|
|
|
Anar a: [ Ros ] [ Ros i D ] [ Rosam ] [ Rosem ] [ Rosi ] [ Rossell, N ] Qui s'entesta a dir el que vol, escolta el que no vol. (Cató) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ròs (Arròs i Vila, Vall d'Aran) Veure> Arròs 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Alexandre Domènec de (Lleida, s. XVII – Madrid, 1656) Escriptor polític. Fou protonotari apostòlic i degà de l'església de Tortosa. Escriví l'opuscle Abeja barberina, elogi al papa Urbà VIII, imprès a Roma el 1639. En esclatar la guerra dels Segadors es mostrà partidari de Felip IV. És autor de Cataluña desengañada. Discursos políticos, obra publicada a Nàpols el 1646, i de Representación a Felipe IV a nombre del Principado confesando su rebelión, que restà inèdita. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros, Antoni (Perpinyà, s. XVII) Jurisconsult. Pertanyent a la noble família perpinyanesa. Era oïdor de l'Audiència de Catalunya. És autor de diversos escrits jurídics, un d'ells estampat a Barcelona el 1651 i dedicat al rei Felip IV. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Francesc (Girona, 1557 - Cranganor, Índia, 1642) Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d'Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l'Índia. Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siriac al seminari de Vaypicota; acompanyà l'arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc. L'any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat. És autor d'un catecisme en malabàric que després traduí al siríac. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Jaume (Barcelona, s. XV) Ciutadà. Fou conseller de la ciutat el 1462, quan començava la guerra contra Joan II. Era membre de la comissió que negocià el bescanvi de presoners caiguts en poder de l'enemic durant el setge de la Força de Girona. L'11/gen/1463 fou nomenat vocal de la Junta de Guerra i el 18 de febrer membre de l'encarregada de la recuperació de presoners. Era un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que no seria acceptada per aquest. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ros, Maria (València, ? - ? ) Cantatriu 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros, Pere ( ? , s. XVI – s. XVII) Argenter 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - HISTÒRIA Ros, vescomtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1856 a Antoni Ros i d'Olano 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros d'Eroles, El Sobrenom del militar carlí Bartomeu Porredon. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros d'Ursino, Pere ( ? , s. XIV) Metge 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Artigas, Josep (Vilassar de Dalt, Maresme, 23/des/1907 - ) Escriptor. Publicà, a part teatre religiós, les narracions Hong-Cong, groc-oliva (1937) i els poemes postcarnerians L'oreig i la branca (1938). Ha traduït també poemes i novel·les angleses. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Batllevell, Vicenç (Martorell, Baix Llobregat, 1883 – 1970) Industrial 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Bofarull, Joaquim (Barcelona, 1906 – 1991) Escultor 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros i Delpàs, Agustí de (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 - d 1793) Militar 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros i Delpàs, Joan de (Perpinyà, 1759 - ? , d 1820) Cavaller de Sant Joan 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ros i Delpàs, Josep de (Perpinyà, 1755 – Barcelona, 1837) Cavaller de Sant Joan 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i d'Olano, Antoni (Caracas, Veneçuela, 1808 – Madrid, 1886) Militar i escriptor. Resident a Catalunya des del 1814. De tendència liberal moderada, prengué part en la primera guerra carlina. A la primera guerra d'Àfrica (1859), assolí el grau de tinent general i el títol de marquès de Guad-el-Jelú. Fou ministre en diversos governs. Escriví les memòries Episodios militares (1883) i les obres literàries: El doctor Lañuela (1863), Cuentos estrambóticos (1868-77) i, juntament amb Espronceda, la comèdia Ni tío ni sobrino (1834,), entre d'altres. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Gros, Joan (Lloret de Mar, Selva, 1887 - ? ) Polític republicà 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ros i Hebrera, Carles (València, 1703 – 1773) Escriptor 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Hombravella, Jacint (Barcelona, 1934 - ) Economista. Doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, amplià estudis de política econòmica a la London School of Economics, de Londres, i en el Servei d'Estudis del Banc d'Espanya, de Madrid. Es dedicà durant sis anys a qüestions d'economia urbana i regional a diferents centres oficials de Barcelona i treballà també a l'IEME, a Madrid. Ha estat professor de les facultats de ciències econòmiques de Barcelona, Madrid, València i Bellaterra. Entre les seves obres destaquen: Las Cajas Generales de Ahorro en la Economía española (1961), Capitalismo español de la autarquía a la estabilización 1939-59 (1971), Trece economistas ante la economía española (1974) i Catalunya, una economia decadent (1991). Ha col·laborat en l'obra col·lectiva Cataluña y España, una relación económica y fiscal a revisar (1998). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Leconte, Ernest (Madrid, 1912 – Barcelona, 1985) Eclesiàstic 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Marbà, Antoni (Barcelona, 1937 - ) Director d'orquestra 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ros i Pardo, Samuel (València, 1905 – Madrid, 1945) Escriptor 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Sabaté, Joaquim (Barcelona, 1936 - ) Escultor 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ros i Vila, Josep Maria (Barcelona, 1899 - s. XX) Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal a Cardedeu (Vallès Oriental). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou professor de l'Escola d'Arquitectura. Ocupà el deganat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. També ha destacat com a aquarel·lista. 31 CATALUNYA - LITERATURA Rosa de Reus, Edicions de la (Reus, Baix Camp, 1952) Col·lecció 32 CATALUNYA - LITERATURA Rosa dels Vents, Biblioteca de la (Barcelona, 1936 – 1938) Col·lecció d'obres literàries 33 CATALUNYA - CULTURA Rosa Sensat, Institució Veure> Escola de Mestres Rosa Sensat 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Rosalmonte, marquesat de (Nàpols, Itàlia) Títol, concedit el 1745 a Albert Cao de Benós 36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rosamont (Quatretonda, Vall d'Albaida) Despoblat. En resta la seva església. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rosanes (la Garriga, Vallès Oriental) Gran casal fortificat 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Berenguer de Falsa filiació de Berenguer Sunifred, arquebisbe de Tarragona 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Berenguer de ( ? , s. XIII) Cavaller 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Berenguer de ( ? , s. XIII) Cavaller 41 CATALUNYA - HISTÒRIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Galceran de ( ? , s. XIV - d 1418) Cavaller 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Galceran de ( ? , s. XIII) Noble 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Guillem de (Catalunya, s. XIII) Noble. El 1217 era castellà de Rosanes, i sembla que al seu temps el castell passà a la família com a propietat. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Hug de ( ? , s. XIV – s. XV) Cavaller 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Miquel (Vic, Osona, s. XIX) Escriptor 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosanes, Roger de ( ? , s. XV) Cavaller 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rosas, Andreu (Ciutadella, Menorca, 1817 – 1857) Escriptor 50 CATALUNYA - CULTURA Roseland Musical (Barcelona, 1983 - ) Companyia de dansa fundada per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall. Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil: Ballaven i ballen (1984), Blau marí (1987), Flit-flit i Cara, calla (1994). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosell i Jané, Ferran (Tarragona, 1882 - l'Argentina, s XX) Metge. Va estudiar a Barcelona (1905), participà en la lluita contra l'epidèmia de còlera del Vendrell, va idear un eficaç mètode contra les varices i fou metge personal de Companys. Membre del Partido Radical Socialista, va ser un dels creadors del Sindicat Mèdic de Catalunya (1921) i el 1936 obtingué el càrrec d'inspector general de l'hospital Clínic de Barcelona. El 1939 es va exiliar a l'Argentina, havent passat per França. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosell i Sanuy, Joan (Àger, Noguera, 1936 - ) Geòleg 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roselló i Blanch, Pere (Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 1898 - Ginebra, Suïssa, 1970) Pedagog. Es graduà a l'Escola Superior del Magisteri de Madrid. El 1919 anà a estudiar amb Claparède i Bovet. Tornà a Espanya, on fou nomenat director de la Secció de Psicologia de l'Institut d'Orientació Professional de Madrid. L'any 1948 fou nomenat professor de pedagogia comparada de la Universitat de Ginebra, feina que compartí amb el secretariat de la Unesco i amb la codirecció del Boreau International d'Educació de Ginebra. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosembach, Joan (Heidelberg, Alemanya, s XV – Barcelona, 1530) Tipògraf. Establert a València el 1491 i a Barcelona d'ençà del 1492, encara que hi ha estampacions seves posteriors a aquesta data a Tarragona, Perpinyà i Montserrat. A la Biblioteca de Catalunya hi ha mostres de 28 edicions seves importants per a la història del llibre català, entre les quals: Lo Pecador remut, de Felip de Malla (1495), el Llibre de les dones, d'Eiximenis (1495), el Consolat de Mar (1518), la primera part del Cartoixà, de Roís de Corella, etc. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roser, el (Reus, Baix Camp) Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat. Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats. La façana central és del 1753. 57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Roser Vell, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Antic santuari 58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Roseret, el (Illa, Rosselló) Barri de la ciutat 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roseret, el (Puig-reig, Berguedà) Capella de la Mare de Déu del Roser, propera a la masia de Madrona. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rosers, els (l'Esquirol, Osona) Barri, dit abans els Rampins 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - MUNICIPI Roses (Alt Empordà) Municipi: 45,87 km2, 5 m alt, 12.408 hab (1999) 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roses, golf de (Alt Empordà) Golf de la Costa Brava, situat entre les penínsules del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca. El seu angle meridional assenyala la separació amb el Baix Empordà. És de forma regular, el·líptica, i té 15 km d'ample a la boca, 18 km a l'interior i 7 km de profunditat. Hi desemboquen al centre de la llarga platja d'Empúries el Fluvià i la Muga, a 3 km un de l'altre. Constitueix una costa baixa i pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus. Antic lloc obert a la relacions marítimes; les poblacions gregues de Rodes (a la badia de Roses) i d'Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes per les viles i ports de Roses i de l'Escala. Entre una i altra s'estenen els termes municipals de Castelló d'Empúries i de Sant Pere Pescador. La zona és convertida en un sector d'afluència turística on actualment s'estableixen hotels i urbanitzacions. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosés, Josep (Barcelona, 1791 – 1836) Organista i compositor. Fou organista a Sant Pau del Camp i a Santa Maria del Pi. Compongué música religiosa. Dedicat també a l'ensenyament, gaudí de bon prestigi en aquesta faceta de la seva activitat. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roses, monestir de (Roses, Alt Empordà) Abadia benedictina 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosés, Pau (Catalunya, s. XVII) Compositor. Hom coneix poques dades seves. Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea, de remarcable qualitat musical. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Roses, setge de (Roses, Alt Empordà, 24/nov/1794 - 3/feb/1795) Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l'Alt Empordà. El setge fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo. Els defensors no pogueren repel·lir els enemics (com ho havien fet per l'oct/1793) i hagueren de retre's. La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Roses de Llobregat (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Roset (Vilada, Berguedà) Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839. Es conserven les restes del castell de Roset al cim d'un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l'honor de la Portella i a la baronia de Pinós. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roset (Sant Ferriol, Garrotxa) Masia 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roset i Badí, Josep (Catalunya, s XIX) Canonge de Tortosa. Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano (1821). D'idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l'alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense'. Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona. 73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosic, Pau (Catalunya, s XVIII - s XIX) Baix. L'any 1811 estrenà les òperes de Rossini L'equivoco stravagante, a Bolonya, i, al cap de dos anys, L'italiana in Algeri, a Venècia. Posteriorment cantà a Màntua (1818) i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid (1822 i 1823). Fou un intèrpret destacat d'Il barbiere di Siviglia. Realitzà una brillant carrera a Itàlia i actuà també amb èxit a Madrid. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosich, Joan (Barcelona, s XX – 1963) Cantant. Començà a cantar a l'Orfeó Català. Amplià la seva formació a Itàlia. Actuà molt en aquell país i als Estats Units, Interpretà teatre líric en castellà i en català. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosich i Catalan, Antoni (Barcelona, 1896 – 1958) Escriptor. Autor de les novel·les Retalls d'hore' (1922), Proses d'estiu i de tardor (1926) i L'estranger (1932) i d'obres teatrals com la comèdia El collaret de Berta. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosquellas i Alessas, Jaume (Barcelona, 1897 – 1978) Poeta i autor teatral. Catalanitzà l'emissora EAJ-15, de la qual fou elegit president el 1931 i que esdevingué Ràdio Assocació de Catalunya. Dirigí alhora la revista "Catalunya Ràdio". Fidel als Jocs Florals de Barcelona, publicà els reculls Divuit poemes (1924), L'ànima nua (1930) i L'íntim paisatge (1938), a més de teatre en vers, del qual cal destacar els drames El neguit de la sang (1926), Guillem de Cabestany (1934), Cinc poemes escenificats (1952) i Els set llebrers (1958). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosquelles, Miquel ( ? , s. XVII – Barcelona, 1684) Compositor 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rosquilles i Magrinyà, Jaume (Barcelona, 1901 – Mèxic, 1976) Anarco-sindicalista 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ross, Pacià (Barcelona, s. XIX) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. S'especialitzà en retrats a llapis per a fotogravat. Col·laborà artísticament a bon nombre de publicacions periòdiques. 81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, s. XVII - Poblet, Conca de Barberà, 1680) Abat de Poblet (1660-64; 1168-72; 1677-80) 83 ANDORRA - HISTÒRIA Rossell, farga d'en (la Maçana, Andorra) Antiga farga de la parròquia, a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d'Erts. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Francesc (Centelles, Osona, v 1590 - Montserrat, Bages, 1634) Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l'any 1607. Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Francesc (Barcelona, v 1630 - Montserrat, Bages, 1676) Músic 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Jeroni (Catalunya, s XVIII) Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses obres religioses, que restarien inèdites, entre elles la catalana Combat espiritual de l'ànima en l'hora i agonia de la mort. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell, Joan (Illes Balears, s. XVIII - Toledo, Castella, 1780) Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l'any 1763 substituí Jaume Casellas a la catedral de Toledo. Se'n conserva un Villancet i una Fuga i canón', obres a vuit veus. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Josep (Catalunya, s XIX) Eclesiàstic. Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic: Conversacions en vers (1841), Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí (1841), Eco verdader dels fingits lamentos amb que lo frare Bunyol... (1841), L'amic catòlic i fidel o despreocupació dels al·lucinats contra la religió catòlica (1841), L'àngel custodi (segona edició del 1845) i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l'oració mental (1848). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Josep (Barcelona, s. XVII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Montalegre. És autor d'un tractat d'ètica publicat el 1660. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Rossell, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Rossell, natural d'Oriola, únic titular. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rossell, Nicolau (Palma de Mallorca, 1314 – 1362) Dominicà, inquisidor general i cardenal 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell, Pere (País Valencià, s. XV) Notari 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Pere Joan (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVII) Advocat i polític 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell, Ramon (Barcelona, 1840 – Madrid, 1899) Actor 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rossell, turó de (Lloret de Mar, Selva) Muntanya (340 m alt) de la Serralada Litoral, que domina la platja de Canyelles. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell, Vicent (València, s. XIX) Dirigent internacionalista 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i de Luca, Josep (València, 1778 – d 1835) Pintor. Fill d'un advocat. Format a l'escola de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València. Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell i Figueras, Marina (la Gornal, Garraf, 1954 - ) Autora i intèrpret de cançons 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell i Montfar, Jeroni (Barcelona, 1677 - ? , d 1746) Escriptor 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Rocamora, Jaume Josep de (Oriola, Baix Segura, s. XVII – 1727) Noble 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell i Sanuy, Benet (Ager, Noguera, 1937 - ) Artista plàstic i cineasta 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Viciano, Antoni (València, s. XVIII – 1829) Matemàtic 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Viciano, Basili Tomàs (Castelló de la Plana, 1731 - Alzira, Ribera Alta, 1807) Teòleg 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rossell i Viciano, Manuel (Castelló de la Plana, 1735 – Madrid, 1796) Físic i eclesiàstic. Es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton. Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid. Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rossell i Vilar, Pere Màrtir (Olot, Garrotxa, 1882 – Barcelona, 1933) Veterinari 109 CATALUNYA - HISTÒRIA Rosselles, mas de (Piera, Anoia) Antic mas, esmentat als censos del s XIV.
Anar
a: [ Ros ]
[ Ros i D ] [ Rosam ]
[ Rosem ] [ Rosi ]
[ Rossell, N ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
