|
|
|
Anar a: [ Ribere ] [ Ribes, R ] [ Ribesalt ] [ Ribot, J ] [ Ricart ] [ Rich ] Per als ambiciosos de poder no hi ha terme mitjà entre el cim i l'abisme. (Tàcit) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribereta, estany de (Salardú, Vall d'Aran) Estany d'origen glacial (2.270 m alt) dins l'antic mun. d'Arties, a la capçalera de la vall de Rencules (afluent, per la dreta, de la vall de Valarties). És dominat pel tuc de Ribereta (2.670 m alt), al límit amb la vall de Boí (Pallars Jussà). 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ribereta, la (Taurinyà, Conflent) Veure> Taurinyà, ribera de. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribereta, la (Tremp, Pallars Jussà) Caseria (fins al 1970 del municipi de Sapeira), situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, dins l'antic terme d'Espills. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribes (Bescanó, Gironès) Veïnat, al sud-oest del poble, al sector regat per la sèquia de Bescanó. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Bernat de ( ? , s. XIV) Cavaller 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribes, Bernat de (Illes Balears, s. XIII – s. XIV) Religiós. Al primer terç del s. XIV redactà alguns escrits, en català, referents a la mort del bisbe de Mallorca Guiu de Corb. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribes, coves de (Campelles, Ripollès) Grans coves 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Damià ( ? , s. XVIII) Arquitecte 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Galceran de ( ? , s. XIV) Cavaller 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Guillem de ( ? , v 1140 - s. XII) Senyor del castell de Sant Pere de Ribes 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Josep (Catalunya ?, s. XVII – s. XVIII) Escriptor 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Josep ( ? , s. 1768 – Madrid, 1848) Metge i cirurgià 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Rafael (Catalunya, s. XV – Girona, 1451) Frare dominicà. Confessor de la reina Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim. Es probable que influís en el decret reial del 1446 que erigí la Universitat de Girona, de la qual ell fou també professor de teologia. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Ribes, sots-vegueria de (Catalunya) Antiga demarcació administrativa 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribes, vall de (Ripollès) Vall del sector alt de la comarca 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes, Vicenç de (Ribes de Freser ?, Ripollès, s. XIV – Montserrat, Bages, 1408) Darrer prior de Montserrat 19 CATALUNYA - MUNICIPI
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribes de Sitges (Garraf) Veure> Sant Pere de Ribes. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Ribes del Penedès (Sant Pere de Ribes, Garraf) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ribes i de Vilar, Miquel de (Tuïr, Rosselló, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1799) Escriptor. Monjo de Sant Miquel de Cuixà. Traductor de les tragèdies de Racine i de Corneille, va emprar un llenguatge castellanitzat que mostra la influència progressiva del castellà al Rosselló en el s. XVIII. És autor de comèdies d'assumpte evangèlic, com Jesús batejat per sant Joan Baptista (1796), que segueix la tradició del teatre religiós medieval. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribes i Marco, Demetri (València, 1875 – 1921) Arquitecte 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribes i Momblanc, Francesc (Muro del Comtat, Comtat, 1902 – Madrid, 1975) Escriptor 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribes i Monfar, Josep Maria (Alforja, Baix Camp, 1885 – Barcelona, 1972) Escriptor. Publicà teatre: Nadal (1936), Mònica a Deià (1957, estrenada el 1952), La seva setena vida (1958), etc, a més de poesia: 180 tanka (1947) i Càntics d'Alforja (1965). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Ribesaltes (Rosselló) Municipi: 28,75 km2, 21 m alt, 7.940 hab (1999) 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ribesaltes (Ribes de Freser, Ripollès) Veïnat, al nord-est de la vila, al vessant meridional del puig Cornador, damunt la vall de Pardines. 30 CATALUNYA NORD - CULTURA Ribesaltes (Catalunya Nort) Vi dolç natural 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribesaltes ( ? , s. XV) Marí 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ribesaltes, Joan de (Catalunya Nord, s. XIV – s. XV) Jurista i funcionari reial. Síndic de Perpinyà, tingué un paper important durant l'interregne successori de 1410-12. El 1411 fou un dels 24 parlamentaris que foren elegits per tal de constituir una comissió executiva. L'any següent anà com a comissionat al Parlament aragonès. Rebé de Ferran I d'Antequera el títol de conservador dels dominis reials, que retingué durant el regnat següent. 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó, Josep Joaquim (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, s. XIX – Madrid, s. XIX) Publicista i escriptor 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó i Boadella, Alexandre (Barcelona, 1910 - ) Dibuixant, pintor i decorador 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó i Duran, Lluís (Barcelona, 1933 - ) Advocat 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó i Massó, Rafael (Barcelona, 1945 - ) Polític. Doctor en econòmiques per la Universitat de Barcelona i professor titular de la mateixa institució. Militant del PSUC des del 1974, i membre del comitè central des del 1977. El jul/1986 substituí A. Gutiérrez Díaz com a secretari general del mateix, i impulsà la coalició d'esquerres Iniciativa de Catalunya (PSUC, Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i Partit dels Comunistes de Catalunya), que presidí des de la seva fundació (1987). Diputat al Parlament de Catalunya des del 1980, ha estat també diputat al Congrés (1993-96), on fou vicepresident del grup Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya, abans del trencament de la confederació entre ambdues formacions (1998). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó i Mir, Segimon (Barcelona, 1799 – 1854) Pintor 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó i Terriz, Bartomeu (Madrid, 1835 – 1907) Pintor. Deixeble de Pau Milà i Fontanals. Tingué l'estudi a Barcelona. Féu obres de tipus religiós per a Canet de Mar, Vilafranca del Penedès, Vilamontà (Manlleu), Arenys de Mar, etc. A Barcelona treballà també per a l'església de Sant Just i Sant Pastor i per a la capella del Sagrament de la catedral i participà en la decoració del Liceu. Participà en exposicions de Belles Arts de Madrid i Barcelona. Conreà també la crítica d'art a Madrid i a Barcelona. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribó i Vall, Alexandre Josep (Tarragona, 1878 – Barcelona, 1957) Pianista 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribot, Felip (Girona, s. XIV - Peralada, Alt Empordà, 1398) Historiador 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribot, Feliu (Sabadell, Vallès Occidental, 1834 – 1885) Actor. Fou primer actor del teatre Romea en 1869-71. Estrenà El collaret de perles i El veguer de Vic, de Frederic Soler "Pitarra", i La gent de l'any vuit, de Jaume Collell. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ribot, Jaume (Xelva, Serrans, v 1660 - Mataró, Maresme, s. XVIII) Escultor. Ingressà a l'orde carmelità l'any 1685. És autor de nombroses imatges per a Valls i Tarragona i dels sepulcres d'alabastre de la família Tamarit a l'església de Sant Pere de Reus. Se li atribueix el projecte del retaule major de l'església de la Selva del Camp (1703), esculpit per Tramulles. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribot i Calpe, Josep (Barcelona, 1888 – 1974) Dibuixant i pintor 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribot i de Balle, Joan Maria de (Girona, 1919 - ) Arquitecte 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribot i Fontserè, Antoni (Vic, Osona, 1813 – Madrid, 1871) Escriptor 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribot i Pellicer, Pasqual (Palma de Mallorca, s. XIX) Polític liberal 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ribot i Serra, Manuel (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – 1925) Escriptor. Fou fundador de la "Revista de Sabadell", ciutat de la qual fou cronista. Poeta floralesc, pertanyé a l'Acadèmia de la Llengua Catalana i publicà aplecs lírics, com Idil·lis i balades, Garbuix, La Verge de la Salut, La llegenda dels Dolors i l'obra poètica completa en dos volums el 1915. Estrenà drames i sainets de caire costumista i publicà Orígenes de Sabadell, Clavé i les societats euterpenses, etc. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ribot i Serra, Miquel (Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803) Eclesiàstic, científic... 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 ANDORRA - GEOGRAFIA Ribús (Encamp, Andorra) Coma de la parròquia 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricard, André (Barcelona, 1929 - ) Dissenyador 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricard, Antoni ( ? , s. XIV – 1422) Metge 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricard i Sala, Andreu (Barcelona, 1929 - ) Dissenyador 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ricarda, la (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Estany costaner al delta del Llobregat, Situat a la dreta del riu, en una àrea pantanosa i de maresmes. És una antigua boca de la desembocadura del Llobregat, com assenyala la seva forma perpendicular a la costa. És una reserva natural. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ricardell, el (Alt Empordà) Afluent dretà del Llobregat d'Empordà, dins de la comarca 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ricardos y Carrillo de Albornoz, Antonio (Barbastre, Aragó, 1727 – Madrid, 1794) Militar 61 CATALUNYA - EMPRESA Ricart (Barcelona, 1924 – 1928) Empresa dedicada a la fabricació d'automòbils 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart, Abdó ( ? , s. XVII – Barcelona, s. XVII) Pintor 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart, Jacint ( ? , s. XVI) Llatinista 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart, Ramon (Barcelona, s. XIII – s. XIV) Ciutadà 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart, Ramon (Barcelona, s. XIII – s. XIV) Ciutadà 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart, Ramon (Barcelona, s. XIV) Ciutadà 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart i Gualdo, Francesc (Barcelona, 1860 – 1924) Enginyer militar. Assolí el grau de tinent coronel. Realitzà alguns treballs remarcables, com l'establiment de comunicacions òptiques entre la Cerdanya i Vic. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts barcelonina. És autor d'alguns llibres tècnics, com La esterilización del agua por medio del ozono (1907). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart i Matas, Josep (Barcelona, 1893 – 1978) Violoncel·lista i musicòleg. Estudià amb la seva mare, la pianista Carme Matas. Residí a París des del 1912 fins al 1914 i a partir d'aquest moment començà una brillant carrera de concertista. Residí molt de temps a Londres. De retorn a Catalunya fou catedràtic de violoncel i de folklore al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. El 1945 fou el fundador del Museu Municipal de Música i escriví diferents treballs musicològics. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart i Maymir, Josep (Taradell, Osona, s. XX - ) Escultor. Té una producció abundant d'inspiració religiosa. Ha exposat sovint a Barcelona. Li han estat atorgats premis d'importància. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricart i Medina, Guifré Pelagi (Barcelona, 1897 – 1974) Enginyer industrial 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ricaudy, Louis Anselme Alphonse (Sisteron, Provença, França, 1789 – Perpinyà, 1856) Marí 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricci i Giraudo, Anna (Barcelona, 1930 – 2000) Contralt 75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rich, Jaume ( ? , s. XV – Perpinyà, 1535) Prelat 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Richart i Pérez, Vicent Ramon (Biar, Alcoià, 1773 – Madrid, 1816) Polític 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Richarte, Antoni (Iecla, Múrcia, 1690 - País Valencià, 1764) Pintor. Establert a València, es dedicà principalment a la pintura religiosa i pintà nombrosos estendards per a les confraries de la ciutat. Entre les seves obres cal esmentar El trànsit de la Verge i Heliodor expulsat del temple, pintades per a l'església de Sant Domènec de València; Sant Andreu i Sant Bernat, per a l'església de Sant Martí de la mateixa ciutat; les del retaule de l'església d'Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Sagunt (1730), les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Richarte i Corretge, Lina (Barcelona, 1921 - ) Soprano 78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
79 EUROPA - BIOGRAFIA Ricliza (Polónia, s. XII - França ?, s. XII) Princesa. Filla del duc polonès Ladislau i neboda de l'emperador Frederic Barba-roja. Es casà en primeres núpcies amb Alfons VII de Castella, que havia restat vidu de Berenguera, filla de Ramon Berenguer III. Un dels fruits d'aquest matrimoni fou Sança, que seria muller d'Alfons I el Cast. Vídua d'Alfons VII, es casà, en 1161, amb Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona. A la mort del seu marit (1166), li havia donat només una filla, Dolça. Aquesta, que moriria no gaires anys després, no arribaria a exercir els seus drets d'hereva. Alfons I de Catalunya-Aragó es faria càrrec de Provença. Ricliza es casà, per tercera vegada, amb el comte Ramon V de Tolosa. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rico, Andreu Joan (País Valencià, s. XVII - Catalunya, s. XVIII) Ermità. Durant la Guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista. Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Brichfeus i Francesc Bosquets que s'havien unit a l'exèrcit del marquès de Poal. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rico, Fèlix (Castalla, Alcoià, 1730 - Terol, Aragó, 1799) Bisbe de Terol (1795-99) 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rico y Amat, Juan (Elda, Vinalopó Mitjà, 1821 – Madrid, 1870) Escriptor. Es formà i es llicencià en dret a Madrid. Dirigí, entre d'altres, "La Ilustración Española", "El Noticiero de España" i "Don Quijote". Escriptor molt de l'època, publica Poesías serias y satíricas (1842), Historia política y parlamentaria de España (3 vol, 1860-61), El libro de los diputados y senadores (4 vol, 1862-66) i La unidad católica (1869). 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rico i Manrique, Francesc (Barcelona, 1942 - ) Erudit i investigador literari en castellà. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha especialitzat en la literatura espanyola medieval i l'humanisme. Entre les seves obres destaquen La novela picaresca y el punto de vista (1970), El pequeño mundo del hombre (1970), Alfonso el Sabio y la "General Estoria" (1972), Vida y obra de Petrarca (1975), Nebrija frente a los bárbaros (1978), Primera cuarentena y tratado general de literatura (1983), Los problemas del Lazarillo (1987), Texto y contextos: estudios sobre la posía española del siglo XV (1991), Figuras con paisaje (1994) i El sueño del humanismo (1998). Ha publicat també notables edicions crítiques del Guzmán de Alfarache (1987), del Lazarillo de Tormes (1989 i de Don Quijote de la Mancha (1998). Membre de la Real Academia Española des del 1986. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rico i Vidal, Joan (Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847) Polític. Ingressà en l'orde franciscà. El 23/mai/1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d'ésser considerat un dels capitosts de l'alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l'aixecament. Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s'apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d'acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i Castelló per evitar d'altres assassinats. El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia.... 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ricomà, Miquel de (Granollers, Vallès Oriental, s. XIV – Barcelona, 1361) Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona en 1346, com a successor del prestigiós Bernat Oliver, traslladat aleshores a Tortosa. És autor de diverses constitucions sinodals, encara que passà anys residint fora del seu bisbat. En ocasió d'una gran epidèmia de pesta convertí el palau episcopal en hospital, i vengué les seves joies per auxiliar els malalts. Ell mateix caigué empestat, però se salvà. En agraïment per la seva guarició fundà la confraria de Santa Eulàlia, que existí fins al s. XVIII. A la seva mort fou succeït per Guillem de Torrelles. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ricord, Tomàs (València, s. XVIII - 1813) Prevere il·lustrat. Es doctorà en filosofia i teologia a València. Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea; aconseguí un benefici a la seu. Membre de la Societat d'Amics del País, de la qual fou secretari. Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 (1793), un elogi acadèmic del bisbe de Terol Félix Rico (1793) i un Extracto de las Actas de la Real Sociedad de Amigos del País del 1787 al 1791 (1792). 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ricós, el (Pallars Jussà) Veure> Riucós, barranc de. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Riculf (Catalunya, s. IX - Elna, Rosselló, 916) Bisbe d'Elna (885-916). Fill de Sunifred I d'Urgell i d'Ermessenda i germà de Guifré el Pilós. Fou nomenat bisbe gràcies al seu germà, Miró I el Vell, comte de Rosselló i adjunt de Guifre I. S'incià així el costum que els comtes catalans nomenessin, de forma més o menys directa, familiars pròxims per a les seus episcopals dels seus territoris, per tal d'enfortir el poder comtal. Havia reconegut Ot, bisbe de París, com a rei de França, i es trobà amb problemes quan Carles el Simple restaurà la monarquia carolíngia; anà a cercar l'ajut del papa a Roma (897), i l'any següent trameté ja delegats al rei Carles. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Riculf (Catalunya Nord, s. X) Bisbe d'Elna (947-960). Consagrà l'església provisional del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 30/jul/953. Conservava la mitra l'any 960.
Anar
a: [ Ribere ]
[ Ribes, R ] [ Ribesalt ]
[ Ribot, J ] [ Ricart ]
[ Rich ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Ribesalbes
