|
|
|
Anar a: [ Qa ] [ Quadra ] [ Quadre ] [ Quar ] [ Quarte ] [ Quatrec ] Les riqueses, en l'home savi, són esclaves; en el neci, senyores. (Sèneca) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Qalonimos ben Qalonimos (Arles, Vallespir, 1287 - v 1328) metge, poeta i traductor hebreu 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Qaslari Abraham ben David (Narbona, França, s. XIV - Besalú, Garrotxà, v 1355) Jueu 3 CATALUNYA - LITERATURA quadern gris, El (Catalunya, escrit entre el 8/mar/1918 i el 15/nov/1919) Dietari de Josep Pla. Publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces autobiogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l'Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris. 4 CATALUNYA - EMPRESA Quaderns Crema, Edicions dels (Catalunya, 1979 - ) Editorial 5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
6 MÓN - PUBLICACIÓ Quaderns de l'Exili (Coyoacán, Mèxic, set/1943 – abr/1947) Revista mensual. Gratuïta i sense publicitat. Editada per un grup d'escriptors catalans sortits de "Full Català". Dirigida per Joan Sales i Ferran de Pol. Publicà escrits polèmics i brillants de Miquel i Vergés, Arquer, Tona i Nadalmai, Riera Llorca, Vicenç Guarner, Miravitlles, Artís-Gener i d'altres. Edità 26 números. 7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns de Pastoral (Barcelona, 1969 - ) Revista bimensual religiosa 8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns de Poesia (Barcelona, jun/1935 – mar/1936) Revista literària mensual. Editada per publicar textos poètics -en català, castellà, francès i anglès-, crítica i teoria literària i dibuixos. Fou interrompuda per la guerra civil. N'aparegueren vuit números. Formaren la redacció J.V. Foix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor. Hi publicaren importants escriptors de l'època i grans artistes n'il·lustraren les seves pàgines. Pel bon gust, la presentació i els temes, reflecteix un moment de maduresa del noucentisme, amb empelts de l'avantguarda. 9 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló (Castelló de la Plana, 1974 - ) Revista 10 CATALUNYA - LITERATURA Quaderns de Teatre de l'ADB (Barcelona, 1959 - ) Col·lecció de texts dramàtics 11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns d'Estudi (Barcelona, oct/1915 – mar/1924) Revista de pedagogia trimestral. Editada per la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona. Inspirada per Eugeni d'Ors, director, en aquella saó, d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Publicà interessants treballs i proporcionava les darreres orientacions pedagògiques necessàries per a l'activitat dels mestres. 12 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns d'Orientació Familiar (Catalunya, 1969 - ) Nom que prengué l'antiga revista Delta 14 CATALUNYA - LITERATURA Quaderns Literaris (Barcelona, 12/abr/1934 – 1938) Col·lecció de novel·les i contes. Dirigida per Josep Janés i Olivé amb afany de popularitzar la literatura catalana. Publicà un quadern setmanal. El primer volum fou dedicat a Les presons imaginàries de Pere Coromines. La col·lecció publicà obres d'altres autors catalans i també divulgà obres de la literatura universal. Commemorà el número 100 amb una Antologia general de la poesia catalana. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadra, la (el Catllar, Tarragonès) Enclavament (0,43 km2), entre els municipis de la Nou de Gaià, Vespella i la Riera. 16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Quadra, la (la Pobla de Roda, Ribagorça) Caseria. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Quadra, la (Sidamon, Pla d'Urgell) Despoblat i antic terme, al sud del poble. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Quadra, marquesat de la (Catalunya) Títol, concedit el 1757 a Lluís de Carbonell i de Ferràs 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadrada i Calvó, Joaquim (Mataró, Maresme, 1901 – 1957) Periodista 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quadrado i Nieto, Josep Maria (Ciutadella, Menorca, 1819 - Palma de Mallorca, 1896) Historiador 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadras i Prim, Josep (Vic, Osona, 1822 - ? ) Fabricant 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Quadrat, es (Llucmajor, Mallorca Oriental) Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Quadrells, comtat dels (Catalunya) Títol, concedit el 1707 a Jeroni de Magarola i de Grau 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadrells, els (la Molsosa, Solsonès) Caseria i antiga quadra, vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres (Gurb de la Plana, Osona) Masia 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres, les (Calonge de Segarra, Anoia) Caseria, vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l'església de Sant Joan de les Quadres. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres, mas de (Maçanes, Selva) Masia 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres, santuari de (Isòvol, Baixa Cerdanya) Santuari, dins la parròquia d'All 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres d'Agramunt, les (Agramunt, Urgell) Sector meridional del terme, al límit amb el de Tornabous, regat pel canal d'Urgell. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres de Puigverd, les (Puigverd d'Agramunt, Urgell) Sector meridional del terme, pràcticament enclavat dins el de Tornabous, regat pel canal d'Urgell. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadreta, la (Castellserà, Urgell) Enclavament (0,77 km2) 34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Quadro, albufera del (Benicàssim, Plana Alta) Antiga albufera, al límit amb el terme de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal (prats del Quadro). 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quadro, el (Quartell, Camp de Morvedre) Partida 36 CATALUNYA - MUNICIPI Quar, la (Berguedà) Municipi: 37,89 km2, 1.061 m alt, 64 hab (1999) 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quarantelles, Sant Marçal de (Vilademuls, Pla de l'Estany) Veure> Sant Marçal de Quarantelles. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quart (Reus, Baix Camp) Partida 40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Quart, batalla de (Quart de Poblet, Horta, 25/oct/1094) Fet d'armes, en el qual s'enfrontaren les tropes del Cid i l'exèrcit almoràvit de Muhammad. El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quart, Pere Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quart, pla de (Horta) Contrada de la comarca 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quart, sèquia de (València, Horta) Sèquia de l'horta, que pren l'aigua del Túria, per la dreta, a l'assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l'assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó. És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quart, torres de (València, Horta) Portal d'accés a l'antic recinte murallat de la ciutat 45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
46 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Quart de Poblet (Horta de l'Oest) Municipi: 19,79 km2, 40 m alt, 26.409 hab (1999) 48 CATALUNYA - MUNICIPI Quart d'Onyar (Gironès) Municipi: 37,44 km2, 136 m alt, 2.275 hab (1999) 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Quartell (Camp de Morvedre) Municipi: 3,27 km2, 42 m alt, 1.376 hab (1999) 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quarter, cabeç del (Alcoià / Alacantí) Cim (1.035 m alt) de la serra (serra del Quarter) que separa la vall d'Ibi de la foia de Xixona. 51 CATALUNYA - CULTURA Quartet Tarragó (Barcelona, 1971 - ) Grup instrumental 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quarts (Perafort, Tarragonès) Caseria i antic terme. 54 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Quatre barres o barres catalanes (Països Catalans) Insignia que forma la bandera o senyera catalana 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quatre Barres, Les (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 - 21/gen/1922) Setmanari. Començà a publicar-se amb el títol "Las Cuatro Barras" com a portaveu del Centre Català Vilafranquí i amb caire regionalista. Dirigit per Pere Sacases, publicà articles ben remarcables d'escriptors locals. Antoni Lluch dirigí la publicació arran de la mort de Sacases i el periòdic continuà fins al número 486, datat el 3/jun/1900. En una segona època, i ja amb el títol en català, sortí el 1918 com a portaveu de l'Agrupació Nacionalista i edità 172 números. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quatre Batlles, pedró dels (Alt Urgell / Solsonès) Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d'aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quatre Camins, els (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Raval 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quatre
Gats
(Barcelona, feb/1899 - 25/mai/1899)
Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per
Pere Romeu, propietari de l'establiment homònim. Dirigida per
Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a
"Pel & Ploma". En foren col·laboradors artístics
Isidre Nonell, Joaquim
Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol,
Ricard Opisso, Darío de
Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent 58 CATALUNYA - CULTURA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quatre Pilans, els (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, a la dreta del Segre 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quatre Pobles, sèquia dels (Corbera de la Ribera, Ribera Baixa) Sèquia de Corbera 61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Quatre Termes, Santa Anna dels (Glorianes, Conflent) Veure> Santa Anna dels Quatre Termes. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Quatre Torres, baronia de les (Catalunya) Títol, concedit el 1790 al cavaller Carles Morenes i Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d'aquella ciutat. Continua en la mateixa família. 63 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Quatrecorts (Peralta de la Sal, Llitera) Poble (626 m alt), aturonat, al sud del terme, en un contrafort occidental del Montvalls. La seva església parroquial depengué, com la de Peralta, del bisbat d'Urgell. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Quatre-llocs (Vall d'Aran) Antic terçó (o de Bossost, aranès: Quatrelocs) (o sesterçó) format per la divisió de l'antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausèn i Canejan. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Quatretonda (Vall d'Albaida) Municipi: 43,10 km2, 224 m alt, 2.528 hab (1999) 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quatretonda de la Serrella (Comtat) Veure> Quatretondeta. 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Quatretondeta (Comtat) Municipi: 17,02 km2, 521 m alt, 182 hab (1999) 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Queirola, la (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Despoblat, al sud-oest del municipi. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Queixal, Antoni (Tarragona, v 1360 - Constança, Alemanya, 1417) Eclesiàstic 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Queixal, Pere (Vilosell, Garrigues, s. XV - Xàtiva, Costera, 1543) Abat de Poblet (1526-31) 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Queixans (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Antic municipi (1.125 m alt), agregat el 1969 al nou 74 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Queixàs (Cabanelles, Alt Empordà) Poble 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Queixigar (la Pobla de Roda / Monesma de Ribagorça, Ribagorça) Antic municipi, agregat el 1970 als actuals 77 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Queixigar, riu de (Ribagorça) Afluent esquerrà del riu Guart 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quemades, Salvador (Barcelona, s. XIX - ? ) Anarcosindicalista
Anar
a: [ Qa ]
[ Quadra ] [ Quadre ]
[ Quar ] [ Quarte ]
[ Quatrec ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
