l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Pie ]    [ Pietat ]    [ Pil ]    [ Pin ]    [ Pinc ]    [ Pinell ]

Des de  Pié, Joan  fins a  Pinilla i Fornell, Jesús 

1 CAT BIO Pié, Joan  (Vilabella, Alt Camp, 1890 - )  Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona. S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d'Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l'efígie de Pi i Margall (1932). Exposà a La Quinzaine d'art espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York. Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l'art català de l'època.

2 CAT BIO Pié i Jordà, Andreu  (Barcelona, 1921 - )  Metge

3 CAT BIO Pier, Sebastià  (Vila-rodona, Alt Camp, s. XVIII – Barcelona, 1796)  Filòsof dominicà. Professor de filosofia (1752) i teologia (1761) a Cervera; el rei Carles III l'envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí. Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya. Té una obra cabdal i altres de manuscrites.

4 CAT MUN Piera  (Anoia)  Municipi: 57,50 km², 273 m alt, 8.031 hab (1999). Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès, s'estén a l'esquerra de l'Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la serralada Prelitoral. La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l'alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S'hi troben fonts d'aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d'estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.  Enllaços: AJUNTAMENT DE PIERA - RÀDIO PIERA - INFO PIERA 

5 CAT BIO Piera, Miquel  ( ? , s. XV)  Escriptor

6 CAT BIO Piera, Ramon  (Barcelona, 1864 – 1918)  Religiós escolapi

7 CAT BIO Piera, Vicenç  ( ? , ? )  Actor

8 VAL BIO Piera i Minguet, Honorat  (València, 1795 – 1879)  Polític

9 CAT BIO Piera i Pagès, Simó  (Barcelona, 1892 – 1979)  Sindicalista

10 VAL BIO Piera i Rubió, Josep  (Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - )  Escriptor. Ha publicat novel·la -Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes -El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs -Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d'Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia -Renou (1976), Presoners d'un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l'herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l'orient d'Al-Andalus (1983) i Maremar (1985).

11 CAT BIO Piera i Surís, Albert  (Barcelona, 1897 - s. XX)  Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d'ara o el'oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933.

12 CAT BIO Piera i Tosseti, Vicenç  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)  Escriptor

13 CAT GEO Pierola  (Anoia)  Veure> Hostalets de Pierola

14 CAT HIS Pierola, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, creada el 1286

15 VAL GEO Pies Fundacions, les  (Baix Segura / Baix Vinalopó)  Sector, entre les duescomarques

16 CAT GEO Pietà, tuc de  (Bagergue, Vall d'Aran)  Cim culminant (2.749 m alt)

17 NOR GEO Pietat, la  (Tuïr, Rosselló)  Santuari

18 CAT GEO Pietat d'Ulldecona, la  (Ulldecona, Montsià)  Santuari marià

19 CAT BIO Pifarré i Florejachs, Roc  (Lleida, 1929 - )  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. S'ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. Ha desenvolupat la utilització d'un cor artificial en l'etapa prèvia al trasplantament, mentre s'espera la disponibilitat d'un cor. Fou president d'honor de 15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró.

20 CAT BIO Piferrer  (Barcelona, 1695 - ? )  Família d'impressors i llibreters

21 CAT BIO Piferrer, Domènec  ( ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

22 CAT BIO Piferrer, Francesc  (Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863)  Escriptor i heraldista

23 CAT BIO Piferrer, Joan  (Barcelona, s. XVIII – 1750)  Impressor

24 CAT BIO Piferrer i Depaus, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Impressor

25 CAT BIO Piferrer i Fàbregas, Pau  (Barcelona, 1818 – 1848)  Escriptor

26 CAT BIO Piferrer i Jou, Tomàs  (Barcelona, 1714 – 1774)  Impressor

27 CAT BIO Piferrer i Macià, Joan Francesc  (Barcelona, s. XVIII)  Impressor

28 CAT GEO Pigader, estanys de  (Tredós, Vall d'Aran)  Petit circ lacustre, tributari, per l'esquerra, del riu de Ruda. És dominat, per l'oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l'Aiguamòtx.

29 CAT BIO Pigem i Ras, Manuel  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946)  Pintor

30 CAT BIO Piguillem i Verdacer, Francesc  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1770 – 1826)  Metge

31 CAT BIO Pijoan i Soteras, Baltasar  (Barcelona, 1877 – 1951)  Professor de bromatologia. El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l'Escola d'Infermeres auxiliars de medicina, n'esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l'escola. El 1933 fundà i dirigí l'Escola d'Infermeres de Barcelona, agregada a l'Hospital Clínic i dependent de la Generalitat de Catalunya.

32 CAT BIO Pijoan i Soteras, Josep  (Barcelona, 1881 - Lausana, Suïssa, 1963)  Historiador i escriptor

33 BAL GEO Pilar, cala del  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa septentrional de l'illa

34 BAL GEO Pilar, el  (Formentera, Eivissa)  Veure> Mola, la

35 CAT GEO Pilar d'Almenara, el  (Agramunt, Urgell)  Nom amb és coneguda la gran fortificació de la torre d'Almenara rodona (s. XI), la qual, situada al cim de la serra d'Almenara, domina tot el pla d'Urgell.

36 VAL MUN Pilar de la Foradada, el  (Baix Segura)  Municipi: 77,9 km², 35 m alt, 10.723 hab (1999), (cast: El Pilar de la Horadada). Situat al límit amb Múrcia, segregat el 1986 del terme d'Oriola. L'agricultura és un recurs important en l'economia del terme, basada sobretot en el regadiu (hortalisses i cítrics); el secà, de menor extensió, és destinat principalment a l'ametller. S'hi ha desenvolupat els sectors de la construcció i dels serveis, relacionats amb el turisme, les urbanitzacions (la Torre de la Foradada) i les segones residències. El poble és a 25 km de la costa (punta de la Foradada); l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Pilar, el terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, que fou refet poc després, però tornà a caure; l'església fou reformada el 1899. Àrea comercial d'Oriola.

37 VAL GEO Pilarets, barranc dels  (Benigànim, Vall d'Albaida)  Veure> Torrella, barranc de.

38 BAL GEO Pilarí, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc.

107 CAT GEO Pilàs, serra de  (Pallars Sobirà)  Serra dels Pirineus axial, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l'oriental amb la vall d'Unarre, i per la meridional amb la vall d'Àneu. La màxima altitud és de 2.640 m.

39 CAT HIS Pilat, castell de  (Tarragona, Tarragonès)  Edifici romà

40 FRA GEO Pilçà  (Baixa Ribagorça)  Veure> Pilzà

41 CAT MUN Piles, les  (Conca de Barberà)  Municipi: 22,54 km², 676 m alt, 174 hab (1999)

42 CAT BIO Piles, Martí  (Vic, Osona, s. XVII)  Comerciant

43 VAL MUN Piles de Mar  (Safor)  Municipi: 3,92 km², 8 m alt, 1.963 hab (1999)

44 VAL BIO Piles i Ibars, Andreu  (Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901)  Historiador

45 VAL BIO Piles i Ros, Leopold  (València, 1916 - )  Historiador

46 CAT GEO Piló dels Senyalets, el  (la Morera de Montsant, Priorat)  Cim (1.115 m alt) del Montsant

47 FRA GEO Pilzà  (Benavarri, Ribagorça)  Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l'actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.

48 CAT EMP Pimecsefes  (Catalunya, jul/1997 - )  Patronal de les petites i mitjanes empreses. L'organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes. La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l'àmbit d'actuació a la comarca del Baix Llobregat. El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s'acabà deslligant, i estngué el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals. Pimecsefes representa més de 40.000 socis.

49 CAT/AND GEO Pimès, serra de  (Alt Urgell / Andorra)  Alineació muntanyosa, entre les dues comarques

50 NOR GEO Pimorent, coll de  (Portè, Alta Cerdanya)  Pas (1.915 m alt) del Pirineu axial

51 CAT GEO Pimpí  (Tortosa, Baix Ebre)  Caseria

52 CAT BIO Pin i Soler, Josep  (Tarragona, 11/mai/1842 – 31/gen/1927)  Escriptor

53 VAL MUN Pina  (Alt Palància)  Municipi: 33,16 km², 1.039 m alt, 168 hab (1999)

54 BAL GEO Pina  (Algaida, Mallorca Oriental)  Poble

55 VAL GEO Pina, serra de  (Alt Millars i Alt Palància)  Veure> Espina, serra d'.

56 BAL GEO Pinar, cap des  (Capdepera / Son Cervera, Mallorca Oriental)  Cap de la costa (o des Raix), al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.

57 BAL GEO Pinar, cap des (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Cap de la costa

58 BAL GEO Pinar, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Zona residencial, sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l'indret conegut com sa caseta d'En Plata, a 2 km de Son Rapinya.

59 VAL GEO Pinar, platja del  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.

60 VAL GEO Pinar dels Frares, el  (Xàtiva, Costera)  Veure> Realenc, el.

61 VAL GEO Pinaret, torre del  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Antiga torre de defensa

62 VAL GEO Pinarets, els  (Banyeres de Mariola, Alcoià)  Partida i caseria, al sud de la vila

63 CAT BIO Piñas i Morlà, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1877 – 1944)  Literat i eclesiàstic

64 VAL BIO Pinazo, Antoni  (Alpont, Serrans, 1750 - Màntua, Itàlia, 1820)  Pedagog i naturalista

65 VAL BIO Pinazo, Francesc  (País Valencià, s. XIX - Damasc, Síria, s. XIX)  Beat. Pertanyia a l'orde franciscà. Era llec. Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos. Fou beatificat pel papa Pius XI el 10/oct/1926.

66 VAL BIO Pinazo i Camarlench, Ignasi  (València, 1849 - Godella, Horta, 1916)  Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Miralles i Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la Diputació Provincial de València (1879). Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a València, Barcelona i Madrid. Ingressà a l'Acadèmia valenciana de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. En 1918 li fou alçat, a València, un monument.

67 VAL BIO Pinazo i Martínez, Ignasi  (València, 1883 - Godella, Horta, 1970)  Escultor

68 EST BIO Pinazo i Martínez, Josep  (Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933)  Pintor

69 CAT HIS Pinçac  (Mieres, Garrotxa)  Antic poble

70 CAT GEO Pincaró  (Bassegoda, Garrotxa)  Poble

71 CAT GEO Pincela, estany d'Era  (Viella, Vall d'Aran)  Estany de capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d'Arenyo (el tuc d'Era Pincela, 2.517 m alt, n'és un dels cims).

72 VAL BIO Pineda, Andreu Honorat  (València, 1525 – 1584)  Poeta

73 VAL BIO Pineda, Andreu Martí  (Xàtiva, Costera, s. XVI – València, v 1566)  Poeta

74 VAL BIO Pineda, Joan Baptista  (València, s. XVI – v 1567)  Catedràtic i poeta

75 CAT HIS Pineda, la  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Antic terme

76 CAT GEO Pineda, la  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Caseria

77 CAT GEO Pineda, la  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Gran masia, al nord del terme, prop del veïnat d'Albereda.

78 CAT GEO Pineda, Sant Miquel de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)  Veure> Sant Miquel de Pineda

79 CAT GEO Pineda, serra de la  (Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental)  Contrafort (675 m alt), entre els dos municipis

80 CAT GEO Pineda de la Marina, la  (Castelldefels, Baix Llobregat)  Gran urbanització

81 CAT MUN Pineda de Mar  (Maresme)  Municipi: 10,35 km², 10 m alt, 19.209 hab (1999)

82 CAT BIO Pineda i Fargas, Josep  (Centelles, Osona, 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973)  Escriptor i polític. L'any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l'Habana (1922-23). Fou un dels fundadors del Club Separatista de l'Havana i secretari de l'Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de Francesc Macià. Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba, on romangué fins al 1960, en què s'instal·là a Barcelona. El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana. Director de les revistes "La Nova Catalunya" i "Combat", va publicar Himnes i salms a Catalunya (Mèxic) i una Breve historia de Cataluña, guanyadora del premi Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955).

83 VAL BIO Pineda i Guerra, Josep  (Alacant, 1837 – Barcelona, 1907)  Navilier i pintor

84 CAT BIO Pineda i Verdaguer, Francesc  (Barcelona, 1889 - ? , s. XX)  Escriptor

85 CAT HIS Pinedes de Llobregat  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

86 VAL GEO Pinedo  (València, Horta)  Poble i partida

87 CAT HIS Pinell  (Juneda, Garrigues)  Antiga quadra

88 CAT BIO Pinell, Esteve  (Catalunya, s. XVIII)  Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona. Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d'esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi.

89 CAT BIO Pinell, Guillem de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

90 CAT MUN Pinell de Brai, el  (Terra Alta)  Municipi: 56,87 km², 189 m alt, 1.085 hab (1999)

91 CAT MUN Pinell de Solsonès  (Solsonès)  Municipi: 91,14 km², 648 m alt, 219 hab (1999)

92 CAT BIO Pinell i Font, Valerià  (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 - Inca, Mallorca, 1983)  Pintor. Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fòrmules postimpressionistes. També és notable la seva producció com a muralista.

93 CAT BIO Pinell i Marcet, Ildefons  (Terrassa, Vallès Occidental, 1890 - Montserrat, Bages, 1960)  Músic

94 CAT BIO Pinell i Pons, Jordi  (Barcelona, 23/mai/1921 - Montserrat, Bages, 1997)  Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l'edició del Nou Testament. Ha estat director de la revista "Serra d'Or". És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958).

95 VAL GEO Pinella  (Dènia, Marina Alta)  Caseria, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb Ondara.

96 VAL GEO Pinella  (Vila-real, Plana Baixa)  Partida

97 CAT BIO Pinells, Bernat Guillem d'  ( ? , s. XIII)  Diplomàtic

98 VAL MUN Pinet  (Vall d'Albaida)  Municipi: 11,67 km², 347 m alt, 224 hab (1999)

99 VAL GEO Pinet  (Nules, Plana Baixa)  Partida

100 VAL GEO Pinet, salines del  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Salines, al sud del terme, entre l'albufera d'Elx i la costa, vora l'antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet.

101 CAT BIO Pinet i Pàmies, Enric  (Tarragona, 1913 - )  Pintor. Fou deixeble d'Ignasi Mallol i Casanovas. Ha obtingut premis importants.

102 CAT HIS Pinetell de Montblanc, el  (Montblanc, Conca de Barberà)  Despoblat, al nord-oest de la vila, a l'esquerra del riu d'Anguera. Desaparegué el segle XIX (fins al 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era enrunat); només hi ha les restes de l'església romànica (segle XIII). Els templers adquiriren el segle XIII a Pere de Granyena part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers.

103 CAT GEO Pinetell de Rojals, el  (Montblanc, Conca de Barberà)  Llogaret (607 m alt), dins l'antic terme de Rojals, situat en un planell, damunt la vall i a l'esquerra del riu Brugent.

104 CAT BIO Pinhas ha-Leví  (Catalunya, s. XIII)  Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-'Afiya. Se'n conserven dues poesies religioses.

105 FRA GEO Piniello  (la Vall de Lierp, Ribagorça)  Caseria, al sud del terme, camí de Merli.

106 CAT BIO Pinilla i Fornell, Jesús  (Barcelona, 1874 - ? , s. XX)  Polític republicà

Des de  Pié, Joan  fins a  Pinilla i Fornell, Jesús 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Pie ]    [ Pietat ]    [ Pil ]    [ Pin ]    [ Pinc ]    [ Pinell ]