[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Rab ]    [ Rabat ]    [ Raco ]    [ Raf ]    [ Rafalet ]    [ Rafels ]

La terra és la base de l'edifici en què s'assenta la vida d'un poble. (Ferran Soldevila i Zubiburu)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabadà i Vallbé, Joan  (Vilabella, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1899)  Pintor

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabasa i Singla, Simeó  (els Prats de Rei, Anoia, 1901 - Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1988)  Industrial

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabascall i Montrabà, Joan  (Barcelona, 1935 - )  Pintor

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rabassa, aeroport de la  (Alacant, Alacantí)  Antic aeroport

5 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaRabassa, bosc de la  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Bosc de la parròquia

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Gener  (València, v 1342 - País Valencià, d 1412)  Jurisconsult. Designat compromissari a Casp pel governador i el justícia d'Aragó, juntament amb Vicent Ferrer i Arnau de Conques, per la candidatura de València, fou incapacitat abans de prendre part en les deliberacions i no assistí a la sessió ni al jurament solemne del dia 17 d'abril; fou substituït per Pere Bertran.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Giner  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Jurista i cavaller

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Giner  (País Valencià, XV)  Cavaller. Serví Alfons IV a les guerres de Nàpols. Caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça (1435). També com el monarca, fou alliberat poc després.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rabassa, Guillem  (País Valencià, s. XIII)  Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca. En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circunstàncies, ni llei ni dret. L'any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d'Urgell.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Frare de l'Hospital

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRabassa, la  (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (721 m alt), damunt l'altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió, vora la línia del ferrocarril de Lleida, a ponent de Sant Guim de la Rabassa. La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassa, pas de la  (Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)  Veure> Cairat, congost del.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa, Pere  (Catalunya, s. XVII – Sevilla, Andalusia, 1760)  Músic i tractadista musical. Fou mestre de capella de les catedrals de València (1713) i Sevilla (1724). És autor d'una Guía para los que quieran aprender composición. La seva producció musical es compon d'obres religioses, misses, motets, salms, etc. Escriví unes quaranta nadales, de quatre a dotze veus, en els quals introduí àries i recitats.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassa, platja del mas  (Tarragona, Tarragonès)  Veure> Llarga, platja.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa i Dalmau, Joan Maria  (Barcelona, 1880 - Catalunya, s. XX)  Escriptor. Publicà diversos articles sobre repoblació forestal. Del mateix tema és el seu llibre El bosc.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa i Dalmau, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – 1906)  Periodista

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabassa i Morlius, Francesc  (Catalunya, s. XIX)  Metge

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRabassada, la  (Tarragona, Tarragonès)  Veure> Arrabassada, l'.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabassada, la  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Arrabassada, l'.

20 CATALUNYA - POLÍTICA

Rabassaire, qüestió  (Catalunya, s. XVIII – s. XX)  Plet social i econòmic

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rabat  (Oriola, Baix Segura)  Llogaret (cast: Rebate), al sud de la ciutat, al vessant meridional de la serra d'Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento. La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Fuensanta.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rabat, el  (l'Alqueria de la Comtessa, Safor)  Partida i casa, al sud del poble, vora el límit amb el de Rafelcofer.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabeia, la  (Balsareny, Bages)  Colònia industrial, a la dreta del Llobregat, aigua amunt del poble, enfront del mas de la Rabeia.

24 CATALUNYA - CULTURA

Rabell i Civils, Fundació Concepció  (Catalunya, s. XX - )  Fundació cultural

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRabell i Pubill, Prudenci  (Caldetes, Maresme, 1835 - l'Havana, Cuba, 1906)  Industrial. El 1851 anà a residir a l'Havana. Fou president del Casino Español i coronel del cos de bombers de la ciutat, on fundà la fàbrica de tabacs La Legitimidad i la de cigarretes Susini. Fou membre del partit reformista.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rabella i Vives, Josep Maria  (Barcelona, 1945 - )  Geògraf

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rabentí, el Pont de  (Cercs, Berguedà)  Veure> Pont de Rabentí, el.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rabioses  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)  Veïnat, dins l'antic terme de Cruïlles. L'any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Crülles. Avui el formen una dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al sud de Cruïlles.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ràbita, la  (Guardamar, Baix Segura)  Veure> Fonteta, la.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàRabós d'Empordà  (Alt Empordà)  Municipi: 45,06 km2, 106 m alt, 167 hab (2004). Situat a la vora de l'Orlina, subafluent de la Muga, al límit amb el Vallespir i accidentat pels vessants meridionals de la serra de l'Albera. El sector muntanyós, que correspon al nord del terme, és ocupat per boscs d'alzines sureres, roures i faigs. L'economia es basa en la viticultura; altres conreus són els cereals i farratges. Ramaderia bovina, porcina i ovina. Durant tot el s XX hi ha hagut un lent però inexorable èxode de població que no s'ha aturat. El poble és a la dreta de l'Orlina; església parroquial de Sant Julià, romànica, fortificada, amb un gran matacà a la façana. El municipi comprèn també els pobles de Sant Quirc de Colera i Delfià, el monestir de Colera i el despoblat de Sitjar. Hi ha nombroses restes megalítiques per tot el terme. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Rabós d'Empordà

31 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaRacional, Crònica del  (Barcelona, 1334 – 1417)  Crònica de fets memorables

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Racionero i Grau, Lluís  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 15/gen/1940 - )  Escriptor i economista. Estudià economia a Barcelona i urbanisme als EUA. Ha conreat amb èxit la novel·la històrica: Cercamón (1982, premi Prudenci Bertrana), Raimon o el seny fantàstic (1985), La cárcel del amor (1996, premi Azorín) i La sonrisa de la Gioconda (1999, premi Fernando Lara). Ha destacat també com a assagista amb títols com ara Del paro al ocio (1984), La Mediterrània i els bàrbars del Nord (1985), Art i ciència (1987), Oriente y Occidente (1993) i El arte de escribir (1995). El 1996 fou nomenat director del Col·legi d'Espanya, a París.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Racó, coma del  (Fontpedrosa, Conflent)  Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer

34 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Racó, el  (País Valencià)  Comarca: 370,1 km2, 2.903 hab (1999), capital: Ademús

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Racó, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Racó, Jordi des  Pseudònim de l'escriptor Antoni Maria Alcover i Sureda.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRacó, Sant Cugat del  (Navars, Bages)  Veure> Sant Cugat del Racó.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Racó de la Font, el  (Sant Martí de Centelles, Osona)  Veïnat

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Racó de l'Oix, el  (Benidorm, Marina Baixa)  Antic nucli costaner i actual barriada de la ciutat

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Racó de Salou, el  (Salou, Tarragonès)  Sector de la zona litoral

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Racó de s'Alqueria, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Racó de Santa Marta, el  (Cullera, Ribera Baixa)  Barri turístic

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRacó dels Cirers  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Caseria

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Racons, els  (Marina Alta)  Sector muntanyós de la comarca

45 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio 4  (Catalunya, 13/des/1976 - )  Emissora radiofònica. Creada com a emissora de Radio Nacional de España (RNE). Es convertí en la primera emissora que va emetre en català amb l'arribada de la democràcia. Des dels seus inicis participa activament en tots els esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius de Catalunya i també de la resta de Països Catalans.

46 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Ràdio 9  (País Valencià, 1984 - )  Ràdio autonòmica

47 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio Associació de Catalunya (RAC)  (Barcelona, 23/des/1929 – 1984)  Emissora radiofònica. El 1936 passà a ser de la Generalitat i el 1939 els seus locals foren ocupats per Radio España de Barcelona. El 1980 tornà a ser gestionada per la Generalitat i, amb el nom de RAC 105, reinicià les seves emissions el 1984, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Posteriorment, va passar a formar part del grup Godó.

48 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio Barcelona  (Barcelona, 14/nov/1924 - )  Emissora de ràdio. Va ser la primera emissora de l'estat espanyol, com indica el seu distintiu EAJ-1. El 1926 es va integrar a Unión Radio de Madrid i més tard s'incorporà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER). Des del 1924 al 1938 publicà la revista "Ràdio Barcelona". El 1939 s'anomenava Radio Española 1 i emetia en castellà. Als anys 60 tornà a fer programes en català. El 1954 va instituir els premis Ondas de ràdio, televisió, cinema i música, que concedeix la SER.

106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaRàdio Barcelona  (Barcelona, 16/nov/1924 - 16/abr/1938)  Setmanari. Publicà les primeres informacions sobre la creació de la ràdio a Barcelona. Des de l'ago/1934 s'edità totalment en català. Es tracta d'una de les fonts imprescindibles per seguir la història de la ràdio a Espanya.

49 CATALUNYA - EMPRESA

Ràdio Estel  (Barcelona, 1994 - )  Emissora radiofònica

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Radon, Josep  (Valls, Alt Camp, 1768 – Madrid, 1837)  Matemàtic. Residí a Madrid, on fou professor de l'Observatori Astronòmic i director del Jardí Botànic. És autor d'una obra docent d'astronomia en tres volums, de la qual foren publicats els dos primers.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Radulf de Barcelona  (Catalunya, v 885 – 940)  Bisbe d'Urgell. Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona. Els seus pares el lliuraren d'infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l'església (888), per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan. Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot. Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou fet bisbe d'Urgell el 914. Es coneix la seva activitat en l'erecció de parròquies i consagració d'esglésies. No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del qual assistí (935). El vilar Radulf, entre Vic i Folgueroles, porta probablement el seu nom. Algunes de les seves propietats retornaren després a Ripoll; d'altres passaren a mans dels seus fills i néts.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRadulf I de Besalú  (Catalunya, s. IX - 913)  Comte de Besalú (878-913)

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael, Eduard de  (Begues, Baix Llobregat, 1938 - )  Físic. Llicenciat a Barcelona (1960) i doctorat a París (1966), ha treballat a França, al CERN a Ginebra i a diversos centres del CNRS de física teòrica, i fou director del Centre de Physique Théorique de Marsella entre 1978 i 1980. Ha estudiat la física de les partícules elementals, l'electrodinàmica quàntica i la cromodinàmica quàntica. Ha publicat des del 1960 més de cinquanta articles en les principals revistes de física teòrica del món.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael, Rafael de  (Barcelona, 1817 - l'Havana, Cuba, 1882)  Periodista. El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l'Havana, on des de "La Constancia" i "La Voz de Cuba" sostingué una postura antiseparatista i conservadora. Pòstumament aparegué el recull d'articles La masonería pintada por sí misma (1883).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael d'Olot  (Olot, Garrotxa, s. XVII)  Filòsof

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRafael i Marès, Carme de  (Barcelona, 1911 – 1999)  Escriptora en castellà

57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraRafal  (Baix Segura)  Municipi: 1,52 km2, 13 m alt, 3.123 hab (1999). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura. El terme és conreat gairebé íntegrament i l'agricultura ocupa el 70% de la població activa. Les terres de conreu, totes de regadiu, per al qual aprofiten l'aigua del riu, a través de les sèquies Arellana i San Bartolomé, donen principalment hortalisses, fruita (melons) i cítrics. Fou important el cultiu de cànem. Augment de la població (1.850 h el 1960), lligat al desenvolupament agrari. El poble és a la vora de la carretera d'Oriola a Almoradí. El lloc se segregà del terme general d'Oriola el s XVIII i esdevingué centre del marquesat de Rafa. Església parroquial del Roser (s XVII), restaurada després del terratrèmol del 1829. Àrea comercial d'Oriola.

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafal, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rafal, Jaume de  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Noble

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafal, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafal de Planícia, es  (Banyalbufar, Mallorca Occidental)  Possessió, torre i caseria, al sud-oest de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRafalafena  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalany  (Palma de Gandia, Safor)  Despoblat

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalatar  (l'Alqueria de la Comtessa / Oliva, Safor)  Partida i despoblat, al límit dels dos municipis.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalcait  (Gandia, Safor)  Despoblat.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalell  (València, Horta)  Caseria

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalell i Vistabella  (València, Horta)  Antic terme (2,31 km2), a la costa, enclavat entre els termes de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell. És format per les caseries de Rafalell i de Vistabella.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafalet, caló (o racó) des  (Sant Lluís, Menorca)  Cala de la costa oriental de l'illa, al nord de cala d'Alcaufar, de la qual la separa la punta des Rafalet.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRafalet, el  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Despoblat

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalet, el  (Tollos, Comtat)  Despoblat

71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafalet de Beniaissó, el  (Benimassot, Comtat)  Despoblat

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalet de Benissalim  (Tàrbena, Marina Baixa)  Caseria i antic lloc

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalet de Bonamira, el  (Safor)  Veure> Llocnou de Sant Jeroni.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafalets  (Sant Lluís, Menorca)  Grup de llocs, a llevant del poble

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rafalgani  (la Pobla del Duc, Vall d'Albaida)  Partida i despoblat (ant: Rafalgànim), al límit amb el terme d'Otos, a la dreta del riu de Micena.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafalrubí  (Alaior, Menorca)  Lloc

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRafalsineu  (Almoines / Palmera / Piles de Mar, Safor)  Despoblat entre els tres municipis

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafart, Arnau  (Girona, s. XIV)  Ciutadà

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafart i Corominas, Susanna  (Ripoll, Ripollès, 1962 - )  Escriptora

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rafaubetx, cala  (Calvià, Mallorca Occidental)  Cala de la costa

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafel i Fontanals, Joaquim  (Barcelona, 1943 - )  Lingüista

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaRafelbunyol  (Horta del Nord)  Municipi: 4,25 km2, 21 m alt, 5.407 hab (1999), (cast: Rafelbuñol). Situat al nord-est de València, al sector septentrional de la comarca, s'estén al peu de la serra Calderona, en terra plana i al·luvial fins als turons dels Germanells, és drenat per la riera de la Rambleta. La baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, rega el terme i fa possible l'agricultura de regadiu (productes d'horta i cítrics). Indústries metàl·liques, elaboració de pinsos i productes alimentaris (conserves). D'ençà del decenni del 1960, un fort corrent immigratori ha provocat un creixement del 60% de laInici página població. El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni (s. XVIII). Àrea comercial de València.

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforRafelcofer  (Safor)  Municipi: 2,11 km2, 34 m alt, 1.416 hab (1999). Situat a la plana al·luvial regada pel riu d'Alcoi, el terme, de poca extensió, és pla, i les sèquies derivades del riu reguen el terme i fan possible els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l'horta. Magatzems de conservació i preparació de la fruita. La població, que cresqué durant els s XVIII i XIX, amb la implantació del regadiu i l'expansió del tarongerar, a partir del 1960 s'ha mantingut, amb tendència a la baixa. El poble (coferers) és al peu del puig de Rabat, termenal amb els municipis de la Font d'En Carròs i de l'Alqueria de la Comtessa; l'església parroquial és dedicada a sant Antoni i sant Dídac (erigida el 1535). El municipi comprèn, a més, el lloc de l'Alcudiola de Rafelcofer i el despoblat d'Isbert. Àrea comercial de Gandia. Fins al 1847 fou de la província d'Alacant i actualment ho és de la de València.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafelgescar  (la Font d'En Carròs, Safor)  Despoblat.

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaRafelguaraf  (Ribera Alta)  Municipi: 16,33 km2, 40 m alt, 2.440 hab (1999). Situat a la dreta de l'Albaida, afluent del Xúquer, al límit amb la Valldigna. Les terres conreades ocupen gran part del terme; la majoria són de regadiu, possible gràcies als regatges derivats de l'Albaida i per mitjà de pous; el principal conreu és el dels cítrics (especialment tarongers). Indústria alimentària (emmagatzematge i preparació de la fruita). Durant el s. XX la població ha oscil·lat, amb un mínim el 1970, any a partir del qual ha anat creixent fins a superar el màxim del 1950 (2.323 hab). El poble és d'origen islàmic. Església parroquial de la Nativitat. El terme agrupa també els pobles de Berfull i Tossalnou. Àrea comercial de Xàtiva.

86 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Inici páginaRàfels  (Matarranya)  Municipi: 35,67 km2, 627 m alt, 207 hab (1999)

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rafelterràs  (Alboraia, Horta)  Despoblat.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafí i Vidal, Joan  ( ? , s. XVIII – Tarragona, 1827)  Militar

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ràfol, el  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta)  Despoblat, a l'oest del terme, al límit amb el terme de Beneixida. Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol, el  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Veure> Rafalet, el.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol, el  (Torrent de l'Horta, Horta)  Masia, caseria i antic terme, al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Catarroja. Pertanyia a la jurisdicció del marquès de la Romana.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol, rectoria del  (Marina Alta)  Veure> Rectoria, la.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol Blanc, el  (Comtat)  Veure> Alqueria d'Asnar, l'.

94 PAÍ VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRàfol d'Alfàndec, el  (Tavernes de la Valldigna, Safor)  Despoblat (o de Valldigna). La seva església (Santa Maria) fou reedificada el s. XVI. Era de la jurisdicció de l'abat de Valldigna.

95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Ràfol d'Almúnia, el  (Marina Alta)  Municipi: 4,98 km2, 88 m alt, 386 hab (1999)

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ràfol d'Almúnia, marquesat del  (País Valencià)  Títol senyorial concedit el 1687 a Joan d'Almúnia i Esparza, senyor del Ràfol d'Almúnia (Marina Alta) i de Castellonet de la Conquista. Passà als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Castillo.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol de Benissalem, el  (Tàrbena, Marina Baixa)  Veure> Rafalet de Benissalim, el.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaRàfol de Salem, el  (Vall d'Albaida)  Municipi: 4,39 km2, 295 m alt, 376 hab (1999). Situat al sud de la comarca, a l'esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrional de la serra de Benicadell. L'agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla; hi predominen els conreus de secà (oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers); petit regadiu, que aprofita l'aigua de fonts i és dedicat a hortalisses i arbres fruiters. Petita indústria de la terrissa. La població ha mantingut una estabilitat permanent durant els s. XIX i XX. El poble, antic lloc de moriscs, és a l'esquerra del riu de Micena; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, que tingué fins al 1535 com a annexa la de Salem. El municipi comprèn, a més, el despoblat de l'Alcúdia de Salem. Àrea comercial de Gandia.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ràfol de Valldigna, el  (Tavernes de Valldigna, Safor)  Veure> Ràfol d'Alfàndec, el

Inici página100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ràfol de Vilallonga, el  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Despoblat

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ràfols i Bruna, Maria  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1781 – Saragossa, Aragó, 1853)  Fundadora

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albert Ràfols i CasamadaRàfols i Casamada, Albert  (Barcelona, 2/feb/1923 - )  Pintor, pedagog de l'art i del disseny. Fill d'Albert Ràfols i Cullerés. Va estudiar arquitectura, però el 1946 va decidir dedicar-se a la pintura: les seves primeres obres són d'una figuració postcubista, amb temes urbans i de paisatge. Cap al 1954 va iniciar un període abstracte, i va anar eliminant gradualment el dibuix. Durant els anys seixanta va tendir a un expressionisme abstracte amb influència de Kline (Memòria de Lumumba, 1962). S'apropà també al pop-art, bé que forma matissada, aportant-hi valors plàstics i poètics. Posteriorment, i en especial des del 1977, la seva obra tendeix a una manifestació plasticopoètica d'informacions procedents del món real, dins una particular i suggerent abstracció que no manca, a cops, de referències figuratives: Interior blau (1981), Pedra blava (1990). Ha publicat diversos llibres de poemes, com Notes nocturnes (1975), de poesia visual, Episodi (1982) o El color de les pedres (1990), i és autor dels dietaris L'escorça dels dies (1984) i D'un mateix traç (1994). Ha dirigit les escoles de disseny Elisava i Eina.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ràfols i Cullerés, Albert  (Barcelona, 1892 – 1986)  Pintor. Pare i mestre d'Albert Ràfols i Casamada. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Lluís Labarta i A. Mas i Fontdevila. Destacà com a retratista i pintor d'interiors.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ràfols i Fernández, Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1757 – Tarragona, 1830)  Violinista i organista

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ràfols i Fontanals, Josep Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Barcelona, 1965)  Tractadista d'art i arquitecte

Anar a:    [ Rab ]    [ Rabat ]    [ Raco ]    [ Raf ]    [ Rafalet ]    [ Rafels ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans