[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:  [ Sant L ]  [ Sant Llor ]  [ Sant Llorenç de l ]  [ Sant Llorenç del ]  [ Sant Llu ]  [ Sant Marc d ]

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos / de somnis, de records i de follies. (Climent Forner i Escobet)

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Leocadi, Pau de  (Itàlia, s. XV - País Valencià, s. XVI)  Pintor, conegut també amb el nom de Pau d'Areggio. L'any 1472 arribà a València cridat pel que havia d'ésser el papa Alexandre VI, perquè, juntament amb Francesco Pagano, pintés la capella major de la catedral, obra en la qual treballà fins al 1481. També és autor d'una Sacra Conversació, probablement la seva obra més antiga, del retaule de la Col·legiata de Gandia, contractat el 1501 i realitzat uns sis anys més tard, i d'un Calvari per a la mateixa Col·legiata. El seu estil és característic dels darrers anys del quattrocento italià.

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lionç  (Tossa, Selva)  Antiga parròquia

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Llàtzer, mestre de  (València ?, s XVI)  Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del s XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València. Malgrat l'època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre Martínez Vallejo.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llàtzer, raval de  (Tortosa, Baix Ebre)  Veure> Llet, raval de la.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Lleïr  (Mura, Bages)  Masia i capella

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lleïr  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Antiga església i quadra civil

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Lleïr, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Cavaller i diplomàtic

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Lleïr de Casavella  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Església (1.020 m alt)

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Lleïr de la Vall d'Ora  (Navès, Solsonès)  Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l'esquerra de l'aigua d'Ora, al centre d'una ampla vall que domina, al sud-est, l'església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lliser  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Antiga església

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llobí  (Àger, Noguera)  Ermita

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Llogari de Castellet  (Castellterçol, Vallès Oriental)  Antiga església parroquial

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llop de Viabrea  (Riells i Viabrea, Selva)  Poble

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç  (Àger, Noguera)  Despoblat

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, uns 3 km al sud de la vila, a la dreta de la riera de Gotarra.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Llorenç  (Castigaleu, Ribagorça)  Llogaret, al sud del terme, al límit amb el de Tolba, vora l'Almúnia de Sant Llorenç.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Llorenç  (Ribesalbes, Plana Baixa)  Barri, a 400 m del poble.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç, cala de  (Alaior, Menorca)  Cala de la costa meridional de l'illa

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Llorenç, castell de  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Antic castell

19 CATALUNYA NORD - CULTURA

Sant Llorenç, col·legi  de  (Perpinyà, Rosselló, 1614 - ) Col·legi de segon ensenyament

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Llorenç, Jaume de  ( ? , s. XV – 1523)  Frare mercenari

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Llorenç, mestre de  (Catalunya, s. XV)  Pintor gòtic anònim. Autor de dos retaules dedicats a aquest sant: un a la catedral de Barcelona i l'altra a la col·lecció Muntadas. Pel seu estil, d'innegable pulcritut tècnica, pertany al cercle de Lluís Borrassà.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Balàfia  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Parròquia (117 m alt)

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Binixems  (Alaior, Menorca)  Església

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç de Boada  (Vic, Osona)  Antiga església romànica (1088)

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Campdevànol  (Campdevànol, Ripollès)  Poble i parròquia rural

25 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Inici páginaSant Llorenç de Cerdans  (Vallespir)  Municipi: 45,07 km2, 659 m alt, 1.218 hab (1999)

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Cerdans  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Veure> Sant Llorenç del Munt, priorat de.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Fontcalçada  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Capella, a l'oest del poble

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de la Bassa  (Cullera, Ribera Baixa)  Santuari

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSant Llorenç de la Muga  (Alt Empordà)  Municipi: 32,06 km2, 173 m alt, 192 hab (2004). Situat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca. Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d'alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Població en descens. La vila és a l'esquerra de la Muga. L'església parroquial de Sant Llorenç és d'origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l'antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga. Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l'església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l'Encontrella, Riberada d'Amunt i Riberada d'Avall. Àrea comercial de Figueres. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Llorenç de la Muga, batalles de  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 6/mai, 19/mai i 17/set/1794)  Fets d'armes ocorreguts durant la Guerra Gran. La primera batalla suposà l'ocupació del poble per les tropes franceses (6/mai). La segona batalla 19/mai) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit. Un nou intent (17/set), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres.

31 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Llorenç de la Salanca  (Rosselló)  Municipi: 12,39 km2, 4 m alt, 7.932 hab (1999). Situat al centre de la Salanca, a l'esquerra del riu Aglí, i al sud de l'estany de Salses. Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l'obtenció d'hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l'elaboració de vins amb denominació d'origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els útims decennis del s XX. La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç. Al tercer decenni del s XX el terme del Barcarès, s'independitzà administrativament. Àrea comercial de Perpinyà.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de les Arenes  (Foixà, Baix Empordà)  Poble

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Llaceres  (Vallès Occidental)  Veure> Sant Llorenç Savall.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Lleida  (Lleida, Segrià)  Església romànica

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSant Llorenç de Morunys  (Solsonès)  Municipi: 4,28 km2, 925 m alt, 892 hab (1999)

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Morunys, monestir de  (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)  Monestir benedictí

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de Prada  (Llívia, Baixa Cerdanya)  Església

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Llorenç de sa Calobra  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Església, situada al nord del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt), entre la mola de can Termes (461 m) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la de Tuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos. Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç del Mont  (Bassegoda, Garrotxa)  Antiga abadia benedictina

40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Llorenç del Mont  (Argelers, Rosselló)  Església romànica (s. XII)

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Llorenç del Munt  (Matadepera, Vallès Occidental)  Abadia benedictina (1.095 m alt)

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç del Munt  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Priorat canonical

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Llorenç del Munt, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit pel papa Pius X el 1905 a Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt. Continua en la mateixa família.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç del Munt, serra de  (Vallès Occidental)  Massís de la Serralada Pre-litoral Catalana

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç dels Piteus  (Solsonès)  Veure> Sant Llorenç de Morunys.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç dels Porxos  (Castellar del Riu, Berguedà)  Ermita

47 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSant Llorenç des Cardassar  (Mallorca Oriental)  Municipi: 82,08 km2, 101 m alt, 5.854 hab (1999). Situat al sector oriental de l'illa, accidentat pels vessants de la serra de Llevant, al litoral, coneguda per l'arrodonida punta de n'Amer. La principal activitat econòmica és l'agricultura (es conrea bona part del terme municipal). Domina l'agricultura de secà (ametllers i cereals). Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum; aviram. Forta expansió del turisme, que a originat un nucli important a s'Illot o Cala Moreia, en bona part dins el terme de Manacor. Població en ascens. La vila, d'origen àrab, és situada entre turons i té una forma triangular. Església parroquial de Santa Maria de Bellver (fundada el 1236). El municipi comprèn, a més, el poble de Son Corrió i les urbanitzacions de Son Moro i de s'Illot. Àrea comercial de Manacor, del terme del qual s'independitzà l'any 1892.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Llorenç Dosmunts  (Rupit i Pruit, Osona)  Antiga parròquia

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSant Llorenç d'Hortons  (Alt Penedès)  Municipi: 19,75 km2, 196 m alt, 1.939 hab (2004). Situat a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb l'Anoia i el Baix Llobregat. Les terres no conreades són ocupades per boscs de pins i pasturatge. L'agricultura és tota de secà; els conreus més estesos són els de la vinya, tot i que també hi ha presència de cereals, d'oliveres, de patates i d'arbres fruiters. Ha adquirit importància darrerament la seva funció de lloc de residència i d'estiueig. Descens gradual de la població. El poble és al sector de la dreta de la Rierassa. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Joan Samora, la Beguda Baixa i part de la Beguda Alta i les caseries del Torrent Fondo, el Grandet i Can Bargalló. Àrea comercial de Barcelona.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Llorenç prop Bagà  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Poble (o Sant Llorenç de Bagà), al nord del terme, prop del límit amb el de Bagà, a la dreta del Bastareny. La seva església parroquial (que és la de l'antiga abadia de Bagà) depenia de les de Sant Julià de Cerdanyola (al qual municipi fou agregat) i de Sant Climent de la Torre de Foix.

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalSant Llorenç Savall  (Vallès Occidental)  Municipi: 40,96 km2, 466 m alt, 2.210 hab (2004), (ant: Llaceres). Situat al vessant nord de la serra de Sant Llorenç del Munt o de Granera, al sector de capçalera del Ripoll, al nord de la comarca. El territori és molt muntanyós i cobert en gran part per bosc i pasturatge. Agricultura amb conreus predominantment de secà (vinya, cereals, patates i farratge); el regadiu és poc important. La ramaderia (bestiar porcí) i l'avicultura i l'explotació del bosc han complementat tradicionalment l'agricultura. Indústria tèxtil cotonera. Estiueig. La vila és al sector nord del terme, a l'esquerra del Ripoll. L'església parroquial de Sant Llorenç de Llaceres és esmentada ja el 1129. Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l'antic castell de Pera i l'església romànica de Sant Feliu de Vallcarca. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Ajuntament de Sant Llorenç Savall

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Lluc  (Paçà, Rosselló)  Santuari, al sud del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m alt), que separa la plana rossellonesa del Vallespir.

53 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaSant Lluís  (Menorca)  Municipi: 33,37 km2, 48 m alt, 4.257 hab (1999). Situat al sector sud-oriental de l'illa. Costa alta i retallada amb diverses cales i platges. A l'illa de l'Aire, de 1.400 m de longitud, hi ha un far. El paisatge rural està format per boscs d'alzines, ullastres i sotabosc. La principal activitat econòmica és l'agricultura; s'hi conreen plantes de secà (farratges). Ramaderia bovina. Hi ha petites indústries de materials de la construcció, bijuteria, joguines, miniatures navals i mobles. Hi és molt important el turisme. Població en ascens. La vila és situada al centre de la plana, al sud de Maó; fou fundada pels francesos (s XVIII), amb la construcció de l'església parroquial, al voltant de la qual s'edificaren les cases, amb carrers amples i rectilínis, sota el projecte francès; és l'única població menorquina que conserva el pla originari. Al nord de la vila hi ha l'aeroport de Sant Lluís per a l'aviació turística i esportiva. El terme comprèn, a més, els llogarets de Torret i s'Ullastrar, les caseries de Biniali, Biniancolla, Biniati, Binifadet i Biniparell i les urbanitzacions turístiques de s'Algar, Alcaufar, punta Prima, Biniancolla, Binibeca, Biniparratx i Binissafúller. Àrea comercial de Maó.

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Lluís, aeroport de  (Sant Lluís, Menorca)  Antic aeroport

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Lluís, baronia de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1794 al barcelonès Josep Pasqual de Pascali i Santpere. Passà als Llanas i es troba vacant.

56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Lluís, coll de  (Cauders de Fenollet, Fenolleda)  Depressió (687 m alt) de les Corberes, entre aquest municipi i el de Sant Lluís (Rasès), a l'est del tuc d'en Fauret.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Lluís, colónia de  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Veure> Gatamoix.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Lluís, font de  (València, Horta)  Veure> Fonteta de Sant Lluís, la.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Magí  (Igualada, Anoia)  Veure> Poble Sec, el.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Magí de Brufaganya  (Pontils, Conca de Barberà)  Santuari i antic convent dominicà

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Magí de Rocamora  (Pontils, Conca de Barberà)  Parròquia del terme de Rocamora de Sant Magí. Té com a parroquial el santuari de Sant Magí de Brufaganya.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Mamet  (Vilanova de Meià, Noguera)  Ermita

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc  (Peramola, Alt Urgell)  Ermita (1.090 m alt)

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Marc  (Xert, Baix Maestrat)  Santuari, antiga església de Sant Pere de la Barcella.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Marc, Mestre de  Veure> Bassa, Arnau.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc, raval de  (Arnes, Terra Alta)  Barri de la vila.

67 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Marc, serra de  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Alineació muntanyosa

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc, vall de  (el Montmell, Baix Penedès)  Veure> Vall de Sant Marc, la.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc de Bagà  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Ermita

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc de Bassacs  (Gironella, Bergueda)  Església

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc de Castelló d'Empúries  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà)  Monestir

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marc d'Estiula  (Campdevànol, Ripollès)  Santuari (1.387 m alt)

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sant Marçal  (Rosselló)  Municipi: 15,36 km2, 738 m alt, 85 hab (1999)

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Marçal  (Prats de Lluçanès, Osona)  Caseria, masia i capella

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Caseria

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal  (Puig-reig, Berguedà)  Església romànica

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sant Marçal, Bernat de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví l'infant Ferran de Mallorca. En fou majordom. L'acompanyà a Morea (1415).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal, castell de  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Castell termenal

79 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSant Marçal, marquesat de  (Catalunya Nord)  Títol, concedit el 1727 pel rei Lluís XV de França a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d'Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Rosselló). S'estinguí, amb la família, a la primera meitat del s XIX.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal de Montseny  (Montseny, Vallès Oriental)  Abadia i priorat benedictí (1.100 m alt)

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal de Quarantelles  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Marçal de Relat  (Avinyó, Bages)  Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat, al nord del terme, a l'esquerra de la riera de Relat. Existia ja el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famílies i es fusionà amb el de Santa Eugènia. L'església fou refeta el 1755. Entorn seu s'han fet importants troballes arqueològiques, que recorden l'existència d'un poblat ibero-romà.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Marçal de Vilademuls  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Veure> Sant Marçal de Quarantelles.

Anar a:  [ Sant L ]   [ Sant Llor ]   [ Sant Llorenç de l ]   [ Sant Llorenç del ]   [ Sant Llu ]  [ Sant Marc d ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans