1

2

1

Ridaura  Antic municipi de la Garrotxa: 24,19 km2, 572 m alt

C

G

2

Ridaura  Curs d'aigua de la comarca del Baix Empordà

C

G

3

Ridaura, el  Curs d'aigua, entre els mun. d'Olot, Ridaura i Vall de Bianya (Garrotxa)

C

G

4

Ridaura, monestir de  Monestir benedictí del mun. de Ridaura (Garrotxa)

C

G

5

Ridaura, Sanç de  ( ? , s. XIV)  Metge

C

B

6

Ridaura i Gosálvez, Llorenç  (Alcoi, Alcoià, 1871 - Anna, Canal de Navarrés, 1963)  Escultor

V

B

7

Ridaura i Peres, Gregori  (Alcoi, Alcoià, 1641 – València, 1704)  Eclesiàstic i director d'espiritualitat

V

B

8

Ridecós  Masia del mun. d'Arbúcies (Selva), a l'esquerra del riu de Cós, que en aquest indret forma el límit amb el terme de Sant Hilari, centra el veïnat del sot de Ridecós, en part a Sant Hilari.

C

G

9

Ridlinda  (o Ralinda) (Catalunya, s. IX)  Comtessa de Besalú. Probablement germana d'Anna (muller d'Esteve, fidel del rei dels francs Carles III) i, per tant, filla d'Alaric, comte d'Empúries, i de Rodruda (filla del comte Berà I de Barcelona). Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna (876), Trullars, Pesillà de la Ribera (Rosselló), Corva (Conflent) i Romanyà de Besalú. L'any 887 comprà, amb el seu espòs, l'església de Sant Llorenç del Mont a l'abat Riamir de Sant Aniol d'Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa. El 920 ja era vídua. Fou mare d'un hisendat de Besalú (Oliba) i d'un Bernat, casat amb Uldegarda, filla del comte Frèdol I de Tolosa. Tal vegada fóra identificable amb una Relindes (o Ridlinda ?) dita Rixica, que donà Sant Pere de Sedret (Cerdanya) al monestir de la Grassa i al seu abat Guitisà.

C

B

10

Ridolaina  Antic terme del mun. de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), a la vall de Ridolaina, que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.

C

G

11

Ridor  Veure> riu d'Or (Sant Fruitós de Bages, Bages)

C

G

12

Riells, cala de  Cala del mun. de l'Escala (Alt Empordà)

C

G

13

Riells i Viabrea  Municipi de la Selva: 26,53 km2, 487 m alt, 2.818 hab (2004). Situat al vessant oriental del Montseny, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. La zona forestal ocupa gran part del terme municipal (alzines, faigs, pins, etc). Produeix cereals, patates, hortalisses i oliveres. Bestiar boví i porcí. Explotació forestal. Indústria química, del paper i alimentària (làctics). Té una certa importància el sector turístic i l'estiueig. Una bona part de la població viu disseminada pel terme en masies. La capital és el poble de Riells, on hi ha l'església parroquial de Sant Martí, en part romànica. Al poble de Viabrea hi han diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.

C

M

14

Riembau, Janot  ( ? , s. XVI)  Bandoler

C

B

15

Riera  (Illes Balears, s. XVI)  Escriptor i eclesiàstic

B

B

16

Riera, Antoni  (País Valencià, s. XIV)  Lul·lista

V

B

17

Riera, Antoni-Joan  (Arenys de Mar, Maresme, 1578 – 1638)  Escultor

C

B

18

Riera, Berenguer  (Catalunya, s. XIV)  Militar

C

B

19

Riera, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Eclesiàstic mercedari

C

B

20

Riera, Cervià de  (Illes Balears, s. XIII)  Ciutada i polític

B

B

21

Riera, Climent  (Vic, Osona, 1658 - Escaladei, Priorat, 1682)  Monjo cartoixà i autor ascètic. Fill d'un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona. Entra a la cartoixa d'Escaladei el 1676 i professà el 1678. Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i direcció d'esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis. És autor d'alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell. Morí essent només diaca i se'l considerà venerable.

C

B

22

Riera, Francesc  (el Vendrell ?, Baix Penedès, s. XVIII - Aragó ? , s. XIX)  Defensor de Saragossa durant el setge napoleònic. Feia treballs de carreter. S'oferí voluntari per al transport de municions, queviures i ferits pels llocs de més gran perill. La seva figura esdevingué popular i molt admirada pel seu coratge. Fou citat amb grans lloances pel general Palafox.

C

B

23

Riera, Joan  (Sineu, Mallorca, 1579 - Roma, Itàlia, 1633)  Lul·lista

B

B

83

Riera, Joan  (Catalunya, s. XVII - Mataró ?, Maresme, s. XVIII) 

C

B

24

Riera, Joaquim  (Girona, s. XIX)  Compositor

C

B

25

Riera, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Batlle

C

B

26

Riera, la  Masia del mun. de Palmerola (Ripollès)

C

G

27

Riera, la  Santuari del mun. de les Borges del Camp (Baix Camp)

C

G

28

Riera, la  Veïnat del mun. de Cànoves  (Vallès Oriental)

C

G

29

Riera, Maria  (Illes Balears, s. XIX)  Pintora

B

B

30

Riera, Ramon de  (Catalunya, s. XIII)  Diplomàtic

C

B

31

Riera, Reinard  (Catalunya, s. XV)  Prelat. Era mercenari. Escriví l'obra De landibus Benedicti XIII, que li valgué, segons Torres Amat, la dignitat de cardenal.

C

B

32

Riera, sa  Barri marítim del mun. de Begur (Baix Empordà)

C

G

33

Riera, sa  Curs d'aigua intermitent del mun. de Puigpunyent (Mallorca Occidental)

B

G

34

Riera de Blanes, la  Veure> Antiga, l' (Blanes, Selva)

C

G

35

Riera de Caldes  Veure> Santa Maria de Gallecs (Vallès Oriental)

C

G

36

Riera de Gaià, la  Municipi del Tarragonès: 8,96 km2, 28 m alt, 955 hab (1999)

C

M

37

Riera i Adroher, Antoni  (Sant Miquel de Cladells, Selva, 1884 – Barcelona, 1967)  Veterinari

C

B

38

Riera i Aragó, Josep Maria  (Barcelona, 1954 - )  Pintor i escultor

C

B

39

Riera i Balaguer, Francesc  (Manresa, Bages, s. XVIII – s. XIX)  Comerciant i militar. Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta, fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2/jun/1808. Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit. Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès. Ascendit a tinent coronel d'infanteria, el 1816 es retirà de l'exèrcit.

C

B

40

Riera i Bertran, Joaquim  (Girona, 1848 – Barcelona, 1924)  Polític i escriptor

C

B

41

Riera i Cabrafiga, Francesc Xavier  (Olot, Garrotxa, 1902 - )  Enginyer agrícola

C

B

42

Riera i Casanovas, Joan  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1912)  Fuster artístic. Fou deixeble de Venanci Vallmitjana. Realitzà obres molt remarcables de fusteria decorativa per a esglésies. Des del 1903 era professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

C

B

43

Riera i Claramunt, Francesc  (Martorell, Baix Llobregat, 1890 – Mèxic, 1955)  Sindicalista i polític

C

B

44

Riera i Clavillé, Manuel  (Premià de Mar, Maresme, 1918 - )  Escriptor

C

B

45

Riera i Comas, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1827 – 1858)  Escriptor

C

B

46

Riera i Fàbregas, Salvador  (Breda, Selva, 1927 – Barcelona, 1994)  Marxant d'art i escriptor

C

B

47

Riera i Gassiot, Ignasi  (Barcelona, 5/gen/1940 - )  Escriptor i polític

C

B

48

Riera i Guilera, Carme  (Palma de Mallorca, 1948 - )  Escriptora i professora

B

B

49

Riera i Llorca, Vicenç  (Barcelona, 1903 - Malgrat, Maresme, 1991)  Novel·lista

C

B

50

Riera i Melis, Antoni  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1944 - )  Historiador

B

B

51

Riera i Mesquida, Guillem  (Petra, Mallorca, 1731 - la Real, Mallorca, 1798)  Eclesiàstic

B

B

52

Riera i Mitats, Jordi  (Barcelona, 1936 - )  Navegant

C

B

53

Riera i Moliner, Ramon  (Barcelona, 1875 – 1937)  Litògraf i dibuixant

C

B

54

Riera i Nadal, Miquel Àngel  (Manacor, Mallorca, 29/abr/1930 - Palma de Mallorca, 1996)  Escriptor

B

B

55

Riera i Palmero, Joan  (Favareta, Ribera Baixa, 1938 - )  Historiador de la medicina

V

B

56

Riera i Pau, Agustí  (Sàbalo, Cuba, 1876 - les Encies, Garrotxa, ago/1936)  Polític

C

B

57

Riera i Planagumà, Salvador  (Barcelona, 1899 – 1970)  Veterinari

C

B

58

Riera i Puntí, Josep  (Barcelona, 1885 - Reus, Baix Camp, 1949)  Polític

C

B

59

Riera i Riquer, Pere  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès, 1862 – Barcelona, 1938)  Poeta

C

B

60

Riera i Rojas, Roc  (Barcelona, ? - )  Dibuixant i pintor

C

B

61

Riera i Roses, Tomàs Felip  (Barcelona, 1790 - París, França, 1881)  Financer

C

B

84

Riera i Sala, Pau  (Roda de Ter, Osona, 1908 - Catalunya, 1985) 

C

B

62

Riera i Sans, Gumersind  (Fornells, Menorca, 1909 - )  Escriptor

B

B

63

Riera i Sans, Jaume  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1941 - )  Filòleg i historiador

C

B

64

Riera i Toyos, Amèlia  (Barcelona, 1934 - )  Pintora i gravadora

C

B

65

Riera i Tuèbols, Santiago  (Barcelona, 1935 - )  Enginyer industrial i historiador de la ciència

C

B

66

Riera i Villaret, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1865 – Barcelona, 1931)  Metge

C

B

67

Rierada, la  Veïnat del mun. de Molins de Rei (Baix Llobregat), al nord del municipi, a la vall mitjana de la riera de Vallvidrera (o riera de Rierada), prop de Sant Bartomeu de la Quadra.

C

G

68

Rieral, el  Veïnat del mun. d'Arbúcies (Selva)

C

G

69

Riereta, sa  Veure> Riera, sa (Begur, Baix Empordà)

C

G

70

Rierola i Masferrer, Francesc  (Manlleu, Osona, 1859 - Vic, Osona, 1908)  Escriptor

C

B

71

Rierussa, la  Curs d'aigua de la Depressió Pre-litoral, entre l'Alt Penedès i l'Anoia

C

G

72

Rifà  Partida i antic lloc del mun. de Mont-roig del Camp (Baix Camp)

C

G

73

Rifà  Veure> Sant Jaume de Rifà (Vilamajor, Vallès Oriental)

C

G

74

Rifà i Benet, Joan  (Torelló, Osona, 1926 - )  Pintor

C

B

75

Rifà i Llimona, Josefina  (Palma de Mallorca, 1939 - )  Mestre i dibuixant

B

B

76

Rifà i Planas, Mateu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1951)  Compositor

C

B

77

Rifé i Climent, Joaquim  (Barcelona, 1942 - )  Futbolista

C

B

78

Rifós, comtat de  Títol de Catalunya, concedit a Josep Rifós

C

H

79

Rifós, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

80

Rifós, Miquel  (Barcelona, s. XVI)  Explorador

C

B

81

Rifós, Rafael de  ( ? , s. XVI – Perpinyà, 1620)  Bisbe d'Elna-Perpinyà (1618-20)

N

B

82

Rifred  Veïnat del mun. de Calonge de les Gabarres (Baix Empordà)

C

G