A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Reg ]    [ Regio ]    [ Regue ]    [ Rei, t ]    [ Reig i G ]    [ Reixac, J ]

Les magnífiques ambicions porten a fer les grans coses. (Victor Hugo)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regadiu, el  (Alcoi, Alcoià Caseria, a 6 km de la ciutat.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regajo, pantà d'El  (Xèrica, Alt Palància Pantà de la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regalatxo, sequiol del  (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta Canal de drenatge de les marjals arrosseres dels dos municipis, del sistema de regadius del Molinell.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regall, el  (l'Alcora, Alcalatén)  Veure> Foia d'Alcalatén, la

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Ardèvol, Miquel  (Barcelona, 1880 – 1965)  Empresari

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRegàs i Castells, Xavier  (Barcelona, 1905 – 1980)  Comediògraf i empresari

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Cavalleria, Carles  (Manlleu, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Polític i militar

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Cella, Josep de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Pagés, Rosa  (Barcelona, 1933 - )  Escriptora en llengua castellana

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs-Borrell i Berenguer, Antoni  (Mataró, Maresme, v 1750 - Madrid ?, d 1835)  Inventor

11 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Regatxol, barranc de (Baix Ebre / Matarranya)  Curs d'aigua dels ports de Beseit, entre les dues comarques

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Regencós  (Baix Empordà Municipi: 6,27 km2, 78 m alt, 292 hab (1999)

13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaReggio, comtat de  (Nàpols, tàlia)  Títol concedit el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena, baró-consort de Chiusa, confirmat el 1443.

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Règim Civil  (Catalunya, 26/gen/1812 - 1814)  Nom de l'etapa de dominació napoleònica, en què el Principat fou incorporat a França. Creat pel decret de Napoleó, suposà la igualació del Principat amb els altres territoris de l'estat francès i, per tant, l'adopció de divisions administratives (departament, sots-prefectura, mereria) i de càrecs semblants, bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori. El nou règim suposà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans. El Règim Civil perdurà, més o menys, alterat, fins a la fi de la Guerra del Francès.

15 CATALUNYA - LITERATURA

Regiment de la Cosa Pública  (Catalunya, 1384 – 1385)  Part del llibre Dotzè de Lo Crestià

16 CATALUNYA - POLÍTICA

Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya  (Catalunya, nov/1936 – 1939)  Unitat militar

17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Regió 7  (Manresa, Bages, 1978 - )  Periòdic d'informació intercomarcal (Berguedà, Solsonès, Bages i la Cerdanya). Editat per l'empresa Edicions Intercomarcal SA amb accionariat popular. Inicià la seva publicació com a bisetmanal, però el 1980 es convertí en trisetmanal i el 1982 edità un quart número setmanal com a revista de cap de setmana. Posteriorment, el 1983, esdevingué diari de dilluns a dissabte. El 1995 es va crear una edició a Igualada.

18 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Región, La  (Palma de Mallorca, 1/mar/1897 - 2/des/1897)  Setmanari polític. Fundat i dirigit per Lluís Martí. Significà l'esforç d'una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme. Llançà el novembre un Programa regionalista, en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del Regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial.

19 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaRegional Planning  Veure> Pla de Distribució en Zones del Territori Català.

20 CATALUNYA - LITERATURA

Regionalismo, El  (Catalunya, 1887)  Obra de Joan Mañé i Flaquer

21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Regionalista, Lo  (Barcelona, 15/oct/1895 – 18/feb/1898)  Quinzenari catalanista. Editat per l'Associació Popular Catalanista. Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc. El seu redactor en cap fou J. Morera i Borés. Fou substitutït per "La Nació Catalana" (15/mar/1898 - 15/abr/1902).

22 CATALUNYA - CULTURA

Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya  (Catalunya, mai/1996 - )  Registre territorial. Empara la propietat intel·lectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques. També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intel·lectual i estiguin inscrits en aquest registre.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reglà i Campistol, Joan  (Bàscara, Alt Empordà, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1973)  Historiador. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives, professor adjunt a la Universitat de Barcelona i, més tard, catedràtic a les de Santiago i de València. Col·laborador a "Estudios de Historia Moderna" i a d'altres publicacions especialitzades. Entre la seva nombrosa producció destaquen: Francia, la Corona de Aragón y la frontera pirenaica: la lucha por el Valle de Arán (1951), Felip II i Catalunya (1956), Els virreis de Catalunya (1961), El bandolerisme català. Volum I: la història (1962), El bandolerisme català del Barroc (1966), Comprendre el món (Reflexions d'un historiador) (1967), Aproximació a la història del País Valencià (1968), Introducció a la història de la Corona d'Aragó (1969). Dirigí una Història de Catalunya (1969-72) en dos volums.

24 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaReglella, la  (Illa, Rosselló Antic poble, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila, format al voltant de l'antic monestir de Sant Climent de Reglella.

25 CATALUNYA - LITERATURA

Regles d'Esquivar Vocables o Mots Grossers o Pagesívols  (Catalunya, 1492)  Conjunt de normes

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Regne, el  (País Valencià)  Designació

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Règola, la  (Àger, Noguera)  Poble

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Regomir, el  (Barcelona, Barcelonès)  Antic castell episcopal de la ciutat

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regoyos y Valdés, Santos Darío de  (Ribadesella, Astúries, 1857 – Barcelona, 1913)  Pintor

30 MÓN - EMPRESA

Inici páginaRegs i Forces de l'Ebre  (Toronto, Canadà, 1911 - )  Societat

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reguant, Ricard  (Barcelona, 1953 - )  Director teatral

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reguant i Serra, Salvador  (Súria, Bages, 1928 - )  Geòleg i estratígraf. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic (1943-53) i es llicencià en ciències geològiques (1957). Professor de ciències naturals en el seminari de Vic (1957-67), fou deixeble de C. Virgili i es doctorà en la universitat d'Oviedo amb una tesi sobre la geologia i estratigrafia de l'eocé de la comarca d'Osona. Catedràtic de la Universitat de Barcelona (1982), s'ha especialitzat en geologia històrica i en geologia regional; en paleontologia ha aprofundit en els coneixements dels briozous cenozoics i en els mummulítids. Especialitzat en problemes de correlació geològica i particularment del paleogen, així com en aspectes de nomenclatura estratigràfica i la seva normalització, s'ha interessat també en aspectes fronterers humanístics, religiosos i científics i de la didàctica geològica.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reguard  (Senterada, Pallars Jussà)  Poble (812 m alt)

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reguer, el  (País Valencià)  Veure> Ondara, riu d'

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Reguer, el  (Llitera Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Quilis i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi, desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.

36 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaReguer, marquesat del  (Franja de Ponent Títol concedit el 1738 a Francesc Amat de Montaner i Dameto, tinent coronel de dragons i cavaller de Calatrava. Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reguers, els  (Tortosa, Baix Ebre)  Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Beseit. Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l'agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l'aprofitament del margalló.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regull i Pagès, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 - Catalunya, s. XX)  Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament. És autor de l'estudi Eduard Vidal i Valenciano, 1838-1899, publicat el 1957.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Alfons Peris del  ( ? , s. XIII)  Personatge

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Bernat del  ( ? , s. XIV)  Cavaller

41 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Rei, castell del  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Antic castell

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRei, Francesc  (Mentui, Pallars Sobirà, s. XVIII – 1810)  Eclesiàstic

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Rei, Guillem  (Osca ?, Aragó, s. XVI)  Arquitecte

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rei, illa del  (Maó, Menorca)  Illa del port

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Joan Antoni del  ( ? , s. XVII)  Escriptor

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rei, Pau del  (País Valencià, s. XVI)  Arquitecte

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Pere del  ( ? , s. XIII – Lleida, 1308)  Bisbe de Lleida

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Pere del  (Catalunya, s. XIII - Lleida, 1254)  Fill natural de Pere I el Catòlic. La seva mare no ha estat identificada. Fou eclesiàstic. El 1223 era ja sagristà de Lleida. Conservà aquesta dignitat fins a la seva mort. La seva condició religiosa sembla fer-lo poc propici, en principi, a la hipòtesi que un cert Alfons Peris del Rei anomenat nebot de Jaume I fos fill natural seu.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRei, pont d'Et  (Canejan, Vall d'Aran)  Pont internaciona

50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Rei, quartó del  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Veure> Santa Eulària, quartó de.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rei, sèquia del  (Safor Sèquia de l'horta de Gandia, que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rei, torre del  (Orpesa, Plana Alta Antiga torre de defensa, situada al cap d'Orpesa. Dóna nom a una caseria.

53 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rei, tossal del (o dels Tres Reis)  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat / la Sénia, Montsià / Vall-de-roures, Matarranya)  Cim (1.351 m alt) dels ports de Beseit, termenal  dels tres municipis i per tant límit històric dels regnes d'Aragó, País Valencià i Catalunya.

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rei, venta del  (Fraga, Baix Cinca Veure> Biars.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rei d'Artieda, Andreu  (València, 1544 – 1613)  Dramaturg i poeta

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRei i Esteve, Joaquim  (Mentui, Pallars Sobirà, 1775 – Barcelona, 1850)  Jurisconsult

57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Rei Sanxo, caseta del  (Bunyola, Mallorca Occidental Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l'oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del s XIV perquè hi residís l'infant Sanç (després Sanç I), afectat d'asma. Consta de diversos cossos i és coneguda també per l'obra del Teix.

58 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Reial Català   (Rosselló, 1661 – 1667)  Nom del regiment Català Mazarí

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Reial Estimació, comte de la  (País Valencià)  Títol, concedit el 1869

60 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Reial Rosselló   (Rosselló, 1667 – ? )  Nom que rebé el regiment Català Mazarí.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Reial Tenacitat, comtat de la  (Catalunya Títol concedit el 1870 pel pretendent Carles VII a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma. Únic titular.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Reialista, insurrecció  (Catalunya, 1822)  Revolta

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig, Ramir  (Xàtiva, Costera, 1936 - )  Historiador

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaReig i Bonet, Lluís  (Barcelona, 1881 – 1968)  Moblista i decorador

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Casanova, Enric  (València, 1859 – Toledo, Castella, 1927)  Eclesiàstic

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Coromines, Ramon  (Manila, Filipines, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1963)  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres i a Llotja. Féu nombroses exposicions a Espanya i a l'estranger, i destacà com a aquarel·lista. El 1944 obtingué el primer premi Nacional d'aquarel·la. Fou un dels fundadors del Museu de l'Empordà, a Figueres. És autor del llibre La costa Brava vista pels seus millors pintors.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Estivill, Josep  (els Torms, Garrigues, 1815 - Roma, Itàlia, 1869)  Frare mercedari

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Flores, Joan  (València, 1859 – 1906)  Escriptor

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Fourquet, Manuel  (València, 1830 – Madrid, 1901)  Polític

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Garcia, Joan  (Cocentaina, Comtat, 1828 - Burjassot, Horta, 1899)  Escriptor i polític

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaReig i Genovés, Joan  (València, 1865 – 1944)  Sociòleg

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Morell, Carles  (Lleida, 8/mar/1947 - )  Escriptor. Destacat dramaturg, és autor d'obres com ara Resclum si més no (1970), La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa (1973), S'assaja amb noses (1975, premi Ciutat de Granollers), Travessa deserts (1977) i Lotus continu (1981). Com a novel·lista ha publicat Contraataquen (1977, premi Josep Pla 1976), Meuques (1980), Contagiï'l (1981), Llimac rural (1981) i Llibre de les veritats poixèvoles (1990). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

73 ANDORRA - BIOGRAFIA

Reig i Ribó, Julià  (Sant Julià de Lòria, Andorra, 1911 – 1996)  Industrial i polític. Conseller general de les valls d'Andorra del 1948 al 1959. Elegit síndic general el 1960, ho fou fins al 1978, any en que abandonà la política per dedicar-se als negocis familiars: la indústria de tabac Hijos de Julià Reig i la Banca Reig, de la qual fou fundador i president.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Rodríguez, Joaquim  (València, 1896 - ? )  Polític i empresari

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Vilardell, Josep  (Barcelona, 1866 – 1911)  Periodista i escriptor

76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaReina, banys de la  (Calp, Marina Alta Nom popular de les restes d'una factoria de peix d'època romana.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Reina Anna, fort de la  (Girona, Gironès Antiga fortificació en forma de tenalla, que dominava la ciutat, una mica més avall del fort del Conestable i unit també al dels Caputxins.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reinard des Fonoll  Veure> Fonoll, Reinard.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reiner  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Caseria, a 7 km de la vila

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Reiner, Pere  (Perpinyà, v 1712 - ? , 1790)  Eclesiàstic i historiador

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Reiners  (Vallespir Municipi: 27,65 km2, 307 m alt, 1.203 hab (1999)

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Reinés i Ferrer, Joan  (Alcúdia, Mallorca, 1801 - s XIX)  Metge i escriptor. Publicà diverses obres profesionals, especialment sobre les febres d'Alcúdia. Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d'aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d'Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaReirós  (Oms, Vallespir)  Llogaret

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Reis Catòlics  (Catalunya-Aragó / Castella)  Títol concedit a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel I de Castella.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reixac  (Serinyà, Gironès)  Masia i antic poble

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reixac  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Poble i antiga parròquia

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, A. de  ( ? , s. XIII)  Eclesiàstic

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – València, 1407)  Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada. El 1407, residint a València, Felip Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets. El rei Martí l'Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip Boïl.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaReixac, Francesc  (Barcelona, 1904 - )  Flautista

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, Jeroni  (València, s. XV)  Escultor actiu a València. Fill de Joan i potser germà de Pere.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, Joan  (País Valencià, s. XV - v 1492)  Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d'innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480. D'un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d'un cert arcaisme. La seva pintura d'inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al s XV i que ja apuntaven en l'art de Jacomart. La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l'església de Cubells i avui al Museu d'Art de Catalunya, i el del convent d'agustins de Rubielos de Mora.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, Llorenç  (Barcelona, s. XV)  Escultor i mestre fuster. Féu l'obra de fusta dels retaules pintats per Jaume Cirera. Entre el 1404 i el 1440 féu alguns capitells per al claustre de la seu de Barcelona i altres obres de caràcter ornamental. El 1424 contractà, juntament amb Francesc Janer, l'obra del cor de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, Pere  (País Valencià, s XV)  Pintor. Potser fill de Joan i germà de Jeroni Reixac.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaReixac, Ramon de  ( ? , s. XIV - d 1418)  Cavaller

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac i Carbó, Baldiri  (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà, 1703 - Ollers, Gironès, 1871)  Pedagog

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Reixach, Onofre  (Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868)  Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca. Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d'una sèrie d'Aires populars.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixach i Felipe, Domènec  (Blanes, Selva, 1948 - )  Actor, director i gestor teatral

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixach i Garcia, Fermí  (Lloret de Mar, Selva, 1946 - )  Actor de teatre

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rejaule i Rubio, Pere Joan "Ricardo del Turia"  (València, 1578 - ? , s. XVII)  Escriptor en castellà

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rel, castell del  (Olocau de Carraixet, Camp de Túria Antic castell enrunat. Anteriorment havia pertangut als Vilaragut. La base d'aquest castell és una estació prehistòrica.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRelat, Berenguer de  (Barcelona, s. XIV - d 1390)  Ciutadà

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Relat, Francesc de  ( ? , s. XIII – Marroc, 1327)  Frare dominicà

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Relat, Isabel de  ( ? , s. XIV)  Muller de Jaspert de Guimerà

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Relat, riera de  (Osona / Berguedà)  Curs d'aigua entre les dues comarques, afluent dretà de la riera Gavarresa

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Relíquies, puig de les  (Camprodón, Ripollès)  Petit puig

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRelles, Josep  ( ? , s. XVII)  Gravador i frare mercenari

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Relles, Onofre  (Girona, s. XVII)  Escriptor i religiós

108 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Relleu de la Marina  (Marina Baixa Municipi: 76,9 km2, 429 m alt, 806 hab (1999)

109 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalRellinars  (Vallès Occidental Municipi: 18,04 km2, 322 m alt, 572 hab (2004). Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb el Bages, a l'esquerra del Llobregat i accidentat pels contraforts de ponent de la serra de l'Obac, on neix la riera de Rellinars. Agricultura d'horta (tomàquets, patates, llegums) que al llarg del temps ha anat substituint el tradicional conreu de la vinya i l'olivera. Ramaderia i avicultura. Tenen importància les funcions residencials i d'estiueig i han desaparegut les activitats industrials tradicionals (forns, molins, destil·leries, etc). Ruïnes de l'església pre-romànica de Sant Pere i Sant Fermí. El terme comprèn el mas de les Ferreres i els veïnats de les Codines i de les Boades. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament de Rellinars

Anar a:    Reg ]    [ Regio ]    [ Regue ]    [ Rei, t ]    [ Reig i G ]    [ Reixac, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans