|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Pié,
Joan
(Vilabella, Alt
Camp, 1890 - )
Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la
Llotja de Barcelona. S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d'Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l'efígie de
Pi i Margall (1932). Exposà a La Quinzaine d'art
espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York. Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l'art català de l'època.
|
C |
B |
|
2
|
Pié
i Jordà, Andreu
(Barcelona, 1921 - )
Metge
|
C
|
B
|
|
3
|
Pier,
Sebastià
(Vila-rodona, Alt Camp, s. XVIII – Barcelona, 1796)
Filòsof dominicà
|
C
|
B
|
|
4
|
Piera
Municipi de l'Anoia: 57,50 km2, 273 m alt, 8.031 hab (1999).
Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès, s'estén a l'esquerra de
l'Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la
serralada Prelitoral. La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l'alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S'hi troben fonts d'aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d'estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de
Barcelona.
ENLLAÇOS:
AJUNTAMENT DE PIERA
- RÀDIO PIERA - INFO
PIERA
|
C
|
M
|
|
5
|
Piera,
Miquel
( ? , s. XV)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
6
|
Piera,
Ramon
(Barcelona, 1864 – 1918)
Religiós escolapi
|
C
|
B
|
|
7
|
Piera,
Vicenç
( ? , ? )
Actor
|
C
|
B
|
|
8
|
Piera
i Minguet, Honorat
(València, 1795 – 1879)
Polític
|
V
|
B
|
|
9
|
Piera
i Pagès, Simó
(Barcelona, 1892 – 1979)
Sindicalista
|
C
|
B
|
|
10
|
Piera
i Rubió, Josep
(Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - )
Escriptor
|
V
|
B
|
|
11
|
Piera
i Surís, Albert
(Barcelona, 1897 - ? )
Escriptor
|
C
|
B
|
|
12
|
Piera
i Tosseti, Vicenç
(la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
13
|
Pierola
Veure> Hostalets de Pierola
(Anoia)
|
C
|
G |
|
14
|
Pierola,
baronia de
Jurisdicció senyorial de Catalunya, creada el 1286
|
C
|
H
|
|
15
|
Pies
Fundacions, les
Sector, entre les comarques del Baix Segura i del Baix Vinalopó
|
V
|
G
|
|
16
|
Pietà,
tuc de
Cim culminant (2.749 m alt), al mun. de Bagergue (Vall d'Aran)
|
C
|
G
|
|
17
|
Pietat,
la
Santuari del mun. de Tuïr (Rosselló)
|
N
|
G
|
|
18
|
Pietat
d'Ulldecona, la
Santuari marià del mun. d'Ulldecona (Montsià)
|
C
|
G
|
|
19
|
Pifarré
i Florejachs, Roc
(Lleida, 1929 - )
Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. S'ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. Ha desenvolupat la utilització d'un cor artificial en l'etapa prèvia al trasplantament, mentre s'espera la disponibilitat d'un cor. Fou president d'honor de
15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
(Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró.
|
C
|
B
|
|
20
|
Piferrer
(Barcelona, 1695 - ? )
Família d'impressors i llibreters
|
C
|
B
|
|
21
|
Piferrer,
Domènec
( ? , s. XVIII)
Eclesiàstic
|
C
|
B
|
|
22
|
Piferrer,
Francesc
(Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863)
Escriptor i heraldista
|
C
|
B
|
|
23
|
Piferrer,
Joan
(Barcelona, s. XVIII – 1750)
Impressor
|
C
|
B
|
|
24
|
Piferrer
i Depaus, Josep
(Barcelona, s. XVIII)
Impressor
|
C
|
B
|
|
25
|
Piferrer
i Fàbregas, Pau
(Barcelona, 1818 – 1848)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
26
|
Piferrer
i Jou, Tomàs
(Barcelona, 1714 – 1774)
Impressor
|
C
|
B
|
|
27
|
Piferrer
i Macià, Joan Francesc
(Barcelona, s. XVIII)
Impressor
|
C
|
B
|
|
28
|
Pigader,
estanys de
Petit circ lacustre del mun. de Tredós (Vall
d'Aran), tributari, per l'esquerra, del riu de
Ruda. És dominat, per l'oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les
valls de Ruda i de l'Aiguamòtx.
|
C
|
G
|
|
29
|
Pigem
i Ras, Manuel
(Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946)
Pintor
|
C
|
B
|
|
30
|
Piguillem
i Verdacer, Francesc
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1770 – 1826)
Metge
|
C
|
B
|
|
31
|
Pijoan
i Soteras, Baltasar
(Barcelona, 1877 – 1951)
Professor de bromatologia
|
C
|
B
|
|
32
|
Pijoan
i Soteras, Josep
(Barcelona, 1881 - Lausana, Suïssa, 1963)
Historiador i escriptor
|
C
|
B
|
|
33
|
Pilar,
cala del
Cala de la costa septentrional de Menorca, al mun. de Ciutadella
|
B
|
G
|
|
34
|
Pilar,
el
Veure> Mola,
la (Formentera, Eivissa)
|
B
|
G
|
|
35
|
Pilar
d'Almenara, el
Veure> Almenara,
torre d' (Agramunt, Urgell)
|
C
|
G
|
|
36
|
Pilar
de la Foradada, el
Municipi del Baix Segura: 77,9 km2, 10.723 hab (1999)
|
V
|
M |
|
37
|
Pilarets,
barranc dels
Veure> Torrella,
barranc de (Benigànim,
Vall d'Albaida).
|
V
|
G
|
|
38
|
Pilarí,
es
Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant
Francesc (Palma de
Mallorca, Mallorca Occidental).
|
B
|
G
|
|
39
|
Pilat,
castell de
Edifici romà del mun. de Tarragona (Tarragonès)
|
C
|
G
|
|
40
|
Pilçà
Veure> Pilzà (Baixa Ribagorça)
|
F
|
G
|
|
41
|
Piles,
les
Municipi de la Conca de Barberà: 22,54 km2, 676 m alt, 174 hab
(1999)
|
C
|
M
|
|
42
|
Piles,
Martí
(Vic, Osona, s. XVII)
Comerciant
|
C
|
B
|
|
43
|
Piles
de Mar
Municipi de la Safor: 3,92 km2, 8 m alt, 1.963 hab (1999)
|
V
|
M
|
|
44
|
Piles
i Ibars, Andreu
(Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901)
Historiador
|
V
|
B
|
|
45
|
Piles
i Ros, Leopold
(València, 1916 - )
Historiador
|
V
|
B
|
|
46
|
Piló
dels Senyalets, el
Cim (1.115 m alt) del Montsant, a la Morera de Montsant (Priorat)
|
C
|
G
|
|
47
|
Pilzà
Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 al de Benavarri,
Ribagorça),
que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell
de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes
Ramon Berenguer I i Ermengol III
d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del
bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956.
L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el
de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa
i els despoblats de Penavera i Cabestany.
|
F
|
G |
|
48
|
Pimecsefes
(Catalunya, jul 1997 - )
Patronal de petites i mitjanes empreses
|
C
|
N
|
|
49
|
Pimès,
serra de
Alineació muntanyosa, entre l'Alt Urgell i Andorra
|
C
|
G
|
|
50
|
Pimorent,
coll de
Pas (1.915 m alt) del Pirineu axial, al mun. de Portè (Alta
Cerdanya)
|
N
|
G
|
|
51
|
Pimpí
Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre)
|
C
|
G
|
|
52
|
Pin
i Soler, Josep
(Tarragona, 11/mai/1842 – 31/gen/1927)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
53
|
Pina
Municipi de l'Alt Palància: 33,16 km2, 1.039 m alt, 168 hab (1999)
|
V
|
M
|
|
54
|
Pina
Poble del mun. d'Algaida (Mallorca Oriental)
|
B
|
G
|
|
55
|
Pina,
serra de
Veure> Espina,
serra d' (Alt Millars i
Alt Palància).
|
V
|
G
|
|
56
|
Pinar,
cap des
(o des Raix) Cap de la costa oriental de Mallorca,
al límit dels mun. de Capdepera i Son Cervera.
Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.
|
B
|
G
|
|
57
|
Pinar,
cap des
Cap de la costa, al mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca
Septentrional)
|
B
|
G
|
|
58
|
Pinar,
es
Zona residencial del mun. de Palma de Mallorca
(Mallorca Occidental), sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l'indret conegut com sa caseta d'En Plata, a 2 km de
Son Rapinya.
|
B
|
G
|
|
59
|
Pinar,
platja del Platja
i zona turística de Castelló de la Plana (Plana Alta), al nord del Grau
|
V
|
G
|
|
60
|
Pinar
dels Frares, el
Veure> Realenc,
el (Xàtiva,
Costera).
|
V
|
G
|
|
61
|
Pinaret,
torre del
Antiga torre de defensa del mun. de Castelló de la Plana (Plana
Alta)
|
V
|
G
|
|
62
|
Pinarets,
els
Partida i caseria, al sud de la vila de Banyeres de Mariola (Alcoià)
|
V
|
G
|
|
63
|
Piñas
i Morlà, Ramon
(Valls, Alt Camp, 1877 – 1944)
Literat i eclesiàstic
|
C
|
B
|
|
64
|
Pinazo,
Antoni
(Alpont, Serrans, 1750 - Màntua, Itàlia, 1820)
Pedagog i naturalista
|
V
|
B
|
|
65
|
Pinazo,
Francesc
(País Valencià, s. XIX)
Beat
|
V
|
B
|
|
66
|
Pinazo
i Camarlench, Ignasi
(València, 1849 - Godella,
Horta, 1916)
Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a
l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Miralles i
Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la
Diputació Provincial de València (1879). Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a
València, Barcelona i Madrid. Ingressà a
l'Acadèmia valenciana de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. En 1918 li fou alçat, a
València, un monument. (DBA)
|
V
|
B
|
|
67
|
Pinazo
i Martínez, Ignasi
(València, 1883 - Godella, Horta, 1970)
Escultor
|
V
|
B
|
|
68
|
Pinazo
i Martínez, Josep
(Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933)
Pintor
|
E
|
B
|
|
69
|
Pinçac
Antic poble del mun. de Mieres (Garrotxa)
|
C
|
G
|
|
70
|
Pincaró
Poble del mun. de Bassegoda (Garrotxa)
|
C
|
G
|
|
71
|
Pincela,
estany d'Era
Estany del mun. de Viella (Vall d'Aran)
|
C
|
G
|
|
72
|
Pineda,
Andreu Honorat
(València, 1525 – 1584)
Poeta
|
V
|
B
|
|
73
|
Pineda,
Andreu Martí
(Xàtiva, Costera, s. XVI – València, v 1566)
Poeta
|
V
|
B
|
|
74
|
Pineda,
Joan Baptista
(València, s. XVI – v 1567)
Catedràtic i poeta
|
V
|
B
|
|
75
|
Pineda,
la
Antic terme, entre Tarragona i Vila-seca de Solcina (Tarragonès)
|
C
|
G
|
|
76
|
Pineda,
la
Caseria del mun. de Terrassola i Lavit (Alt Penedès)
|
C
|
G
|
|
77
|
Pineda,
la
Gran masia del mun. de Torrelles de Foix (Alt Penedès)
|
C
|
G
|
|
78
|
Pineda,
Sant Miquel de
Veure> Sant
Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
|
C
|
G
|
|
79
|
Pineda,
serra de la
Contrafort (675 m alt), entre Terrassa i Vacarisses (Vallès
Occidental)
|
C
|
G
|
|
80
|
Pineda
de la Marina, la
Gran urbanització del mun. de Castelldefels (Baix Llobregat)
|
C
|
G
|
|
81
|
Pineda
de Mar
Municipi del Maresme: 10,35 km2, 10 m alt, 19.209 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
82
|
Pineda
i Fargas, Josep
(Centelles, Osona, 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973)
Escriptor i polític. L'any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l'Habana (1922-23). Fou un dels fundadors del Club Separatista de l'Havana i secretari de
l'Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de
Francesc Macià. Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba, on romangué fins al 1960, en què s'instal·là a
Barcelona. El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana. Director de les revistes "La Nova Catalunya" i "Combat", va publicar
Himnes i salms a Catalunya (Mèxic) i una Breve historia de Cataluña, guanyadora del premi
Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955).
(SC)
|
C
|
B
|
|
83
|
Pineda
i Guerra, Josep
(Alacant, 1837 – Barcelona, 1907)
Navilier i pintor
|
V
|
B
|
|
84
|
Pineda
i Verdaguer, Francesc
(Barcelona, 1889 - ? , s. XX)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
85
|
Pinedes
de Llobregat
Nom adoptat el 1937 per al mun. de Santa
Coloma de Cervelló (Baix
Llobregat)
|
C
|
G
|
|
86
|
Pinedo
Poble i partida del mun. de València (Horta)
|
|