[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Pontm ]    [ Ponts, G ]    [ Porce ]    [ Porr ]    [ Port de C ]    [ Porta, A ]

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. (Ovido Montllor)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pontmajor  (Girona, Gironès)  Barri de la ciutat

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pontnou, plana del  (Manresa, Bages)  Barri de la ciutat.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pontón, El  (Requena, Plana d'Utiel)  Llogaret

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ponton, Lo  (Barcelona, 1870 – gen/1871)  Setmanari satíric i republicà, subtitulat "periòdic més coent que un bitxo". Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca -el qual posteriorment passà a "La Campana de Gràcia"-, i comptà amb una regular col·laboració de Josep Llunas i Pujals, que fundaria després "La Teula" i "La Tramontana".

5 CATALUNYA - MUNICIPI

Pontons  (Alt Penedès)  Municipi: 25,86 km², 632 m alt, 349 hab (1999)

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pontons, Berenguer de  ( ? , s. XV)  Cavaller

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pontons, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pontons, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Mestre del Temple. Col·laborà al costat de Jaume I el Conqueridor a l'ofensiva de Múrcia (1266), reialme que havia estat perdut per Alfons X de Castella davant l'empenta dels sarraïns.

9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pontons, hort de  (València, Horta)  Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l'antic nucli urbà, feta construir a la fi del s XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706). Moltes de les pintures que l'adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers). El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX. Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pontons i Blasco, Pau  (València, 1630 – 1691)  Pintor

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Pontós  (Alt Empordà)  Municipi: 13,54 km², 94 m alt, 215 hab (1999)

113 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pontós, batalla de  (Pontós, Alt Empordà, 1795)  Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran. Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l'exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses. Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Ponts  (Noguera)  Municipi: 30,3 km², 362 m alt, 2.393 hab (1999)

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Arnau de  (Urgell, s. XII – Catalunya, s. XII)  Magnat

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Arnau de  (Urgell, s. XII)  Magnat

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Bernat de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. El monarca li féu, en premi, donacions a Morvedre.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guerau de  (Urgell, s. XIII – Catalunya, s. XIV)  Noble

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guillem de  (Urgell, s. XII – Catalunya, s. XII)  Noble

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponts, Guillem de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ponts, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d'Alagó

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ponts, monestir de  (Ponts, Noguera)  Canònica augustiniana

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pont-xetmar  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)  Veïnat, al sud-est de Corts

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ponz, Antoni  Veure> Ponç i Piquer, Antoni

25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pop, castell de  (Benigembla, Marina Alta)  Antic castell

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pòpia de sa Dragonera, sa  (Andratx, Mallorca Occidental)  Cim (360 m alt) de sa Dragonera

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poppelreuther, Hans O. (Poppel)  (Köningsberg, Prússia, 1885 – Barcelona, 1965)  Pintor

28 EUROPA - BIOGRAFIA

Popper, sir Karl Raimund  (Viena, Àustria, 1902 – 1994)  Filòsof i sociòleg britànic

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pòpul, el  (Xàbia, Marina Alta)  Santuari (la Mare de Déu del Pòpul), al vessant meridional del Montgó.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Poquet, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVII – 1743)  Religiós dels mínims. Fou provincial de l'orde. És autor d'obres pietoses en català.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Poquí, el  (Manlleu, Osona)  Caseria, a 1 km al nord del nucli urbà

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcallà i Diomer, Josep  (Girona, s. XIX – 1881)  Metge

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porcar, Pere Joan  (València, 1560 - d 1629)  Cronista

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porcar i Ripollès, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1889 – 1974)  Pintor

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcar i Tió, Jaume  (Tortosa, Baix Ebre, 1834 – 1888)  Pedagog

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcel i Alabau, Ezequiel  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1926)  Arquitecte

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcel i Pujol, Baltasar  (Andratx, Mallorca, 17/mar/1937 - Barcelona, 1/jul/2009)  Escriptor. Ben aviat col·laborà als diaris locals i a la revista "Papeles de Son Armadans", de la qual va ésser director. Professionalitzat, passà a Barcelona i es donà a conèixer a través de col·laboracions irregulars a "Serra d'Or" i a "El Correo Catalán". Col·laborà després a "Destino", revista de la qual també fou director, i des dels anys vuitanta fou columnista de "La Vanguardia". Paral·lela a la tasca periodística ha estat la producció dramàtica iniciada amb Els condemnats (1959), obra de revolta individual, a la qual seguí La simbomba fosca (1961) i d'altres obres que feien palesos els corrents teatrals aleshores emmarcats en el teatre de l'absurd. Exponent de la novel·lística mallorquina contemporània, després de la primera obra , Solnegre (1960), s'inserí en els corrents del realisme històric amb La lluna i el "Cala llamp" (1963), però amb Difunts sota els ametllers en flor (1970, premi Josep Pla), inicià la construcció d'un univers narratiu fonamental en el mite d'Andratx. Ha publicat molts més llibres de narrativa i ha guanyat diversos premis literaris. Ha conreat també l'assaig i l'entrevista (Grans catalans d'ara, 1972). A partir del 1991 inicià la publicació de la seva obra completa en català, que ha estat reconeguda internacionalment amb el premi literari Boccaccio Europa (1999). El 1989 fou nomenat president de l'Institut Català d'Estudis Mediterranis.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcel i Riera, Miquel  (Manacor, Mallorca, 1869 – Barcelona, 1933)  Pedagog

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcell  ( ? , s. XII – s. XIII)  Almogàver

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcell, Andreu  (Illes Balears, s. XVIII)  Pintor. Era fuster d'ofici. Hi ha una pintura seva a l'església dels framenors d'Artà. També sobresortí com a gravador.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Porcell i Guàrdia, Francesc  (Palma de Mallorca, 1813 - Barcelona, d 1881)  Músic. Estudià música a Barcelona i celebrà concerts als jardins del Tívoli, de Barcelona. És autor de diverses òperes italianitzants com El trovador (1842), Rosmunda in Ravenna (1844) i Sueño y realidad (1853). Compongué també la música de nombroses cançons dels soldats catalans que lluitaven a Àfrica (1859-60).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcià, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Mercader

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porcingles  (Canejan, Vall d'Aran)  Caseria (1.035 m alt), a la part baixa de la vall de Toran.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Porcinyans  (Nyer, Conflent)  Masia i antic terme

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porcioles i Colomer, Josep Maria de  (Amer, Selva, 1904 - Vilassar de Mar, Maresme, 1993)  Jurista i polític

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porciúncula, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Convent de franciscanes, al sud-est del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s'Arenal, fundat el 1914, on s'instal·là el 1925 un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Porcons  (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida)  Masia i antiga alqueria islàmica, a l'oest del poble

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porcs, illa des  (Formentera, Eivissa)  Illot de les Pitiüses

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porpres, les  (Reus, Baix Camp)  Partida i antic terme

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porqueras i Fàbregas, Joan  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1893 - Londres, Anglaterra, 1966)  Economista

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porqueras i Mayo, Albert  (Lleida, 1930 - )  Catedràtic de literatura catalana i castellana

52 CATALUNYA - MUNICIPI

Porqueres  (Pla de l'Estany)  Municipi: 33,77 km2, 182 m alt, 3.511 hab (1999)

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porqueres, Ponç de  ( ? , s. XII)  Noble

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Porquerisses  (Argençola, Anoia)  Poble, a l'esquerra de l'Anoia, sota la serra de Montmaneu, format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida (la qual ha estat desplaçada modernament). La seva església (Sant Genís) fou annexada a la parròquia de Carbasí.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Porquerola, torre de  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Antiga torre de defensa

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porrals  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porrassa, sa  (Calvià, Mallorca Occidental)  Caseria

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porredon, Bartomeu  (Mas d'Eroles, Oliana, Alt Urgell, 1796 - Clariana de Cardener, Solsonès, 1847)  Militar carlí

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Porrera  (Priorat)  Municipi: 28,54 km², 316 m alt, 460 hab (1999). Situat al sector oriental de la comarca, limita amb el Baix Camp; el terme és accidentat per les serres de Pradell i el Tossal, i és drenat pel Cortiella, afluent del Siurana. El 60 % del terme no és conreat, i es dedica a pasturatges, garriga o bosc. L'agricultura és de secà (vinya, avellaners, ametllers). Important producció vinícola. Fonts d'aigua ferruginosa i jaciments de plom sense explotar. Disminució de la població durant el s XX (1.203 h el 1900), encara que darrerament s'està invertint la tendència. La vila és a la dreta del riu de Cortiella. L'església parroquial (neoclàssica) és dedicada a sant Joan Evangelista, destaca el sòlid i alt campanar quadrat. El municipi comprèn també el despoblat de la Garranxa. Pertany a l'àrea comercial de Reus.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Porreres  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Antic poble i parròquia (818 m alt)

61 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Porreres  (Mallorca Oriental)  Municipi: 86,9 km², 161 m alt, 4.261 hab (1999)

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porrini, Emilio  (Milà, Itàlia, 1858 – Barcelona, 1900)  Clarinetista i compositor

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porroig  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala situada al nord de l'illa

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porros, illa des  (es Mercadal, Menorca)  Illa del port de Fornells, dita també l'illa Petita.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porros, illot des  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional)  Illot de la costa

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port, coll de  (Alt Urgell / Solsonès)  Veure> Comte, port del.

68 CATALUNYA - EMPRESA

Port Aventura  (Salou / Vila-seca, Tarragonès)  Parc temàtic d'atraccions, entre els dos municipis. Té 1.150.000 m² de superfície, dada que el converteix en el primer d'Espanya i el segon d'Europa. Les seves atraccions -com el Dragon Khan, única muntanya russa del món amb 8 bucles- és destribueixen en cinc àrees temàtiques (Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West) on es desenvolupen moltes representacions diàries. A partir del 1998 va dependre de l'empresa Universal Studios.

69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port d'Alcúdia, es  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Poble i nucli marítim. situat al nord-est del cap municipal. Antic nucli de pescadors, s'industrialitzà a partir del 1957 (central tèrmica de lignit, planta embotelladora de butà). Turisme amb importants indústria hotelera, d'apartament i residències secundàries. Línies de navegació a Ciutadella de Menorca i a Portvendres.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port d'Andratx, es  (Andratx, Mallorca Occidental)  Poble i nucli turístic

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Balansat, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Veure> Port de Sant Miquel, es.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès)  Barri mixt d'habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos. És format per blocs d'habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri. Forma part del sector on existia des d'època romana el port, cobert posteriorment per terres d'al·luvió. L'antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Port de Borriana, el  (Borriana, Plana Baixa)  Poble i nucli marítim

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port de Cambrils, el  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Barri marítim

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Campos, es  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental)  Veure> Sant Jordi, colònia de.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port de Comte, serra del  (Alt Urgell / Solsonès)  Massís orogràfic del Pre-pirineu, separa les dues comarques, s'estén en direcció SO-NE, i enllaça per l'extrem occidental amb el serrat d'Odén i per l'oriental amb la serra del Verd, de la qual la separa el coll de Port (1.694 m alt). És situada a la divisòria de les conques del Segre i del Llobregat; al seu peu hi ha les fonts del Cardener (a l'est), i al vessant occidental neix el barranc d'Odén, subafluent del Segre. La principal altitud és a la Tossa Pelada (2.378 m). Estació d'esquí.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Port de la Selva, el  (Alt Empordà)  Municipi: 41,30 km², 12 m alt, 922 hab (2004). Situat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s'Arenella i al peu de la serra de Rodes. El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a crèixer. La vila s'estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca. Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu. Àrea comercial de Figueres.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Port de Llançà, el  (Llançà, Alt Empordà)  Barri marítim, les principals activitats són la pesca i el turisme. Ermita de la Verge del Carme (1691).

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Pollençà, el  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Poble i nucli marítim

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Port de Sagunt, el  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Barri marítim, a l'est de la ciutat. Sorgí el 1907 al nord de la gola del Palància, com a port exportador del mineral de ferro aragonès d'Ojos Negros, que hi arribava per ferrocarril de via estreta. Desplaça com a port comercial l'històric Grau de Morvedre, més al sud. El 1923 s'hi bastí la primera gran empresa siderúrgica. El 1971 s'hi instal·là una planta siderúrgica integral, que després fou desmantellada. El seu port comercial és un dels més importants del País Valencià.

80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Port de Sant Llorenç, el  (Rosselló)  Veure> Barcarès, el.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Sant Miquel, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Sóller, es  (Sóller, Mallorca Occidental)  Poble, al nord del cap municipal. Situat a la riba nord del port natural, fou port comercial fins al 1936, any en què fou militaritzat. Centre turístic: indústria hotelera i nombrosos apartaments i segones residències.

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Port de Valentí, el  (Portvendres, Vallespir)  Veure> Paulilles

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port de Valldemossa, es  (Valldemossa, Mallorca Occidental)  Caseria

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port des Canonge, es  (Banyalbufar, Mallorca Occidental)  Caseria

86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port des Torrent, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala de l'illa, fins on arriba el seguit d'urbanitzacions i d'hotels que tenen el centre a Sant Antoni de Portmany, però que pertany al municipi esmentat, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Port Nou, es  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Caseria, a la costa

88 CATALUNYA - EMPRESA

Port Vell, el  (Barcelona, 1995 - )  Complex lúdic

89 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Porta  (Alta Cerdanya)  Municipi: 65,19 km², 1.510 m alt, 98 hab (1999)

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Porta  (Quart de Poblet, Horta)  Barri de la ciutat

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Andreu  (Catalunya, s. XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1402 ?)  Abat de Santes Creus (1380-1402). En 1384 estatjà el príncep Joan, duc de Girona, quan aquest fou desposseït per uns dies de la lloctinència reial. El gest li valgué l'amistat de Joan (I) quan aquest pujà al tron. L'acompanyà en diverses ocasions i obtingué un precepte reial pel qual eren perdonats tots els deutes contrets pel monestir.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Bonastruc de  Veure> Bonastruc de Porta.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Domènec  (Segarra ?, 1442 - Poblet, Conca de Barberà, 23/mai/1526)  46^è Abat perpetu de Poblet (8/feb/1502-1526). Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma (1502) per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals. Havent mort entretant l'abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu; a causa d'aixó fou sovint excessivament tolerant amb tots. El seu govern fou, però, profitós; emprengué grans obres al monestir: en les muralles, en l'ordinació d'aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre. El 1503 fou nomenat procurador general de l'orde i rebé la visita de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1509 rebé la possessió definitiva del santuari del Tallat, que convertí en priorat. Obtingué de Carles I el 1509 la confirmació de l'elecció d'abats perpetus contra la butlla d'Alexandre VI (1502), que concedia que fossin trianuals, i amb l'ofrena de l'emperador recusà el nomenament d'un coadjutor fet pel papa Lleó X el 1521. A la seva mort, fou enterrat a la sala capitular.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porta, Felip  (País Valencià, s. XVI)  Pintor

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta, Miquel Joan  (Àger, Noguera, v 1530 – València, 1609)  Pintor. Establert a València vers el 1569, formà part del grup de pintors que seguiren l'escola de Rafael, un dels quals era Joan de Joanes; algun dels quadres atribuïts a aquest sembla que haurien de ser-ho a Porta, l'obra segura més important del qual és el retaule de Santa Maria d'Ontinyent (1590-96). També és autor de les il·lustracions del Llibre del Mustassaf (1549).

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Porta, Sanç de  (País Valencià, s. XVI)  Gravador

97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Porta de Mar, sa  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Barri de la ciutat

98 CATALUNYA - ART

Porta Ferrada, la  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Porxo de triple arcada del monestir

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Farguell, Ignasi  (Girona, 1773 – 1851)  Metge. És autor de diversos escrits de caràcter filosòfic.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Ferrés, Eduard  (Barcelona, 1941 - )  Químic i museòleg. Llicenciat a Barcelona (1964), amplià estudis a Madrid. Fou tècnic dels Museus d'Art de Barcelona (1969-74). Vinculat als Museus de la diputació de Barcelona, n'ha estat cap (1983-85) i també cap dels laboratoris (des del 1970) i conservador (1984). Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia de la UAB, ha dirigit cursos especialitzats. Així mateix, des del 1979 fou consultor de la UNESCO de Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis (des del 1983) i coordinador del grup de treball d'Art Rupestre de l'ICOM. Té diverses publicacions.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Mestre, Enric  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1898 - Barcelona, 1993)  Pintor

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Missé, Josep Maria  (Barcelona, 1927 - )  Pintor

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Muñoz, Albert  (Barcelona, 1946 - )  Artista plàstic

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Pallissé, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1877 - ? , s. XX)  Periodista i científic

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Rosés, Bonaventura  (Barcelona, 1917 - 1983)  Escriptor. Dedicat especialment a la ràdio i al teatre: L'àmfora (1960), Quan no sigui amb tu (1964), Viatge de nuvis (1969), Un pagès de Barcelona (1970) i Funció al Liceu (1971); també publicà No totes les flors són de plàstic (1977), de caire festiu, i Dies clars vora l'estany (1980), dramàtic.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Vernet, Jaume de  (Reus, Baix Camp, 1929 - )  Paleontòleg

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Porta i Vilalta, Francesc  (Lleida, 1915 - )  Escriptor

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Portabella i Ràfols, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1929 - )  Realitzador i guionista cinematogràfic

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Portaceli  (Serra de Portaceli, Camp de Túria)  Cartoixa, creada el 1272

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Portaceli, serralada de  (Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)  Serralada entre les tres comarques, que forma l'extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes, continuació de la serra de la Calderona, entre les muntanyes de Revalsadors i Montmajor. És tallada per diversos barrancs. El seu relleu agrest i complicat ha fet que la població hagi fugit d'ella i és localitza a les zones marginals i a l'interior solament hi ha el municipi de Serra de Portaceli. Conserva la major part dels boscs originals. Dins d'aquesta serralada es troba la cartoixa de Portaceli, que li ha donat nom.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Portaceli i Roig, Carme  (València, 1955 - )  Director teatral

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Portainé  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)  Indret

Anar a:    [ Pontm ]    [ Ponts, G ]    [ Porce ]    [ Porr ]    [ Port de C ]    [ Porta, A ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans