1

2

1

Roé i Claramunt, Joan  (Barcelona, 1913 - )  Pintor i orfebre

C

B

2

Roet  Llogaret del mun. de Llo (Alta Cerdanya)

N

G

3

Rof i Codina, Joan  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Lugo, Galícia, 1967)  Veterinari. Ingressà a Veterinària Militar. El 1898 fou destinat a Lugo. Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica. El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l'estat espanyol. Més tard passà a la Corunya. Publicà diverses obres i féu el primer estudi zzotècnic de la raça bovina gallega. Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l'Acadèmia de Medicina de la Corunya. Fou director de l'Estació Pecuària Regional de Galicia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia. Fou president d'honor de la Societat Veterinària de Zootècnia i membre honorífic del Consell General de Veterinària.

C

B

4

Rofes  Poble del mun. de la Llacuna (Anoia)

C

G

5

Rogationibus  Nom antic de Ravós del Terri (Sant Andreu del Terri, Gironès)

C

G

6

Rogel i Rech, Rafael  ( ? , s. XIX – Alacant, 1927)  Escriptor

V

B

7

Rogent  (Catalunya, ? )  Família d'artistes i intel·lectuals. El primer fou Elies Rogent i Amat

C

B

8

Rogent i Amat, Elies  (Barcelona, 1821 – 1897)  Arquitecte

C

B

9

Rogent i Massó, Elies  (Barcelona, 1893 - Collbató, Baix Llobregat, 1924)  Advocat i bibliògraf

C

B

10

Rogent i Massó, Joan  ( ? , ? )  Organer

C

B

11

Rogent i Pedrosa, Francesc  (Barcelona, 1861 – 1898)  Arquitecte

C

B

12

Rogent i Pedrosa, Josep  (Barcelona, 1867 – 1933)  Advocat i col·leccionista d'art

C

B

13

Rogent i Perés, Ramon  (Barcelona, 1920 - Plan d'Orgon, Aragó ?, 1958)  Pintor

C

B

14

Roger, Francesc  (Empordà, s. XVII - Solsona, Solsonès, 1663)  Frare dominicà i bisbe de Solsona (1657-63). Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1615) i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al col·legi major de Solsona i teologia a Girona. Fou catedràtic de teologia de la universitat de Girona (1637-45); provincial dels dominicans de l'antiga Corona Catalano-aragonesa (1645-49). Com a bisbe endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620; féu unes visites pastorals detallades pel seu bisbat.

C

B

15

Roger II de Coserans  Veure> Roger I de Pallars

C

B

16

Roger III de Coserans  Veure> Roger II de Pallars

C

B

17

Roger IV de Coserans  ( ? , s. XIII - 1257/67)  Vescomte de Coserans i Cabadan

U

B

18

Roger I de Foix  ( ? , s. XI – 1067)  Primer comte de Foix

U

B

19

Roger II de Foix  ( ? , s. XI – 1124)  Comte de Foix

U

B

20

Roger III de Foix  (Occitània, França, s. XI – 1148)  Comte de Foix (1124-48). Fill de Roger II i de la seva segona muller, Estefania de Besalú. En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir a l'increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d'expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors.

U

B

21

Roger IV de Foix  ( ? , s. XIII – 1265)  Comte de Foix

U

B

22

Roger I de Pallars Sobirà  ( ? , s. XII - d 1240)  Comte de Pallars Sobirà (1229-36)

C

B

23

Roger II de Pallars Sobirà  ( ? , s. XIII – 1257)  Comte de Pallars Sobirà (1236-56)

C

B

24

Roger Bernat I de Castellbó  Veure> Roger Bernat II de Foix

C

B

25

Roger Bernat II de Castellbó  Veure> Roger Bernat III de Foix

C

B

26

Roger Bernat III de Castellbó  ( ? , s. XIII - Ortès, Bearn, França, 1350)  Vescomte de Castellbó

U

B

27

Roger Bernat IV de Castellbó  ( ? , s. XIV – 1381)  Vescomte de Castellbó

U

B

28

Roger Bernat I de Foix  ( ? , s. XII – 1188)  Comte de Foix (1149-88)

U

B

29

Roger Bernat II de Foix  ( ? , s. XII – 1241)  Comte de Foix (1223-41)

U

B

30

Roger Bernat III de Foix  ( ? , s. XIII – 1302)  Comte de Foix (1265-1302)

U

B

31

Roger Bernat I de Pallars  ( ? , s. XIV – 1424)  Comte de Pallars Sobirà (1416-24)

C

B

32

Roger de Lloria  Forma d'alguns membres del llinatge Lloria

C

B

33

Roger de Llúria i Saportella, Lluís  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

34

Roger i Coma, Vicenç  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Economista

C

B

35

Roger i Crosa, Martí  (Palamós, Baix Empordà, 1867 – 1918)  Escriptor i polític

C

B

36

Roger i Crosa, Miquel  (Palamós, Baix Empordà, 1881 – 1953)  Escriptor

C

B

37

Roger y Duval, Gil  (Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)  Polític

V

B

38

Roger Manfred  (Mazzara, Sicília, Itàlia, 1318 – Itàlia, s. XIV)  Fill de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Morí jove.

U

B

39

Roglà  Poble (116 m alt) i capital del mun. de Roglà i Corberà (Costera)

V

G

40

Roglà i Corberà  Municipi de la Costera: 6,23 km2, cap: Roglà, 1.025 hab (1999)

V

M

41

Roi, estany  Estany (2.282 m alt) del mun. de Barruera (Alta Ribagorça), a la vall de Boí

F

G

42

Roi, hostal  Veure> Roig, hostal (Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà)

C

G

43

Roia de Mollàs, la  Cim (2.641 m alt) del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

44

Roïç, Lluís  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

45

Roig, Amadeu  (Palafrugell, Baix Empordà, s. XIX - ? , s. XX)  Compositor i pianista

C

B

46

Roig, Andreu  (València, s. XVI - ? , 1622)  Vicecanceller de la Corona d'Aragó (1612-22)

V

B

47

Roig, Berenguer  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XV - Escaladei, Priorat, 1476)  Monjo cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Mallorca. Féu meritoris esforços per pacificar les tensions entre forans i ciutadans. Intercedí a favor dels primers per evitar les repressions de què foren objecte. Formà part de la comissió de pacificació. Escriví un programa de reforma del règim polític de Mallorca, que es conserva a l'Arxiu General de Palma.

C

B

48

Roig, cala  Cala de l'illa d’Eivissa, al mun. de Sant Josep de sa Talaia

B

G

49

Roig, cap  Cap de la Costa Brava, entre Mont-ras i Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

50

Roig, cap  Cap de la costa, al mun. del Perelló (Baix Ebre)

C

G

51

Roig, cap  Cap de la costa, al mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

G

52

Roig, cap  Promontori (122 m alt) del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

53

Roig, Frederic  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1829 – Barcelona, 1874)  Pedagog

C

B

54

Roig, grau  Veure> Grau Roig, el (Canillo / Encamp, Andorra)

A

G

55

Roig, Guillem  (Perpinyà, s. XIV)  Ciutadà

N

B

56

Roig, hostal  Hostal i antic terme del mun. de Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà)

C

G

57

Roig, Jaume  (València, v 1400 - Benimàmet, Horta, abr/1478)  Escriptor

V

B

58

Roig, Jaume  (Palma de Mallorca, s. XIV)  Ciutadà

B

B

59

Roig, Joan  (Barcelona, 1629/35 – 1697)  Escultor

C

B

60

Roig, Joan Baptista  (València, s. XVII – 1650)  Poeta i erudit

V

B

61

Roig, Josep Anton  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

C

B

62

Roig, Nicolau Pasqual  (País Valencià, s. XVIII)  Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València. L'any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado.

V

B

63

Roig, port  Veure> Porroig (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa).

B

G

64

Roig, Ramon  (Morella, Ports, s. XV – s. XVI)  Poeta en castellà. Metge cirurgià d'ofici. Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats.

V

B

65

Roig, raval  Barri de la ciutat d'Alacant (Alacantí)

V

G

66

Roig, raval  Barri, a l'oest de la ciutat d'Oriola (Baix Segura)

V

G

67

Roig, Salvador  (Benassal, Alt Maestrat, s. XIX – 1865)  Escriptor

V

B

68

Roig del Roget, puig  Poblat de la primera edat del ferro, al mun. del Masroig (Priorat)

C

H

69

Roig i Armengol, Ramon  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1860 - ? , s. XX)  Polític republicà

C

B

70

Roig i Ballestà, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1847 - Valls, Alt Camp, 1920)  Escriptor i mestre

C

B

71

Roig i Bergadà, Josep  (Tarragona, 1864 – Barcelona, 1937)  Advocat i polític

C

B

72

Roig i Bofill, Emerencià  (Sitges, Garraf, v 1850 – Barcelona, 1901)  Metge

C

B

73

Roig i Cisa, Pau  (Premià de Mar, Maresme, 1879 – Barcelona, 1955)  Pintor i gravador

C

B

74

Roig i Civera, Antoni  (Rafelbunyol, Horta, 1844 – València, 1898)  Autor teatral. Era notari. Fundà l'associació teatral "La Juventud". És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit. També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.

V

B

75

Roig i d'Ivorra, Aldonça  (Cervera, Segarra, s. XV)  Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó

C

B

76

Roig i Enseñat, Eduard  (Barcelona, 1870 – 1949)  Aquarel·lista. Conreà l'aquarel·la com el seu germà bessó Lluís, per bé que participant únicament en exposicions col·lectives.

C

B

77

Roig i Enseñat, Lluís  (Barcelona, 1870 – 1940)  Aquarel·lista i dibuixant

C

B

78

Roig i Estradé, Pau  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1914 - )  Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona. Destacà com a paisatgista i pintor decorador. Té obres notables a la seva ciutat natal.

C

B

79

Roig i Ferré, Ramon  (Tarragona, s. XIX)  Autor teatral

C

B

80

Roig i Fransitorra, Montserrat  (Barcelona, 13/jun/1946 – 1991)  Escriptora

C

B

81

Roig i Ginestós, Josep  (l'Estany, Bages, 1898 - Barcelona, 1993)  Ceramista

C

B

82

Roig i Gironella, Joan  (Barcelona, 1912 - )  Filòsof

C

B

83

Roig i Gurri, Joan  (Barcelona ?, v 1656 – 1706)  Escultor

C

B

84

Roig i Izquierdo, Alfons  (Bétera, Camp de Túria, 1903 - Gandia, Safor, 1987)  Eclesiàstic i crític d'art

V

B

85

Roig i Jalpí, Joan Gaspar  (Blanes, Selva, 1624 - Manresa, Bages, 1691)  Historiador i falsificador

C

B

86

Roig i Llop, Tomàs  (Barcelona, 1902 – 1987)  Escriptor

C

B

87

Roig i Masriera, Enric  (Barcelona, 1892 – 1962)  Musicòleg

C

B