A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    San ]    [ San O ]    [ Sanau ]    [ Sanç, a ]    [ Sanç d ]    [ Sança de ]

Tenint mandra i dropada no és la millor manera de començar un dia. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Antonio de Requena  (Requena, Plana d'Utiel Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a l'esquerra del Magre.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Bartolomé  (Oriola, Baix Segura Veure> Sant Bartomeu d'Almisdrà.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Benito  (Aiora, Vall de Cofrents Llogaret, al límit amb el terme d'Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d'uns 90 km2 d'extensió, entre el Carroig (est), el puntal d'Arciseco i la serra d'El Mugrón (oest), on hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del s XIX. L'Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Epifanio, Juan Antonio Epi  (Saragossa, Aragó, 1959 - )  Jugador de basquetbol. Procedent de l'Helios de Saragossa, va incorporar-se el 1974 a la disciplina del F.C. Barcelona, equip amb el qual aconseguí set lligues. Declarat millor jugador europeu de la dècada dels 80, va ser 223 vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà amb ella la medalla d'argent dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 realitzà el darrer relleu de la torxa olímpica. Es retirà el 1995.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSan Felipe  (Xàtiva, Costera)  Nom donat per Felip V a la ciutat

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Felipe Neri  (Crevillent, Baix Vinalopó Veure> Sant Felip Neri.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Felipe, marquès de  Nom amb què també és conegut el diplomàtic Vicenç Bacallar i Sanna.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Fulgencio  (Baix Segura Veure> Sant Fulgenci.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Gabriel i Closas, Albert  (Barcelona, 1932 - )  Veterinari

10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

San Gabrio Cervelló, ducat de  (Milà, Itàlia, 1684)  Títol concedit a Gabriel de Cervelló

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Germán, Antoni de  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1755 - ? , 1833)  Cirurgià

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Guillermo  (Castellfabib, Racó)  Convent de franciscans

13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraSan Isidro de Albatera  (Baix Segura)  Municipi: 879 m alt, 73,2 km2, 1.249 h (1999). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a la zona de parla castellana del País Valencià. La superfície agrícola és tota de regadiu: els conreus més importants són el cotó, els farratges i els fruiters (especialment les magranes). Ramaderia de bestiar porcí i cunicultura. El principal recurs econòmic, però, és la indústria (de la construcció, d'estructures metàl·liques, del calçat i de catifes). Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista. El poble fou planejat com a barri de colonització del terme d'Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d'Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo (Albacete). L'església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956. Se segregà d'Albatera el 1993. Àrea comercial d'Oriola.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSan Juan de Requena  (Requena, Plana d'Utiel Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a la dreta del Magre.

15 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

San Juan de Violada, comtat de  (Osca, Aragó, 1883)  Títol concedit a Llorenç Oliver i Soler

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

San Leocadio, Felip Pau de  (País València ?, s. XV – València, 1547)  Pintor

17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

San Lorenzo, comtat de  (Itàlia)  Títol, concedit el 1690 a Francesc de Sant Just

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Miguel de Salinas  (Baix Segura Veure> Sant Miquel de les Salines.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Onofre  (Oriola, Baix Segura Veure> Sant Onofre.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Pedro, Miguel de los Santos  (Santervas, Castella, s. XVI - Granada, Andalusia, 1633)  Bisbe de Solsona

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Pedro de Riuseñada, comte de  Veure> Güell i de Churruca, Joan Claudi.

22 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

San Petrillo, baronia de  ( ? , 1677)  Jurisdicció senyorial de Roderic de Borja-Llançol de Romaní

23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaSan Piero de Monforte, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Títol, concedit el 1628 a Josep de Montcada-Policino-Castagna i Saccano. Continua en la mateixa família.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San i Ricart, Ramon  (Vic, Osona, 1882 – Barcelona, 1955)  Cirurgià

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

San Valero i Aparisi, Julià  (València, 1913 - )  Prehistoriador

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Vicente de Piedrahita  (Cortes d'Arenos, Alt Millars)  Poble (ant: de Piedrafita), al sud del terme, al coll de Piedrahita, a l'interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa. La seva església (Sant Vicent) depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanabra, la  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Masia, església i caseria

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanabre i Sanromà, Josep  (Bonastre, Tarragonès, 1892 – Barcelona, 1976)  Eclesiàstic i historiador

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanagustín i Jaumot, Felip  (Barcelona, 1895 – 1963)  Tenor

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanahuja i Bosch, Romà  (Vilasana, Urgell, 1907 – Barcelona, 1997)  Empresari constructor

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanahuja i Saperas, David  (Barcelona, 1915 - )  Poeta. Advocat. Fou tinent de sanitat de l'exèrcit republicà. La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació, sobretot Espriu, a més de la influència cristal·lina i popularitzant de Garcés. Ha publicat L'illa sense nom (1946), Poemes del circ (1948), El carro de l'exili (1969) i La cavalcada (1976).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanahüja i Vallverdú, Pere  (Montblanc, Conca de Barberà, 1882 – Lleida, 1959)  Historiador i frare franciscà

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanahuja i Yll, Eduard  (Barcelona, 20/mar/1953 - )  Poeta. Estudià filologia romànica i és professor universitari. La seva obra poètica, de considerable intensitat, s'inicià a El gos del galiot (1981) i ha continuat a Mirador (1983), Doble joc (1988) i En defensa pròpia (1994). L'any 1990 fou confundador de l'Aula de Poesia de Barcelona.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sanarús  (la Parròquia de Ripoll, Ripollès)  Antiga masia

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanata  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental Veure> Sant Joan Sanata.

36 PAÍS VALENCIÀ - VARIS

Inici páginaSanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré  (Bétera, Camp de Túria, 1972 - )  Centre sanitari de la diputació provincial de València. És l'antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l'antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València.

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraSanaüja  (Segarra Municipi: 32,72 km2, 409 m alt, 476 hab (2004). Situat a la dreta del Llobregós, afluent del Segre per l'esquerra, a l'extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. Al nord i l'est accidenten el territori les serres que marquen el límit amb el Solsonès (Pedrafita, 672 m alt). L'economia es basa en l'agricultura, totalment de secà, i els conreus prinicipals són els de cereals (blat, ordi, civada), vinya i olivera. Ramaderia de la llana i bestiar porcí. Avicultura. Petita indústria tèxtil cotonera. La vila és a la dreta de la riera de Sanaüja, dominada per una elevació on s'aixequen les restes de l'antic castell de Sanaüja; església parroquial de Santa Maria, gòtica amb façana barroca. Dins el terme hi ha l'antiga canònica augustiniana del Pla. Àrea comercial de Ponts.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Arnau de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Acompanyà el comte Ermengol VII d'Urgell a Castella. Al costat d'ell, el 1167, fou una figura important de la reconquesta d'Extremadura.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Arnau de  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Cavaller. Almenys des del 1206 apareix com a senyor de les Borges Blanques, possessió que abans havia estat d'Esteve de Marimon i els seus.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Bernat de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Li foren concedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, que havia estat conquerida el 1149.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanaüja, col·legiata de  (Sanaüja, Segarra Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del s XVII era instal·lada a l'església parroquial de Santa Maria. Alguns d'aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Guerau de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Manuel  (les Voltes, Baix Camp, 1755 - La Paz ?, Bolívia, 1834)  Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d'Escornalbou, passà al Perú (1796); es destacà pels seus coneixements d'arquitectura; intervingué en la construcció de l'església principal de Potosí (1812-29) i en la de la catedral de La Paz (1830-34) i en altres construccions, en les quals introduí l'estil neoclàssic.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Pere de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Pere de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València, el 1238, i a d'altres campanyes valencianes de Jaume I. Rebé terres a Benimaclet i encara donacions secundàries, com a recompensa dels seus serveis.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Pere de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanaüja, riera de  (Solsonès / Segarra Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d'Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l'Aguda.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Rodolf de  ( ? , s. XII)  Cavaller

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanavastre  (Das, Baixa Cerdanya Poble (1.081 m alt), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre. La seva església parroquial (Sant Iscle) és romànica.

50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sanç  (l'Énova, Ribera Alta Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al s XIX. Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l'habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns). L'església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l'Énova. Hi ha les ruïnes d'un palau dit el castell de Sanç.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sanç  (Benidorm, Marina Baixa Partida i ermita (Sant Antoni), al nord-est de la vila, vora Almafrà.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç  (Catalunya, 1288 – s. XIII)  Fill natural de Jaume II el Just i de la siciliana Gerolda. Morí de molt poca edat. El seu germà bessó Napolió, en canvi, sobrevisqué i féu una carrera estimable.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç  (Illes Balears, s. XIV)  Segon fill natural de l'infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Laura, filla del cavaller Ferrer de Rosselló.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Un dels tres fills naturals de Frederic III de Sicília.

56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sanç  (Saragossa, Aragó, nov/1327)  Fill de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d'Entença. Morí al poc de nèixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 28 del mateix mes.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sanç  ( ? , ? )  Quart fill de Ferran d'Antequera

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sanç, alqueria de  (Penàguila, Alcoià Veure> Alqueria de Sanç, la.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Arnau  (País Valencià, s. XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1458 era governador del Castell Nou de Nàpols. Quan morí el rei, fou el qui n'informà el papa Calixt III.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Domènec  (Barcelona, s XV – a 1515)  Pintor. Autor del retaule dels Paers de Lleida, i dues tables notables per a Santa Maria del Mar de Barcelona.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Hipòlit  (Xàtiva, Costera, s. XVI)  Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582).

62 EUROPA - BIOGRAFIA

Sanç, Jaume (o Jacques)  (Montpeller, França, s XII - ? , s XIII)  Missatger montpellerí. Enviat per Jaume I, en 1228, al rei de Mallorca. Havia de demanar-li la restitució de dues naus catalanes preses pels corsaris sarraïns. Féu el viatge en un lleny de seixanta rems. Davant la negativa rebuda, Sanç recordà al rei mallorquí que el seu senyor era fill del vencedor d'Úbeda (Pere I el Catòlic). L'observació li valgué amenaces a les quals respongué amb dignitat. En 1229, ja envaïda l'illa i assetjada la capital, Sanç fou triat per Jaume I, amb Berenguer Durfort, com a batlle d'una partida de Mallorca que se sotmeté pacíficament. En tot cas els dos elegits, davant l'actitud animosa que trobaren més tard, acudiren novament al costat del rei poc abans de caure Palma de Mallorca.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç, Jeroni  (Xàtiva, Costera, s XVI)  Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l'establiment per part del papa d'abats triennals. És autor d'un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d'una Vita Joannis II Aragonum regis. Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Joan  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 – València, 1608)  Escriptor espiritual

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Joan Baptista  (Vic, Osona, s. XVII)  Escriptor. Presencià a Vic els avalots i conflictes que precediren la guerra dels Segadors i els inicis d'aquesta. Indignat per la covardia i la irresponsabilitat dels seus convilatans, el 1641 redactà una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït... en la ciutat de Vic des del... 1634 fins al... 1641, que inclou també una vivida descripció de l'esclat de la revolta del 1640.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç, Josep  (Perpinyà, s. XVIII - ? , s. XIX)  Físic

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Josep  (Catalunya, s. XVII)  Abat del monestir de Poblet (1652-56). Expirat el torn de l'abadiat segon de Rafael Llobera, fou elegit com a LXII abat de la sèrie pobletana, el VIII dels quadriennals. Fou succeït per Joaquim Arbolí.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Pere  (Catalunya, s. XIII)  Escrivà. Era notari reial de Jaume I el Conqueridor. L'acompanyà a la conquesta del regne de València. Durant el setge de la capital intervingué a les negociacions de capitulació com a missatger del monarca.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Pere Lluís  (València, s. XVI)  Escriptor

70 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

SInici páginaanç IV de Castella  (Castella, 1258 - Toledo, Castella, 1295)  Rei de Castella i Lleó (1284-95)

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç I de Cerdanya  Veure> Sanç I de Rosselló-Cerdanya.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç II de Cerdanya  Veure> Sanç I de Mallorca.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç I de Mallorca  ( ? , s. XIII - Formiguera, Alta Cerdanya, 1324)  Rei de Mallorca (1311-24)

74 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sanç III de Navarra el Major  (Navarra, s. X – 1035)  Rei de Pamplona

75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sanç VII de Navarra el Fort  (Navarra, 1154 - Tudela, Navarra, 1234)  Rei de Navarra

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç I de Provença  Veure> Sanç I de Rosselló-Cerdanya.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç I de Rosselló-Cerdanya  ( ? , s. XII - d 1223)  Comte de Provença i de Rosselló i Cerdanya

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç II de Rosselló-Cerdanya  Veure> Sanç I de Mallorca.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç d'Aragó  (Barcelona ?, v 1248 - Jaén, Andalusia, 1275)  Arquebisbe de Toledo. Fill petit de Jaume I i de Violant d'Hongria. Li foren concedits, infant encara, els càrrecs d'ardiaca de Belchite, d'abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida (1254). El 1266 li fou atorgat l'arquebisbat de Toledo. El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa. Va morir en terres andaluces en un enfrontament contra una invasió sarraïna.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç d'Aragó  (Catalunya ?, s XIII - Xipre ?, s XIV)  Fill natural de Pere II el Gran i d'Agnès Zapata. Ingressà en l'orde de l'Hospital i fou lloctinent de la castellania d'Amposta (1327) i després el castellà titular d'aquesta (1328-41). El 1314 representà Jaume II en les gestions empreses pel monarca amb vista al matrimoni amb Maria de Lusignan. Residí a Xipre entre els hospitalers.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç de Barcelona  (Catalunya, s. XI)  Comte o senyor del Penedès

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Barutell, Joan de  (Barcelona, 1756 – 1822)  Erudit. Fill de Ramon de Sanç i de Sala. Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis (1777). Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guardiamarina el 1781. Més tard (1796) fou comissionat pel govern de Carles IV per a fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona. Hi reuní còpies d'articles interessants, que hom conserva a l'Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre. El 1779 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs. El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Barutell, Josep Antoni de  (Arenys de Munt, Maresme, 1761 – Saragossa, Aragó, 1830)  Militar

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç i de Barutell, Ramon de  (Alella, Maresme, 1762 - Cadis, Andalusia, 1811)  Marí

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Miquel, Francesc de  (Barcelona, 1667 - Viena, Àustria, s. XVIII)  Militar

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Miquel, Lluís de  (Barcelona, v 1670 – 1713)  Militar

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Sala, Francesc de  (Arenys de Munt, Maresme, 1730 – 1823)  Eclesiàstic

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Sala, Marià de  (Arenys de Munt, Maresme, 1734 – 1801)  Jurista. Germà de Francesc. Membre del reial consell, havia entrat a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1758 i hi llegí diverses composicions catalanes (1791, 1793, 1797).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i Jordà, Pere  (Ascó, Ribera d'Ebre, 1680 - Fuzhou, Xina, 1747)  Missioner. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir. El 1698 ingressà en l'orde dominicà. El 1704 s'ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida. El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d'un any de tortures. El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç i Manegat, Lluís  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1547 – Barcelona, 1620)  Bisbe de Solsona i de Barcelona

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç i Moia, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1884 – València, 1962)  Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica. Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de dietari).

91 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sança  (Lleó ?, Castella, s XII - Catalunya, s XII)  Dama. Casada amb Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona i d'Àger. No tingué fills, o bé aquests ja eren morts en traspassar el seu marit, devers el 1145.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança, Baltasar  (Cervera, Segarra, s. XVI – 1560)  Dramaturg

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança d'Aragó  (Aragó, s XI - Urgell, d 1067)  Comtessa d'Urgell. Filla del rei Ramir I d'Aragó. Fou la tercera muller d'Ermengol III d'Urgell i mare d'Ermengol IV.

94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sança d'Aragó  (Catalunya, s. XII - Tolosa ?, França, d 1241)  Comtessa de Tolosa

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança d'Aragó  (Catalunya, s. XIII - Jerusalem, Palestina, d 1275)  Infanta. Una de les filles de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. El 1253 havia estat previst el seu matrimoni amb Tibau el Jove de Navarra, que resultà inefectiu. Féu un viatge en peregrinació a Terra Santa. Hi restà, servint anònimament a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem, on moriria. Les seves restes foren dutes a Catalunya i enterrades al convent de Vallbona, on eres les despulles de la seva mare.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSança de Barcelona  ( ? , a 1076 - 1082/95)  Comtessa de Cerdanya

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança de Castella  ( ? , v 1006 - 1026/27)  Comtessa de Barcelona

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sança de Castella  ( ? , 1154 - Sixena, Aragó, 1208)  Reina de Catalunya-Aragó

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sança de Mallorca  (Mallorca, a 1284 - Nàpols, Itàlia, 1346)  Reina de Nàpols. Filla de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. El 1304 es casà amb Robert d'Anjou, fill de Carles II el Coix. El seu marit fou proclamat rei de Jerusalem i de Sicília, bé que aquesta illa era ocupada per Frederic III. Esmerçà la seva col·laboració a fundar monestirs i convents a Nàpols i Terra Santa. Emparà el franciscanisme espiritualista de Miquel de Cesena, ministre general dels franciscans perseguit pel papa a causa de les seves idees rigoristes. En morir el seu marit (1343) prestà el seu ajut per afrontar la invasió del rei Pere III el Cerimoniós contra Mallorca.

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sança de Mallorca  (Illes Balears, ? - ? )  Filla de Jaume II de Mallorca

101 EUROPA - BIOGRAFIA

Sança de Provença  (Provença, França, s XIII – Anglaterra, 1261)  Comtessa de Cornualla. Filla tercera del comte Ramon Berenguer V de Provença, el qual la nomenà hereva del comtat i la prometé en matrimoni, d'acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), però no aconseguí la dispensa pontifícia. Llavors el seu pare nomenà hereva la filla petita Beatriu, i casà (1242) Sança amb Ricard d'Anglaterra, comte de Cornualla.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSança d'Urgell  (Catalunya, s XI - 1093/1122)  Comtessa d'Empúries. Filla del comte Ermengol IV d'Urgell i probablement, de la seva primera esposa, Llúcia. Fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d'Empúries, quan aquest encara no havia succeït el seu pare, Ponç I. Fou hereva a manca del seu germà Guillem. El seu fill fou Ponç Hug I.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sança Núñez de Lara  ( ? , s. XII – s. XIII)  Comtessa de Rosselló, Cerdanya i Provença

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanceloni, Francesc  (Illes Balears, s. XVI – s. XVII)  Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Mallorca. Deixà escrita una crònica dels fets esdevinguts a l'illa del 1605 al 1627.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanchez, Francisco  (Lisboa, Portugal, s. XVI - Montserrat, Bages, 1620)  Hebraista i exageta

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchez, Frederic  (Antella, Ribera Alta, 1744 – València, 1809)  Jurista. Fou tresorer de l'Hospital General de la capital valenciana. És autor d'una Disertación sobre el utilísimo fruto del arroz y su cosecha (1809).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez, Jordi  (Barcelona, 1965 - )  Actor i autor dramàtic

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sánchez, Marià Ramon  (València, 1740 – Madrid, 1822)  Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III. Féu, per encàrrec d'aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d'Espanya.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSànchez, Miquel  (Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)  Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d'obres religioses.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sànchez i Adell, Josep  (Castelló de la Plana, 1923 - )  Historiador

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sànchez i Artigues, Tomàs  (País Valencià, s. XVII)  Escultor

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez i Bosch, Jordi  (Barcelona, 1934 - )  Biblista

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez Coello, Alfonso  Veure> Sanxes-Coello i de Moia, Alfons.

Anar a:    San ]    [ San O ]    [ Sanau ]    [ Sanç, a ]    [ Sanç d ]    [ Sança de ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans