A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Rig ]    [ Rigau i P ]    [ Rim ]    [ Rip ]    [ Ripoll i F ]    [ Riquer, A ]

L'actual bilingüisme implica que Catalunya desaparegui com a nació. (Heribert Barrera, 1997)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt  (Barcelona, s. XIX)  Família d'artistes

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt, Mercè  (Barcelona, 1880 - ? )  Pianista

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Blanch, Antoni  (Barcelona, 1850 – 1914)  Artista

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Cortiella, Agustí  (Barcelona, 1846 – 1898)  Pintor. Fill de Lluís Rigalt i Farriols. Estudià a Madrid i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i després amplià la seva formació a Roma. De nou a Barcelona, excel·lí en la pintura religiosa, el paisatge i la decoració d'interiors (capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat). També són molt notables les seves pintures sobre vidre.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Fargas, Josep  (Catalunya, s. XIX)  Pintor. Germà de Pau i de Pere Màrtir. Sobresortí com a escenògraf.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRigalt i Fargas, Pau  (Barcelona, 1778 – 1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l'Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D'altra banda, realitzà nombrosos treballs d'escenografia i de decoració.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Fargas, Pere Màrtir  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Farriols, Lluís  (Barcelona, 1814 – 1894)  Pintor i dibuixant. Fill de Pau Rigalt. Pensionat a Madrid, hi va conèixer Pèrez Villaamil. Va succeir al seu pare com a professor de perspectiva i de paisatge a la Llotja de Barcelona, de la qual després fou director (1877-87). L'amistat amb Pérez Villaamil li va encomanar el gust romàntic del paisatge amb ruïnes. Dibuixant excel·lent, deixà un bon nombre de dibuixos de les contrades barcelonines. Juntament amb el seu pare, és l'iniciador de l'escola paisatgística catalana del s XIX. És autor de l'obra Álbum enciclopédico de artes industriales (1857-59).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Nicolas, Bru  (Catalunya, s. XVIII - Barcelona, s. XIX)  Daurador. Entre les seves obres figura el daurat de la famosa llitera de la seu de Girona, obra de Lluís Bonifàç i Massó (1774).

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rigard, el  (Castellar de N'Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)  Curs d'aigua, entre els dos municipis

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentRigardà  (Conflent Municipi: 3,61 km2, 298 m alt, 219 hab (1999). Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada. S'hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d'ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el s. XX, no ha deixat de crèixer. Església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d'argent, del s. XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRigau  (Perpinyà, s. XVI - París, França, s. XVIII)  Família de pintors

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigau, Honorat  ( ? , a 1592 – 1621)  Pintor

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigau, Maties  ( ? , ? )  Pintor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigau i Nofra, Honorat  ( ? , s. XVI – 1624)  Pintor

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigau i Nofra, Jacint  ( ? , s. XVI – 1631)  Pintor

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigau i Poch, Pere  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1868 – 1909)  Músic

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau i Roat, Macià  ( ? , s. XVII – Perpinyà, 1669)  Pintor

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau-Ros i Serra, Gaspar  (Perpinyà, 1661 - París, França, 1705)  Pintor. Era fill de Macià Rigau i Roat i germà del famós Jacint. Fou retratista notable.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaRigau-Ros i Serra, Jacint  (Perpinyà, 1659 - París, França, 1743)  Pintor

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rigo, Miquel  (Illes Balears, s. XX)  Anarco-sindicalista

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Font, Ramon  (Barcelona, 1891 – 1976)  Dibuixant i decorador. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, d'on fou deixeble de Josep Pascó. Entre els seus treballs cal esmentar la decoració del despatx i de la biblioteca de Cambó a la Via Laietana (1925), els salons de la Capitania General (1929) i la restauració dels salons del Govern Civil, tots a Barcelona. Fou diversament premiat: premi extraordinari a la VI Exposició Internacional d'Art a Barcelona (1911), pels dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada; el 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid; el mateix any, un ex-libris seu guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona; medalla d'or del Cercle Artístic de Barcelona (1919), etc. El 1921 anà becat a Viena. Participà a l'Exposition des Arts Décoratifs de París (1925). El 1936 concorregué al primer Saló d'Artistes Decoradors de Barcelona. Seguí, amb sobrietat, l'estil Arts-Déco.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Fornaguera, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1897 – 1986)  Dibuixant i pintor

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Muxart, Josep  (Barcelona, 1953 - )  Fotògraf

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Riba, Artur  (Capellades, Anoia, 1898 – Barcelona, 1934)  Dissenyador de jardins

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Roig, Joan  (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 1943 - )  Polític

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRigola, Àlex  (Barcelona, 1969 - )  Director i actor de teatre

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigolf  (Catalunya, s. XIV - XV)  Arquitecte gòtic. L'any 1412 succeí interinament Jaume Solà en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona, fins que ocupà el càrrec de mestre major d'aquesta seu Bartomeu Gual, el 1413.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigolfas, Josefina  (Igualada, Anoia, ? - )  Pianista

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rigolisa  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Antic terme

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rigoréixer  (Bagà, Berguedà Caseria i antiga quadra, a l'esquerra del riu de Grèixer, a la sortida de l'estret de Rigoréixer, aigua avall de Gréixer.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rigual i Magallón, Abelard  (Sorita de Morella, Ports, 1918 - )  Botànic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d'Alacant. Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina. Ha publicat Flora y vegetación de la provincia de Alicante (1972).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigualt, Tomàs d'A.  (el Vendrell, Baix Penedès, s. XIX - París, França, 1904)  Eclesiàstic

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRimal, el  (Alt Empordà Afluent esquerrà de la Muga (o el riu Mal), dins de la comarca, que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l'inici de la Muga Torta.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rimbalda, la  (Pontons, Alt Penedès)  Antiga fortificació i possessió

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rimbau, el  (Cotlliure, Vallespir)  Veïnat

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rimbau i Clos, Artur  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1898 - Girona, 1978)  Músic

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rimbles  (Dosrius, Maresme)  Veïnat

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rinadal, el  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Afluent dretà del riu d'Arnera

39 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Rincon, comtat d'El  (Espanya ?)  Títol concedit el 1909 a Maria Mitjans i Manzanedo

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Riner  (Solsonès Municipi: 47,21 km2, 611 m alt, 278 hab (1999)

41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaRins  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Caseria i antiga quadra

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rio i Navarro, Agustí  (Barcelona, 1923 – 1997)  Pintor

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rioflorido, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1793 a Francesc Viudes i Maltès

44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Riola  (Ribera Baixa)  Municipi: 5,60 km2, 10 m alt, 1.584 hab (1999)

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ríos de Abajo, Los  (Begís, Alt Palància Caseria, situat a banda i banda del Palància, aigua avall de la vila.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ríos de Arriba, Los  (Begís, Alt Palància Caseria

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Ripoll  (Ripollès Municipi i capital de la comarca: 73,5 km2, 691 m alt, 10.818 hab (1999)

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Berenguer  (País Valencià, s. XIV)  Castellà de València

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRipoll, Berenguer  (Catalunya, s. XIV)  Marí i cavaller. El 1371 manava la formació de sis galeres que fou tramesa a Sardenya com a reforç per a la lluita contra els rebels.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Bernat de  (País Valencià, s. XIV)  Vice-almirall i cavaller

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Bernat de  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

52 CATALUNYA - LITERATURA

Ripoll, Bíblia de  (Ripoll, Ripollès, s. XI)  Bíblia

53 CATALUNYA - LITERATURA

Ripoll, Bíblia de  (Ripoll, Ripollès, s. XII)  Bíblia

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ripoll, comtat de  (Ripollès)  Territori de la comarca

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ripoll, el  (Vallès Occidental Riu de la Depressió Pre-litoral, afluent per la dreta del Besòs, que neix a la serra de Granera, a 650 m d'altitud, i corre en direcció nord-oest - sud-est, perpendicularment a la costa. És de règim pluvial mediterrani, però el seu cabal és constant gràcies a les deus que l'alimenten. Té 35 km. de longitud, i la seva vall presenta els vessants esglaonats per 2 o 3 nivells de terrasses quaternàries. Els principals nuclis de població per on passa són Castellar del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on conflueix amb el Besòs. Sobretot al curs baix s'aprofita per al regatge d'hortes, i també per a fins industrials.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaRipoll, escola de  (Ripoll, Ripollès, s. X – s. XIII)  Cercle de monjos literats

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Francesc  (País Valencià, s XVI)  Arquitecte. És notable l'edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Jaume  (Catalunya, s. XIV)  Advocat i escriptor

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ripoll, monestir de  (Ripoll, Ripollès)  Monestir benedictí

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Pere  (Anglesola, Urgell, s. XVI - Catalunya, s. XVII)  Polític. Era síndic el 1616, quan publicà una memòria defensant la conveniència de construir el canal d'Urgell, la qual seria reeditada el 1816 per la Junta de Comerç de Barcelona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Tomàs  (Tarragona, 1655 - Roma, Itàlia, 1747)  Eclesiàstic

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRipoll del Vallès  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ripoll i Arbós, Lluís  (Palma de Mallorca, 1913 - )  Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d'història, etnografia i art de Mallorca i d'articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover. Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets "Panorama Balear", les reproduccions de premsa ("L'Ignorància", "La Roqueta") i d'obres d'història de Mallorca del segle XIX (Cronicon Mayoricense de Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Fortuño, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1873 – 1963)  Advocat i editor. Exercí amb encert l'advocacia fins a l'edat de 80 anys. Destacà com a civilista. Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista. Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries. Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Mas, Acaci de  ( ? , v 1475 - d 1555)  Jurisconsult

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Montaner, Andreu  (Barcelona, 1933 - )  Doctor enginyer

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ripoll i Palou, Pere  (Illes Balears, s. XIX – s. XX)  Jurista

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Perelló, Eduard  (Tarragona, 1923 - )  Prehistoriador i arqueòleg

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRipoll i Pla, Gaietà  (Solsona, Solsonès, 1768 – València, 1826)  Metge

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Vilamajor, Jaume  (Preixana, Urgell, 1775 - Santa Eugènia de Berga, Osona, 1843)  Eclesiàstic i erudit

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès, Antoni Joan  (València, 1554 - s. XVI)  Matemàtic. Fou catedràtic d'astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612. És autor d'un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580).

73 CATALUNYA - COMARCA

Ripollès, el  (Catalunya)  Comarca: 958,5 km2, 26.240 hab (1999), capital: Ripoll

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollés, Joan  (Castelló de la Plana, 1933 - )  Pintor

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollés, Joan Crisòstom  (Torreblanca, Plana Alta, s. XVII – 1746)  Músic

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ripollés, vegueria de  (Catalunya, s. XIII – 1718)  Antiga demarcació administrativa

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès i Alegre, Pere Pau  (Castelló de la Plana, 1953 - )  Arqueòleg i numismàtic

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRipollés i Pérez, Vicent  (Castelló de la Plana, 1867 - Rocafort, Horta, 1943)  Músic i eclesiàstic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l'església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana. Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del s. XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935).  Enllaç: Interessant bloc sobre aquest compositor i la seva obra 

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès i Torrent, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1728 - País Valencià, s. XVIII)  Eclesiàstic. Estudià filosofia i lleis a València. Es doctorà en dret a Gandia. Amplià la seva formació a Salamanca, amb Pérez Bayer. Fou mestre de gramàtica, canonge de Sogorb i també vicari general. Els seus escrits han estat perduts.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalRipollet del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 4,39 km2, 78 m alt, 33.605 hab (2004). Situat a l'esquerra del Ripoll, al sud-est de Sabadell. El terme, molt petit, és en gran part urbanitzat, i les terres de conreu queden limitades a petits horts vora el riu. La principal activitat és la indústria: papereres, de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i alimentàries. Espectacular augment demogràfic en el període 1960-80, degut principalment a la proximitat de Barcelona. La vila, a l'esquerra del Ripoll, s'ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació: les carreteres nacionals de Barcelona a Puigcerdà per Ripoll, i de Barcelona a Terrassa per Sabadell; i forma una conurbació amb d'altres municipis localitzats a la vall del Besòs, com ara Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. El nucli antic és centrat per la plaça de Can Clos, amb la casa de la vila, l'sglésia parroquial de Sant Esteve, de base romànica i amb un campanar modernista, i pel popular carrer del Sol. Àrea comercial de Barcelona.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiquelme y Gómez, José Luis  (Granada, Andalusia, 1813 – Barcelona, 1888)  Militar. Fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquelme i López-Bago, Josep  (Tarragona, 1880 - París, França, 1971)  Militar

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Riquer  (Alcoi, Alcoià)  Caseria, dividit en els nuclis de Riquer Alt i Riquer Baix, vora el Barxell, aigua amunt de la ciutat.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riquer  (Montmaneu, Anoia)  Antic priorat (Sant Jordi de Riquer), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar. És esmentat des del 1221 com a priorat de l'orde de Sant Jordi d'Alfama; abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer (1176). Fou suprimit el s XV en fusionar-se l'orde de sant Jordi amb el de Montesa. Hi ha restes de l'església i d'una torre rodona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer, Antoni  (Lleida, s XV – 1492)  Jurista. Fill del canceller de l'Estudi General de Lleida Jaume Riquer. Fou catedràtic de l'Estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa. El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l'inici de la guerra civil. El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476. El seu fill fou Pere Joan de Riquer i de Boteller.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riquer, Antoni  (Eivissa, s. XVII)  Corsari

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiquer, Bertran  (Catalunya, s. XIII - d 1320)  Arquitecte gòtic. Dirigí la construcció de la capella reial de Santa Àgata, les obres de la qual començaren el 1302. L'estil del conjunt és d'un gòtic genèricament català i fou aixecada damunt d'un pany de muralla romana. L'any 1312 va rebre, conjuntament amb Pere Prenafeta, l'encàrrec per part de Jaume II de la construcció del seu sepulcre i el de la reina Blanca d'Anjou al monestir de Santes Creus. Es creu també que va participar, juntament amb Granyena i Peyron, en les obres del monestir de Santa Maria de Pedralbes.

88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Riquer, el  (Catllà de Conflent, Conflent Antic priorat benedictí dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l'església foren donats a Cuixà el 948. L'església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s'hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790. Resta l'església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d'embigat sobre arcs diafragmes, amb l'absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer, Jaume  (Cervera, Segarra, s. XIV - ? , s. XIV)  Pelegrí

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Bastero, Francesc  (Barcelona, s. XIV - Sogorb, Alt Palància, 1409)  Franciscà i bisbe

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i de Boteller, Pere Joan de  ( ? , s. XV – 1505)  Jurista

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Riquer i de Cardona, Lluís Francesc de  ( ? , s. XV – 1519)  Senyor de la baronia d'Albatàrrec

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Inglada, Alexandre de  (Calaf, Anoia, 1856 - Palma de Mallorca, 1920)  Pintor i poeta

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiquer i Morera, Martí de  (Barcelona, 3/mai/1914 - )  Romanista

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Palau, Emili de  (Barcelona, 1886 – 1914)  Escriptor

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Palau, Josep Maria de  (Barcelona, 1897 - Suïssa, 1978)  Escriptor i dibuixant

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Permanyer, Borja de  (Barcelona, 1945 - )  Historiador

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riquerna, el  (Pallars Jussà)  Riu, afluent dretà del Flamicell, a la vall Fosca

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquet, Pere  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Compositor

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquilda  ( ? , a 917 ? – 955)  Comtessa de Barcelona

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquilda de Barcelona  (Catalunya, s X – Narbona ?, França, 962)  Vescomtessa de Narbona. Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda. Fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona. El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l'arquebisbe Aimeric.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquilda de Barcelona  (Catalunya, s XI – Barcelona, d 1041)  Vescomtessa de Barcelona. Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue. Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona. El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe (Anoia), que ella donà (1041) al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert.

Anar a:    Rig ]    [ Rigau i P ]    [ Rim ]    [ Rip ]    [ Ripoll i F ]    [ Riquer, A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans