|
|
|
Anar a: [ Rocabertí i de P ] [ Rocaberti i F ] [ Rocabr ] [ Rocafort ] [ Rocag ] [ Rocap ] El gènere humà és massa àvid de tot alló que captiva l'orella. (Lucreci) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Pacs, Francesc Jofre (I) de (Catalunya, s. XVI – 1634) Vescomte de Rocabertí. Rebé el títol de comte de Peralada i de Vallfogona. Fill de Francesc Dalmau (I). El 1615 es casà amb Magdalena Safortesa. En morir, el vescomtat passà successivament als seus fills Francesc Dalmau (II) i, quan aquest entrà en religió, a Ramon Dalmau. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Palau, Dalmau (VI) de ( ? , s. XIII – 1304) Vescomte de Rocabertí 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Pròixida, Guillem Hug de (Catalunya, s XIV – 1428) Nét de Guillem Galceran de Rocabertí i de Serrallonga. Vengué la senyoria de Reiners el 1420. Lluità a Sardenya contra el vescomte de Narbona, jutge d'Arborea. Fou pare de Bernat Hug i de Dalmau de Rocabertí i d'Erill. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Rocabertí, Martí Onofre (I) de ( ? , s. XVI – 1567) Vescomte de Rocabertí 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Safortesa, Francesc Dalmau (II) de ( ? , s. XVI – 1644) Dominicà 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Safortesa, Joan Tomàs de (Peralada, Alt Empordà, 1627 – Madrid, 1699) Eclesiàstic. Ingressà a l'orde dominicà i n'arribà a ésser el general. Fou virrei de València i inquisidor general. Nomenat arquebisbe de València per Innocent XI, el mateix papa el féu prelat domèstic. És autor dels tractats Alimento espiritual (1688) i De auctoritate Romani Pontificis ((1691), on defensà l'autoritat pontifícia. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Safortesa, Martí Onofre (II) de ( ? , s. XVII – 1671) Cavaller de Sant Jaume 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Safortesa, Pràxedis de (Peralada, Alt Empordà, 1618 – Barcelona, 1667) Religiosa i pedagoga 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Safortesa, Ramon Dalmau (I) de ( ? , 1621 - Madrid ?, v 1663) Comte de Peralada 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Serrallonga, Guillem Galceran de ( ? , s. XIV – 1385) Baró de Cabrenys 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Serrallonga, Jofre (V) de ( ? , s. XIV – 1342) Vescomte de Rocabertí 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Serrallonga, Timbor de ( ? , s. XIV) Muller de Marià IV d'Arborea 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i d'Erill, Bernat Hug de ( ? , 1415 ? – 1479) Poeta 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i d'Erill, Dalmau de (Catalunya, s XV - a 1479) Majordom reial. Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida i germà de Bernat Hug. La seva senyoria sobre la vall i castell d'Hòstoles passà a la corona (1471) i reivindicà, sense resultat, com el seu pare, drets sobre Narbona intitulant-se'n vescomte, i sobre Arborea fins el 1447. El seu besnét fou Francesc de Rocabertí i de Gualbes. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i Desfar, Guerau de ( ? , s. XIII - Esglésies, Itàlia, 1323) Baró Vilademuls i Navata 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i Desfar, Jofre (IV) de ( ? , s. XIII – 1309) Vescomte de Rocabertí 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i d'Hostalric, Caterina de ( ? , s. XV – 1545) Baronessa de Sant Morí 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i d'Urgell, Dalmau (VII) de ( ? , s. XIII - Sardenya ?, Itàlia, 1324) Vescomte de Rocabertí 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i Ferrandis d'Híxar, Dalmau (VIII) de ( ? , s. XIV – 1454) Vescomte de Rocabertí 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i Soler, Hipòlita de (Barcelona, 1594 – 1664) Religiosa dominicana. Escriví uns Tratados espirituales (1643) i deixà inèdites gran quantitat d'obres pietoses que foren publicades en 24 volums pel seu cosí i arquebisbe de València Joan Tomàs de Rocabertí del 1679 al 1688. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors, Dídac de (Catalunya, s XVII - v 1649) Baró de Pau, senyor d'Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l'Aguda i Cervera de la Marenda. Fill i hereu de Francesc de Rocabertí Pau Bellera i de Boixadors. Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances (1625) i una Genealogía de la casa de Rocabertí... (1628). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors, Francesc de (Catalunya, s XVI – 1637) Baró de Pau. Nét de Francesc de Rocabertí i de Bellera, i pare de Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí-Pau-Bellera i Descatllar, Maria de ( ? , s. XVIII – 1757) Senyora d'Avinyonet 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera, Jaume de (Catalunya, s XVI – 1582) Baró de Montbui. Iniciador de la línia dels Rocabertí-Tagamanent. Fill del vescomte Martí Onofre (I). Heretà els béns de la seva mare i es casà amb la pubilla Aldonça Descoll i de Tord. El seu nét fou Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn, Maria de ( ? , s. XVII – 1710) Baronessa Montbui 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocabruna (Valls, Alt Camp) Antic nom del poble de Picamoixons. 32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rocabruna (Virà, Fenolleda) Casa forestal, al centre del bosc de Boixavila, a l'esquerra de la riera de Boixavila. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocabruna (Camprodon, Ripollès) Poble (972 m alt), a l'antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars. El centra l'església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic (una primera església és esmentada el 999), restaurada el 1929. És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna, en posició gairebé inexpugnable; l'església era dedicada a sant Llorenç. Des de la fi del s XI pertangué als Llers; passà als Cervià i als Melany; el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbac, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabruna, Dalmau de (Catalunya, s. XIV - 1447) Cavaller. Anà a servir a Sicília amb l'expedició de reforç que fou organitzada el 1393 per Bernat de Cabrera. Fou membre, com a donzell, del Braç Militar. El 1399 heretà el castell de Rocabruna, del qual fou el darrer senyor amb aquest cognom. Intervingué al Parlament català de l'interregne 1410-12. El 1413 fou un dels personatges que Ferran I convocà a consell per assegurar-se el parer de reprimir per les armes les agitacions de Jaume d'Urgell. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabruna, Josep (Barcelona, 1879 – Mèxic, 1958) Violinista. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i formà quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals. Fou concertino del Metropolitan Opera House de Nova York. Dirigí l'orquestra del conservatori de la ciutat de Mèxic, i fundà l'Orquestra Simfònica Mexicana, la direcció de la qual va assumir durant molt temps. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocabruna, puig de (Cervelló / Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Contrafort oriental de la serra d'Ordal (301 m alt), entre els dos municipis, que domina el pla del Llobregat. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocacolom (Setcases, Ripollès) Veure> Colom, roca. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocacorba (Canet d'Adri, Gironès) Antic poble, centrat per les ruïnes de l'antic castell de Rocacorba i per l'antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt, en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori. El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba (1130), els quals el vengueren el 1168 als Hostoles; esdevingué centre de la baronia de Rocacorba. L'església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l'església del castell. En decaure aquest (s XIV-XV) fou transformada en santuari marià. L'edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s XVIII; hom hi venera la còpia de l'antiga imatge gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona. És un lloc molt visitat pels devots de les comarques gironines. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocacorba, baronia de (Canet d'Adri, Gironès, s XIV) Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Rocacorba. Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà. En temps de llur néta Constança de Cartellà, el rei la donà (1474) a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà. Dels Montagut passà als Vallgornera (àlies Llunes) i als Baldric. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocacorba, serra de (Gironès) Massís muntanyós de la comarca 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocacrespa (Cubelles, Garraf) Caseria i antiga quadra, situada a la dreta del riu de Foix, al nord del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal. Formà, el s. XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocadelpech i Costa, Santiago Veure> Roca-Delpech i Costa, Santiago. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocafiguera (Sora, Osona) Masia important 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocafonda (Mataró, Maresme) Barri residencial 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocafort (Martorell, Baix Llobregat) Antiga fortalesa 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocafort (Rocafort i el Pont de Vilomara, Bages) Poble (421 m alt) 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, Asbert de (Catalunya ?, s. XIII - Aversa, Campània, Itàlia, 1308) Cavaller. Germà petit i company d'armes de Bernat de Rocafort, a l'expedició a Orient. Amb el seu oncle Dalmau de Sant Martí, matà a llançades, pel juny de 1307, el noble Berenguer d'Entença, al xoc que, per confusió es produí a la vila de Nestos. A la darreria de l'any següent seguí la tràgica sort del seu germà. Morí amb ell d'inanició, al castell d'Aversa, presoner de Robert de Nàpols. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, baró de Veure> Armengol, Antoni d'. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, Bernat de ( ? , s. XIII - Aversa, Campània, Itàlia, 1309) Guerrer 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, Bernat de ( ? , s. XII – s. XIII) Cavaller 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, Guillem de (Urgell, s. XII) Noble. El 1194 figurava entre els garantidors dels acords entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, Joan ( ? , s. XV) Escriptor 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort, Josep (Sant Feliu de Terrassola, Bages, s. XVIII - Tona, Osona, 1784) Eclesiàstic 58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Rocafort de Campolivar (Horta del Nord) Municipi: 2,52 km2, 32 m alt, 5.008 hab (1999) 59 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rocafort de Llitera (Sant Esteve de Llitera, Llitera) Poble 60 CATALUNYA - MUNICIPI Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) Municipi: 8,63 km2, 562 m alt, 273 hab (1999) 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocafort de Queralt, baronia de (Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, s. XV) Jurisdicció senyorial que passà per successió als Queralt (segle XV). Centrada al castell de Rocafort. Després passà als Centelles, comtes d'Oliva. El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d'Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut. Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d'Armengol i d'Aimeric (mort el 1764), baró de Calabuig. Passà per enllaç (1805) als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins al 1881. El 1930 fou rehabilitada per Ferran d'Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocafort i el Pont de Vilomara (Bages) Veure> Pont de Vilomara i Rocafort, el. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafort i Sansó, Ceferí (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1872 – 1917) Geògraf, arqueòleg i historiador. Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida. Una altra obra seva és España regional. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rocafull, Guillem de (País Valencià, s. XVI) Lloctinent general de Mallorca (1558-64) 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocafull, Guillem de ( ? , s. XIII) Cavaller 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocaguinarda, Perot (Oristà, Osona, 1582 - Nàpols ?, Itàlia, d 1635) Bandoler. Anomenat Perot lo Lladre. Fou cabdill de la bandositat dels nyerros, en defensa de la qual va combatre fins al 1611, any en que, havent estat perseguit durant molt de temps per ordre dels virreis, l'arquebisbe de Saragossa signà l'indult del bandoler a canvi de la seva sortida de la Península en un termini de 22 dies. Rocaguinarda anà a Nàpols, on, nomenat capità d'un terç de tropes regulars, serví al rei fins que morí. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocamartí, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1702 per Felip V a Francesc Comes i Torró. Senyor de Rocamartí (que havia comprat). El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocamaura, puig de (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l'Estartit per ponent. Des del 1078 fins al s. XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d'Empúries, però no hi ha restes d'aquesta fortificació. 71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rocamora (Sopeira, Alta Ribagorça) Santuari 72 CATALUNYA - ART Rocamora, Els (Barcelona, 1982 - ) Companyia de titellaires de fil 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocamora, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1890 a Ferran Roca de Tagores i Aguirre-Solarte, després segon marquès de Molins, en record de l'antiga senyoria dels seus avantpassats. Continua en la mateixa família. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocamora, vescomtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1848 a Marià de Rocamora (òlim Roca de Togores i Carrasco), primer marquès de Molins. Continua en la mateixa família. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rocamora, Vicent de (València, 1600 - Amsterdam, Holanda, 1684) Frare dominicà 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocamora d'Argençola (Argençola, Anoia) Poble 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocamora de Sant Magí (Pontils, Conca de Barberà) Antic poble i masia 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocamora i Bernat, Ramir (Reus, Baix Camp, 1877 - Verges, Baix Empordà, 1939) Escultor 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocamora i Rivera, Manuel (Barcelona, 1863 – 1948) Escriptor. Passà la joventut a Reus, on fou dels fundadors de "La Veu del Camp" i "Lo Sometent". Participà en els jocs florals i fou secretari de la Unió Catalanista i de l'Orfeó Català. Dirigí les publicacions "Montserrat" i "La Barretina" i fou redactor de "La Veu de Catalunya". Com a poeta publicà Joguines (1893) i De tota mena (1902). També escriví teatre romàntic i costumista i la novel·la Vergonya (1905). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocaprevera (Torelló, Osona) Santuari marià, situat al sud de la vila, a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia. És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca. El 1429 fou renovada la capella. Durant el s. XVI s'hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià. A la fi del s. XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l'actual el 1924, obra de l'arquitecte Josep M. Pericas, completat els anys setanta amb un campanar i un atri. La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocarol i Faura, Josep (Barcelona, 1882 – 1961) Pintor i escenògraf 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roca-rossa (Tordera, Maresme) Canònica augustiniana 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocasalva, Berenguer de (Catalunya, s. XIV) Castellà de la fortalesa de Bellver de Baridà. En 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Formà part del consell reial d'aquesta avinentesa. Reté el castell de la Roca, que tenia Pagà, fill bastard del rei Jaume, i el féu presoner. Pere III el nomenà veguer de Cerdanya un cop finida la lluita. Pel novembre del mateix any defensà el castell de Llívia d'una incursió de Jaume III. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Roca-samça (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Antic hospital i casa d'hostalatge 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocaspana (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Antic terme, fins al 1969 del terme d'Hortoneda de la Conca. És esmentat el s. XIV. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocaspana (Vilanova de Meià, Noguera) Antiga quadra 92 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Rocavella (la Roca de l'Albera, Vallespir) Despoblat, dit també Torrent 93 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Rocaverd (Trevillac, Fenolleda) Antic castell 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocaverd (Bellcaire d'Urgell, Noguera) Antiga granja de Poblet, existent des de vers la fi del s XII, des dón s'explotaven un lot de terres concedides al monestir pels volts del 1177. Desaparegué molt aviat, i els seus béns s'uniren a la veïna de Torredà. 95 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Roccapalumba, principat de (Sicíla, Itàlia) Títol, concedit el 1630 a Margarida Orioles 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocha y Duji, Ramón de la (Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 1800 - Mallorca ?, s. XIX) Militar. Era capità general de Catalunya (1849-54) quan esclatà l'aixecament d'O'Donnell el juny de 1854, en el qual no era implicat. Es resistí a incorporar-s'hi i amb aixó facilità indirectament la revolta popular del 14 de juliol. Acceptà llavors verbalment els fets, però, obsessionat pel manteniment de l'ordre públic, s'enfrontà a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i volgué mantenir les autoritats anteriors. La seva situació es féu inestable en impedir l'enderrocament de les muralles i en prohibir l'ús de les selfactines (25 de juliol) davant l'extensió de la vaga obrera. Fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d'agost gràcies a la intervenció del cònsol anglès. Posteriorment els moderats el feren senador (1857) i del juliol de 1858 al maig de 1859 fou capità general de les Balears. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocha García, Juan José (Cartagena, Múrcia, 1877 – Barcelona, 1938) Polític republicà radical 99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rocina (Bolulla, Marina Baixa) Despoblat 100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rocnegre (Conflent / Vallespir) Serra (2.763 m) del Pirineu axial, situada al nord del massís del Canigó, que separa les dues comarques, així com la conca de la Tet (vessant septentrional) de la conca del Tec (vessant meridional). Assoleix la seva màxima altitud al pic de Tretzevents.
Anar
a: [ Rocabertí
i de P ]
[ Rocaberti i F ] [ Rocabr ]
[ Rocafort ] [ Rocag ]
[ Rocap ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
