|
|
|
Anar a: [ Pujo ] [ Pujol, J ] [ Pujol i d ] [ Pujol i T ] [ Pull ] [ Punx ] La guerra és l'art de matar en gran i de fer amb glòria allò que, fet en petit, porta a la forca. (Jean Henri Fabre) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujó i Santaló, Bartomeu (Igualada, Anoia, 1894 - Catalunya, s. XX) Escultor. Ha excel·lit com a creador de siluetes de metall. 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Pujol (la Maçana, Andorra) Caseria de la parròquia, vora el riu d'Arinsal, aigua amunt d'Erts. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujol (Peramea, Pallars Sobirà) Poble (841 m alt) 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujol (Lledó d'Empordà, Alt Empordà) Veïnat, al nord-oest del terme 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujol (Alinyà, Alt Urgell) Veïnat 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Agustí (Tortosa, Baix Ebre, s. XVI – s. XVII) Escultor 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Agustí (Vilafranca del Penedès ?, Alt Penedès, v 1585 - Reus, Baix Camp, 1629) Escultor barroc. Fill de l'homònim. Es creu que completà la formació a Itàlia. Extremadament dotat, és un dels primers escultors que marquen la revifalla de l'art català. Entre la seva obra conservada cal fer especial esment dels dos retaules del Roser situats, l'un, a la seu de Barcelona (1619), i l'altre -encara que bastant mutilat- a l'església de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona). S'hi pot admirar, en tots dos, la composició i l'ornamentació italiana barroca de l'època. Va fer tot de treballs en diversos indrets de Catalunya, alguns dels quals amb la col·laboració del seu pare (retaule major de Martorell, 1610). Altres obres atribuïdes a ell són el retaule de la Puríssima de Verdú (1623-26), els retaules del Roser d'Arenys de Mar (1625-27) i de l'església de l'Esperit Sant de Terrassa. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pujol, Agustí (València, s. XVIII – 1764) Frare franciscà 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Bernat (Manresa, Bages, s. XIV) Escriptor i apotecari. És autor d'un Llibre de les receptes. 11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - EMPRESA Pujol, Comabella i Cia. (Barcelona, a 1914 – 1918) Empresa aeronàutica 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujol, el (Vidrà, Ripollès) Masia i església 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pujol, el (Benimuslem, Ribera Alta) Llogaret 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pujol, el (Xàbia, Marina Alta) Caseria, a 1 km de la vila 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Galceran (Catalunya, s XVI – Madrid ?, s XVII) Compositor. El 1599 era nomenat cantor i capellà de la Capella Reial de Madrid. Li són atribuïdes set cançons de les incloses al Cancionero musical y poético del siglo XVIII, de Sablonara. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pujol, Jaume (Palma de Mallorca, s. XVII) Escriptor 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pujol, Jaume (Ciutadella, Menorca, 1589 - ? , s. XVII) Historiador 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Joan (Mataró, Maresme, s. XVI - Catalunya, d 1603) Poeta. Admirador i deixeble d'Ausias March, fou l'escriptor del s XVI que mantingué a Catalunya la tradició literària del poeta valencià. Les seves obres més conegudes són La visió en somni, polèmica entorn d'Ausias March, i Elegia a la mort de Pere Albert Vila (1582). Més representativa, i potser la més interessant, és la composició Lepant, poema imprès a Barcelona l'any 1573, escrit en decasíl·labs de cobles croades, canta la victòria de Joan d'Àustria a Lepant. Es manté com un exemple d'èpica erudita que recorda l'epopeia italiana del s XVI. Bona part de la seva obra va ser reeditada el 1970. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Joan Pau (Barcelona, 1573 – 1626) Músic 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol, Josep ( ? , s. XVIII) Compositor 23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pujol, masos del (la Cabanassa, Alta Cerdanya) Veure> Perxa, la 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - HISTÒRIA Pujol de Planès, baronia del (Catalunya) Títol, concedit el 1901 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujol de Planès, el (Montmajor, Berguedà) Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel. De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d'Aguilar. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Algueró, Francesc (Móra la Nova, Ribera d'Ebre, 1896 – Barcelona, 1975) Escriptor i metge 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Barraca, Josep (Boquica) (Besalú, Garrotxa, 1778 - Figueres, Alt Empordà, 1815) Bandoler 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Bauzis, Jaume (Catalunya, s. XIX - Barcelona ?, s. XIX) Ceramista 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Boada, Llorenç (Olot, Garrotxa, 1828 - ? ) Escriptor 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Camps, Celestí (Girona, 1843 – Madrid, 1891) Historiador, advocat i numismàtic 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Camps, Joaquim (Girona, s. XIX - ? ) Pintor 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Camps, Joaquim (Girona, 1861 – Barcelona, 1924) Metge 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i de Barberà, Josep Maria (Tarragona, 1871 – 1949) Arquitecte 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i de Collado, Josepa ( ? , s. XIX) Escriptora 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Garcia, Joan (Barcelona, 1912 - ) Espia 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Giménez, Manuel (Barcelona, 1909 – 1969) Pintor i gravador. Residí a Palma de Mallorca. Féu la seva primera exposició a Barcelona el 1927. N'ha fet moltes altres a Palma, així com a Manchester i Blackpool (Gran Bretanya). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Grau, Joaquim (Barcelona, 1938 - ) Artista plàstic 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Grau, Josep (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1903 - Porto Alegre, Brasil, 1966) Metge. Ingressà a la CNT d'estudiant. En esclatar la guerra civil anà com a metge en la columna anarquista "Roig i Negre". Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d'Argelers. El 23/jul/1939 fou traslladat al camp de Sant Cebrià, on treballà com a metge a l'hospital central. Després d'haver passat pel camp de Gurs el mai/1942, fou adscrit a una companyia de treballadors destinada a la Muralla de l'Atlàntic. Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d'extermini d'Alemanya. Un cop acabada la guerra amb la victòria dels aliats, s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc. El 1945 fou nomenat secretari general de la SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista). Després d'haver estat empresonat a la Model de Barcelona (1946-47), es traslladà al Brasil, on revalidà el títol de metge, i exercí la medicina fins a la mort. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Gurena, Albert (Barcelona, 1783 – 1847) Eclesiàstic i catedràtic. Augustinià secularitzat (1822), d'idees liberals, bon predicador, d'àmplies curiositats intel·lectuals i molt actiu, participà en la majoria d'activitats i entitats culturals de l'època. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió. Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del "Diario Oficial" i soci fundador de la Societat d'Amics del País, que presidí (1837, 1840 i 1843). Predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa. El 1823 fou tancat pels absolutistes al convent del seu orde de Mataró; aviat obtingué, però, una canongia a la col·legiata de Santa Anna i acabà predicant l'elogi fúnebre de Ferran VII. Intervingué molt activament en la restauració de la universitat de Barcelona, tant en l'intent del Trienni com en l'erecció definitiva. Hi ensenyà dret canònic i en fou el primer rector (1838-41). És autor d'un Curs elemental d'oratòria i d'altres escrits. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Marc, Josep (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XIX) Polític 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pujol i Padilla, Josep (València, 1774 - s. XIX) Escultor. Fill de Josep Pujol i Rubio. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Ripoll, Josep (Olot, Garrotxa, 1904 – 1987) Pintor 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Riu, Joan Baptista (Barcelona, 1835 – 1898) Pianista i pedagog. A París fou deixeble de N.-H. Reber. L'any 1881 organitzà a Barcelona la primera temporada de concerts simfònics que se celebrà a la ciutat i fou el promotor d'una temporada d'òpera francesa. El 1888 fundà una editorial de música i creà la col·lecció "Música religiosa". 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Roca, David (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 1894 - Medellín, Colòmbia, 1979) Musicòleg. Ingressà a l'Escolania de Montserrat (1903) i es formà amb el mestratge de Manuel Guzmán. El 1913 professà com a monjo al monestir. Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol. Fou mestre de l'Escolania (1933-36 i 1939-50), que enriquí i transformà; alhora, dirigí la capella del monestir. Fundà la revista "Música Sacra Española". El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l'Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín (Colòmbia), on fundà el monestir de Santa Maria i continuà les activitats musicals. Ha fet treballs d'investigació sobre els músics montserratins i ha editat cinc volums de la col·lecció "Mestres de l'Escolania de Montserrat"; tres dedicats a l'obra vocal de Cererols (1930-32) i dos de música instrumental (1934-36). Ha enregistrat nombroses obres i unes quantes composicions litúrgiques. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pujol i Rubio, Josep (València, 1743 – 1797) Escultor. Fill d'un mestre d'obres. Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d'on sortí mestre el 1767, i a l'Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d'escultura el 1768. Sembla ésser que, encara deixeble, viatja a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena. El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit. Tinent de director a Sant Carles el 1771, s'anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d'escultura i dos anys més tard director efectiu. Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l'entitat fins a l'any 1793. Són coneguts els seus plets per qüestions de jurisdicció professional. Entre les seves obres sobresurten els evangelistes 'Sant Joan' i 'Sant Lluc' a les petxines de la seu de València, el grup 'La Fe i la Caritat' a la façana de l'església del Temple i l''altar de Sant Vicenç' al convent de Sant Domènec. Hom li atribueix obres també al monestir de Portaceli de València i a l'església de Santiago d'Oriola. Fou el pare de Josep Pujol i Padilla. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Soley, Jordi (Barcelona, 1930 - ) Polític 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Tubau, Pere (Ribes de Freser, Ripollès, 1887 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1962) Historiador, paleògraf i arxiver. Estudià als seminaris de la Seu d'Urgell i de Vic, on fou deixeble de Josep Gudiol i Conill i completà els estudis especialitzats a París. Publicà una vasta col·lecció d'estudis històrics, relacionats sobretot amb el període de l'alta edat mitjana: La paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L'acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell del 919 al 939 (1917), La comarca de l'Urgellet (1929), Notes i documents sobre construccions de retaules a l'alt país d'Urgell (1936). Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Villarrubí, Emili (la Granadella, Garrigues, 1886 – Barcelona, 1980) Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional. Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d'aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l'Academia Musicale Chigiana de Siena. Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d'études, Pequeña romanza, etc. Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin... de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujol i Vivé, Joan (Sabadell, Vallès Occidental , 1842 - ? , s. XIX) Militar de carrera 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Pujol Melós, el (Navès, Solsonès) Antic castell (o el Pujol de Navès) i església (Sant Andreu del Pujol), a 3 km al nord-est de Tarascó. Pertangué fins al 1556 a l'abadia de Solsona. L'església, romànica, del s XI, és esmentada ja el 1100. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pujol Nou, gola del (València, Horta) Gola de l'Albufera 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujolà i Vallès, Frederic Veure> Pujulà i Vallès, Frederic. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujolars (Santa Pau, Garrotxa) Veïnat, al sud de la vila 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Pujòlo (Vall d'Aran) Terçó (o sesterçó), format per la divisió de l'antic terçó de Garòs i que comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d'Aran, Bagergue, Unya, Gessa, Pójo i l'antic poble de Mont-rós. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujolriu (Joanetes, Garrotxa) Masia 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pujols, els (la Granada, Alt Penedès) Veure> Sant Antoni 65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pujols, es (Formentera, Eivissa) Platja de l'illa 66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pujols, riera dels (Aiguatèbia, Conflent) Curs d'aigua 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujols i Morgades, Francesc (Barcelona, 1882 - Martorell, Baix Llobregat, 1962) Escriptor 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pujulà i Vallès, Frederic (Palamós, Baix Empordà, 1877 - Bargemon, França, 1963) Esperantista i escriptor 69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pullina, Bartomeu de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Guerriller. Durant la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V (1718-20) lluità a Catalunya amb el desig de contribuir a restaurar les constitucions catalanes i el govern del rei-arxiduc Carles III. Fou lloctinent de Francesc Bernic; quan aquest caigué presoner assolí de fugir amb una part de les seves forces. Atacà Piera i Vallbona i ajudà Pere Joan Barceló a esquivar una emboscada filipista a Pontons. En acabar la guerra les seves forces foren dissoltes. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pumarola i Busquets, Agustí (Barcelona, 1920 - ) Metge. Catedràtic de microbiologia a Salamanca (1958) i Barcelona (1962), ha estat president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene; membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Amplià estudis al Karolinska Institutet d'Estocolm, a Copenhague i, a l'Institut Pasteur de París. Ha treballat principalment en l'estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i ha creat escola en el seu departament universitari. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Punset i Casals, Eduard (Barcelona, 1936 - ) Economista i polític. Després d'estudiar economia a Londres i a París, fou director econòmic de la revista "The Economist" (1967-69) i membre del Fons Monetari Internacional (1969-73). Dirigent d'UCD, fou conseller d'economia i finances (gen-abr/1980) de la Generalitat provisional. Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), fou membre de la Comissió Mixta de Traspassos fins que va ésser nomenat ministre per a les relacions amb la CEE (1980-81) en el govern Suárez. En desfer-se Centristes de Catalunya-UCD fou elegit, com a independent dins la candidatura de CiU, diputat al congrés (oct/1982). Després, passà al Centro Democrático y Social (CDS) d'A. Suárez, i fou elegit diputat al Parlament Europeu (1987). El 1993 abandonà el CDS per crear el Foro Democrático amb la intenció, frustrada, de renovar el sistema de partits polítics i implantar llistes electorals obertes. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Punsola i Vallespí, Josep (Mataró, Maresme, 1913 – 1949) Poeta i guionista cinematogràfic. Participà en la tasca de recuperació de la cultura catalana de la postguerra. És autor de Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949) i Poesies (1949). Com a guionista, fou col·laborador habitual de les pel·lícules amateurs d'Enric Fité. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
75 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Punt Diari (Girona, feb/1979 - 1990) Diari en català. Nascut com a publicació d'informació local i com a alternativa a l'oficialista "Los Sitios". Fou notable el seu bon aprofitament dels recursos periodístics. Des del 1982 disposà de retativa pròpia i distribuí "Presència" com a suplement setmanal. Als anys noranta va crear edicions particulartizades a d'altres poblacions catalanes, amb el nom d'"El Punt". 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Punta, la (València, Horta) Caseria i parròquia 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Punta de Benifallim, la (Alcanar, Montsià) Veure> Cases d'Alcanar, les. 78 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Punta de sa Gavina, sa (Formentera, Eivissa) Antiga vénda de l'illa, segons constava el 1775. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Punta dels Pensaments, la (Cullera, Ribera Baixa) Barri turístic 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
81 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Punta Prima, sa (Formentera, Eivissa) Antiga vénda de l'illa 82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Puntal dels Llops, el (Olocau, Camp de Túria) Assentament ibèric 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Punter i Barreda, Gaspar (Morella, Ports, 1540 – Tortosa, Baix Ebre, 1600) Eclesiàstic. Fou nomenat bisbe de Tortosa el 1590, succeint a Joan Baptista de Cardona. Era visitador del monestir de Montserrat. Organitzà serveis cooperatius per facilitar les feines dels pagesos en temps de sembra. Després de la seva mort, la seu de Tortosa estigué vacant durant quatre anys, en que fou succeït per Pedro Manrique. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puntí, Salvador (Vic, Osona, 1909 - ) Imaginer 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puntí i Collell, Joan (Manlleu, Osona, 1886 – Barcelona, 1962) Eclesiàstic i escriptor. El 1918 guanyà la Viola als Jocs Florals de Barcelona amb Missa rassa. És autor de Cofret de versos (1918), Faules i moralitats (1932), Maria Teresa Montalvo (1933), Manera de parlar en públic (1935) i Manual i vocabulari de litúrgia (1958). Col·laborà a "La Veu de l'Àngel de la Guarda" i "D'Ací i d'Allà". Fou un dels col·laboradors del Foment de la Pietat Catalana. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puntí i Terra, Pere (l'Esperança, Gurb, Osona, 1880 - Vic, Osona, 1962) Escultor 88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Punxuat (Algaida, Mallorca Oriental) Caseria 89 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Pu-put (Palma de Mallorca, 7/des/1907 - 17/gen/1914) Setmanari independent, satíric, humorístic i bilingüe. Fou fundat i dirigit per Josep Sastre. 90 ILLES BALEARS - CULTURA Puresa, Col·legi de la (Palma de Mallorca, 1809 - ) Col·legi per a noies 91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Puresa, Congregació de la (Palma de Mallorca, 1874 – s. XX) Institut religiós femení 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puritat, mestre de la (País Valencià, s XV - s XVI) Pintor anònim. Li són atribuïdes algunes taules del gran retaule del convent de la Puritat, concretament, les del Naixement de la Verge, l Presentació al temple i la Dormició de Maria. Se l'ha identificat amb Nicolau Falcó I, de qui se sap documentalment que vers el 1502 va intervenir en aquesta obra cabdal de la pintura renaixentista valenciana, encara que amb reminiscències tradicionals. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Purot, el (Guadalest, Marina Baixa) Nom popular de la roca del Castell de la ciutat. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Purredó (Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà) Masia 95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Purroi (Benavarri, Ribagorça) Poble (873 m alt) i antic municipi (18,37 km2) (o Puig-roig), incorporat el 1972 a l'actual. Enlairat damunt la riba dreta del barranc del Molí. L'església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor. El lloc (la roca de Puig-roig) fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell amb Pilzà; un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia també l'ermita del Pla. 96 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Purroi, baronia de (Ribagorça) Jurisdicció senyorial que el 1591 pertanyia als Luna, barons d'Illueca i Gotor. El 1591 li fou confiscada al justícia d'Aragó Juan de Luna Celrán, i el 1609 fou atorgada a Juan Chávarri Larrain. Passà als Albizu, als Bonfill (el 1673, per adjudicació), als Molina, als Zamora, Dara, Franquet, Sirera i als Pérez. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pusalgas i Guerris, Ignasi (Barcelona ?, 1790 – Barcelona, 1874) Metge i escriptor 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Putget, el (Barcelona, Barcelonès) Veure> Puget, el 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Putxet (Barcelona, Barcelonès) Veure> Puget, el 101 CATALUNYA - CULTURA Putxinel·lis Claca (Catalunya, 1968 - ) Grup de titellaires i teatre amb ninots 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puyal i Ortiga, Joaquim Maria (Barcelona, 1949 - ) Locutor de ràdio i televisió 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puyo Bové, Magdalena (Móra la Nova, Ribera d'Ebre, 1960 - ) Directora teatral 104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pyrenae (Barcelona, 1965 - ) Revista anual de prehistòria i arqueologia. Fundada per Joan Maluquer de Motes, que en fou el director, i publicada per l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans.
Anar
a: [ Pujo ]
[ Pujol, J ] [ Pujol
i d ]
[ Pujol i T ] [ Pull ]
[ Punx ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
