|
|
|
Anar a: [ Sant N ] [ Sant No ] [ Sant Pau d ] [ Sant Pau de V ] [ Sant Pere d ] [ Sant Pere de Cl ] Gaudir molt de les tradicions, la gent i la natura de Catalunya és la millor manera d'estimar-la. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Narcís (Girona, Gironès) Barri residencial de la ciutat 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Narcís, Mestre de (País Valencià, s XV - València ?, s XVI) Pintor renaixentista anònim. Autor del retaule amb escenes de la vida de Sant Narcís que es conserva parcialment a la seu de València. Probablement fou deixeble dels Osona i de Pau de Sant Leocadi i n'acusa la influència. Se li atribueix, també, una escena de l'Ecce-Homo. 3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Narcís des Mercadal (es Mercadal, Menorca) Antiga església (o de la Pobla de Mercadal). 4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Sant Nazari (Rosselló) Municipi: 10,3 km2, 10 m alt, 2.380 hab (1999) 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nazari (Oristà, Osona) Masia i capella 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Nazari de Barbadell (Bulaternera, Rosselló) Església, a l'esquerra del riu de Bolès, aigua amunt del poble. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nazari de Gréixer (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Antiga església 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nazari de la Vola (Sant Pere de Torelló, Osona) Santuari (961 m alt) 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Ordis, Alt Empordà) Veïnat i església 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Dénia, Marina Alta) Ermita, a llevant de la ciutat, vora la costa, a l'indret de l'antic castell d'Orimblai. A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau, s'obre el racó de Sant Nicolau, davant el qual s'esten el banc o placer de Sant Nicolau (o del Racó). 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Sabadell, Vallès Occidental) Veure> Arraona 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nicolau, castell de (Camprodon, Ripollès) Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort. Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anès a Camprodon. Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d'aquest titular. El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Nicolau, castell de (Ciutadella, Menorca) Castell 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Nicolau, riu de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Riu 16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Nicolau d'Aiguaviva (Pontellà, Rosselló) Veure> Aiguaviva. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau de Calabuig (Bàscara, Alt Empordà) Veure> Calabuig. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau de Camprodon (Camprodon, Ripollès) Monestir de monges 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau del Tretzè (Piera, Anoia) Capella de la quadra del Freixe. Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI. L'edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d'una vella torre. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nicolau dels Portells (Viella, Vall d'Aran) Antic hospital (1.626 m alt) 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Nofre (Sant Joan de Sineu, Mallorca Oriental) Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt). És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nofre (Tortosa, Baix Ebre) Ermita i torre 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Oïsme (Fontllonga, Noguera) Poble 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Oleguer (Sabadell, Vallès Occidental) Barri 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sant Onofre de Museros (Museros, Horta) Antic convent dominicà 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Onofre de Quart (Quart de Poblet, Horta) Barri, a l'oest de la vila, al voltant de l'ermita de Sant Onofre. El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27/jun, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d'on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l'enemic (29/jun). 29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Orenç (Sopeira, Ribagorça) Antic municipi (1.060 m alt), agregat el 1970 a l'actual 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pasqual (Crevillent, Baix Vinalopó) Barri, al nord de la vila 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Patllari (Porqueres, Gironès) Santuari (654 m alt) 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau (Manresa, Bages) Barri i petita colònia industrial, a migdia de la ciutat, a l'esquerra i aigua avall del Cardener, a l'indret de l'antic priorat de Sant Pau de Manresa. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Sant Pau, col·legi de (València, 1544 - ) Col·legi de la Companyia de Jesús 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau, torre de (Sant Pol de Mar, Maresme) Nom popular de l'església de l'antic monestir de Sant Pol del Maresme, fortificada i convertida en baluard contra la pirateria. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pau d'Albocàsser (Albocàsser, Alt Maestrat) Santuari i caseria 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Casserres (Casserres de Berguedà, Berguedà) Antiga església parroquial 38 CATALUNYA NORT - MUNICIPI
39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Fontclara (Palau-sator, Baix Empordà) Monestir benedictí 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de Fornils (Susqueda, Selva) Capella i masia 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Gémenes (Centelles, Osona) Antiga ermita 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de la Calçada (Figueres, Alt Empordà) Poble 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de la Figuera (la Figuera, Priorat) Ermita, a l'oest de la població. Hi és venerada la imatge de la Mare de Déu de la Mola. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia) Poble 46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de Manresa (Manresa, Bages) Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet. Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà. El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d'Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l'altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d'ermitans o donats que hi constaven des del 1300. Aquest priorat, que arribà a disposar d'un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l'abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l'ocuparen fins l'any 1767. Després passà a mans particulars. Li resta només l'església, del s XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l'Alba. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de Pinós (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l'esquerra de la riera de Merlès. El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l'important llinatge dels Pinós. La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s. XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878. Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l'antic castell de Pinós o torre de Ginebret. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Riu-sec (Sabadell, Vallès Occidental) Antic priorat i parròquia 50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pau de Valloles, monestir de (Fenolleda) Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau del Camp (Barcelona, Barcelonès) Monestir benedictí (s. IX) 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pau d'Envistadors (Reiners, Vallespir) Església i veïnat (o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres), a l'esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès) Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d'Ordal, on s'ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d'Ordal. La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Des d'aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del s XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pelegrí (Biosca, Segarra) Veure> Pla, santuari del. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Per (Gausac, Vall d'Aran) Caseria 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Perabella (Peramea, Pallars Sobirà) Veure> Perabella. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere (Cubelles, Garraf) Antiga quadra, vora mar (punta de Sant Pere), a l'indret de l'antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual pertanyia. És esmentada ja el s. XIV. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere, barri de (Tarragona, Tarragonès) Veure> Serrallo, el. 62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Pere, castell de (Fenollet, Fenolleda) Un dels castells, identificable amb l'antic castell de Fenollet. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere, mas de (Biosca, Segarra) Veure> Sant Pere Sasserra. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Pere, Miquel dels Sants de ( ? , s. XVII) Prelat 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere, secà de (Lleida, Segrià) Veure> Secà de Sant Pere, el. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere, torre de (Alcanar, Montsià) Antiga torre de defensa de la costa, vora les Cases d'Alcanar. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere Cercada (Santa Coloma de Farners, Selva) Poble 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere Cercada, monestir de (Santa Coloma de Farners, Selva) Antic priorat canonincal (s. XII-1592) 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l'autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló. Formà terme o quadra autònoma els segles XIII i XIV. Modernament es conegut per Sant Pere de les Roques. 72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere d'Albanyà (Albanyà, Alt Empordà) Veure> Albanyà, monestir d'. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pere d'Albocàsser (Albocàsser, Alt Maestrat) Santuari i caseria, 2 km a l'oest de la vila. És un edifici del s. XV, amb un atri posterior. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere d'Ardesa (Rubió, Anoia) Església en ruïnes 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Pere d'Artà, colònia de (Artà, Mallorca Oriental) Nucli de població 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental) Veure> Bertí. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Besalú (Besalú, Garrotxa) Veure> Besalú, monestir de. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Bianya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Pere Espuig. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Camprodon (Camprodon, Ripollès) Veure> Camprodon, monestir de. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pere de Cartaina (Vall d'Albaida) Veure> Sant Pere d'Albaida. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de Casserres (Casserres, Berguedà) Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere. Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l'any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII. L'any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles. Les seves notícies es perden el s XV. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de Castanyadell (Vilanova de Sau, Osona) Antiga parròquia rural (596 m alt) 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pere de Castellnou (Castellnou dels Aspres, Rosselló) Veure> Castellnou, priorat de. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Clarà (Argentona, Maresme) Veure> Clarà, monestir de. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Copons (Copons, Anoia) Caseria 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de Cubelles (Cubelles, Garraf) Antic priorat canonical agustinià 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Frontanyà (la Quar, Berguedà) Monestir 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia, Alt Camp) Antic eremitori, a l'esquerra del Gaià 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Ger (Ger, Baixa Cerdanya) Barri de la vila 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Graudescales (Montmajor, Berguedà) Veure> Graudescales, monestir de. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pere de la Barcella (Xert, Baix Maestrat) Veure> Barcella, la. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de la Curullada (Granyanella, Segarra) Antic terme 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de la Portella (la Quar, Berguedà) Veure> Portella, monestir de la. 98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pere de la Roca (Vilafranca de Conflent, Conflent) Església i casa monàstica 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de la Vansa (la Vansa, Alt Urgell) Caseria, al sud-est de Sorribes 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de l'Arç (Calonge de Segarra, Anoia) Veure> Sant Pesselaç 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de l'Erm (Sant Martí de Tous, Anoia) Antiga església 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de les Cigales (Gaià, Bages) Caseria i capella, en una petita vall tributària, per l'esquerra, del Llobregat, vora Gramolar. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de les Maleses (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Maleses, monestir de les. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de les Puelles (Barcelona, Barcelonès) Abadia de monges benedictines. Consagrada per primera vegada el 945 quan se suposa que no era sinó un annex de l'església dedicada a Sant Sadurní de Tolosa de Llenguadoc per Lluís el Piadós (801). Es creu que aquesta darrera fou absorbida per Sant Pere quan aquesta fou reconstruïda i novament consagrada el 1147. L'església, que formava part del conjunt de l'abadia del mateix nom, sofrí nombroses transformacions al llarg de la història: conserva encara capitells i impostes preromàniques del primitiu edifici, però ha estat reconstruïda i molt modificada en diverses ocasions (especialment el 1909 i el 1936). La comunitat de monges benedictines, de notable importància a l'edat mitjana, es traslladà el 1876 a l'actual convent del carrer Anglí, al barri de Sarrià, i l'església quedà com a parròquia barcelonina.
Anar
a: [ Sant
N ]
[ Sant No ] [ Sant
Pau d ] [ Sant Pau de V ] [ Sant
Pere d ] [ Sant Pere de Cl ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Sant
Pau de Fenollet
Sant
Pau de Seguries
