1

2

1

Qalonimos ben Qalonimos  (Arles, Vallespir, 1287 - v 1328)  metge, poeta i traductor hebreu

N

B

2

Qaslari Abraham ben David  (Narbona, França, s. XIV - Besalú, Garrotxà, v 1355)  Jueu

C

B

3

quadern gris, El  (Catalunya, escrit entre el 8/mar/1918 i el 15/nov/1919)  Dietari de Josep Pla. Publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces autobiogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l'Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris.

C

L

4

Quaderns Crema, Edicions dels  (Catalunya, 1979 - )  Editorial

C

N

5

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme  (Catalunya, 1981 - )  Publicació

C

R

6

Quaderns de l'Exili  (Coyoacán, Mèxic, 1943 – 1947)  Revista mensual

M

R

7

Quaderns de Pastoral  (Barcelona, 1969 - )  Revista bimensual religiosa

C

R

8

Quaderns de Poesia  (Barcelona, 1935 – 1936)  Revista literària mensual

C

R

9

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló  (Castelló de la Plana, 1974 - )  Revista

V

R

10

Quaderns de Teatre de l'ADB  (Barcelona, 1959 - )  Col·lecció de texts dramàtics

C

L

11

Quaderns d'Estudi  (Barcelona, oct/1915 – mar/1924)  Revista de pedagogia trimestral. Editada per la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona. Inspirada per Eugeni d'Ors, director, en aquella saó, d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Publicà interessants treballs i proporcionava les darreres orientacions pedagògiques necessàries per a l'activitat dels mestres.

C

R

12

Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials  (Perpinyà, gen/1945 – mai/1947)  Revista mensual

N

R

13

Quaderns d'Orientació Familiar  (Catalunya, 1969 - )  Nom que prengué l'antiga revista Delta

C

R

14

Quaderns Literaris  (Barcelona, 12/abr/1934 – 1938)  Col·lecció de novel·les i contes. Dirigida per Josep Janés i Olivé amb afany de popularitzar la literatura catalana. Publicà un quadern setmanal. El primer volum fou dedicat a Les presons imaginàries de Pere Coromines. La col·lecció publicà obres d'altres autors catalans i també divulgà obres de la literatura universal. Commemorà el número 100 amb una Antologia general de la poesia catalana.

C

L

15

Quadra, la  Enclavament (0,43 km2) del mun. del Catllar de Gaià (Tarragonès)

C

G

16

Quadra, la  Caseria del mun. de la Pobla de Roda (Baixa Ribagorça)

F

G

17

Quadra, la  Despoblat i antic terme, al sud del poble de Sidamon (Segrià)

C

G

18

Quadra, marquesat de la  Títol de Catalunya, concedit el 1757 a Lluís de Carbonell i de Ferràs

C

H

19

Quadrada i Calvó, Jesús  (Mataró, Maresme, 1907 - )  Escriptor

C

B

20

Quadrada i Calvó, Joaquim  (Mataró, Maresme, 1901 – 1957)  Periodista

C

B

21

Quadrado i Nieto, Josep Maria  (Ciutadella, Menorca, 1819 - Palma de Mallorca, 1896)  Historiador

B

B

22

Quadras i Prim, Josep  (Vic, Osona, 1822 - ? )  Fabricant

C

B

23

Quadrat, es  Barri central de la ciutat de Llucmajor (Mallorca Oriental), que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300.

B

G

24

Quadrells, comtat dels  Títol de Catalunya, concedit el 1707 a Jeroni de Magarola i de Grau

C

H

25

Quadrells, els  Caseria i antiga quadra del mun. de la Molsosa (Anoia)

C

G

26

Quadres  Masia del mun. de Gurb de la Plana (Osona)

C

G

27

Quadres, les  Caseria del mun. de Calonge de Segarra (Anoia)

C

G

28

Quadres, mas de  Masia del mun. de Maçanes (Selva)

C

G

29

Quadres, Pere  (Gurb de la Plana, Osona, 1771 – Barcelona, 1854)  Escultor

C

B

30

Quadres, santuari de  Santuari del mun. d'Isòvol (Baixa Cerdanya), dins la parròquia d'All

C

G

31

Quadres d'Agramunt, les  Sector meridional del mun. d'Agramunt (Urgell)

C

G

32

Quadres de Puigverd, les  Sector meridional del mun. de Puigverd d'Agramunt (Urgell)

C

G

33

Quadreta, la  Enclavament (0,77 km2) del mun. de Castellserà (Urgell)

C

G

34

Quadro, albufera del  Antiga albufera del mun. de Benicàssim (Plana Alta)

V

G

35

Quadro, el  Partida del mun. de Quartell (Camp de Morvedre)

V

G

36

Quar, la  Municipi del Berguedà: 37,89 km2, 1.061 m alt, 64 hab (1999)

C

M

37

Quarantelles, Sant Marçal de  Veure> Sant Marçal de Quarantelles (Vilademuls, Gironès)

C

G

38

Quarantena, illa de sa  Petita illa del port de Maó (Menorca), a ponent de la del Llatzeret

B

G

39

Quart  Partida del mun. de Reus (Baix Camp)

C

G

40

Quart, batalla de  (Quart de Poblet, Horta, 25/oct/1094)  Fet d'armes entre el Cid i l'exèrcit almoràvit

V

H

41

Quart, Pere  Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès

C

B

42

Quart, pla de  Contrada de la comarca de l'Horta

V

G

43

Quart, sèquia de  Sèquia de l'horta de València (Horta)

V

G

44

Quart, torres de  Portal d'accés a l'antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta)

V

G

45

Quart Creixent  (Barcelona, 1957 – 1958)  Quaderns literaris trimestrals

C

R

46

Quart de les Valls  Municipi del Camp de Morvedre: 8,42 km2, 54 m alt, 1.082 hab (1999)

V

M

47

Quart de Poblet  Municipi de l'Horta de l'Oest: 19,79 km2, 40 m alt, 26.409 hab (1999)

V

M

48

Quart d'Onyar  Municipi del Gironès: 37,44 km2, 136 m alt, 2.275 hab (1999)

C

M

49

Quartell  Municipi del Camp de Morvedre: 3,27 km2, 42 m alt, 1.376 hab (1999)

V

M

50

Quarter, cabeç del  Cim (1.035 m alt) entre les comarques de l'Alcoià i de l'Alacantí

V

G

51

Quartet Tarragó  (Barcelona, 1971 - )  Grup instrumental

C

C

52

Quartico, el  Partida i caseria del mun. de Bell-lloc del Pla (Plana Alta)

V

G

53

Quarts  Caseria i antic terme del mun. de Perafort (Tarragonès)

C

G

54

Quatre barres o barres catalanes  Insignia que forma la bandera o senyera catalana

P

C

79

Quatre Barres, Les  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 - 21/gen/1922)  Setmanari

C

R

55

Quatre Batlles, pedró dels  Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d'aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. A les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès.

C

G

56

Quatre Camins, els  Raval del mun. de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

C

G

57

Quatre Gats  (Barcelona, feb/1899 - 25/mai/1899)  Revista artística i literària, molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l'establiment homònim. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a "Pel & Ploma". En foren col·laboradors artístics i articulistes els principals personatges que freqüentaren l'establiment modernista en aquell temps.

C

R

58

Quatre Gats, Els  (Barcelona, 1897 - )  Cerveseria i cabaret

C

C

59

Quatre Pilans, els  Partida de l'horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre

C

G

60

Quatre Pobles, sèquia dels  Sèquia de Corbera  (Corbera de la Ribera, Ribera Baixa)

V

G

61

Quatre Termes, Santa Anna dels  Veure> Santa Anna dels Quatre Termes (Glorianes, Conflent).

N

G

62

Quatre Torres, baronia de les  Títol de Catalunya, concedit el 1790 al cavaller Carles Morenes i Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d'aquella ciutat. Continua en la mateixa família.

C

H

63

Quatre Z, Els  (País Valencià, 1964 - )  Grup de músics

V

C

64

Quatrecorts  Poble (626 m alt) del mun. de Peralta de la Sal (Llitera)

F

G

65

Quatre-llocs  Terçó de la Vall d'Aran

C

H

66

Quatretonda  Municipi de la Vall d'Albaida: 43,10 km2, 224 m alt, 2.528 hab (1999)

V

M

67

Quatretonda de la Serrella  Veure> Quatretondeta (Comtat)

V

G

68

Quatretondeta  Municipi del Comtat: 17,02 km2, 521 m alt, 182 hab (1999)

V

M

69

Queirola, la  Despoblat del mun. d'Alcalà de la Jovada (Marina Alta)

V

G

70

Queixal, Antoni  (Tarragona, v 1360 - Constança, Alemanya, 1417)  Eclesiàstic

C

B

71

Queixal, Pere  (Vilosell, Garrigues, s. XV - Xàtiva, Costera, 1543)  Abat de Poblet (1526-31)

C

B

72

Queixanes, Bernat  (Barcelona, 1560 - ? , s. XVII)  Metge

C

B

73

Queixans  Antic municipi (1.125 m alt), agregat el 1969 al d'Urtx (Baixa Cerdanya)

C

G

74

Queixàs  Municipi del Rosselló: 28,09 km2, 95 hab (1999)

N

M

75

Queixàs  Poble del mun. de Cabanelles (Alt Empordà)

C

G

76

Queixigar  Antic municipi, agregat el 1970 al de Monesma de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

77

Queixigar, riu de  Afluent esquerrà del riu Guart, a la Ribagorça

F

G

78

Quemades, Salvador  (Barcelona, s. XIX - ? )  Anarcosindicalista

C

B