|
|
|
Anar a: [ Rao ] [ Ras ] [ Rat ] [ Rau ] [ Raval de G ] [ Raven ] Si sant Jordi ens sembla un heroi, és perquè estem convençuts que el dolent era el drac i no pas la princesa. (Joan Sales i Vallès) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Raó (Vilanova de Raó, Rosselló) Veure> Sant Julià de Raó 2 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Raons (Malpàs, Alta Ribagorça) Antic poble 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ràpita, la (Campos, Mallorca Oriental) Caseria 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ràpita, la (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Poble, situat al sud-oest del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA
6 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràpita, la (l'Albiol, Baix Camp) Despoblat, al vessant meridional de la serra de la Mussara. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ràpita, la (Vallfogona de Balaguer, Noguera) Poble 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràpita, monestir de la (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Antic monestir benedictí 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ràpita, serra de la (Alt Palància / Plana Baixa) Sector (1.103 m alt) de la serra d'Espadà, entre les dues comarques 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Ràpita dels Alfacs, la (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Nom adoptat el 1937 per al municipi 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Rard (Bages de Rosselló, Rosselló) Antic castell i terme (80 m alt) 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rard, el (Rosselló) Curs d'aigua, de règim torrencial. Neix als Aspres, al peu del coll d'Oms, segueix en direcció sud-oest - nord-est, travessant el Riberal, on rep per l'esquerra el Canta-rana, desemboca a la Salanca i vessa les seves aigües a l'estany de Sant Nazari. A la conca mitjana i baixa s'aprofiten les capes freàtiques per al regadiu (fruites, verdures). 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rard, Onofre (Perpinyà, 1551 – 1621) Bisbe d'Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21) 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ras, cap (Colera / Llançà, Alt Empordà) Cap del sector septentrional de la Costa Brava, al límit entre els dos termes, que separa la badia de cap Ras, al nord, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al sud. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ras i Oliva, Enric (Tarragona, 1915 - ) Enginyer industrial 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Rascaç, vall de (Alcover, Alt Camp) Antic nom de la vall del Glorieta 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rascanyà, pla de (Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Plana, entre els tres termes. 94 EUROPA - HISTÒRIA Rasès, comtat de (França, 1067 - 1247) Territori incorporat a Catalunya per Ramon Berenguer I, el qual el comprà (primeria de 1067) a la mort de Roger III de Carcassona. Caigué en poder del vescomte Bernat Ató (1082), el qual va donar-lo a Alfons I d'Aragó per fer front a les pretensions del comte barceloní; en la concòrdia del 1112 entre Bernat Ató i Ramon Berenguer III, el comtat seguia en mans estranyes, però era reconeguda la sobirania superior dels comtes de Barcelona, fins que el 1247 Jaume I cedí tots els seus drets al rei de França i en rebé una compensació. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raset (Cervià de Ter, Gironès) Poble 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raset, Arnau de ( ? , s. XII) Noble 22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Rasigueres (Fenolleda) Municipi: 13,72 km2, 110 m alt, 168 hab (1999) 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raspall de Cahué, Joana (Barcelona, s XX - ) Escriptora. És autora de les obres de teatre El comte Arnau, El miracle, Camins pels aires, Misteri de goig (en col·laboració), i L'ermita de Sant Miquel (1964, premi Joan Santamaria 1963). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raspeig, el (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Antiga partida 26 CATALUNYA - MUNICIPI
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rasquí, Jaume (València, s. XVI) Conqueridor i governador del Riu de la Plata 28 EUROPA - HISTÒRIA Rastadt, pau de (o Rastatt) (Rastadt, Alemanya, 6/mar/1714) Tractat de pau. Signat entre França (Villars) i l'Imperi (Eugeni de Savoia), després de la victoriosa campanya francesa del Rin (estiu de 1713). Va posar termini, amb la d'Utrecht (1713), a la guerra de Successió d'Espanya. Va concloure's sense que Felip V fos reconegut rei d'Espanya, però de fet va ocasionar la no intervenció britànica i austríaca en la campanya de Catalunya, cosa que va permetre la presa de Barcelona per l'exèrcit filipista (11/set/1714). Per ella foren cedides a Àustria les possessions espanyoles d'Itàlia i dels Països Baixos, a més del regne de Sardenya; França s'apropiava Alsàcia i Landau, i els electors de Colònia i Baviera eren restablerts en llurs estats. 29 ANDORRA - GEOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Rat Penat, Lo (València, 1878 - ) Entitat fundada per iniciativa de Carmel Navarro i Llombart 93 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Rat Penat, Lo (València, 15/des/1884 - 15/mar/1885) Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de sis números. Fou l'òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat. Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans. 95 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Rat Penat "Calendari Llemosí", Lo (València, 1875 - 1884) Publicació anual. Fundada per Constantí Llombart i dirigida des de 1880 per Josep M. Puig i Torralba. La seva continuació fou la revista mensual "Lo Rat Penat". Aplegà notable col·laboració valenciana, mallorquina i catalana, amb treballs de Francesc P. Briz, Antoni Aulèstia, Francesc Ubach i Vinyeta, Àngel Guimerà, Eduard Escalante, Fèlix Pizcueta, Tomàs Forteza, etc. Vicent Blasco Ibáñez hi publicà dues llegendes sobre temes valencians. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rata, cala (Maó, Menorca) Cala del port, a la costa septentrional, enfront de cala Figuera. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rata, la (la Pobla de Claramunt, Anoia) Caseria 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - HISTÒRIA Ratera (Alguaire, Segrià) Despoblat 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Ratera (Plans de Sió, Segarra) Antic poble de l'antic terme de l'Aranyó 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ratera d'Espot, coma de (Espot, Pallars Sobirà) Coma de la vall d'Espot 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ratés (Catalunya, ? ) Família d'escultors 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rates, coll de (Alcanalí / Parcent, Marina Alta / Tàrbena, Marina Baixa) Depressió (539 m alt) de la serra que separa els tres municipis, entre la serra del Carrascar de Parcent i del Ferrer, per on passa la carretera de Benidorm a Gandia per Pego. 39 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Rates, illa de ses (Maó, Menorca) Antiga illa del port 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ratés i Dalmau, Josep (Barcelona, s. XVII – Madrid, 1684) Escultor 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ratjada, cala (Capdepera, Mallorca Oriental) Veure> Cala Rajada. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rato, El (Castellfabib, Racó) Caseria, al nord de la vila, vora el límit amb Aragó. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raüll, Francesc (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Polític i publicista 45 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Raür, el (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya) Riu, afluent dretà del Segre, entre les dues comarques 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurell i Ges, Frederic (Barcelona, 1930 - ) Biblista caputxí 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rauric (Llorac, Conca de Barberà) Poble, a l'extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs; prop seu hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb. És aturonat al voltant de l'església de Santa Fe (que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac); només resten els fonaments de l'antic castell de Rauric, esmentat ja el segle XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurich i Ferriol, Salvador (Londres, Anglaterra, 1869 – Barcelona, 1945) Músic i astrònom. Residí a partir del 1879 a Begur, on de molt jove actuà com a organista. Escriví sardanes, música de cambra i sarsueles. Fou crític de "Las Noticias", de Barcelona, i publicà Records d'una evolució musical a l'Empordà (1913). Intentà de restaurar a l'Empordà el contrapàs cerdà i realitzà un estudi sobre l'obra manuscrita de Pep Ventura. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurich i Petre, Nicolau (Barcelona, 1871 – 1945) Pintor 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raurich i Sas, Fidel Enric (Barcelona, 1892 – 1979) Físic i químic 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rausich, Pere (Catalunya, s XVI - Mallorca, s XVI) Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. El 1531 fou un dels qui es distingiren en la deposició de l'abat Queixal. En unió de Pere Bouqués, després abat de Poblet, acudí amb cartes prop del rei Carles V per justificar la insòlita actitud de la comunitat en aquell cas. Més tard fou abat de Sant Maria la Real, a Mallorca. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ravaia, Astruc ( ? , s. XIII) Destacat membre hebreu 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (Barcelona, Barcelonès) Sector de la ciutat, situat fora del recinte emmurallat, entre la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom, conegut per Districte Cinquè. Antic sector d'hortes, s'hi instal·laren a l'edat mitjana institucions hospitalèries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles (Sant Pau del Camp, Hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, Col·legi de Cirurgia, Sant Agustí). Al s XVIII s'inicià la seva urbanització (carrer Nou) i s'hi instal·laren les primeres indústries i els primer habitatges. El gran creixement de la ciutat i la permanència de les muralles fins a mitjan s XIX motivà l'alçada dels edificis, la construcció d'una bigarrada xarxa viària i l'inici de la densificació del barri. L'amuntegament i la manca de salubritat han estat els trets característics del barri des de la fi del s XIX i han motivat l'aparició de plans com el pla de Reforma Interior i el pla Macià que tractaren, sense èxit, de resoldre'n els problemes. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Sector del poble de Vilanova de la Roca que es troba ja dins el terme de Montornès del Vallès. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raval, el (el Bruc, Anoia) Caseria, al límit occidental del terme. 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval, sa (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, on hi ha el nucli principal de la població. 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Cocentaina, el (Cocentaina, Comtat) Antiga moreria. La seva parròquia, creada el 1535, era dedicada al Salvador. Tenia 210 focs el 1609, abans de l'expulsió dels moriscs. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Gandia, el (Gandia, Safor) Antiga moreria, que restà despoblada amb l'expulsió del 1609 (aleshores tenia 75 focs). 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Murla, el (Murla, Marina Alta) Moreria 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval de Sant Felip, sa (Maó, Menorca) Raval 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Sogorb, el (Sogorb, Alt Palància) Antiga moreria, que tenia 350 focs el 1609, l'any de l'expulsió dels moriscs. Era el centre d'una fillola. 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de València, el (València, Horta) Antiga moreria de la ciutat 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Xàtiva, el (Xàtiva, Costera) Antic barri de la ciutat 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Raval de Xelva, el (Xelva, Serrans) Antiga moreria, que tenia 290 focs el 1609, l'any de l'expulsió dels moriscs. Era el centre d'una fillola. 68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval Nova, sa (es Castell, Menorca) Raval, sorgit després del 1679, data de l'enderrocament del castell de Sant Felip, a l'indret que en 1771-81 fou creada la vila des Castell. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raval Vella, sa (Maó, Menorca) Veure> Raval de Sant Felip, sa. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ravalet, el (Mutxamel, Alacantí) Caseria, al nord de la vila 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ravalet, el (Rafelcofer, Safor) Veure> Alcudiola de Rafelcofer, l'. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ravanals, Joan Baptista (València, 1678 - d 1738) Gravador 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ravella, Josep ( ? , s. XVIII – Barcelona, s. XVIII) Vidrier 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ravenac, Roger de ( ? , s. XIV) Cavaller 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ravener, torrent (Rosselló) Curs d'aigua de la Marenda, dins de la comarca, que neix a la serra de l'Albera, dins el terme d'Argelers, i desemboca al mar, al nord de Cotlliure. Forma, en gran part del seu curs, el límit entre aquests dos municipis. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Aviñó, Antoni (Barcelona, 1869 – 1919) Cirurgià 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Babot, Joan (Barcelona, 1883 – 1947) Tenor 80 CATALUNYA - EMPRESA Raventós i Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1885 - ) Empresa. Fundada per Manuel Raventós i Domènec, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l'elaboració de cava. Fou la firma introductora d'aquesta indústria al Principat; gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la fil·loxera i adquirí una envergadura que la situa actualment al capdamunt de les empreses de cava de l'Alt Penedès i a l'estat espanyol. Ha realitzat la urbanització Codorniu, de Sant Sadurní d'Anoia. Ultra la pròpia marca, l'empresa controla les de Delapierre i Rondel i absorbeix una gran part del vi produït a la comarca. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Domènec, Manuel (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1862 – Barcelona, 1930) Agricultor 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Mestre, Josep (Tarragona, 1894 - l'Havana, Cuba, s XX) Pedagog i teòric musical. Estudià a l'Escolania de Montserrat i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Realitzà una notable labor pedagògica a Mèxic, on anà el 1913, i el 1915 es traslladà a Cuba. El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l'Havana. És autor d'una Teoria de la música i una Historia de la música (1951), així com estudis sobre problemes rítmics. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Pijoan, Jaume (Barcelona, 1905 - Manchester, Anglaterra, 1982) Metge 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raventós i Torras, Maria Assumpció (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1930 - ) Pintora i tapissera 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ravetllat i Estech, Joaquim (Girona, 1871 – 1923) Veterinari 87 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ravissanxo (Alfafar, Horta) Casa i antic llogaret 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ravós del Terri (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Poble de l'antic terme de Sant Andreu del Terri 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raxach, Enric (Barcelona, 1932 - ) Compositor. És autor de les obres Metamorphose II, per a orquestra i Estrofes, per a sis instruments. Ambdues foren interpretades a la Setmana Musical de Bilthoven (Holanda) el 1963. 91 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Rayo, El (Palma de Mallorca, 28/mar/1869 - 24/jul/1870) Setmanari republicà federal. Dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster. Adoptà un to fortament anticlerical -que li reportà diferents judicis i condemnes-. El 1870 canvià el nom pel d'"El Trueno", del qual aparegueren pocs números. 92 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Rayo, El (Palma de Mallorca, 28/abr/1912 – jun/1914) Periòdic sindicalista. Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l'aparició de la CNT. El grup d'"El Rayo" havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914.
Anar
a: [ Rao ]
[ Ras ] [ Rat ]
[ Rau ] [ Raval de
G ]
[ Raven ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Rasquera
