[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:  [ Sant ]  [ Sant Al ]  [ Sant Andreu de Cl ]  [ Sant Andreu de T ]  [ Sant Antoni ]  [ Sant Antoni de G ]

Cada cantor és un soldat menys, per això cal cuidar-se del que no canta perquè alguna cosa amaga. (Facundo Cabral)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant, el  Sobrenom del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Aciscle  (Perpinyà, Rosselló)  Antiga església (o Sant Iscle), esmentada al s XIII, situada a l'oest de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l'estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Adeodat  (es Mercadal, Menorca)  Lloc o possessió, al sud-est des Migjorn Gran, proper a la costa, que forma en aquest indret les platges de Sant Adeodat o de Binigaus.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Adjuntori d'Olost  (Oristà, Osona)  Ermita

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adjutori  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Nom modern de l'antiga església de Santa Maria de Gausac, (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l'església). És una església romànica de planta circular, i formà part d'una residència de repòs dels abats de Sant Cugat.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adrià, raval de  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)  Barri, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Sant Adrià de Besòs.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Adrià de Besós  (Barcelonès)  Municipi: 3,87 km2, 14 m alt, 32.921 hab (2004). Situat en un terreny pla al·luvial emplenat per les aportacions de la desembocadura del Besòs, formant un continu urbà amb Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Fou, fins al tercer decenni del s XX, un municipi agrícola amb una certa dedicació a la pesca, de tal forma que els camps de conreu ocupaven tot el terme i l'agricultura absorbia la majoria de la població activa; actualment els terrenys conreats són minúsculs, i són situats al marge dret del riu formant una estreta faixa, agrupats en explotacions agràries molt petites, amb conreus d'horta. La indústria (molt diversificada) absorbeix una gran part de la població activa municipal i part de la del municipi veí de Santa Coloma de Gramanet, però, amb tot, una bona part treballa a Barcelona o a Badalona. Espectacular ascens demogràfic en els períodes 1920-30 i 1960-80 a causa de la immigració; després s'ha iniciat un retrocés. L'església parroquial és esmentada ja el s XI, el mateix segle en que hom hi fundà el monestir de Sant Adrià de Besós. Dins el municipi hi ha els barris de la Mina, el Besós, la Verneda, la Catalana i el Camp de la Bota. Àrea comercial de Barcelona.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Adrià de Besós, monestir de  (Sant Adrià de Besós, Barcelonès)  Antiga canònica

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adrià de Tendrui  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble (843 m alt) de l'antic mun. de Gurp de la Conca, al sud del municipi. La seva església (Sant Llorenç) era parroquial. El 1831 pertanyia al baró d'Eroles.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Agustí  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri residencial, al sud-oest del cap del municipi. Formà un continu urbà amb Can Català (Calvià). Estiueig des del començament del segle XX. Hi ha nombroses residències secundàries i un club nàutic.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Agustí  (es Mercadal, Menorca)  Lloc o possessió

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Agustí, raval de  (Alzira, Ribera Alta)  Antic raval

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaSant Agustí de Lluçanès  (Osona)  Municipi: 13,38 km2, 816 m alt, 111 hab (1999)

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Agustí del Panyo  (Viella, Vall d'Aran)  Antiga canònica augustiniana

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Agustí des Vedrà  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Parròquia. Important centre turístic, en especial a la Cala de Bou, que forma el sector més meridional de la badia de Portmany.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Alís  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga església, al nord-oest de la vila

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Rajadell, Bages)  Poble

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Anglès, Selva)  Poble, al sud de la vila, centrat per l'església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa. Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d'Anglès (juntament amb Sant Martí Sapresa).

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Veïnat i antiga església

20 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Montoriol, Rosselló)  Capella, al límit amb els termes de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d'Oms.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Amanç, serra de  (Ogassa, Ripollès)  Contrafort meridional del Taga (1.854 m alt)

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç de Pedrós  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Poble

23 CATALUNYA - ESPORT

Sant Andreu, Club Esportiu  (Barcelona, 1925 - )  Societat esportiva

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Andreu, molí de  (Xàtiva, Costera)  Molí i petit territori

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Bancells  (Vilanova de Sau, Osona)  Parròquia

26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Barravés  (Vilaller, Alta Ribagorça)  Abadia benedictina

27 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Andreu de Bigaranes  (Santa Maria de la Mar, Rosselló)  Antiga església

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Andreu de Calbinyà  (Anserall, Alt Urgell)  Llogaret

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de can Pallot  (Puig-reig, Berguedà)  Església romànica

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Castellbó  (Castellbó, Alt Urgell)  Poble (1.325 m alt)

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Centelles  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Veure> Tresponts, monestir de.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Cercs  (Cercs, Berguedà)  Veure> Sant Jordi de Cercs.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Clarà  (Moià, Bages)  Veure> Clarà.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Comallonga  (Fonollosa, Bages)  Capella

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Andreu de Gallinera  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Antic monestir de franciscans

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Andreu de Gurp  (Tremp, Pallars Jussà)  Veure> Gurp de la Conca.

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Andreu de la Barca  (Baix Llobregat)  Municipi: 5,52 km2, 42 m alt, 23.675 hab (2004). Situat a la dreta del Llobregat i accidentat en part pels contraforts del massís d'Ordal. L'agricultura és fonamentalment de secà i es troba, però, en regressió; els conreus més estesos són els arbres fruiters, les hortalisses, la vinya, els ametllers i les oliveres. Important indústria (tèxtil, química, metal·lúrgica, electrònica, paperera, alimentària i de materials per a la construcció). Increment demogràfic durant el s XX, especialment important a partir del 1960, a causa d'una important onada immigratòria, resultat de la dinàmica generada al voltant de l'area metropolitana de Barcelona, a les òptimes comunicacions amb la ciutat barcelonina i a la disponibilitat de sòl urbanitzable. Urbanitzacions. El poble és a l'esquerra del Llobregat. Dins el terme hi ha també el casal del Palau Vell. Àrea comercial de Barcelona.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de la Castanya  (el Brull, Osona)  Masia

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de la Serreta  (Capolat, Berguedà)  Veure> Serreta, la.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de les Maleses  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Veure> Maleses, les.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Andreu de Llanars  (Prats de Lluçanès, Osona)  Antiga parròquia

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Andreu de Llavaneres  (Maresme)  Municipi: 11,90 km2, 114 m alt, 6.767 hab (1999)

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Andreu de Llimiana  (Llimiana, Pallars Jussà)  Antiga església

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Palomar  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l'est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l'oest. Als s XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig. El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d'altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Porreres  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Veure> Porreres.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Socarrats  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Poble, als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya. La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117; el primitiu edifici havia estat fundat el 953. Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura. S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts.

47 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Andreu de Sureda  (Rosselló)  Municipi: 9,73 km2, 35 m alt, 2.519 hab (1999). Situat al Riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l'Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d'Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec). Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d'aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens. El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l'església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda. El terme també comprèn el poble de Tatzó d'Amunt.

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Andreu de Sureda, monestir de  (Sant Andreu de Sureda, Rosselló)  Abadia benedictina. El primitiu cenobi s'originà a Sant Martí, sota el castell de Voltrera, i vers l'any 820 l'abat Miró va traslladar-se a Sant Andreu de Sureda; la fundació va afermar-se gràcies a l'abat Sisebut, a la protecció del comte Gaucelm i a un precepte de Lluís el Piadós; el 1109 va passar a dependre de Grassa, i vers el 1592 va cloure la seva vida monàstica. El cenobi fundà cel·les a Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de la vall de Fenollar. L'única cosa notable que en resta és l'església, construïda, al s. X, dins el primer estil romànic i reformada i ampliada al s. XII. El més important des del punt de vista artístic es el timpà esculturat (s. XI) fet a imitació del de Sant Genís de Fontanes. Destaquen també la taula d'altar, la finestra i la imatge d'un apòstol adossada al mur nord.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Tresponts  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Veure> Tresponts, monestir de.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Andreu d'Eixalada  (Nyer, Conflent)  Veure> Eixalada, monestir d'.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Andreu del Coll  (Olot, Garrotxa)  Antiga parròquia

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu del Far  (Dosrius, Maresme)  Poble (435 m alt)

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu del Terri  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)  Antic municipi: 9,80 km2, 69 m alt, agregat a l'actual

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Andreu del Vilar  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Veure> Vilar de Sant Andreu, el.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Andreu Salou  (Gironès)  Municipi: 5,97 km2, 132 m alt, 145 hab (1999)

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Àngel, torre de  (el Barcarès, Rosselló)  Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l'estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Aniol d'Aguja  (Oix, Garrotxa)  Antic monestir benedictí

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Aniol de Finestres  (Garrotxa)  Municipi: 47,51 km2, 415 m alt, 269 hab (1999)

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antolí  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble i cap del municipi

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Antolí i Vilanova  (Segarra)  Municipi: 54,3 km2, 581 m alt, 516 hab (1999)

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Maó, Menorca)  Predi

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Antoni  (València, Horta)  Raval de la ciutat

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Almassora, Plana Alta)  Ermita i caseria

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Monesma de Ribagorça, Baixa Ribagorça)  Caseria

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (la Granada, Alt Penedès)  Caseria, al nord del poble

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Betxí, Plana Baixa)  Santuari (138 m alt), aturonat a l'est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el s XVI. La confraria fou fundada el s XVII.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)  Santuari dedicat a sant Antoni Abat, al cim de la muntanya de Sant Antoni o Montpedrós.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Veure> Ermita de Sant Antoni, l'.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni, cap de  (Xàbia, Marina Alta)  Cap

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Antoni, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1914 a Narcís Sicars i Salvadó

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni, pantà de  (Pallars Jussà)  Pantà de la Noguera Pallaresa, dins de la comarca

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni, riu de  (Pallars Sobirà)  Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni Abat  (Eivissa)  Veure> Sant Antoni de Portmany.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni d'Albinyana  (Albinyana, Baix Penedès)  Santuari (383 m alt), a ponent del poble, aturonat al límit amb l'Alt Camp i amb el Tarragonès.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sant Antoni de Benaixeve  (Camp de Túria)  Nou municipi: 8,14 km2, 2.434 hab (1999), creat el 1997 després de separar-se del de Paterna (Horta)

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Bordell  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Església, dependent de la parròquia de Madrona.

77 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaSant Antoni de Calaceit  (Calaceit, Matarranya)  Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca. Excavat extensament pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de P. Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965). És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els s. V-III aC. Els materials es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Calonge  (Calonge, Baix Empordà)  Poble i antic barri marítim, situat al sud-est de la vila, entre Platja d'Aró i Palamós, a ponent d'aquesta última ciutat. És un centre turístic força important, amb un bon nombre d'hotels, allotjaments i residències secundàries. Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni. En l'actualitat hi ha una església d'estil neogòtic.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Camprodon  (Camprodon, Ripollès)  Santuari (1.367 m alt)

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Cullera  (Cullera, Ribera Baixa)  Barri marítim de la ciutat.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Galamús  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)  Santuari

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Antoni de la Florida  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Barri, al sud de la vila, a la carretera d'Oriola.

83 ANDORRA - HISTÒRIA

Sant Antoni de la Grella  (la Maçana, Andorra)  Antic santuari de la parròquia

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni de la Platja  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Veure> Can Pastilla.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Antoni de les Codines  (Seva, Osona)  Antiga capella i hospital de camí ral

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Llefià  (Badalona, Barcelonès)  Sector del barri i antic veïnat de Llefià.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Llombai  (Llombai, Ribera Alta)  Ermita i caseria

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Mar  (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà)  Veure> Sant Antoni de Calonge.

89 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Sant Antoni de Portmany  (Eivissa)  Municipi: 126,87 km2, 11 m alt, 15.339 hab (1999)

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Antoni de Puigpardines  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Església i antiga parròquia, enlairada a ponent del poble de Puigpardines.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Ribes  (Ribes de Freser, Ripollès)  Santuari

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni de s'Aranjassa  (Ferreries, Menorca)  Lloc o possessió

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Susterris  (Talarn, Pallars Jussà)  Veure> Susterris.

94 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Antoni de Vilamajor  (Vallès Oriental)  Municipi: 13,92 km2, 258 m alt, 4.437 hab (2004) (o Vilamajor, o Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor). Situat al vessant septentrional del Montseny, a la vall de la riera de Vilamajor, afluent del Mogent per la dreta, al nord-est de Granollers. Agricultura fonamentalment de secà; s'hi conreen cereals (blat, moresc i ordi), patates, farratge i vinya; el regadiu es possible a petita escala mitjançant l'aprofitament d'aigua de pous, i produeix hortalisses, patates i farratge. Important ramaderia ovina, porcina i bovina. Granges avícoles. Indústria tèxtil, siderometal·lúrgica, de la construcció i de materials per a la construcció. Estiueig. Població en ascens, bona part de la qual es troba disseminada. El poble es formà a redós de l'església parroquial de Sant Antoni Abat, construida el 1555, renovada el 1798 i bastida de nou després del 1939. El terme comprèn a més notables masies dels s. XVI-XVII, diverses barriades, com la del Pla i el poble del Fou (en depenia l'antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Antoni dels Ermitans  (Roquetes, Baix Ebre)  Ermita, a l'esquerra del barranc de Sant Antoni (afluent, per la dreta, de l'Ebre, que davalla del Caro).

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni d'Ulldemolins  (Ulldemolins, Priorat)  Ermita, als vessants del Montsant

97 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Arnac  (Fenolleda)  Veure> Centernac.

98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Aventí  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Caseria i antiga quadra, a l'est del poble, al camí de Beranui. Depenia de la parròquia de Torlarribera.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Aventí, roca de  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.

Anar a:  [ Sant ]  [ Sant Al ]  [ Sant Andreu de Cl ]  [ Sant Andreu de T ]  [ Sant Antoni ]  [ Sant Antoni de G ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans