A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pie ]    [ Pietat ]    [ Pil ]    [ Pin ]    [ Pinc ]    [ Pinell ]

L'amor neix de res i mor de tot. (Alphonse Karr)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pié, Joan  (Vilabella, Alt Camp, 1890 - )  Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona. S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d'Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l'efígie de Pi i Margall (1932). Exposà a La Quinzaine d'art espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York. Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l'art català de l'època.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pié i Jordà, Andreu  (Barcelona, 1921 - )  Metge

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPier, Sebastià  (Vila-rodona, Alt Camp, s. XVIII – Barcelona, 1796)  Filòsof dominicà. Professor de filosofia (1752) i teologia (1761) a Cervera; el rei Carles III l'envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí. Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya. Té una obra cabdal i altres de manuscrites.

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaPiera  (Anoia Municipi: 57,50 km2, 273 m alt, 11.452 hab (2004). Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès, s'estén a l'esquerra de l'Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Prelitoral. La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l'alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S'hi troben fonts d'aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d'estiueig, amb nombroses residències secundàries. El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament de Piera

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera, Miquel  ( ? , s. XV)  Escriptor

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera, Ramon  (Barcelona, 1864 – 1918)  Religiós escolapi

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera, Vicenç  ( ? , ? )  Actor

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPiera i Minguet, Honorat  (València, 1795 – 1879)  Polític

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera i Pagès, Simó  (Barcelona, 1892 – 1979)  Sindicalista

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piera i Rubió, Josep  (Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - )  Escriptor. Ha publicat novel·la -Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes -El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs -Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d'Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia -Renou (1976), Presoners d'un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l'herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l'orient d'Al-Andalus (1983) i Maremar (1985).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera i Surís, Albert  (Barcelona, 1897 - s. XX)  Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d'ara o el'oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piera i Tosseti, Vicenç  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Dirigí el setmanari "El Teléfono Catalán" (1878-81). És autor d'alguns opuscles de divulgació.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pierola  (Anoia Veure> Hostalets de Pierola.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPierola, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial concedida el 1286 a Asbert de Mediona. Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran. Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles. A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur. En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen (1662). Mitjançant un casament s'arribà a un arranjament familiar. Els Calders el 1689 la vengueren a Pau Ignasi de Dalmases, primer marquès de Vilallonga. Dels Dalmases passà als Fontcuberta.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pies Fundacions, les  (Baix Segura / Baix Vinalopó)  Sector, entre les duescomarques

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pietà, tuc de  (Salardú, Vall d'Aran)  Cim culminant (2.749 m alt)

17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pietat, la  (Tuïr, Rosselló)  Santuari

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pietat d'Ulldecona, la  (Ulldecona, Montsià)  Santuari marià

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pifarré i Florejachs, Roc  (Lleida, 1929 - )  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. S'ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. Ha desenvolupat la utilització d'un cor artificial en l'etapa prèvia al trasplantament, mentre s'espera la disponibilitat d'un cor. Fou president d'honor de 15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPiferrer  (Barcelona, 1695 - ? )  Família d'impressors i llibreters

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer, Domènec  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou rector de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Tingué fama pels seus coneixements jurídics i teològics.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer, Joan  (Barcelona, s XVIII – 1750)  Impressor. Fundador de la dinastia. Deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Jou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Jou.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Depaus, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Fill de Joan Francesc Piferrer i Macià, al qual succeí en el negoci familiar. Deixà definitivament el negoci el 1869 al llibreter Isidre Cerdà.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Fàbregas, Pau  (Barcelona, 1818 – 1848)  Escriptor

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Jou, Tomàs  (Barcelona, 1714 – 1774)  Impressor

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPiferrer i Macià, Joan Francesc  (Barcelona, s. XVIII)  Impressor

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piferrer i Montells, Francesc  (Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863)  Escriptor i heraldista

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pigader, estanys de  (Tredós, Vall d'Aran Petit circ lacustre, tributari, per l'esquerra, del riu de Ruda. És dominat, per l'oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l'Aiguamòtx.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pigem i Ras, Manuel  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946)  Pintor

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piguillem i Verdacer, Francesc  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1770 – 1826)  Metge

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pijoan i Soteras, Baltasar  (Barcelona, 1877 – 1951)  Professor de bromatologia. El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l'Escola d'Infermeres auxiliars de medicina, n'esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l'escola. El 1933 fundà i dirigí l'Escola d'Infermeres de Barcelona, agregada a l'Hospital Clínic i dependent de la Generalitat de Catalunya.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pijoan i Soteras, Josep  (Barcelona, 1881 - Lausana, Suïssa, 1963)  Historiador i escriptor

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pilar, cala del  (Ciutadella, Menorca Cala de la costa septentrional de l'illa, a l'est de sa Falconera.

34 ILLES BALEARS -  GEOGRAFIA

Inici páginaPilar, el  (Formentera, Eivissa Nucli de població, situat al paratge de sa Mola.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pilar d'Almenara, el  (Agramunt, Urgell Nom amb és coneguda la gran fortificació de la torre d'Almenara rodona (s. XI), la qual, situada al cim de la serra d'Almenara, domina tot el pla d'Urgell.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraPilar de la Foradada, el  (Baix Segura Municipi: 77,9 km2, 35 m alt, 10.723 hab (1999), (cast: El Pilar de la Horadada). Situat al límit amb Múrcia, segregat el 1986 del terme d'Oriola. L'agricultura és un recurs important en l'economia del terme, basada sobretot en el regadiu (hortalisses i cítrics); el secà, de menor extensió, és destinat principalment a l'ametller. S'hi ha desenvolupat els sectors de la construcció i dels serveis, relacionats amb el turisme, les urbanitzacions (la Torre de la Foradada) i les segones residències. El poble és a 25 km de la costa (punta de la Foradada); l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Pilar, el terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, que fou refet poc després, però tornà a caure; l'església fou reformada el 1899. Àrea comercial d'Oriola.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pilarets, barranc dels  (Benigànim, Vall d'Albaida Veure> Torrella, barranc de.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pilarí, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pilàs, serra de  (Pallars Sobirà)  Serra dels Pirineus axial, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l'oriental amb la vall d'Unarre, i per la meridional amb la vall d'Àneu. La màxima altitud és de 2.640 m.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPilat, castell de  (Tarragona, Tarragonès)  Edifici romà

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pilçà  (Ribagorça Veure> Pilzà.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Piles, les  (Conca de Barberà Municipi: 22,54 km2, 676 m alt, 174 hab (1999)

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piles, Martí  (Vic, Osona, s. XVII)  Comerciant

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Piles de Mar  (Safor Municipi: 3,92 km2, 8 m alt, 1.963 hab (1999)

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piles i Ibars, Andreu  (Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901)  Historiador

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piles i Ros, Leopold  (València, 1916 - )  Historiador

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPiló dels Senyalets, el  (la Morera de Montsant, Priorat)  Cim (1.115 m alt) del Montsant

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pilzà  (Benavarri, Ribagorça)  Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l'actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.

48 CATALUNYA - EMPRESA

Pimecsefes  (Catalunya, jul/1997 - )  Patronal de les petites i mitjanes empreses. L'organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes. La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l'àmbit d'actuació a la comarca del Baix Llobregat. El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s'acabà deslligant, i estngué el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals. Pimecsefes representa més de 40.000 socis.

49 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Pimès, serra de  (Alt Urgell / Andorra)  Alineació muntanyosa, entre les dues comarques

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pimorent, coll de  (Portè, Alta Cerdanya Pas (1.915 m alt) del Pirineu axial

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPimpí  (Tortosa, Baix Ebre)  Caseria

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pin i Soler, Josep  (Tarragona, 11/mai/1842 – 31/gen/1927)  Escriptor

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pina  (Alt Palància Municipi: 33,16 km2, 1.039 m alt, 168 hab (1999)

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pina  (Algaida, Mallorca Oriental)  Poble

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pina, serra de  (Alt Millars / Alt Palància Veure> Espina, serra d'.

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pinar, cap des  (Capdepera / Son Cervera, Mallorca Oriental)  Cap de la costa (o des Raix), al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pinar, cap des (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Cap de la costa, a l'extrem de la península des Pinar, que separa les badies d'Alcúdia i de Pollença. Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d'un branc de la serra de Tramuntana. La península culmina a la talaia d'Alcúdia (444 m alt).

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPinar, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Zona residencial, sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l'indret conegut com sa caseta d'En Plata, a 2 km de Son Rapinya.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinar, platja del  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinar dels Frares, el  (Xàtiva, Costera Veure> Realenc, el.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinaret, torre del  (Castelló de la Plana, Plana Alta Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinarets, els  (Banyeres de Mariola, Alcoià)  Partida i caseria, al sud de la vila.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piñas i Morlà, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1877 – 1944)  Literat i eclesiàstic

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPinazo, Antoni  (Alpont, Serrans, 1750 - Màntua, Itàlia, 1820)  Pedagog i naturalista

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pinazo, Francesc  (País Valencià, s. XIX - Damasc, Síria, s. XIX)  Beat. Pertanyia a l'orde franciscà. Era llec. Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos. Fou beatificat pel papa Pius XI el 10/oct/1926.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pinazo i Camarlench, Ignasi  (València, 1849 - Godella, Horta, 1916)  Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Miralles i Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la Diputació Provincial de València (1879). Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a València, Barcelona i Madrid. Ingressà a l'Acadèmia valenciana de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. En 1918 li fou alçat, a València, un monument.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pinazo i Martínez, Ignasi  (València, 1883 - Godella, Horta, 1970)  Escultor

68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pinazo i Martínez, Josep  (Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933)  Pintor

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinçac  (Mieres, Garrotxa Antic poble.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPincaró  (Albanyà, Alt Empordà)  Poble de l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa)

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pincela, estany d'Era  (Viella, Vall d'Aran Estany de capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d'Arenyo (el tuc d'Era Pincela, 2.517 m alt, n'és un dels cims).

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda, Andreu Honorat  (València, 1525 – 1584)  Poeta

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda, Andreu Martí  (Xàtiva, Costera, s. XVI – València, v 1566)  Poeta

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pineda, Joan Baptista  (València, s. XVI – v 1567)  Catedràtic i poeta

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pineda, la  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Antic terme

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda, la  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Caseria

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPineda, la  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Gran masia, al nord del terme, prop del veïnat d'Albereda.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda, Sant Miquel de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Veure> Sant Miquel de Pineda.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda, serra de la  (Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental Contrafort (675 m alt) meridional de la serra de l'Obac (de la qual la separa la collada de l'Obac), al límit dels dos municipis.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pineda de la Marina, la  (Castelldefels, Baix Llobregat)  Gran urbanització

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Pineda de Mar  (Maresme Municipi: 10,35 km2, 10 m alt, 19.209 hab (1999)

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pineda i Fargas, Josep  (Centelles, Osona, 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973)  Escriptor i polític. L'any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l'Habana (1922-23). Fou un dels fundadors del Club Separatista de l'Havana i secretari de l'Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de Francesc Macià. Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba, on romangué fins al 1960, en què s'instal·là a Barcelona. El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana. Director de les revistes "La Nova Catalunya" i "Combat", va publicar Himnes i salms a Catalunya (Mèxic) i una Breve historia de Cataluña, guanyadora del premi Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955).

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPineda i Guerra, Josep  (Alacant, 1837 – Barcelona, 1907)  Navilier i pintor. Com a pintor és autor d'una producció abundant copiant el model de molts velers de l'època. Aquestes obres, artísticament convencionals, són tanmateix interessants com a reproduccions que reflecteixen una etapa brillant de la marina catalana.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pineda i Verdaguer, Francesc  (Barcelona, 1889 - ? , s. XX)  Escriptor

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinedes de Llobregat  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinedo  (València, Horta)  Poble i partida

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinell  (Juneda, Garrigues Antiga quadra.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell, Esteve  (Catalunya, s. XVIII)  Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona. Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d'esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell, Guillem de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaPinell de Brai, el  (Terra Alta Municipi: 56,87 km2, 189 m alt, 1.085 hab (1999)

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsPinell de Solsonès  (Solsonès Municipi: 91,14 km2, 648 m alt, 215 hab (2004). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l'Alt Urgell, la Noguera i la Segarra, accidentat per les serres del Pubill i del Bancal. El terme és regat per diverses rieres alfuents del Segre, com les de Madrona (dita també torrent de Pinell) i de Sanaüja. Hi ha pasturatges i boscs de roures i de pins. Economia agrària de secà, amb conreus de cereals-llegums, patates, blat de moro, vinya i olivera, i ramaderia. El poble és a l'esquerra del torrent de Pinell, centrat per l'església parroquial de Sant Miquel. El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Climenç, Miravé, Sallent de Solsonès i Madrona, l'antic hostal del Bancal dels Sacs i les esglésies de Sant Antoni de Bordell i de Santes Creus de Bordell. Ajuntament de Pinell de Solsonès

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell i Font, Valerià  (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 - Inca, Mallorca, 1983)  Pintor. Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fòrmules postimpressionistes. També és notable la seva producció com a muralista.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell i Marcet, Ildefons  (Terrassa, Vallès Occidental, 1890 - Montserrat, Bages, 1960)  Músic

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinell i Pons, Jordi  (Barcelona, 23/mai/1921 - Montserrat, Bages, 1997)  Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l'edició del Nou Testament. Ha estat director de la revista "Serra d'Or". És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958).

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinella  (Dènia, Marina Alta Caseria, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb Ondara.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPinella  (Vila-real, Plana Baixa)  Partida

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinells, Bernat Guillem d'  ( ? , s. XIII)  Diplomàtic

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaPinet  (Vall d'Albaida Municipi: 11,67 km2, 347 m alt, 224 hab (1999). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s'estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes. La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Població en descens. El poble és al peu del sector muntanyós. L'església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Ajuntament de Pinet

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinet  (Nules, Plana Baixa)  Partida

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pinet, salines del  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Salines, al sud del terme, entre l'albufera d'Elx i la costa, vora l'antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinet i Pàmies, Enric  (Tarragona, 1913 - )  Pintor. Fou deixeble d'Ignasi Mallol i Casanovas. Ha obtingut premis importants.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPinetell de Montblanc, el  (Montblanc, Conca de Barberà)  Despoblat, al nord-oest de la vila, a l'esquerra del riu d'Anguera. Desaparegué el segle XIX (fins al 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era enrunat); només hi ha les restes de l'església romànica (segle XIII). Els templers adquiriren el segle XIII a Pere de Granyena part de les rendes del castell de Pinetell, que després passaren als hospitalers.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pinetell de Rojals, el  (Montblanc, Conca de Barberà Llogaret (607 m alt), dins l'antic terme de Rojals, situat en un planell, damunt la vall i a l'esquerra del riu Brugent.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinhas ha-Leví  (Catalunya, s. XIII)  Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-'Afiya. Se'n conserven dues poesies religioses.

105 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Piniello  (la Vall de Lierp, Ribagorça)  Caseria, al sud del terme, camí de Merli.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinilla i Fornell, Jesús  (Barcelona, 1874 - ?, s XX)  Polític republicà. Advocat, el 1903 passà a la Unió Republicana després d'haver estat partidari de Canalejas. Fou elegit regidor el 1905 i poc després s'uní al lerrouxisme contra Solidaritat Catalana. El 1913 passà al Partit Reformista i el mai/1915 fou un dels signants del manifest constitutiu del Bloc Republicà Autonomista. Finalment, participà també en la creació del Partit Republicà Català (abr/1917).

Anar a:    Pie ]    [ Pietat ]    [ Pil ]    [ Pin ]    [ Pinc ]    [ Pinell ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans