A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Queras ]    [ Querol, b ]    [ Queros ]    [ Quet ]    [ Quint ]    [ Quintas ]

Quan la gent diu que està d'acord amb mi sempre sento que dec estar equivocat. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queràs  (Cervera, Segarra)  Llogaret, dins l'antic i al nord del terme de la Prenyanosa. Al s. XIX formà un municipi amb Tudela.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queràs, baga de  (Setcases, Ripollès)  Bosc de la vall de Camprodon

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querimònia, la  (Vall d’Aran, 1313)  Privilegi concedit per Jaume II

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quermançó  (Àger, Noguera Veure> Espadella.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuermançó, castell de  (Vilajüiga, Alt Empordà Veure> Carmençó, castell de.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quero i Molares, Josep  (Barcelona, 1905 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1987)  Jurista i polític. Doctor en dret, fou professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic a Sevilla. Membre d'ERC, fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català (1932), conseller de Justícia de la Generalitat (1936) i sotssecretari d'Afers Estrangers del govern de la República durant la guerra civil (1938). S'exilià a París el 1939. És autor, entre d'altres, de La política de no-intervenció (1937) i El bombardeig de ciutats obertes (1938).

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampQuerol  (Alt Camp Municipi: 71,88 km2, 565 m alt, 322 hab (2004). Al nord de la comarca, a la riba esquerra del Gaià, al límit amb la Conca de Barberà, l'Anoia i l'Alt Penedès. Relleu accidentat per la serres de Brufaganya, Comaverd i Montagut. Gran part del terme no és conreada. Economia agrícola de secà: cereals, vinya i olivera. Ruïnes del castell de Querol (s. X). Restes dels castells de Saburella (s. XIII) i de Pinyana (amb la capella romànica). Agregats: Albereda, Esblada, Bonany, Montagut i diverses urbanitzacions (Mas Vermell, Ranxos de Bonany, Can Llenas, etc). Hi ha diversos arbres catalogats com a monumentals. Àrea comercial de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - Ajuntament de QUEROL - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querol  (Porta, Alta Cerdanya)  Poble (1.350 m alt)

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querol  (la Garriga, Vallès Oriental)  Caseria

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaQuerol  (Montmajor, Berguedà)  Antiga quadra

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querol  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Antiga quadra

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Querol, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial (s. XIV – s. XIX)

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol, Nicolau  (País Valencià, s XV)  Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441. El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l'església d'aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l'Esperança i els Set Goigs per a l'església arxiprestral de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata. Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.

13 ANDORRA - GEOGRAFIA

Querol, pic de  (Canillo, Andorra)  Cim (2.500 m alt) de la parròquia

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol, Ramon  (Dosquers, Garrotxa, s. XIV)  metge reial

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querol, serra de  (Solsonès)  Sector meridional de la serra de Port del Comte

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querol, vall de  (Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya)  Vall, entre els tres municipis

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQuerol i Bofarull, Ferran de  (Reus, Baix Camp, 1857 – Tarragona, 1935)  Escriptor

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol i Campos, Vicent Venceslau  (València, 1837 - Bétera, Camp de Túria, 1889)  Poeta

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol i Gavaldà, Miquel  (Ulldecona, Montsià, 1912 - )  Musicòleg i compositor. Format al monestir de Montserrat, amplià estudis amb Joan Lamote de Grignon i fou doctor en filosofia i lletres. Especialitzat en música espanyola antiga, ha col·laborat en diverses revistes i ha publicat nombrosos treballs, com La música en las obras de Cervantes (2 volums, 1948 i 1971), Música barroca española (6 volums, 1979-88), Cançoner català dels segles XVI-XVIII (1979), Madrigales españoles inéditos del siglo XVI (1981) i La música española en torno a 1492 (2 volums, 1992 i 1995). També és autor de diverses composicions, especialment de música vocal.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol i Roso, Leopold  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1899 - Benicàssim, Plana Alta, 1985)  Pianista, compositor i musicòleg

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Querol i Roso, Lluís  (Vinaròs, Baix Maestrat, v 1900 - País Valencià, s. XX)  Historiador. Germà de Leopold. Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Querol i Subirats, Agustí  (Tortosa, Baix Ebre, 1863 – Madrid, 1909)  Escultor

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaQuerola, la  (la Vall d'Alcalà, Marina Alta)  Veure> Queirola, la.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Querola, la  (Cocentaina, Comtat)  Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querola, la  (Mosset, Conflent Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querós  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Poble

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Querramat  (Ral, Capcir Antic castell enrunat, damunt un serrat que domina, per l'esquerra, l'Aude, al límit entre el Capcir i el Donasà, a la frontera septentrional de Catalunya.

27 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Querroig, torre de  (Vallespir / Alt Empordà)  Antiga torre, entre les dues comarques

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quers  (la Tor de Querol, Alta Cerdanya)  Llogaret (1.302 m alt)

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ques, mossèn  ( ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaQuesa  (Canal de Navarrés Municipi: 73,15 km2, 220 m alt, 797 hab (1999)

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quesades, Francesc  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Gravador

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Qüeso, el  (Merli, Baixa Ribagorça)  Santuari

33 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Qüestió d'amor  (València, 1513)  Novel·la sentimental anònima

34 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Qüestions d'Art  (Barcelona, 1967 - )  Revista trimestral

35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Qüestions de Vida Cristiana  (Montserrat, Bages, 1958 - )  Revista

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Bauzà, Joaquim  (Illes Balears, s. XIX)  Republicà

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaQuetglas i Bauzà, Miquel  (Palma de Mallorca, 1826 – 1872)  Republicà

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Benedet, Maties  (Ciutadella, Menorca, 1946 - )  Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix. Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Ferrer, Pere "Xam"  (Palma de Mallorca, 1915 - )  Pintor, dibuixant i gravador

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quetglas i Gayà, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1900 - Palma de Mallorca, 1964)  Escriptor i sociòleg

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quevedo, Josep  (València, 1807 - ? , 1875)  Eclesiàstic, historiador i teòleg

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quiles, Domènec  (Catalunya, s XVI - s XVII)  LVI abat de Poblet

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quilis  (la Granja de la Costera, Costera Llogaret (o la Vila de Quilis, ant: Quiris), al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera. Formà un terme amb Meneu, segregat de Roglà i annexat a Vallès el 1574.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaQuilis, Nicolau  (Morella, Ports, s. XV)  Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l'humanista Ferran Valentí.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quilis i Molina, Rafael  (Onil, Alcoià, 1889 - s XX)  Escriptor

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quillana, ras de la  (la Llaguna, Alta Cerdanya)  Altiplà (1.746 m alt)

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quincaller, venta del  (Alginet, Ribera Alta)  Hostal i caseria, a l'est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira. Hom hi ha instal·lat indústries de mobles.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quinet  (Iàtova, Foia de Bunyol)  Caseria, al sud-oest del poble

49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Quiñones, Heriberto  (Gijón, Astúries, s. XIX - ? , 1941)  Polític

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quint i Zaforteza, Josep  Veure> Zaforteza i d'Amat, Josep.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuintana  (Reus, Baix Camp Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc. Es formà el primer terç del s. XX com a grup de xalets de famílies menestrals.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Gaspar  (Catalunya, s. XIX)  Industrial. Tingué un paper de gran relleu en la creació d'una indústria metal·lúrgica al Principat. El 1821, al carrer de les Tàpies de Barcelona, establí una foneria de ferro, que fou la base d'una empresa molt important de ferreteria i maquinària.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Josep Miquel  (Barcelona ?, s. XVI - ? , s. XVII)  Polític

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Pere de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Diplomàtic

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana, Pompeu de  (Girona, 1858 - ? , s. XX)  Advocat

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i Combis, Albert de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1834 – Girona, 1907)  Polític i escriptor

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i de León, Albert de  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1890 – Madrid, 1932)  Polític republicà

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQuintana i Marí, Antoni  (Tarragona, 1907 – Barcelona, 1998)  Químic i bromatòleg

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Quintana i Ramon, Marià de  (Eivissa, 1812 - Palma de Mallorca, 1885)  Polític

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i Serra, Albert de  (Girona, 1870 - ? , s. XX)  Llicenciat en dret

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintana i Vidal, Francesc de Paula  (Barcelona, 1892 – 1966)  Arquitecte

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quintanes  (les Masies de Voltregà, Osona)  Caseria i masia, al sector nord-oriental del terme. És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià. Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintas, Agustí  (Barcelona, 1873 – 1934)  Pianista

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaQuintes, avalot de les  (Barcelona, mai/1773)  Revolta popular

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quintes, saragata de les  (Valls, Alt Camp, 16/jul/1845)  Aldarull que es produí amb motiu de la Llei de quintes i reemplaçament de l'exèrcit. L'origen fou un trasllat de presos liberals a Tarragona, entre els quals hi havia alguns polítics, oom Antoni Escoda (Escoda d'Alió) i Pere Sales (el Cego del Tint), el poble protestà de manera radical i als crits de "morin advocats i procuradors" i "morin els que saben llegir i escriure!" sortí al carrer i mostra l'inadversió cap a les classes altes. El dia 16/jul, un grup armat de Vilafranca del Penedès, sota el comandament d'Emeteri Huguet (l'Armanté) juntament amb vallencs liberals, desarmaren els mossos d'esquadra i tragueren els presos de la garjola, i a més, els van armar. Un cop van tornar els mossos de Tarragona a Valls, ara ja rearmats, sotmeteren els revoltats després d'una ferotge nit de lluita. La revolta va propiciar la mort de diversos combatents dels dos bàndols.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quintillà i Ramon, Elvira  (Barcelona, v 1928 - )  Actriu cinematogràfica. Inicià la seva carrera en teatre castellà a Madrid. Posteriorment actuà en films com Esa pareja feliz (1951), Viaje de novios (1965), i tingué papers importants en pel·lícules com Bienvenido Mr. Marshall (1953) i Plácido, de Lluís García i Berlanga (1960), etc. També ha actuat en programes de televisió.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quint-Safortesa i Sureda, Josep  ( ? , s. XVIII – 1812)  Cavaller de Calatrava

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quint-Safortesa i Sureda, Tomàs  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Noble

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaQuint-Zafortesa i d'Amat, Josep  ( ? , s. XX – 1965)  Cavaller de Sant Joan

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quint-Zafortesa i de Togores, Josep  (País Valencià, s XIX – 1880)  Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d'Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila). El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i d'Amat.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Quinzà, Bernat  (País Valencià, s XVIII - d 1800)  Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800. Juntament amb l'escultor Josep Esteve Bonet, obrà el tabernacle d'argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València.

71 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Quirra, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol, concedit el 1604

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quirze  (Catalunya, s. VII)  Bisbe de Barcelona. El 656 manà alçar un cenobi al santuari de Santa Eulàlia.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quisí  (Benissa, Marina Alta Caseria (o el Quisí), al sud de la vila.

74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Quisi, baronia de  (Sardenya, Itàlia)  Jurisdicció senyorial, que el s. XVII pertanyia als Manca

Anar a:    Queras ]    [ Querol, b ]    [ Queros ]    [ Quet ]    [ Quint ]    [ Quintas ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans