[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:  [ Sant Pere de M ]  [ Sant Pere de S ]  [ Sant Pere del Br ]  [ Sant Pere Des ]  [ Sant Pere S ]  [ Sant Ponç ]

Tot ho suporta la humanitat, menys un seguit de felicitat. (J.W. van Goethe)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Milany  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès)  Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany. Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s. XVIII, però el seu terma ja s'havia repartit entre Llaés i Vallfogona.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Mogrony  (Gombrèn, Ripollès)  Veure> Mogrony.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Pallars  (Enviny, Pallars Sobirà)  Església romànica

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Ponts  (Ponts, Noguera)  Veure> Ponts, monestir de.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Premià  (Maresme)  Veure> Premià de Dalt.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Reixac  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Zona mixta d'habitatge i indústria, sorgida al pla del Masrampinyó, dins el territori de l'antiga parròquia de Sant Pere de Reixac (Reixac). El 1970 comptava, juntament amb el barri de Masrampinyo, amb 3.604 h; la població augmentà un 139 % entre el 1960 i el 1970.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pere de Ribes  (Garraf)  Municipi: 40,71 km², 44 m alt, 21.057 hab (1999)

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Riu  (Tordera, Maresme)  Poble

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pere de Riudebitlles  (Alt Penedès)  Municipi: 5,35 km², 245 m alt, 2.098 hab (1999)

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Riudebitlles, monestir de  (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès)  Priorat benedictí

11 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere de Riuferrer  (Arles, Vallespir)  Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural, situada a la vall del riu Ferrer. Existia ja 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d'Arles, i és citada com a cel·la monàstica o priorat als s X i XI. La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del s XV. Depengué del monestir d'Arles, fins a la Revolució Francesa; aleshores fou venuda a un particular. Se'n conserva l'església del 1159, molt ben restaurada, d'una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d'un timpà llis.

12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere de Riufred  (Planès / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya)  Despoblat, entre els dos municipis.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Rodes  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Abadia benedictina

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Romaní  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Església

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Salàs  (Salàs de Pallars, Pallars Jussà)  Església romànica

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere de Sedret  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya)  Poble (1.208 m alt)

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Serraïma  (Sallent de Llobregat, Bages)  Antiga església parroquial i quadra

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Serrallonga  (Alpens, Osona)  Església rural

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Sescelades  (Tarragona, Tarragonès)  Antiga església del suburbi de la ciutat

20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Pere de Tercui  (Tremp, Pallars Jussà)  Veure> Tercui

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Terrassa  (Terrassa, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pere de Torelló  (Osona)  Municipi: 57,47 km², 521 m alt, 2.202 hab (1999)

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Vellanega  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Veure> Vellanega, monestir de.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Vilalta  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Capella, a l'oest del poble, al límit amb el terme de Fonollosa, al costat de la masia de Vilalta i vora la de Puigdellívol, al vessant meridional de la serra de Castelltallat.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pere de Vilamajor  (Vallès Oriental)  Municipi: 34,74 km², 305 m alt, 3.270 hab (2004). Situat als vessants meridionals del massís del Montseny. Agricultura (blat, patates, farratges, hortalisses i vinya). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l'agricultura (pinsos). Segones residències. Població en ascens. El poble és a la dreta de la riera de Vilamajor. El nucli antic, dit la Força, és centrat per l'església parroquial de Sant Pere, gòtico-tardana, amb interessant campanar romànic, separat, dit la Torre Roja, i que formà part possiblement de l'antic castell de Vilamajor. El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Susanna de Vilamajor, l'antic lloc de Brugueres, l'ermita de Sant Elies i la partida de Vallserena. Àrea comercial de Granollers.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Vivelles  (Palafolls, Maresme)  Església, al nord del poble, en un contrafort oriental del turó de Jofré. És una obra barroca del s. XVII.

27 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere del Bosc  (Corbera del Castell, Rosselló)  Antiga església parroquial (o de Corbera), al sud del poble, dins el bosc. Fou decorada amb pintures murals el 1334 i fou parroquial fins al s. XVII, que es construí la nova església parroquial a l'emplaçament de la capella de Santa Maria del castell de Corbera.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Bosc  (Lloret de Mar, Selva)  Veure> Sant Pere Salou

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere del Bosc  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes. Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles. També se'n diu Sant Pere del Puig. Es perden les notícies el 1513.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Brunet  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Església pre-romànica

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Burgal  (Escaló, Pallars Sobirà)  Veure> Burgal, el

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere del Moll  (Morella, Ports)  Veure> Moll, el

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere del Mont  (Castellfollit del Boix, Bages)  Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l'extrem nord del terme, prop del límit amb el d'Aguilar de Segarra, sobre cal Conco. En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l'església fou feta el s. XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella. Es perden les seves notícies el s. XVI. En depenien l'església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Paganell  (Anglesola, Urgell)  Veure> Paganell, el.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere del Puig  (la Selva del Camp, Baix Camp)  Ermita (o de la Selva), a l'oest de la vila, en un contrafort (puig de Sant Pere) oriental del puig d'en Cama.

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere del Vilar  (Clairà, Rosselló)  Santuari, a 2 km a l'oest del poble.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Arquells  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble (528 m alt), situat a l'esquerra del riu d'Ondara, al voltant de l'església parroquial (Sant Pere), antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva. El lloc és esmentat ja el 1024. La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat. Formà municipi independent fins el 1972. L'antic terme comprenia l'antic poble i castell de Timor, el mas de Toni (l'antic seminari claretià), el despoblat de Montpaó, el poble de Rubinat, l'antic poble de la Sisquella i el mas Ramon; al sud, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Arquells, monestir de  (Sant Pere dels Arquells, Segarra)  Priorat canonical

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere dels Bigats  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)  Antic priorat benedictí

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Camps  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)  Veure> Sant Pere Sacosta.

41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sant Pere dels Forcats  (Alta Cerdanya)  Municipi: 12,81 km², 1.571 m alt, 213 hab (1999). Situat al cim de Cambradase, al sud del terme, al sector meridional del pla de la Perxa, la vall del riu Jardó i la conca de la Tet, a l'extrem oriental de la comarca. El terme és muntanyós i hi abunden les pastures i els boscs. Agricultura, amb conreus a la plana de cereals (sègol, civada, ordi i blat), patates, hortalisses i farratges. Ramaderia bovina, aprofitats per a cria i per a llet, i porcina. Ha adquirit importància el turisme d'estiu i d'hivern (estació d'esquí). El poble és aturonat, dominat per l'església parroquial de Sant Pere, de base romànica, que fou ampliada els s. XVII i XVIII. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Sant Pere de Riufred. El terme parroquial, de la jurisdicció de l'abat de Cuixà, comprenia Planès i el Vilar d'Ovança. Àrea comercial de Perpinyà. Informació turística de Sant Pere dels Forcats (en castellà)

42 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere dels Forquets  (Argelers, Rosselló)  Barri, a l'esquerra de la riera de la Maçana, a ponent de la vila. Era una antiga vil·la, esmentada el s X.

43 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere dels Graus  (Canavelles, Conflent)  Antiga església

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere dels Torrents  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga parròquia

45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Pere d'Escorca  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Antiga església parroquial

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Desplà  (Arbúcies, Selva)  Antiga sufragania

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Desvim  (Veciana, Anoia)  Veure> Sant Puvim.

48 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Sant Pere d'Iscles  (Sopeira, Ribagorça)  Despoblat i església (1.385 m alt), al terme de Sant Orenç, aturonat al nord del poble, damunt el pantà d'Escales.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Obac  (Vilanova de Meià, Noguera)  Capella romànica

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere d'Octavià  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga església parroquial

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere el Pla  (Sora, Osona)  Església de la parròquia

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere el Puig  (Sora, Osona)  Església

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Espuig  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Poble (380 m alt)

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Gros de Cervera  (Cervera, Segarra)  Priorat benedictí

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere i Sant Pau  (Tarragona, Tarragonès)  Barri, sorgit com a urbanització, hi ha, a més, nombroses residències secundàries. 

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Màrtir  (Olot, Garrotxa)  Barri de la ciutat

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Màrtir  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès)  Antiga ermita

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Molanta  (Olèrdola, Alt Penedès)  Poble

58 CATALUNYA - CULTURA

Sant Pere Nolasc, Col·legi de  (Barcelona, 1750 - )  Col·legi de formació de mercedaris

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pere Pescador  (Alt Empordà)  Municipi: 17,80 km², 5 m alt, 1.377 hab (1999)

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Sacama  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)  Església romànica (466 m alt)

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Sacarrera  (Mediona, Alt Penedès)  Poble

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Sacosta  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)  Antic poble

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pere Sallavinera  (Anoia)  Municipi: 21,95 km², 567 m alt, 156 hab (2004), (o Sallavinera). Situat als altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell, formada per diversos torrents, a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Bages. Els bosc de pins i els pasturatges ocupen una bona part del terme. Agricultura amb tots el conreus de secà, destinats principalment a cereals i també a llegums, farratge i patates; havia tingut importància la vinya. La ramaderia porcina i l'aviram complementen l'economia. Hi ha mines de lignit i aigües minerals. El poble és a la dreta de la riera de Sant Pere, afluent de capçalera de la de Rajadell, al sud-est del terme; església parroquial de Sant Pere, de base romànica. El municipi comprèn, a més, els pobles de Boixadors (ruïnes de l'antic castell), la Fortesa i la Llavinera. Àrea comercial de Manresa.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Salou  (Lloret de Mar, Selva)  Antiga església i casa monàstica

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Sasserra  (Biosca, Segarra)  Antic llogaret i masia

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Sestronques  (Anglès, Selva)  Antiga capella, situada al sud del terme, dins la parròquia de Sant Martí Sapresa. Consta des del s XIII com a lloc de devoció comarcal.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pesselaç  (Calonge de Segarra, Anoia)  Poble

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Barri

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Veure> Sant Joanipol.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol  (Cabanabona, Noguera)  Santuari, al sud-oest del terme, vora el límit amb el d'Oliola.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol de la Bisbal  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, situat al sud de la ciutat, a la dreta de la riera de Vilar. L'església parroquial de Sant Pol havia estat de l'ardiaconat de Girona.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Pol de Mar  (Maresme)  Municipi: 7,49 km², 14 m alt, 4.464 hab (2004). Situat al litoral, tocant a la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d'alzines i matollar. L'activitat turística i la funció del municipi com a centre d'estiueig han fet disminuir considerablement l'agricultura; al secà s'hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Des de finals del s XIX i inicis del XX fou lloc d'estiueig dels barcelonins i s'hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s'ha incrementat amb el turisme. La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l'església de l'antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s'anà formant la població. L'església parroquial de Sant Jaume és d'estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes. Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l'antiga església del monestir. La població ha estat també coneguda per Sant Pol de la Marina. Àrea comercial de Calella.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pol del Maresme  (Sant Pol de Mar, Maresme)  Monestir benedictí i després cartoixa

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Ermita i antic castell, a ponent del poble, prop del cim d'un tossal (1.178 m alt) que domina, per la dreta, el riu de Perles.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Clariana de Cardener, Solsonès)  Església, a l'esquerra del Cardener, dins la parròquia de Joval, vora la resclosa del pantà de Sant Ponç. És romànica, amb tres absis semicirculars, un a cada cap de l'església.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Sallent de Llobregat, Bages)  Llogaret

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Palafrugell, Baix Empordà)  Raval, situat al sud-est del nucli de població.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç  (Tordera, Maresme)  Santuari romànic

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç, pantà de  (Clariana de Cardener, Solsonès)  Embassament del Cardener, situat entre el Bages i el riu Negre. Té 6 km de longitud i una capacitat per a 24,7 milions de m3. Entrà en funcionament el 1954, i s'utilitza com a regulador del cabal per als regatges, i per a la produccuó d'energia elèctrica (la presa té 60 m. d'alçada).

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç d'Aulina  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Església i antic poble, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d'Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya. És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l'esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal. L'església és d'origen romànic, molt modificada. Havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Candell  (Queixàs, Rosselló)  Veure> Candell.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Ponç de Corbera  (Cervelló, Baix Llobregat)  Antiga quadra i priorat benedictí

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Fontejau  (Girona, Gironès)  Poble i actual barri de la ciutat (o de Talaià), a l'antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l'any 1974. L'antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat. Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d'enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d'aleshores eclesiàsticament de Talaià. Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d'infraestructura.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Molers  (Saldes, Berguedà)  Veure> Molers.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Ponç de Talaià  (Girona, Gironès)  Veure> Sant Ponç de Fontejau.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Poní  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)  Antiga quadra (o Sant Ponç), dins el terme de Roní, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Prim  (Maià de Montcal, Garrotxa)  Santuari

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Privat del Mallol  (Garrotxa)  Veure> Sant Privat d'En Bas

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Privat d'En Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Antic municipi: 32,68 km², 542 m alt, el 1968 formà el nou

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Puvim  (Veciana, Anoia)  Poble (o Sant Pere Desvim, o del Vim), situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons. Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès. L'església del s XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686. Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles. Resta l'edifici romànic, amb modificacions posteriors.

Anar a:  [ Sant Pere de M ]  [ Sant Pere de S ]  [ Sant Pere del Br ]  [ Sant Pere Des ]  [ Sant Pere S ]  [ Sant Ponç ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans