1

2

1

Ribereta, estany de  Estany d'origen glacial (2.270 m alt) dins l'antic mun. d'Arties (Vall d'Aran), a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties). És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà).

C

G

2

Ribereta, la  Veure> Taurinyà, ribera de (Taurinyà, Conflent)

N

G

3

Ribereta, la  Caseria del mun. de Tremp (Pallars Jussà)

C

G

4

Ribes  Veïnat del mun. de Bescanó (Gironès)

C

G

5

Ribes, banys de  Balneari (810 m alt) del mun. de Campelles (Ripollès)

C

G

6

Ribes, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

7

Ribes, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Religiós

C

B

8

Ribes, coves de  Grans coves del mun. de Campelles (Ripollès)

C

G

9

Ribes, Damià  ( ? , s. XVIII)  Arquitecte

C

B

10

Ribes, Galceran de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

11

Ribes, Guillem de  ( ? , v 1140 - s. XII)  Senyor del castell de Sant Pere de Ribes

C

B

12

Ribes, Jaume  Nom cristià del cartògraf jueu Jafudà Cresques

C

B

13

Ribes, Josep  (Catalunya ?, s. XVII – s. XVIII)  Escriptor

C

B

14

Ribes, Josep  ( ? , s. 1768 – Madrid, 1848)  Metge i cirurgià

C

B

15

Ribes, Rafael  (Catalunya, s. XV – Girona, 1451)  Frare dominicà. Confessor de la reina Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim. Es probable que influís en el decret reial del 1446 que erigí la Universitat de Girona, de la qual ell fou també professor de teologia.

C

B

16

Ribes, sots-vegueria de  Antiga demarcació administrativa de Catalunya

C

H

17

Ribes, vall de  Vall de l'alt Ripollès

C

G

18

Ribes, Vicenç de  (Ribes de Freser ?, Ripollès, s. XIV – Montserrat, Bages, 1408)  Darrer prior de Montserrat

C

B

19

Ribes de Freser  Municipi del Ripollès: 42,15 km2, 912 m alt, 2.118 hab (1999)

C

M

20

Ribes de Sitges  Veure> Sant Pere de Ribes (Garraf).

C

G

21

Ribes del Penedès  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf).

C

G

22

Ribes i de Vilar, Miquel de  (Tuïr, Rosselló, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1799)  Escriptor. Monjo de Sant Miquel de Cuixà. Traductor de les tragèdies de Racine i de Corneille, va emprar un llenguatge castellanitzat que mostra la influència progressiva del castellà al Rosselló en el s. XVIII. És autor de comèdies d'assumpte evangèlic, com Jesús batejat per sant Joan Baptista (1796), que segueix la tradició del teatre religiós medieval.

N

B

23

Ribes i Marco, Demetri  (València, 1875 – 1921)  Arquitecte

V

B

24

Ribes i Momblanc, Francesc  (Muro del Comtat, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)  Escriptor

V

B

25

Ribes i Monfar, Josep Maria  (Alforja, Baix Camp, 1885 – Barcelona, 1972)  Escriptor

C

B

26

Ribes i Soberano, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1893 – Barcelona, 1965)  Metge i polític

C

B

27

Ribesalbes  Municipi de la Plana Baixa: 8,44 km2, 172 m alt, 1.283 hab (1999)

V

M

28

Ribesaltes  Municipi del Rosselló: 28,75 km2, 21 m alt, 7.940 hab (1999)

N

M

29

Ribesaltes  Veïnat, al nord-est de la vila de Ribes de Freser (Ripollès)

C

G

30

Ribesaltes  (Catalunya Nort)  Vi dolç natural

N

V

31

Ribesaltes  ( ? , s. XV)  Marí

C

B

32

Ribesaltes, Joan de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Jurista i funcionari reial

C

B

33

Ribesblanques, pic de  Cim (2.445 m alt) del mun. de Nyer (Conflent)

N

G

34

Ribó, Josep Joaquim  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, s. XIX – Madrid, s. XIX)  Publicista i escriptor

C

B

35

Ribó i Boadella, Alexandre  (Barcelona, 1910 - )  Dibuixant, pintor i decorador

C

B

36

Ribó i Duran, Lluís  (Barcelona, 1933 - )  Advocat

C

B

37

Ribó i Massó, Rafael  (Barcelona, 1945 - )  Polític comunista

C

B

38

Ribó i Mir, Segimon  (Barcelona, 1799 – 1854)  Pintor

C

B

39

Ribó i Sugrañes, Enric  (Barcelona, 1916 – 1996)  Director de cor

C

B

40

Ribó i Terriz, Bartomeu  (Madrid, 1835 – 1907)  Pintor. Deixeble de Pau Milà i Fontanals. Tingué l'estudi a Barcelona. Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamontà (Manlleu), Arenys de Mar, etc. A Barcelona treballà també per a l'església de Sant Just i Sant Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu. Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona. Conreà també la crítica d'art a Madrid i a Barcelona.

C

B

41

Ribó i Vall, Alexandre Josep  (Tarragona, 1878 – Barcelona, 1957)  Pianista

C

B

42

Ribot, Felip  (Girona, s. XIV - Peralada, Alt Empordà, 1398)  Historiador

C

B

43

Ribot, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1834 – 1885)  Actor

C

B

44

Ribot, Jaume  (Xelva, Serrans, v 1660 - Mataró, Maresme, s. XVIII)  Escultor

V

B

45

Ribot, Josep  (Montellà del Cadí, Baixa Cerdanya, s. XVI - Vic, Osona, s. XVII)  Frare filipó

C

B

46

Ribot i Calpe, Josep  (Barcelona, 1888 – 1974)  Dibuixant i pintor

C

B

47

Ribot i de Balle, Joan Maria de  (Girona, 1919 - )  Arquitecte

C

B

48

Ribot i Fontserè, Antoni  (Vic, Osona, 1813 – Madrid, 1871)  Escriptor

C

B

49

Ribot i Pellicer, Pasqual  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Polític liberal

B

B

50

Ribot i Serra, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 1925)  Escriptor

C

B

51

Ribot i Serra, Miquel  (Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)  Eclesiàstic, científic...

B

B

52

Ribot i Sunyer, Pere  (Vilassar de Mar, Maresme, 21/feb/1908 – Girona, 1997)  Poeta i eclesiàstic

C

B

53

Ribús  Coma de la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

54

Ricard, André  (Barcelona, 1929 - )  Dissenyador

C

B

55

Ricard, Antoni  ( ? , s. XIV – 1422)  Metge

C

B

56

Ricard i Sala, Andreu  (Barcelona, 1929 - )  Dissenyador

C

B

57

Ricarda, la  Estany costaner al delta del Llobregat, a el Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

58

Ricardell, el  Afluent dretà del Llobregat d'Empordà, a la comarca de l'Alt Empordà

C

G

59

Ricardera, la  Raval del mun. de Folgueroles (Osona)

C

G

60

Ricardos y Carrillo de Albornoz, Antonio  (Barbastre, Aragó, 1727 – Madrid, 1794)  Militar

E

B

61

Ricart  (Barcelona, 1924 – 1928)  Empresa dedicada a la fabricació d'automòbils

C

N

62

Ricart, Abdó  ( ? , s. XVII – Barcelona, s. XVII)  Pintor

C

B

63

Ricart, Jacint  ( ? , s. XVI)  Llatinista

C

B

64

Ricart, Ramon  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Ciutadà

C

B

65

Ricart, Ramon  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Ciutadà

C

B

66

Ricart, Ramon  (Barcelona, s. XIV)  Ciutadà

C

B

67

Ricart i Giralt, Josep  (Barcelona, 1847 – 1930)  Marí

C

B

68

Ricart i Gualdo, Francesc  (Barcelona, 1860 – 1924)  Enginyer militar. Assolí el grau de tinent coronel. Realitzà alguns treballs remarcables, com l'establiment de comunicacions òptiques entre la Cerdanya i Vic. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts barcelonina. És autor d'alguns llibres tècnics, com La esterilización del agua por medio del ozono (1907).

C

B

69

Ricart i Matas, Josep  (Barcelona, 1893 – 1978)  Violoncel·lista

C

B

70

Ricart i Maymir, Josep  (Taradell, Osona, s. XX - )  Escultor

C

B

71

Ricart i Medina, Guifré Pelagi  (Barcelona, 1897 – 1974)  Enginyer industrial

C

B

72

Ricart i Nin, Enric Cristòfor  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1893 – 1960)  Gravador i pintor

C

B

73

Ricaudy, Louis Anselme Alphonse  (Sisteron, Provença, França, 1789 – Perpinyà, 1856)  Marí

N

B

74

Ricci i Giraudo, Anna  (Barcelona, 1930 – 2000)  Contralt

C

B

75

Rich, Jaume  ( ? , s. XV – Perpinyà, 1535)  Prelat

N

B

76

Richart i Pérez, Vicent Ramon  (Biar, Alcoià, 1773 – Madrid, 1816)  Polític

V

B

77

Richarte i Corretge, Lina  (Barcelona, 1921 - )  Soprano

C

B

78

Ricla, comte de (Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea)  (Saragossa, 1720 – Madrid. 1780)  Militar

E

B

79

Ricliza  (Polónia, s. XII - França ?, s. XII)  Princesa. Filla del duc polonès Ladislau i neboda de l'emperador Frederic Barba-roja. Es casà en primeres núpcies amb Alfons VII de Castella, que havia restat vidu de Berenguera, filla de Ramon Berenguer III. Un dels fruits d'aquest matrimoni fou Sança, que seria muller d'Alfons I el Cast. Vídua d'Alfons VII, es casà, en 1161, amb Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona. A la mort del seu marit (1166), li havia donat només una filla, Dolça. Aquesta, que moriria no gaires anys després, no arribaria a exercir els seus drets d'hereva. Alfons I de Catalunya-Aragó es faria càrrec de Provença. Ricliza es casà, per tercera vegada, amb el comte Ramon V de Tolosa.

U

B

80

Rico, Andreu Joan  (País Valencià, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Ermità. Durant la Guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista. Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Brichfeus i Francesc Bosquets que s'havien unit a l'exèrcit del marquès de Poal.

V

B

81

Rico, Fèlix  (Castalla, Alcoià, 1730 - Terol, Aragó, 1799)  Bisbe de Terol (1795-99)

V

B

82

Rico y Amat, Juan  (Elda, Alt Vinalopó, 1821 – Madrid, 1870)  Escriptor

V

B

83

Rico i Garcia, Manuel  (Alacant, 1850 – 1913)  Erudit

V

B

84

Rico i Manrique, Francesc  (Barcelona, 1942 - )  Erudit i investigador literari en castellà

C

B

85

Rico i Vidal, Joan  (Monòver, Valls del Vinalopó, 1773 – València, 1847)  Patriota

V

B

86

Ricomà, Miquel de  (Granollers, Vallès Oriental, s. XIV – Barcelona, 1361)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona en 1346, com a successor del prestigiós Bernat Oliver, traslladat aleshores a Tortosa. És autor de diverses constitucions sinodals, encara que passà anys residint fora del seu bisbat. En ocasió d'una gran epidèmia de pesta convertí el palau episcopal en hospital, i vengué les seves joies per auxiliar els malalts. Ell mateix caigué empestat, però se salvà. En agraïment per la seva guarició fundà la confraria de Santa Eulàlia, que existí fins al s. XVIII. A la seva mort fou succeït per Guillem de Torrelles.

C

B

87

Ricomà i Tutusaus, Pau  (Tarragona, 1874 – 1940)  Pianista

C

B

88

Ricord, Tomàs  (València, s. XVIII - ? , 1813)  Prevere il·lustrat

V

B

89

Ricós, el  Curs d'aigua del mun. de Fígols de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

90