descripció

Pié i Jordà, Andreu  (Barcelona, 1921 - )  Metge

C

B

Pier, Sebastià  (Vila-rodona, Alt Camp, s. XVIII – Barcelona, 1796)  Filòsof dominicà

C

B

Piera  Municipi de l'Anoia: 57,50 km2, 273 m alt, 8.031 hab (1999). Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès, s'estén a l'esquerra de l'Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la serralada Prelitoral. La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l'alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S'hi troben fonts d'aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d'estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

 ENLLAÇOS: AJUNTAMENT DE PIERA - RÀDIO PIERA - INFO PIERA 

C

M

Piera, Miquel  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

Piera, Ramon  (Barcelona, 1864 – 1918)  Religiós escolapi

C

B

Piera, Vicenç  ( ? , ? )  Actor

C

B

Piera i Minguet, Honorat  (València, 1795 – 1879)  Polític

V

B

Piera i Pagès, Simó  (Barcelona, 1892 – 1979)  Sindicalista

C

B

Piera i Rubió, Josep  (Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - )  Escriptor

V

B

Piera i Surís, Albert  (Barcelona, 1897 - ? )  Escriptor

C

B

Piera i Tosseti, Vicenç  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882)  Escriptor

C

B

Pierola  Veure> Hostalets de Pierola (Anoia)

C

Pierola, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, creada el 1286

C

H

Pies Fundacions, les  Sector, entre les comarques del Baix Segura i del Baix Vinalopó

V

G

Pietà, tuc de  Cim culminant (2.749 m alt), al mun. de Bagergue (Vall d'Aran)

C

G

Pietat, la  Santuari del mun. de Tuïr (Rosselló)

N

G

Pietat d'Ulldecona, la  Santuari marià del mun. d'Ulldecona (Montsià)

C

G

Pifarré i Florejachs, Roc  (Lleida, 1929 - )  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. S'ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. Ha desenvolupat la utilització d'un cor artificial en l'etapa prèvia al trasplantament, mentre s'espera la disponibilitat d'un cor. Fou president d'honor de 15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró.

C

B

Piferrer  (Barcelona, 1695 - ? )  Família d'impressors i llibreters

C

B

Piferrer, Domènec  ( ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

Piferrer, Francesc  (Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863)  Escriptor i heraldista

C

B

Piferrer, Joan  (Barcelona, s. XVIII – 1750)  Impressor

C

B

Piferrer i Depaus, Josep  (Barcelona, s. XVIII)  Impressor

C

B

Piferrer i Fàbregas, Pau  (Barcelona, 1818 – 1848)  Escriptor

C

B

Piferrer i Jou, Tomàs  (Barcelona, 1714 – 1774)  Impressor

C

B

Piferrer i Macià, Joan Francesc  (Barcelona, s. XVIII)  Impressor

C

B

Pigader, estanys de  Petit circ lacustre del mun. de Tredós (Vall d'Aran), tributari, per l'esquerra, del riu de Ruda. És dominat, per l'oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l'Aiguamòtx.

C

G

Pigem i Ras, Manuel  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946)  Pintor

C

B

Piguillem i Verdacer, Francesc  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1770 – 1826)  Metge

C

B

Pijoan i Soteras, Baltasar  (Barcelona, 1877 – 1951)  Professor de bromatologia

C

B

Pijoan i Soteras, Josep  (Barcelona, 1881 - Lausana, Suïssa, 1963)  Historiador i escriptor

C

B

Pilar, cala del  Cala de la costa septentrional de Menorca, al mun. de Ciutadella

B

G

Pilar, el  Veure> Mola, la (Formentera, Eivissa)

B

G

Pilar d'Almenara, el  Veure> Almenara, torre d' (Agramunt, Urgell)

C

G

Pilar de la Foradada, el  Municipi del Baix Segura: 77,9 km2, 10.723 hab (1999)

V

Pilarets, barranc dels  Veure> Torrella, barranc de (Benigànim, Vall d'Albaida).

V

G

Pilarí, es  Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental).

B

G

Pilat, castell de  Edifici romà del mun. de Tarragona (Tarragonès)

C

G

Pilçà  Veure> Pilzà (Baixa Ribagorça)

F

G

Piles, les  Municipi de la Conca de Barberà: 22,54 km2, 676 m alt, 174 hab (1999)

C

M

Piles, Martí  (Vic, Osona, s. XVII)  Comerciant

C

B

Piles de Mar  Municipi de la Safor: 3,92 km2, 8 m alt, 1.963 hab (1999)

V

M

Piles i Ibars, Andreu  (Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901)  Historiador

V

B

Piles i Ros, Leopold  (València, 1916 - )  Historiador

V

B

Piló dels Senyalets, el  Cim (1.115 m alt) del Montsant, a la Morera de Montsant (Priorat)

C

G

Pilzà  Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 al de Benavarri, Ribagorça), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany.

F

Pimecsefes  (Catalunya, jul 1997 - )  Patronal de petites i mitjanes empreses

C

N

Pimès, serra de  Alineació muntanyosa, entre l'Alt Urgell i Andorra

C

G

Pimorent, coll de  Pas (1.915 m alt) del Pirineu axial, al mun. de Portè (Alta Cerdanya)

N

G

Pimpí  Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

Pin i Soler, Josep  (Tarragona, 11/mai/1842 – 31/gen/1927)  Escriptor

C

B

Pina  Municipi de l'Alt Palància: 33,16 km2, 1.039 m alt, 168 hab (1999)

V

M

Pina  Poble del mun. d'Algaida (Mallorca Oriental)

B

G

Pina, serra de  Veure> Espina, serra d' (Alt Millars i Alt Palància).

V

G

Pinar, cap des  (o des Raix) Cap de la costa oriental de Mallorca, al límit dels mun. de Capdepera i Son Cervera. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.

B

G

Pinar, cap des  Cap de la costa, al mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

Pinar, es  Zona residencial del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l'indret conegut com sa caseta d'En Plata, a 2 km de Son Rapinya.

B

G

Pinar, platja del  Platja i zona turística de Castelló de la Plana (Plana Alta), al nord del Grau

V

G

Pinar dels Frares, el  Veure> Realenc, el (Xàtiva, Costera).

V

G

Pinaret, torre del  Antiga torre de defensa del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

Pinarets, els  Partida i caseria, al sud de la vila de Banyeres de Mariola (Alcoià)

V

G

Piñas i Morlà, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1877 – 1944)  Literat i eclesiàstic

C

B

Pinazo, Antoni  (Alpont, Serrans, 1750 - Màntua, Itàlia, 1820)  Pedagog i naturalista

V

B

Pinazo, Francesc  (País Valencià, s. XIX)  Beat

V

B

Pinazo i Camarlench, Ignasi  (València, 1849 - Godella, Horta, 1916)  Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Miralles i Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la Diputació Provincial de València (1879). Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a València, Barcelona i Madrid. Ingressà a l'Acadèmia valenciana de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. En 1918 li fou alçat, a València, un monument. (DBA)

V

B

Pinazo i Martínez, Ignasi  (València, 1883 - Godella, Horta, 1970)  Escultor

V

B

Pinazo i Martínez, Josep  (Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933)  Pintor

E

B

Pinçac  Antic poble del mun. de Mieres (Garrotxa)

C

G

Pincaró  Poble del mun. de Bassegoda (Garrotxa)

C

G

Pincela, estany d'Era  Estany del mun. de Viella (Vall d'Aran)

C

G

Pineda, Andreu Honorat  (València, 1525 – 1584)  Poeta

V

B

Pineda, Andreu Martí  (Xàtiva, Costera, s. XVI – València, v 1566)  Poeta

V

B

Pineda, Joan Baptista  (València, s. XVI – v 1567)  Catedràtic i poeta

V

B

Pineda, la  Antic terme, entre Tarragona i Vila-seca de Solcina (Tarragonès)

C

G

Pineda, la  Caseria del mun. de Terrassola i Lavit (Alt Penedès)

C

G

Pineda, la  Gran masia del mun. de Torrelles de Foix (Alt Penedès)

C

G

Pineda, Sant Miquel de  Veure> Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)

C

G

Pineda, serra de la  Contrafort (675 m alt), entre Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental)

C

G

Pineda de la Marina, la  Gran urbanització del mun. de Castelldefels (Baix Llobregat)

C

G

Pineda de Mar  Municipi del Maresme: 10,35 km2, 10 m alt, 19.209 hab (1999)

C

M

Pineda i Fargas, Josep  (Centelles, Osona, 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973)  Escriptor i polític. L'any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l'Habana (1922-23). Fou un dels fundadors del Club Separatista de l'Havana i secretari de l'Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de Francesc Macià. Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba, on romangué fins al 1960, en què s'instal·là a Barcelona. El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana. Director de les revistes "La Nova Catalunya" i "Combat", va publicar Himnes i salms a Catalunya (Mèxic) i una Breve historia de Cataluña, guanyadora del premi Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955). (SC)

C

B

Pineda i Guerra, Josep  (Alacant, 1837 – Barcelona, 1907)  Navilier i pintor

V

B

Pineda i Verdaguer, Francesc  (Barcelona, 1889 - ? , s. XX)  Escriptor

C

B

Pinedes de Llobregat  Nom adoptat el 1937 per al mun. de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

C

G

Pinedo  Poble i partida del mun. de València (Horta)