan  (Xerta, Baix Ebre, s XVI – Barcelona, 1632)  Eclesiàstic. Prior de la col·legiata de Santa Anna i posteriorment bisbe de Barcelona (1620). El 1623 Felip IV el nomenà virrei de Catalunya. Malgrat que substituí el duc d'Alcalá, famós pel seu anticatalanisme, el seu nomenament topà amb una gran oposició, pel fet que el rei no havia jurat encara les llibertats catalanes. El descontentament augmentà encara per culpa de la duresa d'Olivares. Hi hagué una certa distensió poc abans de les Corts del 1626, però aquestes foren un fracàs en negar-se el Principat a votar el subsidi de tres milions de lliures que sol·licitava el rei. El mateix any, Sentís fou rellevat del càrrec. Continuà com a bisbe de Barcelona, i impulsà les obres del seminari trinitari.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentís, monestir de  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Antic monestir de l'antic mun. de Benés

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentís i Anfruns, Carles  (Barcelona, 1911 - )  Periodista

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentiu, baronia de la  (la Sentiu de Sió, Noguera, s. XVI)  Jurisdicció senyorial que pertanyia als Meià

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentiu, la  (Gavà, Baix Llobregat)  Antiga quadra i veïnat

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSentiu de Sió, la  (Noguera Municipi: 29,47 km2, 281 m alt, 492 hab (1999)

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust i de Castre, Francesc de  (Barcelona, s. XVI – Girona, 1627)  Eclesiàstic

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust-Pagès i de Paixau, Galderic  (Barcelona, 1657 - ? , s. XVIII)  Frare

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust-Pagès i de Paixau, Josep de  (Barcelona, 1647 - ? , s. XVIII)  Militar

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust-Pagès i de Paixau, Manuel  (Barcelona, 1648 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1720)  Bisbe de Vic

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sentlí, Valerià  (Morella, Ports, s. XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador. És autor de poesies religioses en català.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentluc, Jacomi  Veure> Jacomi de Senlecques.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalInici páginaSentmenat  (Vallès Occidental Municipi: 28,24 km2, 203 m alt, 8.407 hab (2011). Situat al vessant sud del Montmajor, a la partió d'aigües de la riera de Caldes i el Ripoll, a més, el terme és drenat per la riera de Sentmenat. La proximitat de la ciutat de Sabadell fou decisiva per a la diversificació del sector industrial i l'abandonament progressiu de l'activitat agrícola (cereals, vinya, etc). A més de la tradicional indústria tèxtil cotonera, n'hi ha de metal·lúrgiques, químiques i de l'automòbil, entre d'altres. Ramaderia (especialment de bestiar porcí). Població en ascens. La vila és a l'esquerra de la riera de Sentmenat. Església parroquial de Sant Menna (conserva el campanar romànic de l'antiga església de Sant Menat). Al nord de la vila s'aixeca l'antic castell de Sentmenat, gòtic. El municipi comprèn, a més, l'antic castell Guanta, la caseria de Serrabarona i l'antic terme de la Vallcomdal. Àrea comercial de Sabadell. Ajuntament de Sentmenat - Estadístiques

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat  (Catalunya, ? - ? )  Llinatge

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Arnau de  (Catalunya, s. XII)  Fill de Beatriu i germà de Berenguer, Guillem i Pere (I) de Sentmenat, els quals són els personatges més reculars del llinatge.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Arnau de  (Catalunya, s. XII - Tortosa ?, Baix Ebre, d 1170)  Cavaller. Fill de Pere, el qual li deixà la castellania de Tortosa. Formaria en aquesta ciutat una nova branca de la família. Germà seu era Pere, castellà de Sentmenat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Germà d'Arnau, Guillem i Pere (I). Segons Bernat Boades participà a l'expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Francesc de  ( ? , s. XV)  Noble

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Fill de Beatriu i germà d'Arnau, Berenguer i Pere, el qual acompanyà a la conquesta de Lleida, el 1149.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Guillem de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Senyor dels castells de Sentmenat de Tortosa

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Jofre de  ( ? , s. XV)  Donzell

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Jofre de  (Catalunya, s. XV)  Donzell. Fill de l'homònim. Vivia a Terrassa, on continuà mostrant el tarannà bregós propi d'aquesta branca de la família. El 1485 fou assetjat al seu casal de Vallparadís pels remences rebels de Pere Joan Sala, els quals hagueren d'anar-se'n en acostar-se un gran cos d'auxili sortit de Barcelona.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentmenat, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1691 a Joan de Sentmenat i de Toralla, senyor de Sentmenat. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1880 al cinquè titular Joaquim de Sentmenat i de Vilallonga. Continua en la mateixa família.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Pere (I) de  (Catalunya, s. XII – 1170)  Cavaller. El primer d'aquest llinatge sobre el qual hi ha un bon nombre de referències. Era castellà de Sentmenat, fortalesa que pertanyia als Montcada. Al costat d'un d'aquest, el Gran Senescal Guillem Ramon IV, participà a la conquesta de Tortosa (1148). S'hi distingí tant que les seves armes foren esculpides a les muralles de la ciutat. Des d'aleshores tindria alguna entrada al consell de govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1149 excel·lí encara a la conquesta de Lleida. El mateix any era un dels signants de la carta de població de Tortosa i hi rebia, del seu senyor el Gran Senescal, que posseïa tot un terç de la ciutat, el títol de castellà perpetu d'aquella. En 1151 reapareixia al consell comtal. Mort Ramon Berenguer IV en 1162, Pere de Sentmenat prolongaria l'activitat política dins el regnat d'Alfons I, segurament a redós de la prepotència de Guillem Ramon IV de Montcada. Subscriví algunes de les cartes de població d'aquest temps. A partir del 1168 apareix actuant amb ell el fill homònim. Testà en 1170. Era casat amb una dama anomenada Ermessenda. Fills seus foren Arnau, hereu dels drets de Tortosa, i l'al·ludit Pere, que fou el seu successor a la castellania de Sentmenat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat, Pere (II) de  ( ? , s. XII - d 1213)  Castlà de Sentmenat

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Pere (III) de  (Catalunya, s XII – 1230)  Fill de Pere II. Castellà de Sentmenat. El 1212 lluitava al costat del seu pare a la batalla de les Navas de Tolosa.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Pere de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Ramon de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta del País Valencià amb Jaume I. Rebé, en recompensa, terres a Xàtiva i altres donacions.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Ramon de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Segurament fill de l'homònim. El 1332 figurava entre els propietaris feudals catalans a l'illa de Sardenya.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Ramon de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Sibil·la de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Muller d'Arnau de Tornamira

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i d'Agulló, Menna de  ( ? , s. XVII – 1746)  Governador d'El Puerto de Santa Maria

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Alentorn, Joan (II) de  ( ? , s. XVI – 1615)  Baró d'Eramprunyà

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Boixadors, Joan Antoni (I) de  ( ? , s. XVIII – 1781)  Marquès de Sentmenat

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Antoni de  (Barcelona, 1734 - Aranjuez, Castella, 1806)  Eclesiàstic

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Francesc de  ( ? , s. XV)  Conseller de Joan II

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Joan Pere (I) de  ( ? , ? )  Fill de Joan (I)

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Joana Antiga de  ( ? , ? )  Baronessa de Dosrius

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Centelles, Galceran de  ( ? , ? )  Senyor de Campsentelles

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Clariana-Seva, Francesc (IV) de  ( ? , s. XVIII – 1845)  Marquès de Ciutadilla

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Copons, Maria Teresa de  ( ? , s. XVIII – 1812)  Dama

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Copons, Pere de  (Catalunya, s XVIII – 1817)  Fill de Josep de Sentmenat i d'Oms i germà de Maria Teresa i de Ramon. Marit de l'hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d'Orís, senyora de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur nét fou Pere Carles de Sentmenat i de Riquer.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Copons, Ramon de  ( ? , s. XVIII – 1840)  Brigadier

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Gualbes, Berenguer de  ( ? , s. XV)  Fill de Pere VI

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Lanuza, Antoni de  (Catalunya, s. XVII - 1640)  Noble. Serví a les guerres contra França. en 1639 era governador de la plaça de Cotlliure. Hi féu canonejar, per imposar ben dràsticament l'ordre, grups de soldats espanyols que es barallaven entre ells. El seu hereu traspassaria el mateix any, essent solter. Per aquesta raó la baronia de Dosrius anà a un germà d'Antoni, l'eclesiàstic Galceran.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Lanuza, Enric de  (Catalunya, s XVII – 1652)  Baró de Dosrius. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms, i germà d'Antoni, de Galceran i de Ramon. Es casà dues vegades, la segona d'elles (1643) amb la seva cosina germana Maria de Lanuza i de Raset, que li aportà la casa de Raset. El 1646, a la mort del seu germà Galceran, n'heretà la baronia. Fill seu fou Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Lanuza, Galceran de  ( ? , s. XVII – 1663)  Canonge i vicari

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Lanuza, Ramon de  (Barcelona, 1596 – 1663)  Eclesiàstic. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms, baró de Castelldosrius. Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic (1639). Prengué possessió del bisbat el 1640. En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d'oberta oposició als francesos. Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu. El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses; per això el seu vicari general, d'acord amb ell, llançà una solemne excomunió contra ells. El 1654 fou preconitzat per al bisbat de Barcelona, del qual prengué possessió el 1655. En aquesta ciutat desplegà una forta activitat pastoral per reparar els efectes de la llarga lluita soferta.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Mercader, Ramon de  (Barcelona, 1903 - Esplugues de Llobregat, Barcelonès, 1972)  Actor

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Pau, Maria Anna de  (Catalunya, s. XV)  Néta de Galceran de Sentmenat i de Peguera. Aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Peguera, Galceran de  ( ? , v 1358 - Barcelona ?, v 1448)  Cavaller

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Peguera, Pere (VI) de  (Catalunya, s. XIV – 1435)  Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou Berenguer de Sentmenat i de Gualbes.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Peguera, Ramon de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Senyor de Campsentelles

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Perapertusa, Francesc (II) de  (Catalunya, s. XVII – 1669)  Mestre de camp d'infanteria. Germà de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa. El 1645 es casà amb la pubilla Emerenciana de Toralla i de Gassol, que li aportà la varvassoria de Toralla i les senyories de Miralles, Erinyà, la Pobleta de Bellveí, Perabruna i Sant Marc. Foren pares de Ramon i de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Requesens, Aleix de  (Barcelona, v 1600 - v 1670)  Polític

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Ribera, Baltasar de  ( ? , s. XVIII)  Militar

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Ribes, Pere (V) de  ( ? , s. XIII - 1326/28)  Acompanyà Jaume II a Roma (1298)

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Ribes, Ramon de  ( ? , s. XIII - 1308/10)  Governador de Càller i Goceà

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Riquer, Carles de  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1856)  Segon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona. Nét de Pere de Sentmenat i de Copons i germà de Pere Carles. Fou el besavi de Ramon de Sentmenat i de Mercader.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Riquer, Pere Carles de  ( ? , s. XVIII – 1846)  Marquès de Castelldosrius

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Saiol, Galceran Miquel de  (Catalunya, s. XV – v 1537)  Nét de Jofre de Sentmenat i de Vilafranca. Es trobà a la defensa de Perpinyà (1543) i el 1496 s'uní en matrimoni amb la pubilla de la línia principal de Sentmenat.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sarriera, Joaquim de  (Barcelona, s. XX – 1968)  Vuitè marquès de Sentmenat. Nét de Ramon (I) de Sentmenat i Despujol. Cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l'Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per a donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del Patronat Pro Música de Barcelona. Conreà també l'escultura.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sentmenat, Elisabet Maria de  ( ? , s. XV)  Dama

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sentmenat, Enric de  ( ? , s. XVI – 1580)  Baró de Dosrius i de Canyamars

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sentmenat, Jaume (I) de  ( ? , s. XVI – 1574)  Marquès de Sentmenat

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Toralla, Joan (IV) de  (Catalunya, s XVII – 1724)  Militar. Fill de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa i d'Emerenciana de Toralla i de Gassol i germà de Ramon. Capità de cuirassers, el 1691 fou creat marquès de Sentmenat. Es casà (1696) amb l'hereva dels Agulló, marquesos de Gironella. Llur fill gran fou Francesc de Sentmenat-Torrelles i d'Agulló.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Toralla, Ramon de  (Catalunya, s. XVII – 1713)  Comanador de Vallfogona a l'orde de Sant Joan. Té incoat procés de beatificació. Fill de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa i d'Emerenciana de Toralla i de Gassol, i germà de Joan (IV).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Torrelles, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Conseller del rei Alfons III

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Torrelles, Francesc (I) de  ( ? , s. XIV – 1359)  Senyor de Campsentelles

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Vilafranca, Jofre de  ( ? , s. XIV – 1443)  Comprà Vallparadís (1432)

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Vilallonga, Joaquim (I) Gassol de  ( ? , s. XIX – 1884)  Militar

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Xetmar, Joan (I) de  (Catalunya, s. XV)  Noble. Fill de Berenguer de Sentmenat i de Gualbes, germà de Ramon i pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Xetmar, Ramon de  ( ? , s. XV)  Inicià la línia del Rosselló

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Zayas, Antoni de  ( ? , s. XIX – 1864)  Coronel

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Zayas, Francesc de  ( ? , s. XVIII – Mèxic, 1844)  Militar

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i Despujol, Ramon (I) de  (Catalunya, s XIX – 1892)  Fill de Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. Més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit). Fou dues vegades president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92), diputat per Vic (1867) i alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879). El seu nét fou Joaquim de Sentmenat i de Sarriera.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Oms, Antoni de  ( ? , s. XVII – 1652)  Noble

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Oms, Galceran de  (Catalunya, s. XVI – 1603)  Fill d'Enric de Sentmenat i de Sentmenat. El 1585 heretà del seu oncle matern Antoni d'Oms de Santapau la capitania i alcaidia hereditària dels castells reials de Cotlliure i Sant Elm. Tingué quatre fills cognomenats de Sentmenat i de Lanuza.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Oms, Josep de  (Catalunya, s XVIII – 1776)  Militar. Sisè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau, títols que recollí de Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, el qual morí sense fills. Fou tinent general, estigué destinat a Sardenya (1715) i a Sicília (1717), assistí al setge de Gibraltar (1727) i a la guerra de Nàpols (1733) i fou governador de Peníscola (1748-54), Lleida (1756-60) i Cadis (1761) i conseller del suprem de guerra. Fou pare de Maria Teresa, de Ramon i de Pere de Sentmenat i de Copons.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio, Lluïsa de  ( ? , s. XIX – 1850)  Vuitena marquesa de Gironella

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat-Oms de Santa Pau i Cartellà, Antoni  ( ? , s. XVIII)  Prelat

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, Manuel de  (Barcelona, 1730 - Palma de Mallorca, 1796)  Militar

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, Manuel de  (Barcelona, 1651 - Lima, Perú, 1710)  Militar i polític

111 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, Francesc Xavier de  (Múrcia, 1767–Madrid, 1842)  Militar

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Fèlix de  ( ? , s. XVII – 1744)  Marquès de Castelldosrius

113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Joan Manuel de  (Palma de Mallorca, 1687 – Barcelona, 1754)  Militar

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Torrelles i d'Agulló, Francesc de  (Barcelona, 1697 – 1762)  Poeta

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de  (Barcelona ?, 1633 – 1717)  Polític i militar. Baró de la Roca i marquès de Torrelles. Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l'administració de justìcia. El 1713 prengué part activa en la resistència contra els felipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional. Després de la derrota, li foren confiscats els béns.

Anar a:    Seni ]    [ Sent ]    [ Sentl ]    [ Sentmenat i d'A ]    [ Sentmenat i de P ]    [ Sentmenat i de V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans