A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Saur ]    [ Saurí ]    [ Savall, S ]    [ Sax ]    [ Scho ]    [ Sec d ]

La crisi consisteix en el fet que allò vell es mor i alló nou no pot néixer. (Antonio Gramsci)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura, Antoni  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Arquitecte. El 1620 enllestí les obres de la porta del moll de Palma, porta que era ornada amb una imatge de la Concepció. El 1836, una reforma urbana enderrocà aquesta part de la ciutat.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Saura, arenal de son  (es Mercadal, Menorca Veure> Olla, s'.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saura, Domènec  (Llucena, Alcalatén, s. XVII – 1715)  Pintor

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saura, Joan Antoni  (Morella, Ports, s. XVI – València, 1647)  Eclesiàstic

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSaura, Miquel  (Vinarós, Baix Maestrat, s. XVI)  Gramàtic

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saura, Salvador  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1950 - )  Dissenyador gràfic i editor. Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l'interès pel suprematisme de Malevic amb plantejaments propers al minimal art. El 1976 creà, amb Ramon Torrente, un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l'Eixample. Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura, Sebastià  (Menorca, s XVI)  Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip de Menorca. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d'Alaior.

8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Saura, son  (Ciutadella, Menorca)  Antic lloc o possessió

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura i Eymar, Rafael  (Maó, Menorca, 1813 – 1871)  Metge

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saura i Laporta, Joan  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1950 - )  Polític

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSaura i Llorens, Alfons  (Alcoi, Alcoià, 1929 - )  Pintor, ceramista i gravador

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saura i Mascaró, Santiago Àngel  (Barcelona, 1818 – 1882)  Naturalista i escriptor. Fou col·laborador d'"El Nacional", "El Sol" i "La Abeja", i publicà la "Biblioteca Europea" i "El Eco de los siglos" (1843). Reuní diverses col·leccions (entolomogia, ceràmica, antiguitats, etc) que anaren al Museu Martorell de Barcelona. Publicà diversos treballs científics: Importancia de los estudios entomológicos (1871), Montserrat subterránea (1882), així com un Almanaque histórico perpetuo, literario y popular (1848) i un Diccionari manual de les llengües catalano-castellana i castellano-catalana, reeditat nombroses vegades.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura i Morell, Joan Miquel  (Ciutadella, Menorca, 1670 – 1729)  Cavaller

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sauret, Maria  (Lleida, s. XVII – s. XVIII)  Patriota. El 1707 es distingí a la defensa de la plaça contra l'exèrcit invasor que manava el duc d'Orleans, a la Guerra de Successió. En una ocasió capturà un soldat francès fora de les muralles i el dugué presoner a la ciutat.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sauret i Garcia, Joan  (Balaguer, Noguera, 1899 – 1985)  Polític i periodista. Col·laborà a diverses publicacions de Balaguer, com "La Branca", i fou cofundador del setmanari "Pla i Muntanya". Fou cronista polític de "La Humanitat". Formà part del consell directiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida i director general de sanitat (1938). Exiliat a França, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana. És autor d'una Història de l'exili català 1939-1972.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saurí  (Llessui, Pallars Sobirà)  Poble (1.233 m alt)

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurí, Felip  (Lleida, 1750 ? – 1825)  Tallista i escultor barroc. És autor de l'altar major de la capella episcopal de Lleida i del relleu de L'aparició de la Mare de Déu de Sant Jaume, de la capella de l'Hospital d'aquesta mateixa ciutat. Autor, encara, de nombroses imatges per a les esglésies de Lleida, ciutat on tenia el taller, i de la seva comarca.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaurí, Manuel  (Barcelona, s. XIX)  Escriptor i editor

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurí i Fajula, Laura  (Vic, Osona, 1943 - )  Pintora i dibuixant

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saurina  (Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera)  Territori de la foia de Cerdà

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saurina, Tomàs  (Illes Balears, 1793 – 1850)  Escriptor

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurina i Serra, Francesc  (Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1918)  Autor d'obres de medicina

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Saus  (Alt Empordà Municipi: 11,63 km2, 86 m alt, 702 hab (1999)

24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sautó  (Conflent)  Municipi: 8,43 km2, 1.548 m alt, 107 hab (1999)

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sauva Negra  (Castellcir, Vallès Oriental / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)  Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l'est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis. Limita pel nord i per l'est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSauvanya  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble (1.081 m alt), fins al 1968 del municipi de Tost, emplaçat a la dreta del riu de Tost.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sauvy, Alfred  (Vilanova de Raó, Rosselló, 1898 - ? )  Demògraf i economista

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Savall  (Subirats, Alt Penedès Antiga quadra, masia i església, prop de la caseria de Can Rossell.

29 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Savall, Andreu  (Neopàtria, Grècia, s. XIV)  Ciutadà de Neopàtria

30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Savall, Bernat  (Neopàtria, Grècia, s. XIV)  Ciutadà de Neopàtria

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Bertran Ramon  ( ? , s. XV)  Diplomàtic

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Pasqual Bailon  (Berga, Berguedà, s. XVII - Barcelona ?, 1692)  Pintor. Autor del conjunt de setanta-vuit figures i composicions murals conservades a la capella de Sant Benet, al monestir de Sant Cugat del Vallès. És un conjunt decoratiu, contractat el 1688, d'esperit barroc. També cal atribuir-li les pintures de la capella de Sant Pere Nolasc, a la girola de la catedral de Barcelona. Fou el primer mestre del pintor Viladomat.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSavall, Ramon  ( ? , s. XIV – 1415)  Mestre racional i poeta

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Ramon  ( ? , s. XV)  Poeta

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savall, Sant Llorenç  (Vallès Occidental Veure> Sant Llorenç Savall.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savall, Santa Maria  (Balenyà, Osona Veure> Santa Maria Savall.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savall de Gaià  (Gaià, Bages)  Antiga quadra (o la vall de Gaià).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall i Bernadet, Jordi  (Igualada, Anoia, 1941 - )  Gambista i musicòleg

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall i Mallacs, Joan  (Barcelona, 1680 – 1743)  Pintor. Fill de Pasqual Bailon Savall. Ingressà al col·legi de pintors (1692) i en fou cònsol primer.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSavallà, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1599 a Bernat de Boixadors i d'Erill

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSavallà del Comtat  (Conca de Barberà Municipi: 14,58 km2, 822 m alt, 72 hab (2004). Situat al nord de la comarca, a la capçalera del Corb i prop del seu afluent el Segura, al límit amb la Segarra i accidentat per les serres de Teixonera i de Forès. Agricultura de secà (cereals i lleguminoses). Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Actualment és indret d'estiueig i segona residència. A dalt del tossal hi ha les restes (grans panys dels murs) de l'antic castell de Savallà, del qual es fa esment ja el s. XII i que fou el centre del comtat de Savallà; església parroquial de Sant Pere. Comprèn el poble de Segura. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Savalls, Cosme Damià  (Oriola, Baix Segura, s. XVI)  Eclesiàstic

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savalls i Massot, Francesc  (la Pera, Baix Empordà, 1817 - Niça, França, 1885 ?)  Militar carlí

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Savalls i Peres, Ignasi  (València, 1656 – 1746)  Erudit

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savassona  (Tavèrnoles, Osona)  Poble

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Savassona, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial que pertangué als Savassona

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSavellà, Ramon  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Fou comanador d'Aliaga. Participà a les operacions militars que prepararen el setge de Barcelona (1233). Al costat de Jaume I concorregué al setge de la ciutat de València (1238).

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Savelli, Giovanni Battista  (Roma ?, Itàlia, 1428 - Castelgandolfo, Itàlia, 1498)  Cardenal i bisbe de Mallorca

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saver, Gabriel  (Catalunya, s. XVII)  Religiós. Pertanyent a l'orde dels mínims. Visqué força temps a Roma. Hi escriví, el 1640, un llibre de pronòstics titulat Declaracions de la present nativitat.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saverneda  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Masia i antiga quadra

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savila  (Castellar de la Ribera, Solsonès Santuari de Santa Maria de Savila, a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró. És esmentat ja el 1250. La imatge fou tallada el s. XIII, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici. Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Savina, la  (Formentera, Eivissa)  Nucli de població i port de l'illa, d'on arrencar la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l'extrem oriental de la Mola, on hi ha el far. La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera. El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSavines, coll de les  (Cervera, Segarra Indret on es formà la ciutat i on hi hagué, antigament, el santuari de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l'altar major de l'església de Santa Maria de Cervera.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savinosa, la  (Tarragona Platja de la costa, a ponent de la ciutat, separada de la de l'Arrabassada per la punta de l'Arrabassada. En aquest promontori hom bastí a la dècada del 1920 el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa, que funcionà fins a la dècada del 1950. El veïnat, que comprèn ambdués platges, és residencial i turístic.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sax  (Alt Vinalopó Veure> Saix.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sax, Marçal de  ( ? , s. XIV – València, 1410)  Pintor

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sayas-Rabanera y Ortubia, Francisco Diego  (Aragó, v 1597 - Saragossa ?, Aragó, 1680)  Historiador

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayé i Sempere, Lluís  (Barcelona, 1888 – 1975)  Metge

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayol i Echevarria, Josep  (Barcelona, 1810 – 1885)  Eclesiàstic, historiador i publicista

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSayol i Sala, Tomàs  (Barcelona, 1908 - )  Pintor. Format a Llotja. Exposà el 1936 al Primer Saló d'Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor. Sensible aquarel·lista, fou premiat l'any 1954 al Primer Saló Nacional de l'Aquarel·la de Barcelona. Fou president (des del 1955) de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Ha fet diverses exposicions i té diferents premis. Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, en fou nomenat director l'any 1964. És representat a museus de Barcelona i Figueres.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayrach i Carreras, Manuel  (Sants, Barcelona, 1886 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1937)  Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l'estil gaudinià. Construí, entre d'altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot. Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l'íntim amic (1920).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Manuel  (Barcelona, 1928 - )  Dibuixant

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Miquel Àngel  (Barcelona, 1927 - )  Dibuixant

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sbert i Massanet, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 1901 – Mèxic, 1980)  Polític

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Scala, marquesat de la  (País Valencià)  Títol, concedit el 1705 a Vicent Boïl de la Scala

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Scala Dei  (la Morera de Montsant, Priorat Veure> Escaladei.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaScals i Aracil, Jaume de  (Xixona, Alacantí, 1913 - )  Ceramista. Estudià a l'Escola de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S'ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del s. XV. Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.

68 ALGUER - BIOGRAFIA

Scanu, Pasqual  (l'Alguer, 1908 – 1978)  Escriptor i pedagog

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Scena  (Catalunya, nov/1949 - v 1960)  Butlletí bilingüe de l'entitat teatral Festa. Deixà d'editar-se a la darreria de la dècada de 1960. La seva col·lecció és molt interessant per a l'estudi del moviment teatral d'aficionats a Catalunya.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schaaff i de Bobes, Alexandre  (Barcelona, 1914 - )  Pintor

70 EUROPA - BIOGRAFIA

Scherrer, Ludwig  (Suïssa, s. XVIII)  Mestre orguener. Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l'orgue de la seu nova de Lleida i el de l'església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent (amb contracte del 1775).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schmid i Moló, Llorenç Maria  (Tarragona, 1807 - ? , s. XIX)  Militar

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schmid i Saludes, Juli  (Barcelona, 1935 - )  Arquitecte

73 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaSchola Christi  (Tremp, Pallars Jussà)  Nom del col·legi dominicà de Sant Jaume de Pallars

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schroeder Bilhère, Juan Germán  (Pamplona, Navarra, 1918 – Barcelona, 1997)  Autor i director teatral

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schumann, Paulina (Paulina Andreu i Busto)  (Barcelona, 1921 - )  Artista de circ

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Scio Riaza, Felipe  (La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)  Biblista

77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sclàfani, Margarida  (Sicília, Itàlia, ? - ? )  Dama

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Scriptorium  (Ripoll, Ripollès, gen/1923 – mai/1936)  Revista mensual. Editada i impresa per Daniel Maideu i Auguet, dedicada especialment a literatura i folklore. Tomàs Raguer i Fossas en fou director i l'ànima. Era una revista de categoria inspirada en l'ideari nacionalista del grup d'Acció Catalana. Constava de dotze planes.

79 CATALUNYA - EMPRESA

SCRITC  Sigla de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Seana  (Bellpuig d'Urgell, Urgell)  Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola. Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s'ha format el barri de Seana.

81 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaSEAT  (Catalunya, s. XX - )  Empresa fabricant d'automòbils

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sebastià, Joan  (Xèrica, Alt Palància, s. XVI)  Escriptor

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sebolla  (el Puig de Santa Maria, Horta Despoblat i partida (l'antic Puig de Sebolla), al sud del nucli urbà.

84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sec, el  (Calvià, Mallorca Occidental Derelicte situat prop de l'illot del Sec. És datat de la meitat del s. IV aC i és l'únic d'aquesta cronologia a la Mediterrània occidental. Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques. Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sec, illa del  (Calvià, Mallorca Illot de la costa meridional de l'illa, entre Portals Vells i es Magaluf.

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sec, puig  (Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sec, riu  (Ribera d'Ebre / Terra Alta)  Afluent dretà de l'Ebre, entre les comarques

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSec, riu  (Alt Maestrat Afluent esquerrà del riu de Montlleó, que neix dins el terme de Vilafranca del Maestrat i s'uneix al seu col·lector al límit dels termes de Culla i de Benassal.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec, riu  (País Valencià Veure> Carraixet, barranc de.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sec, riu  (Vallès Occidental Curs d'aigua intermitent, que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt; drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola i Barberà del Vallès. Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec, riu  (Alacant / Xixona, Alacantí Veure> Montnegre.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec de Betxí, riu  (Onda, Plana Baixa Veure> Sonella, riu de.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec de Borriol, riu  (Borriol, Plana Alta Veure> Borriol, riu de.

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seca, la  (Borriana, Plana Baixa)  Antiga possessió dels templers

95 ANDORRA - CULTURA

Inici páginaSeca, la  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Indret, més o menys imaginari, de la parròquia, que hom ha volgut identificar amb el castell de pui d'Olivesa, esmentat en la frase de seguir la Seca, la Meca i la vall d'Andorra, aplicada al qui ha visitat tot Andorra -la Meca és, igualment, un lloc imaginari, que hom situa a Ordino-, la qual, per extensió, s'aplica també al qui coneix o pretén conèixer molts països.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Seca, rambla  (Baix Maestrat Veure> Cervera, rambla de.

97 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Seca, torre de na  (Fornalutx, Mallorca Occidental)  Antiga torre de defensa

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Secà, vall del  (Segrià)  Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d'Alfés i es dirigeix vers l'oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre. Les aigües de pluja que s'hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d'Utxesa), abans d'arribar al seu col·lector natural.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Secà de Sant Pere, el  (Lleida, Segrià Barri de la ciutat, sorgit modernament per l'expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Secabecs  (Torrelles de Foix, Alt Penedès Antic castell, que esdevingué després masia (ca l'Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. És esmentat ja el s. XIII. El s. XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Secanella  (Veciana, Anoia Caseria i església (Sant Cristòfol), dins el terme de la parròquia de Sant Salvador de Miralles. L'antic mas Secanella i l'església són esmentats ja el 1330.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSecanets  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Caseria, al nord-est de la vila.

103 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Secanilla, Francesc  (la Sorollera, Matarranya, 1775 - Calahorra, Castella, 1832)  Músic

104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Secar de la Real, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seco i Shelly, Manuel  ( ? , s. XIX)  Poeta

106 CATALUNYA - CULTURA

Secretariat dels Orfeons de Catalunya  (Montserrat, Bages, 1959 - )  Institució

107 CATALUNYA - MUNICIPI

Secuita, la  (Tarragonès Municipi: 17,59 km2, 170 m alt, 1.121 hab (1999)

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sèculi i Brillas, Josep  (Gavà, Baix Llobregat, 1917 – Barcelona, 1998)  Veterinari. Ha promogut activitats científiques: dirigí les revistes "Anales", "Veterinaria" i "Noticias Neosan" i ha publicat un gran nombre d'articles, a més d'obres com Hormonoterapía, Veterinaria práctica, etc. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona. Des del 1954 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.

Anar a:    Saur ]    [ Saurí ]    [ Savall, S ]    [ Sax ]    [ Scho ]    [ Sec d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans