|
|
|
Anar a: [ Portal ] [ Portell ] [ Portella, M ] [ Porti ] [ Portop ] [ Pos ] El polític que no delata els corruptes, els estimula. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portal, el (els Prats de Rei, Anoia) Santuari (la Mare de Déu del Portal) de la vila. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Portalfosc, el (Xàtiva, Costera) Nom donat al convent de la Consolació de monges dominicanes, fundat el 1520. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portaló, el (Cadaqués, Alt Empordà) Cala de la península del cap de Creus, a ponent de la cala de Culip, davant la qual hi ha l'illot del Portaló. 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portals Vells, cala (Calvià, Mallorca Occidental) Cala de la costa meridional de l'illa, al nord de cala Figuera. Hi fou venerada fins a mitjan s XIX la Mare de Déu de Portals, que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d'una nau genovesa com a compliment d'una promesa feta en haver evitat un naufragi. El propietari de la cova (i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià), el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d'un accés ni d'un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d'ésser bastit vers Palma, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866. L'antiga cova i la cala Portals foren anomenades des d'aleshores Portals Vells; dins la cova, que conserva l'altar i diversos detalls decoratius esculpits damunt la paret, hi ha actualment una nova imatge de la Mare de Déu. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Portaña i Miró, Agustí (València, 1741 - 1812 ?) Escultor. Deixeble d'Ignasi Vergara fins el 1763 i de l'Acadèmia de Sant Carles, d'on fou acadèmic emèrit el 1773 i també de San Fernando (1779). Fou tinent director honorari d'escultura (1781) i acadèmic conserge-taxador de Sant Carles (1787). Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i col·laborà al retaule de la Mare de Déu del Lledó, a Castelló de la Plana. 7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Portapàs, pic de (Mosset / Noedes / Orbanyà, Conflent) Contrafort (1.798 m alt) oriental del massís de Madres, termenal dels tres municipis. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portarró, el (Espot, Pallars Sobirà) Veure> Espot, pontarró d'. 10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Portas, Narciso (estat espanyol, s XIX - s XX) Tinent de la guàrdia civil. Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896. Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l'anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc. El 3/set/1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d'assassinar-lo. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Portas i Segura, Joaquim (Palma de Mallorca, v 1850 – Barcelona, 1929) Músic. Deixeble d'Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l'església de Betlem, a Barcelona. Deixà un Repertori de música sacra, amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i doversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X (1904). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portaspana (Argençola, Anoia) Despoblat, proper a Argençola i a Clariana, esmentat el s XIV. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Portela Valladares, Manuel (Fonsagrada, Galícia, 1866 - Marsella, França, 1952) Polític. Es relacionà estretament amb certs sectors conservadors catalans arran de la seva estada a Barcelona com a governador civil en 1910-12 i el 1923, intentant en ambdués ocasions una gestió moderada de la repressió del terrorisme. El gen/1935 fou nomenat governador general de Catalunya i president en funcions de la Generalitat, poc després d'ésser decretada la suspensió de l'estatut. Tanmateix aviat passà al ministeri de la governació (abr-des/1935). 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portell (Sant Ramon de Portell, Segarra) Poble (663 m alt), situat al cim dels altiplans que separen les riberes de Sió i del Llobregós. La seva parròquia és dedicada a sant Jaume. Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portell (Crespià, Pla de l'Estany) Veïnat i antic lloc, a l'esquerra del Fluvià, aigua amunt del poble. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Portell, Baltasar (País Valencià, s XV – s XVI) Poeta. Només es coneix una composició de 323 versos que clou el conegut Procés de les olives sostingut entre Bernat Fenollar i Joan Moreno i que constitueix la part més reeixida de tota l'obra. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portell, Berenguer (Catalunya, s XIV - Girona, s XIV) Escultor. El 1325 treballava les columnes del claustre de la catedral de Vic. Consta que, un cop acabades les peces, les trametia a destí per traginer. 21 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portell, coll d'en (Esporles, Mallorca Occidental) Coll de la serra de Tramuntana, prop del límit amb el terme de Palma de Mallorca, per on passa la carretera de Palma a Valldemossa. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portell, el (Arbeca, Puiggros, Garrigues / Miralcamp, Pla d'Urgell) Altiplà, situat entre els tres municipis. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portell, Francesc (Illes Balears, s XIV) Funcionari reial. El 1351, essent procurador reial de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, redactà les noves ordinacions d'aquest regne amb col·laboració amb l'altre procurador del monarca, Jaume Negre. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portell, Pere de (Catalunya, s XIII – s XIV) Religiós. Era confessor de Jaume II. El 1322, morta la reina Maria de Lusignan, fou encarregat d'obtenir del papa el permís per a una nova i ràpida unió del rei, a celebrar per advent. Amb aquest objecte anà a Avinyó i s'entrevistà amb Joan XXII. Aconseguí l'autorització, que permetria de seguida l'enllaç del monarca amb Elisenda de Montcada. 26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
27 CATALUNYA - HISTÒRIA Portella, baronia de la (Catalunya) Jurisdicció senyorial. Comprenia les batllies de la Quar -que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró- (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella -on primitivament s'aixecà el castell de la Portella-, parròquia de Sant Maurici i el lloc d'Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boatella i part de la de Borredà), Castell de l'Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia i la de Biure). Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès (amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès). Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII; al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d'Illa, que vengueren la baronia (1369) als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portella, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou representant de Dalmau de Timor, component destacat del bàndol dels Cardona, a la concòrdia feta el 1226 amb el bàndol dels Montcada. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portella, Berenguer de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. El 1309 participà a la campanya d'Almeria que dirigí el rei Jaume II. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portella, coll de la (Anoia) Coll de la serra de Queralt, a l'extrem oriental, que comunica les valls de Miralles i de Montbui. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portella, Francesc (Catalunya, s XVII) Arquitecte. El 1669, amb Josep Llagostera, començà les obres de la nova façana o galilea del monestir de Poblet, sobre plànols de Miquel Massalva, de Manresa. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Portella, la (la Quar, Berguedà) Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella). Fou erigida pels senyors del castell de la Portella poc abans de l'any 997 a la vall aleshores dita de Frontanyà, i més tard vall de la Portella. L'any 997 el comte Oliba (futur bisbe de Vic i abat de Ripoll) cedí a la casa de Sant Pere, aleshores en construcció, uns béns patrimonials. L'església monacal no fou consagrada, però, fins al 1035. L'any 1617 se li uní el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, i durant la guerra carlina de 1833-40 s'hi traslladà la Universitat de Cervera. Es conserven restes del claustre romànic. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - MUNICIPI
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portella, la (Bassella, Alt Urgell) Masia (mas de la Portella) i antic poble, a l'extrem meridional del terme, al sud de Guardiola de Segre. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portella, mas de la (Pujalt, Anoia) Masia i antiga quadra, al sud-est del poble, prop de l'Astor. És esmentat ja el s XIV. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Portella, Romeu de (Sicília, Itàlia, s XIII) Diplomàtic. Col·laborà a les negociacions per dicidir els sicilians a cridar Pere II el Gran com a rei legítim. Passà amb l'ambaixada siciliana a Alcoll (Tunísia) per l'ago/1282, quan fou sol·licitada al monarca l'anada a Sicília. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Portella i Enric, Antoni (Maó, Menorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1765) Llatinista i eclesiàstic. Doctor en teologia. Fou beneficiat de la seu de Ciutadella. Publicà Rudiments de la llengua llatina... (Maó 1762), 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portella i Estrada, Pilar (Barcelona ?, s XIX – s XX) Artista plàstica. Amarada de l'esperit modernista s'especialitzà en la locució floral. Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir expossà el 1904. A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) aporta un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI (1911) un gerro de terra cuita decorat amb crisantems. 41 FRANJA PONENT - MUNICIPI
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porter, Bernat (Catalunya, s XIII) Ambaixador de Pere II el Gran. Especialitzat en assumptes musulmans, se li coneixen tres ambaixades, dues a l'Egipte (1263 i 1279) i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d'amistat del 1277 entre la corona catalano-aragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d'or fixat en temps de Jaume I. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porter, cala en (Alaior, Menorca) Cala de la costa meridional, al sud de la ciutat, que forma un llarg canyó enfonsat a la desembocadura del torrent de cala en Porter. La urbanització de Cala en Porter s'ha desenvolupat molt i ha esdevingut un important centre d'atracció turística. Té una església sufragània de la 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porter i Casanate, Joan Josep (Catalunya, s XVII) Historiador. És autor de la crònica Guerras de Cataluña en tiempo de Felipe IV. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porter i Rovira, Josep (Montblanc, Conca de Barberà, 1901 – Barcelona, 1999) Llibreter, editor i bibliòfil. El 1923, a Barcelona, obrí una llibreria i, el 1930, l'Institut Porter de Bibliografia Hispànica. Conseller de la Cambra Oficial del Llibre, de Barcelona, i editor de la revista de bibliografia "Papyrus" fins al 1936, va treballar com a assessor bibliogràfic per a diverses universitats dels EUA i d'Hispanoamérica. Publicà diverses obres sobre bibliografia i més de 2.000 catàlegs de llibres. Va dedicar bona part de la seva vida a documentar-se sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, tesi que va defensar. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portes, mas d'en (Guissona, Segarra) Masia i enclavament, entre els municipis de Florejacs i les Pallargues. 49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portes, ses (Eivissa) Antic nom de la zona marítima des Freus, entre Eivissa i Formentera. La punta de ses Portes és un dels dos caps, el més oriental, de l'extrem meridional d'Eivissa, on hi ha la torre de ses Portes, antiga torre de guaita i defensa. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portet, el (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, a l'est del poble, als vessants occidentals del cap de Portet (1.341 m alt), cim dominant dels cingles de Vallcebre. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portet, Jaume (Ribes de Freser, Ripollès, 1908 - Catalunya, s XX) Compositor. Estudià a Barcelona. Ha escrit dues misses a veus i instruments, una Suite per a orquestra, un quartet de corda, uns Preludis per a piano, una Sonata per a piano, sardanes i cançons. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Portet, Renada Laura (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 1927 - ) Escriptora. Col·laboradora habitual en publicacions catalanes, ha obtingut diversos premis (Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Biblioteca Catalana de Perpinyà, Vila de Perpinyà) i ha publicat Castell negre (1981), A la recerca d'una memòria: Rosselló microtoponímic (1982), L'escletxa (1986), Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada Oblit (1992) i El cant de la Sibil·la (1995). 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Portet de Moraira, el (Teulada, Marina Alta) Caseria i nucli marítim, a ponent de la punta de Moraira. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portfangós (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Fangós, port. 56 CATALUNYA - EMPRESA Pòrtic, Editorial (Barcelona, 1963 - ) Editorial fundada per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis. Publica diverses col·leccions amb un ampli ventall de temes: biografies i memòries (Memòries, 1963-86; Vides i Memòries, 1989), narrativa (Llibre de Butxaca, 1969; El Brot, 1986; Els Maleïts, 1988-90; La Bogeria, 1988-91), literatura juvenil (El Blat Tendre, 1983-86; El Brot Jove, 1987; Pòrtic Aventures 1987-89), erotisme (La Piga, 1988), gènere del qual convoca el premi literari bianual del mateix nom des del 1988, manuals (Conèixer la Natura, 1985), teatre (Textos del Centre Dramàtic, 1987-88), assaig (Nàrtex, 1974-86; Pòrtic Assaig, 1988; Pòrtic Mèdia, 1991), diversos diccionaris, etc. Publica també els Premis Recull. Després de J. Fornas han dirigit l'editorial Carme Casas i Mas (1986-91) i Jordi Úbeda i Bauló 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portilla, Francisco Antonio de la (Vejoria, Castella, 1652? – Barcelona, 1711) Religiós observant. Era procurador general del seu orde a Roma quan fou nomenat bisbe de Mallorca, el 1702. Es distingí per la seva adhesió a Felip V i intentà d'evitar que el poble s'alcés el 1706. Per aquest motiu fou desterrat a Barcelona pel comte de Savallà. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portillon, Et (Bossost, Vall d'Aran) Coll (1.310 m alt) (o portilló de Bossost), de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de Comenge, per on passa la carretera de Bossost a Luchon. El vessant és cobert per l'important avetar del bosc d'en Portillon. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portinatx (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cala de la costa, al nord de la vila, actualment centre turístic d'importància. Té unes belles i concorregudes platges. És també una vénda de la parròquia de Sant Joan. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Portitxol, el (Xàbia, Marina Alta) Caseria, al voltant de la platja del Portitxol, al centre de la badia del Portitxol, oberta entre el cap Mantí, al nord, i el cap Negre, al sud; davant la platja hi ha l'illa del Portitxol i el petit escull de l'illa. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portitxol, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Petita cala, a llevant del nucli urbà, que donà nom a una de les agrupacions de cases que formen l'actual nucli des Molinar. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portitxol de Rubió, es (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Cala petita i abrigada de la costa septentrional, que serveix de refugi als pescadors de Rubió, sota les altures de la costa del cap de Rubió. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Portitxol de Valldigna, el (Alzira, Ribera Alta / Benifairó, Safor) Coll (108 m alt), entre els dos municipis, on s'uneix el massís de Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la vall Digna amb la d'Aigüesvives. 65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portitxolet, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Petita cala, a llevant del nucli urbà, separat des Portitxol pel promontori de sa Roqueta. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portlligat (Cadaqués, Alt Empordà) Veïnat, que es troba al fons de la badia de Portlligat, a la península del cap de Creus, al nord de la badia de Cadaqués, tancada per l'illa de Portlligat. Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors, i on Salvador Dalí hi establí la seva residència, actualment convertida en Casa-Museu. És nucli turístic i residencial. 67 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Portmany (Eivissa) Antic quartó de l'illa, que el Repartiment correspongué a Nunó Sanç. Passa successivament al rei, a Montgrí, al paborde i canonges de Tarragona i al ardiaconat de Sant Fruitós (també de la catedral de Tarragona). El seu nom ve de l'extensa badia de Portmany, que s'obre a les seves costes. 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portmany, badia de (Sant Antoni de Portmany / Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Extensa badia a l'oest de l'illa (o de Sant Antoni). La seva llarga costa, on s'esten una densa i important indústria turística, pertany als dos municipis. 69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio, Luis Fernández de (Palma del Río, Andalusia, 1635 – Madrid, 1709) Eclesiàstic. Creat cardenal el 1669. Fou virrei de Sicília (1677-78) i arquebisbe de Toledo. Nomenat lloctinent de Catalunya per Felip V (1701-03). El 1705 fou allunyat de la cort per les seves intrigues. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portocolom (Felanitx, Mallorca Oriental) Poble i port tradicional, situat a la costa, a l'est del cap municipal, és un destacat centre de turisme, amb una destacada indústria hotelera. El 1715 s'hi construí el fortí de Portocolom com a defensa contra els borbònics i el 1922 s'hi establí la primera escola d'hidroaviació civil de l'estat espanyol. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portocristo (Manacor, Mallorca Oriental) Poble (o Cala Manacor), situat a la costa, a l'est del cap del municipi, al fons d'una cala ramificada. És un important nucli turístic. A l'estiu del 1936 hi desembarcaren les forces republicanes, que intentaren, infructuosament, recuperar Mallorca. 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pòrtol (Marratxí, Mallorca Occidental) Poble, situat damunt d'un turó, a l'est del cap municipal. Hi és tradicional la fabricació de càntirs, olles i els típics siurells. Destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pre-talaiòtica 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portolà i de Rovira, Gaspar de (Balaguer, Noguera, 1717 – Lleida, 1786) Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l'expedició que conquerí l'Alta Califòrnia, d'on fou també governador (1769-70). Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d'aquesta àrea. Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic. L'any 1784 tornà a la Península i s'establí a Lleida. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Portolés i Garcia, Miquel (Llíria, Camp de Túria, 1870 – Madrid, 1930) Periodista. Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d'Alboraia (1893) i Salir del paso (1891). Se n'anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de "Diario Universal", "Informaciones", "La Tribuna" i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals: Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portopí (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri, al sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l'oest), el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA. Al fons hi ha l'estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires (o d'en Carròs) i de Senyals; per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d'incursions corsàries. Al sector septentrional s'alçava l'antiga església de Sant Nicolau de Portopí, donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621; entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l'extracció de pedra de la pedrera de Portopí i edificada de nou al carrer de ses Rafaletes. Al sector meridional hi hagué el far de Portopí del s XIII al començament del s XVII, que fou construït el fort de Sant Carles i traslladat a la torre de Senyals. 77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Portopí, batalla de (Palma de Mallorca, 12/set/1229) Fet d'armes lliurat a les muntanyes de Portopí, durant el qual les tropes de Jaume I el Conqueridor, després de desembarcar a Santa Ponça, derrotaren als musulmans. Fou un xoc molt violent en el qual perderen la vida Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada. Aquest fou el primer pas cap a la conquesta de Mallorca, la capital de la qual caigué al final del mateix any. 78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Portossaler (Formentera, Eivissa) Vénda de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc, vora el racó de Portossaler. 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port-roig (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Veure> Porroig. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portugal, Pere de Veure> Pere IV de Catalunya. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portugal i de Noronha, Fadrique de (Portugal, s XV - Barcelona ?, 1539) Eclesiàstic i alt funcionari reial. Vinculat a la casa reial catalano-aragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l'infant Fortuna, Enric d'Aragó. Fou abat comendatari de Ripoll (1490-1504). Lloctinent general de Catalunya (1525-39), hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa. Les estades de la cort a Barcelona l'obligaren a jurar el càrrec renovadament. Fou present a la sortida de l'expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Montsó del 1528, el 1533 i el 1537. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Portús, coll del (Alt Empordà / Vallespir) Veure> Pertús, coll del. 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Portús, el (Vallespir) Veure> Pertús, el. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Portusach, Josep (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà com a retratista i com a pintor de génere. 88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
89 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Porvenir de Mallorca, El (Palma de Mallorca, 10/gen/1876 – 1879) Revista d'agricultura, indústria, comerç, medicina i viatges. Dirigida per Pere Estelrich; tenia una peridiocitat trimensual. El des/1877 canvià 90 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Porvenir del Obrero, El (Maó, Menorca, 1/set/1898 – oct/1915) Publicació mensual -i esporàdicament quinzenal- anarquista. Fundada com a butlletí d'una societat mutualista, el 20/oct/1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal. Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions (1903-04, 1907-12). dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi col·laboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i altres. 91 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Porvenir del Obrero, El (Alaior, Menorca, mai/1931 – ago/1932) Publicació anarquista. Apareguda amb un total de 47 números i publicada pel mestre de l'Escola Nova Josep Alberola. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Porxinos (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Masia i partida, a ponent de la vila. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Porxos, els (Castellar del Riu, Berguedà) Masia, al vessant meridional dels rasos de Peguera, vora la capella de Sant Llorenç dels Porxos. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Posa, Andreu (Catalunya, s XIX – 1889) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Vic i canonge lectoral de Barcelona. Sobresortí pels seus coneixements de llatí i de grec. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Posa, la (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Santuari (la Mare de Déu de la Posa), a l'est de la vila, prop de Llordà. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poses, Bartomeu (Catalunya, s XIX - Galícia ?, s XIX) Militar carlí. Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d'un batalló al Vallès Occidental. Pel des/1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general M. Gutiérrez de la Concha, marquès d'El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents. Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l'exèrcit regular. El 1872, a Ferrol (Galícia), es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poses, coll de (Sant Feliu de Codines / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental) Coll (690 m alt) de la Serralada Pre-litoral, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l'oest, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l'est. És termenal dels dos municipis. 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Posets, pic de (Alta Ribagorça) Veure> Pocets, pic de. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Possedoni (Catalunya, s IX) Bisbe d'Urgell. El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d'Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs. El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d'Umfred (prop de la Molina) i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Postiguet, el (Alacant, Alacantí) Platja, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Postius, Josep (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1993) Fotògraf. S'inicià en aquesta activitat a França. Retornà a Catalunya després de la guerra civil. Com a repòrter gràfic fou col·laborador habitual de "Diari de Barcelona", "Destino", "Ya", "La Vanguardia", etc. Donà el seu arxiu a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Postius i Sala, Joan (Berga, Berguedà, 1876 - Solsona, Solsonès, 1952) Missioner claretià. Destacà com a publicista molt actiu de la premsa catòlica. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Postriu (Balaguer, Noguera) Antic terme. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Potau i de Ferran, Josep Faust de (Barcelona, 1684 – 1732) Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral. Fill de Cristòfor de Potau i d'Oller, es doctorà en dret civil. Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d'alliberar el seu pare, presoner. Tot i la seva dignitat d'ambaixador, fou immediatament empresonat. Dut a Àvila i Pamplona -on morí el seu pare-, fou alliberat en un bescanvi de presoners. Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra (1707). Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s'establí a Sabadell. Els seus béns foren confiscats per Felip V. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Potau i Oller, Anton de Veure> Potau-Moles i Ferreró, Antoni de. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Potau i Torre de Mer, Artur (Barcelona, 1886 – 1966) Aquarel·lista. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a l'Ateneu Obrer, entitats de les quals arribaria a ser professor. Ha destacat molt com a aquarel·lista. Guanyà nombrosos premis. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Potellas i Escayola, Agustí (Vic, Osona, 1870 – 1913) Escultor. Fadrí major de Josep Gros i Bancells, el qual el 1870 li traspassà el seu taller. 111 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Anar a: [ Portal ] [ Portell ] [ Portella, M ] [ Porti ] [ Portop ] [ Pos ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Portbou
Portè
Portell de Morella
Portella, la
Portellada, la (
Porter i Moix, Miquel
Portet, Quimi
Portopetro
Portvendres
Potries