A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:   Sant N ]  [ Sant No ]  [ Sant Pau d ]  [ Sant Pau de V ]  [ Sant Pere d ]  [ Sant Pere de Cl ]

Gaudir molt de les tradicions, la gent i la natura de Catalunya és la millor manera d'estimar-la. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Narcís  (Girona, Gironès)  Barri residencial de la ciutat

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Narcís, Mestre de  (País Valencià, s XV - València ?, s XVI)  Pintor renaixentista anònim. Autor del retaule amb escenes de la vida de Sant Narcís que es conserva parcialment a la seu de València. Probablement fou deixeble dels Osona i de Pau de Sant Leocadi i n'acusa la influència. Se li atribueix, també, una escena de l'Ecce-Homo.

3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Narcís des Mercadal  (es Mercadal, Menorca Antiga església (o de la Pobla de Mercadal).

4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sant Nazari  (Rosselló Municipi: 10,3 km2,  10 m alt, 2.380 hab (1999)

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nazari  (Oristà, Osona)  Masia i capella

106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Nazari, estany de  (Rosselló)  Estany situat a la Salanca, entre les desembocadures de la Tet i del Tec, que s'estén al llarg d'una faixa sorrenca paral·lela a la costa, per la qual comunica amb el mar mitjançant graus. Rep les aigües del riu Rard. També s'anomena estany de Canet.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Nazari de Barbadell  (Bulaternera, Rosselló Església, a l'esquerra del riu de Bolès, aigua amunt del poble.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nazari de Gréixer  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Antiga església

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nazari de la Vola  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Santuari (961 m alt)

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Ordis, Alt Empordà)  Veïnat i església

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Dénia, Marina Alta Ermita, a llevant de la ciutat, vora la costa, a l'indret de l'antic castell d'Orimblai. A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau, s'obre el racó de Sant Nicolau, davant el qual s'esten el banc o placer de Sant Nicolau (o del Racó).

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Sabadell, Vallès Occidental)  Veure> Arraona

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Nicolau  (Granollers, Vallès Oriental)  Masia

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nicolau, castell de  (Camprodon, Ripollès Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort. Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anès a Camprodon. Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d'aquest titular. El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Nicolau, castell de  (Ciutadella, Menorca)  Castell

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Nicolau, riu de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Riu

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Nicolau d'Aiguaviva  (Pontellà, Rosselló Veure> Aiguaviva.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau de Calabuig  (Bàscara, Alt Empordà Veure> Calabuig.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau de Camprodon  (Camprodon, Ripollès)  Monestir de monges

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Nicolau de l'Hospitalet  (Fondarella, Segrià)  Monestir premonstratès

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau del Tretzè  (Piera, Anoia)  Capella de la quadra del Freixe. Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI. L'edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d'una vella torre.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nicolau dels Portells  (Viella, Vall d'Aran)  Antic hospital (1.626 m alt)

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Nofre  (Sant Joan de Sineu, Mallorca Oriental Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt). És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nofre  (Tortosa, Baix Ebre)  Ermita i torre

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Oïsme  (Fontllonga, Noguera)  Poble

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Oleguer  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Onofre  (Oriola, Baix Segura Caseria (cast: San Onofre), a 8 km de la ciutat.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Onofre de Museros  (Museros, Horta)  Antic convent dominicà

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Onofre de Quart  (Quart de Poblet, Horta Barri, a l'oest de la vila, al voltant de l'ermita de Sant Onofre. El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27/jun, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d'on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l'enemic (29/jun).

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Orenç  (Sopeira, Ribagorça Antic municipi (1.060 m alt), agregat el 1970 a l'actual

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pasqual  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Barri, al nord de la vila

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Patllari  (Porqueres, Gironès)  Santuari (654 m alt)

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau  (Manresa, Bages)  Barri i petita colònia industrial, a migdia de la ciutat, a l'esquerra i aigua avall del Cardener, a l'indret de l'antic priorat de Sant Pau de Manresa.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau, castell de  (Alacant, Alacantí)  Castell de l'illa Plana

34 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Sant Pau, col·legi de  (València, 1544 - )  Col·legi de la Companyia de Jesús

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau, torre de  (Sant Pol de Mar, Maresme Nom popular de l'església de l'antic monestir de Sant Pol del Maresme, fortificada i convertida en baluard contra la pirateria.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pau d'Albocàsser  (Albocàsser, Alt Maestrat)  Santuari i caseria

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Casserres  (Casserres de Berguedà, Berguedà)  Antiga església parroquial

38 CATALUNYA NORT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaSant Pau de Fenollet  (Fenolleda Municipi i capital de la comarca: 43,91 km2, 267 m alt, 1.858 hab (1999), (occ: Sant Pau de Fenolhet, ant: Sant Pau de Valloles). Situat a la zona de llengua occitana, a la confluència de l'Aglí (amb les espectaculars gorges de Gamalús i de la Fou) amb la Bolzana, a la capçalera del riu de Maurí, al límit amb el Perapertusès (lo pla de Sant Pau, 915 m alt). Agricultura, el conreu principal és la vinya que es fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural i de vi de qualitat superior; hi ha una important cooperativa vinícola); hom conrea també (mínimament) arbres fruiters, oliveres, figueres i hortalisses. L'indústria és la principal activitat del municipi: alimentació, de la pell, de la fusta, de la construcció, tèxtil, mecànica. La vila és situada a l'esquerra de l'Aglí, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, del s XIV, i de l'antic monestir de Sant Pau de Fenollet, dit el Capítol. Dins el terme també hi ha el santuari de Sant Antoni de Gamalús.

39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau de Fenollet, monestir de  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)  Abadia benedictina (1000)

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Fontclara  (Palau-sator, Baix Empordà)  Monestir benedictí

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de Fornils  (Susqueda, Selva)  Capella i masia

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Gémenes  (Centelles, Osona)  Antiga ermita

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de la Calçada  (Figueres, Alt Empordà)  Poble

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de la Figuera  (la Figuera, Priorat Ermita, a l'oest de la població. Hi és venerada la imatge de la Mare de Déu de la Mola.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de la Guàrdia  (el Bruc, Anoia)  Poble

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau de les Botifarres  (Reiners, Vallespir Veure> Sant Pau d'Envistadors.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de Manresa  (Manresa, Bages Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet. Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà. El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d'Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l'altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d'ermitans o donats que hi constaven des del 1300. Aquest priorat, que arribà a disposar d'un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l'abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l'ocuparen fins l'any 1767. Després passà a mans particulars. Li resta només l'església, del s XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l'Alba.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de Pinós  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l'esquerra de la riera de Merlès. El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l'important llinatge dels Pinós. La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s. XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878. Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l'antic castell de Pinós o torre de Ginebret.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Riu-sec  (Sabadell, Vallès Occidental)  Antic priorat i parròquia

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsSant Pau de Seguries  (Ripollès Municipi: 8,98 km2, 887 m alt, 656 hab (2004). Situat en un terreny muntanyós, accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Capsacosta, i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la serra Cavallera, a la vall del Ter, al límit amb la Garrotxa. Els boscs de pins i faigs i el pasturatge ocupen gran part del territori. Agricultura de secà (blat i patates). Ramaderia (bestiar porcí i boví). Indústria tèxtil cotonera, elèctrica, alimentària i de derivats de la fusta. Posseeix una certa infrastructura turística. El poble és a l'esquerra del Ter; església de Sant Pau, d'origen romànic, però reedificada el 1693 amb estil barroc i campanar massís; el 1971 hom hi bastí una nova església. Comprèn el poble de la Ral i diverses grans masies i cortals. Hi ha restes d'una via romana amb trams en bon estat. Àrea comercial d'Olot.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau de so n'Amer  (Escorca, Mallorca Septentrional Veure> Amer, ermita de so n'.

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pau de Valloles, monestir de  (Fenolleda Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau del Camp  (Barcelona, Barcelonès)  Monestir benedictí (s. IX)

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pau d'Envistadors  (Reiners, Vallespir Església i veïnat (o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres), a l'esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau d'Ordal  (Subirats, Alt Penedès)  Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d'Ordal, on s'ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d'Ordal. La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Des d'aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del s XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pau Vell  (el Bruc, Anoia Antiga església de Sant Pau de la Guàrdia.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra Veure> Pla, santuari del.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Per  (Gausac, Vall d'Aran)  Caseria

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Perabella  (Peramea, Pallars Sobirà Veure> Perabella.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere  (Cubelles, Garraf Antiga quadra, vora mar (punta de Sant Pere), a l'indret de l'antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual pertanyia. És esmentada ja el s. XIV.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere, barri de  (Tarragona, Tarragonès Veure> Serrallo, el.

62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere, castell de  (Fenollet, Fenolleda Un dels castells, identificable amb l'antic castell de Fenollet.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere, castell de  (Ribes de Freser, Ripollès Nom popular del castell.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere, mas de  (Biosca, Segarra Veure> Sant Pere Sasserra.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Pere, Miquel dels Sants de  ( ? , s. XVII)  Prelat

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere, secà de  (Lleida, Segrià Veure> Secà de Sant Pere, el.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere, torre de  (Alcanar, Montsià Antiga torre de defensa de la costa, vora les Cases d'Alcanar.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere Cercada  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Poble

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere Cercada, monestir de  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Antic priorat canonincal (s. XII-1592)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere d'Àger  (Àger, Noguera Veure> Àger, col·legiata d'.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere d'Aguiló  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l'autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló. Formà terme o quadra autònoma els segles XIII i XIV. Modernament es conegut per Sant Pere de les Roques.

72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaSant Pere d'Albaida  (Vall d'Albaida Municipi: 3,74 km2, 172 m alt, 34 hab (1999), (o Sentpere, ant: Sant Pere de Cartaina). Situat al centre de la vall d'Albaida, a banda i banda del riu d'Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el b

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Albanyà  (Albanyà, Alt Empordà Veure> Albanyà, monestir d'.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Albocàsser  (Albocàsser, Alt Maestrat Santuari i caseria, 2 km a l'oest de la vila. És un edifici del s. XV, amb un atri posterior.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Ardesa  (Rubió, Anoia)  Església en ruïnes

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Artà, colònia de  (Artà, Mallorca Oriental)  Nucli de població

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere d'Aüira  (Campdevànol, Ripollès)  Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s'aixeca a l'esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan. Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l'església actual, a la qual s'afegiren dues capelles laterals el 1640. El s XIV perdé la feligresia i s'uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon. Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Bertí  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental Veure> Bertí.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Besalú  (Besalú, Garrotxa Veure> Besalú, monestir de.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Bianya  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Pere Espuig.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Camprodon  (Camprodon, Ripollès Veure> Camprodon, monestir de.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere de Cartaina  (Vall d'Albaida Veure> Sant Pere d'Albaida.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Casserres  (Casserres, Berguedà)  Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere. Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l'any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII. L'any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles. Les seves notícies es perden el s XV.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de Casserres  (les Masies de Roda, Osona Veure> Casserres, monestir de.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Castanyadell  (Vilanova de Sau, Osona)  Antiga parròquia rural (596 m alt)

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere de Castellnou  (Castellnou dels Aspres, Rosselló Veure> Castellnou, priorat de.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Clarà  (Argentona, Maresme Veure> Clarà, monestir de.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Copons  (Copons, Anoia)  Caseria

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Cubelles  (Cubelles, Garraf)  Antic priorat canonical agustinià

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Frontanyà  (la Quar, Berguedà)  Monestir

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Gaià  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Antic eremitori, a l'esquerra del Gaià

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de Galligants  (Girona, Gironès)  Abadia benedictina

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Ger  (Ger, Baixa Cerdanya)  Barri de la vila

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Graudescales  (Montmajor, Berguedà Veure> Graudescales, monestir de.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Barcella  (Xert, Baix Maestrat Veure> Barcella, la.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de la Curullada  (Granyanella, Segarra)  Antic terme

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Portella  (la Quar, Berguedà Veure> Portella, monestir de la.

98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Roca  (Vilafranca de Conflent, Conflent)  Església i casa monàstica

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de la Serra  (Prunet i Bellpuig, Rosselló Veure> Trinitat de Bellpuig, la.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Vansa  (la Vansa, Alt Urgell)  Caseria, al sud-est de Sorribes

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de l'Arç  (Calonge de Segarra, Anoia)  Veure> Sant Pesselaç

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de l'Erm  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Antiga església

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de les Cigales  (Gaià, Bages)  Caseria i capella, en una petita vall tributària, per l'esquerra, del Llobregat, vora Gramolar.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de les Maleses  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Veure> Maleses, monestir de les.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de les Puelles  (Barcelona, Barcelonès Abadia de monges benedictines. Consagrada per primera vegada el 945 quan se suposa que no era sinó un annex de l'església dedicada a Sant Sadurní de Tolosa de Llenguadoc per Lluís el Piadós (801). Es creu que aquesta darrera fou absorbida per Sant Pere quan aquesta fou reconstruïda i novament consagrada el 1147. L'església, que formava part del conjunt de l'abadia del mateix nom, sofrí nombroses transformacions al llarg de la història: conserva encara capitells i impostes preromàniques del primitiu edifici, però ha estat reconstruïda i molt modificada en diverses ocasions (especialment el 1909 i el 1936). La comunitat de monges benedictines, de notable importància a l'edat mitjana, es traslladà el 1876 a l'actual convent del carrer Anglí, al barri de Sarrià, i l'església quedà com a parròquia barcelonina.

Anar a:   Sant N ]  [ Sant No ]  [ Sant Pau d ]  [ Sant Pau de V ]  [ Sant Pere d ]  [ Sant Pere de Cl ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans