|
|
|
Anar a: [ Pie ] [ Pietat ] [ Pil ] [ Pin ] [ Pinc ] [ Pinell ] L'amor neix de res i mor de tot. (Alphonse Karr) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pié, Joan (Vilabella, Alt Camp, 1890 - ) Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona. S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d'Automne. Participà a exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l'efígie de Pi i Margall (1932). Exposà a La Quinzaine d'art espagnol de París (1942) a la Galerie Charpentier. Hi ha obres seves a París i a Nova York. Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l'art català de l'època. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pié i Jordà, Andreu (Barcelona, 1921 - ) Metge 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera, Miquel ( ? , s. XV) Escriptor 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera, Ramon (Barcelona, 1864 – 1918) Religiós escolapi 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera, Vicenç ( ? , ? ) Actor 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera i Pagès, Simó (Barcelona, 1892 – 1979) Sindicalista 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piera i Rubió, Josep (Beniopa, Safor, 30/mai/1947 - ) Escriptor. Ha publicat novel·la -Rondalles del retorn (1978, premi Andròmina 1977), El cingle verd (1982)-, contes -El gran Guerau (1981)-, llibres de viatges i assaigs -Estiu grec (1985), Ací s'acaba tot (1993), El paradís de les paraules (1996, premi de la Crítica Serra d'Or) i Seduccions a Marràqueix (1996)-, i sobretot poesia -Renou (1976), Presoners d'un parèntesi (1978), Esborranys de la música (1980), El somriure de l'herba (1980, premi Carles Riba 1979), Brutícia (1982), Mel-o-drama (1981), Poemes de l'orient d'Al-Andalus (1983) i Maremar (1985). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera i Surís, Albert (Barcelona, 1897 - s. XX) Escriptor i advocat. És autor del sainet Manies d'ara o el'oncle del seny i de la comèdia Els homes forts, que obtingué el premi Ignasi Iglésias de 1933. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piera i Tosseti, Vicenç (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Girona, 1882) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Dirigí el setmanari "El Teléfono Catalán" (1878-81). És autor d'alguns opuscles de divulgació. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pierola (Anoia) Veure> Hostalets de Pierola. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pies Fundacions, les (Baix Segura / Baix Vinalopó) Sector, entre les duescomarques 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pietà, tuc de (Salardú, Vall d'Aran) Cim culminant (2.749 m alt) 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pietat, la (Tuïr, Rosselló) Santuari 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pietat d'Ulldecona, la (Ulldecona, Montsià) Santuari marià 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pifarré i Florejachs, Roc (Lleida, 1929 - ) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1953, el 1956 amplià estudis a la Georgetown University de Washington i a la MacGill University de Montreal. Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. S'ha fet conegut pels seus programes de trasplantament. Ha desenvolupat la utilització d'un cor artificial en l'etapa prèvia al trasplantament, mentre s'espera la disponibilitat d'un cor. Fou president d'honor de 15è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lleida, 1996), juntament amb Joan Oró. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer, Domènec (Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic. Fou rector de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Tingué fama pels seus coneixements jurídics i teològics. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer, Joan (Barcelona, s XVIII – 1750) Impressor. Fundador de la dinastia. Deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Jou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Jou. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Depaus, Josep (Barcelona, s XVIII) Impressor. Fill de Joan Francesc Piferrer i Macià, al qual succeí en el negoci familiar. Deixà definitivament el negoci el 1869 al llibreter Isidre Cerdà. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Fàbregas, Pau (Barcelona, 1818 – 1848) Escriptor 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Jou, Tomàs (Barcelona, 1714 – 1774) Impressor 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piferrer i Montells, Francesc (Lloret de Mar, Selva, 1813 – 1863) Escriptor i heraldista 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pigader, estanys de (Tredós, Vall d'Aran) Petit circ lacustre, tributari, per l'esquerra, del riu de Ruda. És dominat, per l'oest, pel tuc de Pigader (2.537 m alt), cim de la línia de crestes que separa les valls de Ruda i de l'Aiguamòtx. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pigem i Ras, Manuel (Banyoles, Pla de l'Estany, 1862 – 1946) Pintor 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piguillem i Verdacer, Francesc (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1770 – 1826) Metge 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pijoan i Soteras, Baltasar (Barcelona, 1877 – 1951) Professor de bromatologia. El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l'Escola d'Infermeres auxiliars de medicina, n'esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l'escola. El 1933 fundà i dirigí l'Escola d'Infermeres de Barcelona, agregada a l'Hospital Clínic i dependent de la Generalitat de Catalunya. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pijoan i Soteras, Josep (Barcelona, 1881 - Lausana, Suïssa, 1963) Historiador i escriptor 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pilar, cala del (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa septentrional de l'illa, a l'est de sa Falconera. 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pilar d'Almenara, el (Agramunt, Urgell) Nom amb és coneguda la gran fortificació de la torre d'Almenara rodona (s. XI), la qual, situada al cim de la serra d'Almenara, domina tot el pla d'Urgell. 36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pilarets, barranc dels (Benigànim, Vall d'Albaida) Veure> Torrella, barranc de. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pilarí, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pilàs, serra de (Pallars Sobirà) Serra dels Pirineus axial, els vessants de la qual limiten, per la banda occidental amb la vall de Montgarri, per l'oriental amb la vall d'Unarre, i per la meridional amb la vall d'Àneu. La màxima altitud és de 2.640 m. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA
40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pilçà (Ribagorça) Veure> Pilzà. 41 CATALUNYA - MUNICIPI Piles, les (Conca de Barberà) Municipi: 22,54 km2, 676 m alt, 174 hab (1999) 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piles, Martí (Vic, Osona, s. XVII) Comerciant 43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Piles de Mar (Safor) Municipi: 3,92 km2, 8 m alt, 1.963 hab (1999) 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piles i Ibars, Andreu (Torís, Ribera Alta, 1856 – Segòvia, Castella, 1901) Historiador 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piles i Ros, Leopold (València, 1916 - ) Historiador 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pilzà (Benavarri, Ribagorça) Poble (905 m alt) i antic municipi (agregat el 1972 a l'actual), que domina el sector pla del nord-est on es localitzen els conreus. El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell, i restà en mans de l'urgellenc i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l'antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany. 48 CATALUNYA - EMPRESA Pimecsefes (Catalunya, jul/1997 - ) Patronal de les petites i mitjanes empreses. L'organització nasqué fruit de la fusió de les dues patronals Pimec i Sefes. La primera, constituïda durant els anys 1970, era de caràcter gremial. Sefes, per la seva banda, nasqué el 1976 com a Societat d'Estudis Financers, Econòmics i Socials amb estructura jurídica de societat anònima, ja que aleshores no es podien encara crear patronals, i tenia l'àmbit d'actuació a la comarca del Baix Llobregat. El 1987 modificà els seus estatuts per a esdevenir una organització patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s'acabà deslligant, i estngué el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya. A diferència de Pimec, Sefes tenia associades industries individuals. Pimecsefes representa més de 40.000 socis. 49 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Pimès, serra de (Alt Urgell / Andorra) Alineació muntanyosa, entre les dues comarques 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pimorent, coll de (Portè, Alta Cerdanya) Pas (1.915 m alt) del Pirineu axial 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pin i Soler, Josep (Tarragona, 11/mai/1842 – 31/gen/1927) Escriptor 53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Pina (Alt Palància) Municipi: 33,16 km2, 1.039 m alt, 168 hab (1999) 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pina (Algaida, Mallorca Oriental) Poble 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pina, serra de (Alt Millars / Alt Palància) Veure> Espina, serra d'. 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pinar, cap des (Capdepera / Son Cervera, Mallorca Oriental) Cap de la costa (o des Raix), al límit dels dos municipis. Constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pinar, cap des (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Cap de la costa, a l'extrem de la península des Pinar, que separa les badies d'Alcúdia i de Pollença. Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana (sud-est) i ses Caletes (badia de Pollença), de costa en penya-segat (20 a 40 m), com correspon a la terminació d'un branc de la serra de Tramuntana. La península culmina a la talaia d'Alcúdia (444 m alt). 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinar, platja del (Castelló de la Plana, Plana Alta) Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinar dels Frares, el (Xàtiva, Costera) Veure> Realenc, el. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinaret, torre del (Castelló de la Plana, Plana Alta) Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinarets, els (Banyeres de Mariola, Alcoià) Partida i caseria, al sud de la vila. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñas i Morlà, Ramon (Valls, Alt Camp, 1877 – 1944) Literat i eclesiàstic 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pinazo, Francesc (País Valencià, s. XIX - Damasc, Síria, s. XIX) Beat. Pertanyia a l'orde franciscà. Era llec. Amb el seu company Carmel Volta fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels musulmans drusos. Fou beatificat pel papa Pius XI el 10/oct/1926. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pinazo i Camarlench, Ignasi (València, 1849 - Godella, Horta, 1916) Pintor. Era de formació bàsicament autodidacta, encara que havia assistit a algunes classes a l'Acadèmia de Sant Carles. Treballà a Roma amb Miralles i Suñol. Tornaria a la capital italiana amb una pensió de la Diputació Provincial de València (1879). Conreà amb gran èxit la pintura de gènere i de tema històric. Obtingué nombrosos premis a València, Barcelona i Madrid. Ingressà a l'Acadèmia valenciana de Sant Carles i a la madrilenya de San Fernando. Fou professor de la primera. En 1918 li fou alçat, a València, un monument. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pinazo i Martínez, Ignasi (València, 1883 - Godella, Horta, 1970) Escultor 68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pinazo i Martínez, Josep (Roma, Itàlia, 1879 – Madrid, 1933) Pintor 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinçac (Mieres, Garrotxa) Antic poble. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pincela, estany d'Era (Viella, Vall d'Aran) Estany de capçalera de la vall de Varradòs, al vessant septentrional de la serra d'Arenyo (el tuc d'Era Pincela, 2.517 m alt, n'és un dels cims). 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda, Andreu Honorat (València, 1525 – 1584) Poeta 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda, Andreu Martí (Xàtiva, Costera, s. XVI – València, v 1566) Poeta 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pineda, Joan Baptista (València, s. XVI – v 1567) Catedràtic i poeta 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Pineda, la (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Antic terme 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda, la (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Caseria 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda, Sant Miquel de (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de Pineda. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda, serra de la (Terrassa / Vacarisses, Vallès Occidental) Contrafort (675 m alt) meridional de la serra de l'Obac (de la qual la separa la collada de l'Obac), al límit dels dos municipis. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pineda de la Marina, la (Castelldefels, Baix Llobregat) Gran urbanització 81 CATALUNYA - MUNICIPI Pineda de Mar (Maresme) Municipi: 10,35 km2, 10 m alt, 19.209 hab (1999) 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pineda i Fargas, Josep (Centelles, Osona, 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973) Escriptor i polític. L'any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l'Habana (1922-23). Fou un dels fundadors del Club Separatista de l'Havana i secretari de l'Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de Francesc Macià. Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba, on romangué fins al 1960, en què s'instal·là a Barcelona. El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana. Director de les revistes "La Nova Catalunya" i "Combat", va publicar Himnes i salms a Catalunya (Mèxic) i una Breve historia de Cataluña, guanyadora del premi Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955). 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pineda i Verdaguer, Francesc (Barcelona, 1889 - ? , s. XX) Escriptor 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinedes de Llobregat (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat) Nom adoptat el 1937 per al municipi 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinedo (València, Horta) Poble i partida 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinell (Juneda, Garrigues) Antiga quadra. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell, Esteve (Catalunya, s. XVIII) Eclesiàstic. Era capellà de la casa-missió de Barcelona. Publicà obres pietoses en castellà i deixà inèdits els opuscles Apuntaments sobre la matèria de discreció d'esperits, Resumen de la doctrina que pot servir per examen i Amor propi. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell, Guillem de (Catalunya, s. XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell. 90 CATALUNYA - MUNICIPI
91 CATALUNYA - MUNICIPI
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell i Font, Valerià (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, 1922 - Inca, Mallorca, 1983) Pintor. Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fòrmules postimpressionistes. També és notable la seva producció com a muralista. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell i Marcet, Ildefons (Terrassa, Vallès Occidental, 1890 - Montserrat, Bages, 1960) Músic 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinell i Pons, Jordi (Barcelona, 23/mai/1921 - Montserrat, Bages, 1997) Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l'edició del Nou Testament. Ha estat director de la revista "Serra d'Or". És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958). 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinella (Dènia, Marina Alta) Caseria, a l'oest de la ciutat, prop del límit amb Ondara. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinells, Bernat Guillem d' ( ? , s. XIII) Diplomàtic 98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinet (Nules, Plana Baixa) Partida 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinet, salines del (Santa Pola, Baix Vinalopó) Salines, al sud del terme, entre l'albufera d'Elx i la costa, vora l'antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinet i Pàmies, Enric (Tarragona, 1913 - ) Pintor. Fou deixeble d'Ignasi Mallol i Casanovas. Ha obtingut premis importants. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinetell de Rojals, el (Montblanc, Conca de Barberà) Llogaret (607 m alt), dins l'antic terme de Rojals, situat en un planell, damunt la vall i a l'esquerra del riu Brugent. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinhas ha-Leví (Catalunya, s. XIII) Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-'Afiya. Se'n conserven dues poesies religioses. 105 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Piniello (la Vall de Lierp, Ribagorça) Caseria, al sud del terme, camí de Merli. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinilla i Fornell, Jesús (Barcelona, 1874 - ?, s XX) Polític republicà. Advocat, el 1903 passà a la Unió Republicana després d'haver estat partidari de Canalejas. Fou elegit regidor el 1905 i poc després s'uní al lerrouxisme contra Solidaritat Catalana. El 1913 passà al Partit Reformista i el mai/1915 fou un dels signants del manifest constitutiu del Bloc Republicà Autonomista. Finalment, participà també en la creació del Partit Republicà Català (abr/1917).
Anar
a: [ Pie ]
[ Pietat ] [ Pil ]
[ Pin ] [ Pinc ]
[ Pinell ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Piera
Pinet