A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pati ]    [ Patronat E ]    [ Pau, Be ]    [ Pau, J ]    [ Pau i d ]    [ Pava ]

A la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable i un amor inoblidable. (Diego Marchi)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pati, el  (Tàrrega, Urgell Nom popular del passeig principal de la ciutat.

2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Patiño, José  (La Granja de San Ildefonso, Madrid, 1666 - Milà, Itàlia, 1736)  Polític i funcionari. Sota la protecció d'Orry, fou nomenat superintendent de Catalunya (1713), on ideà la reforma de la legislació administrativa catalana coneguda com a Decret de Nova Planta i començà de posar en pràctica el cadastre. Presidí la Reial Junta del Principat, creada pel duc de Berwick en substitució de la Diputació.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Patiràs  (Biar, Alt Vinalopó Caseria i església, al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patot, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Mestre del Temple. Col·laborà amb Jaume I al setge de Borriana (1233) i a les operacions preliminars d'aquell.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaPatraix  (València, Horta Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l'horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l'activitat agrícola, tingué el s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià. Les noves edificacions volten l'antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i el s XVII fou construïda l'església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l'horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses. Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Patraix, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà. El seu rebesnét Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu. En morir (1463) la néta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l'altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L'indivís de Jaume recaigué en el seu besnét Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova. El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d'Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnét del qual, Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, arruïnat pels plets familiars, veié com li fou portada a subhastar (1600) i comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d'Elx. Passà per successió als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d'Aveiro, i als Ponce de León, ducs d'Arcos. El 1769 fou reconeguda com a títol del regne a favor del tinent general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles i baró de Planes, que l'havia comprada, el mateix any, a Antonio Ponce de León y Spinola de la Cerda, duc d'Arcos i de Maqueda (mort el 1780). Passà als Salvador i als Gómez de Barreda comtes d'Obedos.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pàtria  (Tarragona, 18/ago/1900 - des/1903)  Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat. Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall i altres autors.

7 ESTAT ESPANYOL - LITERATURA

Inici páginaPàtria, La  (Madrid, gen/1833)  Oda de Bonaventura Carles Aribau. Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l'agost del mateix any a "El Vapor" de Barcelona. Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d'enyorança a la terra catalana i d'exaltació a la llengua, hom l'ha considerat com l'iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l'impulsor del moviment anomenat de la Renaixença.

8 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pàtria Nova  (València, 6/mar/1915 - 15/set/1923)  Setmanari valencianista. Drigit per Marià Ferrandis Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7/ago/1915) la seva finalitat era la d'agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques. Durant una segona època (24/mar a 15/set/1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes. Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives.

94 PAÍA VALENCIÀ - CULTURA

Patriarca, Col·legi del  (ValènciaVeure> Corpus Christi, Col·legi del.

9 CATALUNYA - POLÍTICA

Patrimoni Artístic de Catalunya, Llei de defensa del  (Catalunya, 3/jul/1934 – 1939)  Llei promulgada per la Generalitat, per a protegir tots els béns mobles i immobles d'interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d'autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d'antiguitat. En virtut del seu article 23 la Generalitat s'emparà el 21/jul/1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l'extrema esquerra com a resposta a l'aixecament militar.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Patró, el  (la Vall de Gallinera, Marina Alta Veure> Alpatró.

11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaPatró, punta des  (Santa Margalida, Mallorca Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa. Els treballs d'excavació, iniciats l'any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s'accedia des d'una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d'altura, que devia ser un element essencial de l'activitat cultural del santuari. L'ús d'aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l'ocupació del lloc des del s VI aC. La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l'illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d'un santuari necrolàtric.

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Patrocini, el  (Tamarit de Llitera, Llitera Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població. El 1718 s'hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona. Es manté el santuari; l'antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Patronat Català Pro-Europa  (Catalunya, 1982 - )  Entitat consorciada. Fundada amb l'objectiu de promoure i coordinar activitats d'informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya. Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual manté un règim de consorci i col·laborà en tots aquells departaments d'aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió. La seu central és a Barcelona; té delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i és representada també a Brussel·les. Organitza cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari. En fou secretari general Carles Gasòliba i Böhm.

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Patronat de l'Obrer  (Barcelona, 1879 – s XX)  Associació confessional catòlica d'ajuda als treballadors. Fundada sota el mecenatge del marquès de Comillas. Pretengué bàsicament d'evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l'establiment de centres de col·locació, d'escoles per a obrers, l'ajuda als obrers malalts, etc, amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc. El Patronat Obrer de Barcelona edità "El Obrero Católico" (1884) i "El Patronato del Obrero" a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892. Fou un organisme en un cert sentit paral·lel als cercles d'obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent. A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat el 1907 pel jesuïta Guillem Vives a partir de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Assolí una certa vitalitat en 1912-13 en impulsar la formació de sindicats d'ofici i posteriorment la Federació Obrera Catòlica de Mallorca (1916). Aquesta, però, el 1919 es desvinculà totalment del Patronat.

15 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaPatronat d'Estudis Osonencs  (Vic, Osona, 1952 - )  Entitat associativa cultural. Creada a l'empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l'estudi i la investigació comarcals i generals. Ha creat unes beques anuals d'investigació científica i històrica. Publica des de 1952 sense interrupció la revista semestral d'investigació Ausa. És propietari i curador del Temple Romà de Vic, edifici en gran part del s II dC, actualment és una sala polivalent on es fan diversos actes culturals. Patronat d'Estudis Osonencs

16 CATALUNYA - CULTURA

Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona  (Barcelona, 19/feb/1922 – 1939)  Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona. Sota l'assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l'escalafó nacional, haurien d'exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic. Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el jun/1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1.600 alumnes (1931). A partir de 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins que fou dissolt.

17 CATALUNYA - CULTURA

Patronat Pro Música  (Barcelona, 1958 - 1984)  Entitat. Creada sense afany lucratiu, per fomentar i millorar la vida musical ciutadana. En foren presidents el marquès de Sentmenat (1958-68), Agustí Sensat i Estrada (1969-76) i Lluís Portabella i Ràfols (1977-84), el qual n'exercí tothora la direcció artística. Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d'Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual.

18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

En PatufetPatufet, En  (Barcelona, gen/1904-des/1938 - 6/des/1968-29/jun/1973)  Primera revista infantil en català. Fundada pel grup de l'antic Foment Autonomista Català, sota la direcció d'Aureli Capmany. Comptà en una primera època amb il·lustracions de Muntañola, però el període de més popularitat començà el 1908, amb la col·laboració i posterior direcció de Josep Maria Folch i Torres, el qual, a través de les Pàgines Viscudes, va convertir-lo en el setmanari més conegut de Catalunya. La seva importància rau en el fet d'haver ensenyat a llegir català un públic de petits lectors de dues generacions. Comptà amb la col·laboració dels dibuixants Junceda, Cornet i Llaverias. EnInici página diverses èpoques hi col·laboraren Manuel Folch i Torres, Lluís Almerich, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet i Ramon Suriñach i Baell. Després d'un eclipsi de trenta anys, va reaparèixer amb el títol de "Patufet", i els seus continuadors intentaren de connectar directament amb l'esperit tradicional de la publicació, lligat amb el didactisme moralitzant del començament del s. XX; fins que desaparegué definitivament. Més informació a Internet

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Patuleia  (Catalunya, s XIX)  Nom dels grups més marginals de la ciutat. Es conegueren amb aquest nom els escamots de soldats irregulars durant la primera guerra carlina (1835-45) i també els grups violents i descontrolats que provocaren nombrosos incidents durant la revolta barcelonina de la Jamància.

20 CATALUNYA - CULTURA

la Patum (Berga, Berguedà)Patum, la  (Berga, Berguedà)  Festa popular de la ciutat del dia de Corpus i diumenge següent. Sembla que cal situat el seu origen cap a la darreria del s XIV i que commemorava, inicialment, l'alliberament de Berga del senyoriu feudal, encara que el seu nom actual, al qual s'atribueix origen onomatopeic -provinent del so insistent del timbal-, no data sinó del s XVIII. Consisteix a presentar en forma mimètica un seguit de quadres escènics al·lusius a diferents tradicions cristianes, especialment la lluita entre el Bé i el Mal, representats pels cristians i els moros i per l'arcàngel sant Miquel i els diables i monstres infernals. En són els principals personatges: el Xamberg (timbaler), els cavallets, la Mulassa o Guita, els diables, anomenats els plens, que són homes farcits de palla i coberts d'efectes pirotècnics, i l'arcàngel sant Miquel. la Patum

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Patxot i Ferrer, Ferran  (Maó, Menorca, 1812 – Barcelona, 1859)  Escriptor i historiador. Fundà el diari "El Telégrafo" i és un exponent diàfan del romanticisme. Publicà Las glorias nacionales (1852-54, 6 volums), Los héroes y las grandezas de la tierra (1857-59, 8 volums), a part de les novel·les Las ruinas de mi convento (1851), Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858), la paternitat de les quals ha estat discutida.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPatxot i Jubert, Rafael  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8/mai/1872 - Ginebra, Suïssa, 8/gen/1964)  Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor. Fill d'una família d'industrials surers. Amplià estudis d'astronomia a Cambridge. A 23 anys instal·là a Sant Feliu un observatori astronòmic i inicià treballs micromètrics sobre els estels múltiples. Fruit dels treballs realitzats a l'observatori fou el magnífic volum de resultats del 1896 al 1905, apareguts el 1908. Com a apèndix, l'edició inseria els Materials per a la pluviometria catalana (1896-1905). El 1919 instituí, a la memòria del seu pare, Eusebi Patxot i Llagostera, una fundació per premiar obres musicals compostes per autors catalans, mitjançant concursos anuals convocats per l'Orfeó Català; un any més tard creà una fundació destinada a premiar estudis històrico-político-socials, en memòria del seu avi, també mitjançant concursos anuals convocats per l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Gràcies a aquesta institució s'han pogut publicar memòries corresponents a les seccions filològica, històrico-arqueològica i de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, com el "Butlletí de Dialectologia Catalana", l'Atlas Pluviomètric de Catalunya, la revista "Estudis Universitaris Catalans", i d'altres. Per a la "Biblioteca Popular de l'Avenç" traduí Uranie', de Camil Flammarion, Voyage autour de ma chambre, de X. De Maistre, i d'altres. Edità l'Atlas Internacional de Núvols, sota els auspicis del Comitè Meteorològic Internacional, del qual formava part. L'any 1923 oferí al Centre Excursionista de Catalunya els mitjans per realitzar un estudi de les masies catalanes en els seus variats aspectes (arquitectònic, d'indumentària, etnogràfic, social, històric). Se li deu l'organització i la publicació del Cançoner Popular de Catalunya, on es recollien 25.000 cançons. Al seu mecenatge es deu també la publicació del Llegendari Català i el Refranyer Popular de Catalunya, així com les Cròniques Catalanes, un corpus de quinze volums.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patxot i Lasarte, Manuel  (Barcelona, s XIX)  Periodista. Fill de Ferran Patxot i Ferrer. dirigí "El Telégrafo", fundat pel seu pare, i "El Principado".

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPatxot i Llagostera, Eusebi  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1846 – 1893)  Pianista. Assolí èxits notables. Era el pare de Rafael Patxot i Jubert.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPau  (Alt Empordà Municipi: 10,44 km2, 33 m alt, 569 hab (2014). Situat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha. L'agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d'oliveres; també s'hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l'economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l'avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d'oli i vi). El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l'església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l'antic castell de Sant Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau. El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Pau - Estadístiques - Consulta de dades

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau  (Pau, Alt Empordà, s XII - Catalunya Nord, s XVI)  Llinatge de cavallers, segurament originari del castell de Pau i establert a ambdós vessants de la serra de l'Albera. Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau i un Berenguer de Pau.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Anna de  (Catalunya Nord, s XV – s XVI)  Muller de Bernat-Galceran III de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet. Neboda de Joan de Pau i de Perapertusa, de qui heretà les Abelles i Cinclaus, i germana de Beatriu Joana.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pau, baronia de  (Pau, Alt Empordà)  Jurisdicció senyorial centrada a la població, que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV. El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Beatriu Joana de  (Catalunya Nord, s XV – s XVI)  Dama. Filla de Francesc i neboda de Joan de Pau i de Perapertusa, de qui heretà la baronia de Pau i la senyoria de Cervera de la Marenda. Es casà (1524) amb Francesc de Rocabertí i de Bellera. Els seus descendents acabaren essent també senyors de les Abelles.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  (Catalunya, s XI)  Cavaller. Un dels primers membres del llinatge. Apareix documentat el 1073. Hom suposava quadravi de Guillem de Pau (mort v 1285).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  (Catalunya Nord, s XIV)  Cavaller. Serví el rei Pere III el Cerimoniós. Aquest li donà el castell de Pontós (1352), el qual vegué el 1356. El 1354 era veguer de Cerdanya. Actuà prop del rei durant la guerra contra Castella. El 1363 intervingué a les negociacions de treva de Morvedre. El 1364 fou un dels juradors de la pau amb Navarra, pactada a Sos, que s'encarregà de negociar en unió de Ramon Alemany de Cervelló. Fou debatuda la seva eventual complicitat als suposats delictes imputats a Bernat de Cabrera (1364). Sembla l'homònim que més tard figurava a la cort de Joan I i que apareix documentat fins al 1390. Pot ser el pare de Francesc.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Noble. Era parent de l'humanista Jeroni i nebot del cardenal Margarit. Intervingué a les Corts del seu temps. Fou un orador remarcable. Són notables els seus parlaments a les Corts de Barcelona de 1493 i a les de Tortosa corresponents a 1495.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  Veure> Pau i de Perapertusa, Berenguer de (bisbe de Girona).

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Bernat de  (Catalunya Nord, s XIV - 1361/72)  Baró de Pau i de les Abelles. Fill de Guillem de Pau i d'Oms. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Bernat de  (les Abelles, Rosselló, 1394 – Girona, 1457)  Bisbe de Girona (1436-57). Promogué les obres de la catedral. A la seu gironina figura el seu notable sepulcre, obra d'un bon escultor estranger i mostra remarcable de la darreria del gòtic.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Caterina de  (Catalunya Nord, s XV)  Muller de Joan Margarit. Filla de Joan de Pau (mort d 1448) i germana de Joan (mort 1464), de Hug de Pau i de Bernat de Pau i de Foixà. Foren pares del cardenal Joan Margarit i de Pau.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pau, Felip  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. Té obres notables de caràcter religiós, pintades sobre sarga, al Museu de València.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller i home de confiança del rei Joan I i de la reina Violant de Bar. Fou un dels poderosos servidors cortesans, entre els quals hi havia Bernat Metge, encartats en el procés judicial que s'obrí a la mort d'aquell monarca (1396), acusats de corrupció pública i privada. S'imputaren a Francesc de Pau relacions carnals amb Carrossa de Vilaragut, favorita de la reina. Empresonats per ordre de la nova reina, Maria de Luna, esposa de Martí I l'Humà, tots ells en foren absolts el 1398 pel mateix rei Martí.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Francesc Manuel  (Barcelona, 1845 - Piera, Anoia, 1908)  Escriptor i financer. Era redactor de "La Renaixença" i col·laborà a "La Gramalla", "La Rondalla" i "La Bandera Catalana". Fou un dels fundadors del setmanari "La Cucurulla Roja", de l'associació Jove Catalunya i de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Promogué l'entitat cultural La Protecció Literària, destinada a afavorir el llibre català. El 1885 actuà de mantenidor als Jocs Florals de Barcelona. És autor del volum de proses costumistes Del Natural, així com de diverses poesies.

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Guillem de  (Catalunya Nord, s XIII – v 1285)  Cavaller. Suposat quadrinét de Berenguer de Pau. El 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug I d'Empúries. Fou l'avi de Guillem de Pau i d'Oms.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Guillem de  (Catalunya Nord, s XIV – Catalunya, s XV)  Abat de Banyoles. Pertanyia a la línia dels senyors de Cervera de la Marenda. Era germà de Francesc de Pau i Amorós.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Un dels primers membres coneguts del llinatge. Apareix esmentat del 1128 al 1138.

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Hug de  (Catalunya Nord, s XV)  Comanador de Bajoles a l'orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d'aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau i de Foixà. Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau.

44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Jaume  (Perpinyà, s XV – Barcelona, 1466)  Jurista. Pare de Jeroni. Féu d'assessor jurídic de la cort d'Alfons IV el Magnànim. Visqué quatre anys a Mallorca. Féu també de conseller de Joan II, fins que aquest es posà contra el Principat. Com que havia estat assessor jurídic del governador Requesens, en ésser detingut aquest, fou apartat del càrrec. Féu costat a la Generalitat. Va escriure un tractat sobre dret romà i es consideren d'ell els treballs Notae de represaliis i De aliquibus quaestionibus quae artae fueruni occasione mortis regis Martini.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Jeroni  (Barcelona, s XV – 1497)  Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit. Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II. Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques d'Espanya. Obres: De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae, De situ urbium et oppidorum Cataloniae, De donatione Constantini ecclesiae romanae i un treball històric i episcopològic sobre Barcelona (Barcino), a més de diverses composicions poètiques.

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Joan de  (Catalunya Nord, s XIV – v 1429)  Noble. Pertanyent a la línia dels senyors de la baronia de Pau. Era baró de Pau i senyor de les Abelles. Fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó. El 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent Francesc de Pau i Amorós. Fou el suposat pare de Joan de Pau (m d 1448).

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Joan de  (Catalunya Nord, s XIV - d 1448)  Suposat fill de Joan de Pau (m v 1429). Fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d'armes del rei Alfons IV, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d'haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l'any següent. Heretà els béns de Francesc de Pau i Amorós. Alguns d'aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim, Joan de Pau (m 1464).

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Joan de  (Catalunya Nord, s XV – 1464)  Noble. Fill de Joan de Pau (m d 1448) i germà d'Hug de Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II es posà al costat del rei. Fou el pare de Berenguer, de Joan i de Francesc de Pau i de Perapertusa.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPau, la  (Algemesí, Ribera Alta Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà. És un sector comercial i industrial.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pau, la  (Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès Barri residencial de treballadors, al límit dels dos termes, al sud del carrer de Guipúscoa. Promogut el decenni de 1960-70 per l'Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d'habitatges de gran alçada, prevists per a albergar uns 15.000 h. Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966. És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pau, la  (Algaida, Mallorca Oriental Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l'antiga església parroquial de Castellitx.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pau, la  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional Ermita, que consta d'una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s'alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau; fou fundada el s. XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l'aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat. Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Pere de  (Empordà ?, s XIV - Catalunya ?, s XIV)  Cavaller. Cap de la guarnició catalana de l'Acròpolis d'Atenes, el qual durant un any i mig resistí el setge que hi posaren les tropes de Ranieri Acciaiuoli. Convertida en capital del mateix ducat, Atenes fou el clos on s'havien anat a refugiar molts catalans que fugiren de Tebes i Livàdia en ésser perdudes, i on pogueren aturar l'escomesa del navarrès Urtubia. La rendició de Pere de Pau fou la fi del domini català a Atenes (1388).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Pere de  (Itàlia, s XV – s XVI)  Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes. El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6/nov, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l'exèrcit francès fou destrossat.

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pau, torre d'en  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Antiga torre de defensa de la costa, a l'indret de l'actual nucli des Coll d'En Rabassa. En 1891-98 s'hi construí un fort.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pau de Sert  (Garrotxa Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Pau.

57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i Amorós, Francesc de  (Banyuls de la Marenda, Rosselló, s XIV – s XV)  Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII. Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384. El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare. El 1398 s'embarcà amb l'estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d'Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França. Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard. El 1404 comandava l'escorta que protegia l'ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX. A Roma fou empresonat al castell de Sant'Angelo i redimit per un fort rescat pagat per Benet XIII, que, quan retornà de Roma, el nomenà mestre de la casa del papa, càrrec que encara exercia el 1407. Sembla que morí sense descendència. Fou germà de Guillem de Pau, abat de Banyoles.

58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPau i de Perapertusa, Berenguer de  (Catalunya Nord, s XV - Girona ?, 1506)  Bisbe de Girona. Fill de Joan de Pau (m 1464) i germà de Joan i de Francesc. Era nebot de Joan Margarit i de Pau, bisbe de Girona, al qual succeí a la seva mort (1484). El 1495 fou nomenat capità de guerra per tal de prendre possessió dels comtats de Rosselló i Cerdanya.

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i de Perapertusa, Francesc de  (Catalunya Nord, s XV - Nàpols ?, Itàlia, a 1511)  Noble. Fill de Joan de Pau (m 1464) i germà de Joan i de Berenguer. Potser fou l'homònim que era capità de galeres a Nàpols el 1496. Fou pare d'Anna i de Beatriu Joana de Pau.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i de Perapertusa, Joan de  (Catalunya Nord, s XV - 1510/11)  Noble. Fill de Joan de Pau (m 1464) i germà de Berenguer i de Francesc. Li foren segrestats pel rei de França els béns que tenia al Rosselló, els quals li foren, però, retornats per Ferran II el Catòlic. Morí sense fills i la seva herència fou adjudicada a les seves nebodes Anna i Beatriu Joana de Pau.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i d'Hortafà, Elionor de  (Catalunya Nord, s XV)  Dama de la reina Violant de Bar, que li tenia gran afecte. Filla de Francesc. Era estimada a la cort pel gust amb què sabia cantar. El poeta Lluís Icard li dedicà una composició amorosa.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i d'Oms, Guillem de  (Catalunya Nord, s XIII – 1338)  Nét de Guillem de Pau. El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou pare de Bernat de Pau.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPau i Espanyol, Carles  (Sogorb, Alt Palància, 1857 – 1937)  Botànic. Reuní un herbari particular d'unes 70.000 mostres de plantes d'Europa i mediterrànies d'Àsia i Àfrica. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. De les seves obres cal esmentar Plantas de la provincia de Huesca, Contribución a la flora de Granada: Plantas de la Bética i Una visita botánica al Rif. El 1928 dirigí la revista de botànica "Cavanillesia".

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau i Guardiola, Joan  (Cervera, Segarra, s XV – s XVI)  Pintor. Conegut com el Mut. Possible descendent dels Querci. Col·laborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l'església parroquial de Cervera (1500). Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera (1507). Treballà a Castellnou d'Oluges (1518) i a la Seu d'Urgell (1536), on ja seguí esquemes renaixentistes (retaule de Sant Joan i Sant Ot). No és conservada cap obra seva.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pau i treva de Déu  (Toluges, Rosselló, 1027)  Institució medieval. Si bé són dues institucions diferents, ben aviat aparegueren unides: la pau de Déu era el dret de refugi que concedia l'Església per a les persones i coses dins un territori especialment protegit, i la treva de Déu era la suspensió de tota activitat bèl·lica privada durant un temps prefixat també per l'Església. Tot això era sancionat amb penes canòniques greus. Cal cercar-ne l'origen en els sínodes eclesiàstics de Charroux (989) i en el de Puy en Velay (990), però fou a Catalunya que aquestes disposicions es feren generals i periòdiques, concretament a partir del sínode de Toluges, el 1027, presidit per Oliba, bisbe de Vic, i com a confirmació d'altres constitucions de treva dictades per Oliba i per Berenguer de Gurb (1022). A Toluges s'establí que la treva duraria des de l'hora nona del dissabte fins a l'hora prima del dilluns; la protecció dins els temples i els recintes sagrats (sagreres) comprenia els eclesiàstics desarmats i les famílies que anaven a les esglésies o en tornaven. El mateix Oliba ho amplià el 1033 al sínode de Vic: la treva començava el dijous i la pau incloïa els marxants que viatjaven i els seus béns. D'altres concilis catalans ampliaren aquestes disposicions. Des d'aleshores, aquest moviment d'estengué per l'Europa feudalitzada, i foren protegits vídues, orfes, mercaders, camperols i els béns de tots ells, alhora que es fixaven uns períodes cada vegada més llargs de treva obligatòria que coincidien amb uns cicles determinats de l'any litúrgic. Aquestes resolucions trobaren el suport de les autoritats civils: a Catalunya, els comtes Ramon Berenguer I i Almodis dictaren (1064) les constitucions de pau i treva i les inclogueren al codi feudal dels Usatges. Més tard aparegueren uns funcionaris civils, els paers, que foren els encarregats de fer complir aquests preceptes.

65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaPaül, coma de la  (Benasc, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Benasc, al vessant septentrional del massís de Pocets, prop del límit amb la vall de Gistain. Al sector més alt hi ha la gelera de Paül l'aigua de la qual s'escola dins el güele de Paül, 350 m damunt el llit del riu d'Estós.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulet, Josefina  (Barcelona, 29/nov/1900 - 1965)  Cantatriu. Estudià a l'Escola Municipal de Música. S'especialitzà en lieder i en donà nombrosos recitals. Per ajudar els artistes joves, fundà a Barcelona el Foment de l'Art Líric. S'ha dedicat a l'ensenyament. És autora d'obres per a cant i piano.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulí i Roig, Josep Maria  (Tortosa, Baix Ebre, 1823 - el Pinell de Brai, Terra Alta, 1851)  Periodista i escriptor. Fundà (1845) el primer periòdic tortosí "El Ebro"; el 1848 dirigia "El Dertosense". Col·laborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs. Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Paulilles  (Portvendres, Rosselló Llogaret i centre industrial (ant: el Port de Valentí), fins a mitjan s XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biavra i d'Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar. La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulís i Vidal, Narcís  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1908 – 1988)  Músic. Deixeble d'Eduard Toldrà i de Jaume Pahissa. Escriví nombroses sardanes de gran qualitat, el poema simfònic Jardins de Barcelona i les suites Garrotxa i Els cavallets de Sant Feliu. És autor de la sardana coral Bella terra, bella gent, amb text de Pere Quart, així com d'obres religioses, cançons i composicions escèniques.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbrePaüls  (Baix Ebre Municipi: 43,83 km2, 378 m alt, 596 hab (2014), (o Paüls dels Ports). Situat entre l'Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l'Ebre. Un 80% del terme és incult, amb garriga, pasturatges i boscs. Hi prepondera l'agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s'hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. El poble s'escalona al peu de les restes de l'antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita esglésiaInici página parroquial de Santa Maria. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d'En Bages. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament de Paüls - Estadístiques - Consulta de dades - Informació - Escola Sant Roc - Banda de Música

71 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaPaüls, les  (Alta Ribagorça Municipi: 81,54 km2, 1.431 m alt, 316 hab (2013), (cast: Laspaúles). Situat a la vall de l'Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l'Éssera, entre la serra d'Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l'alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats. Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). La vila és enlairada damunt la riba dreta de l'Isàvena, al centre del terme; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. Comprèn els antics termes de Nerill i d'Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d'Alins d'Isàvena i la quadra de Rins. Àrea comercial del Pont de Suert. Ajuntament de les Paüls (en castellà)

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paüls de Flamicell  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri. L'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pausas i Coll, Francesc  (Barcelona, 1877 – 1944)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a Madrid, on fou deixeble de Sorolla. El 1906 marxà a Amèrica (EUA, Cuba i Panamà), on sobresortí com a retratista. Cap al 1929 tornà a Barcelona, on féu diverses exposicions individuals.

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pava, la  (Argelers, Rosselló Llogaret, a l'esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s'alça el castell d'Oltrera. L'església és dedicada a sant Alexandre; hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol (l'església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava). El terme de la Pava depenia, a l'edat mitjana, de la capellania d'Oltrera, annexa a l'ardiaconat del Vallespir.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPavia  (Talavera, Segarra Poble, al nord del terme, a l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pavia, Joan  (Xàtiva, Costera, s XVI)  Arquitecte. L'any 1591, juntament amb l'arquitecte oficial de la ciutat de València, examinà les obres de l'església de Sant Salvador de Cocentaina. És autor del projecte de la col·legiata de Xàtiva (1596).

77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pavia y de Lacy, Manuel  (Granada, Andalusia, 1814 – Madrid, 1896)  Militar espanyol. El 1843 lluità contra l'alçament anticentralista de Catalunya. Nomenat capità general de Catalunya durant la segona guerra carlina, fou destituït del càrrec pel fet de no haver pogut dominar la insurrecció. El 1868, com a comandant de les tropes lleials a Isabel II, fou derrotat al pont d'Alcolea. El 1874 protagonitzà un cop d'estat a favor de la monarquia. Va escriure Memorias sobre la guerra de Cataluña desde marzo hasta septiembre de 1847 y desde noviembre de 1847 a septiembre de 1848 (1851).

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pavias  (Alt Palància Nom castellà del municipi de Pavies.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaPavies  (Alt Palància Municipi: 14,48 km2, 738 m alt, 59 hab (2013), (cast: Pavías). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, entre les conques del Millars i el Palància, al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Alt Millars, és accidentat per la serra d'Espadà. El barranc d'El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres. Els boscs de pins i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts. Modesta agricultura, la producció d'oli, vi i cereals, així com una minsa ramaderia (porcs i cabres), n'és la principal riquesa. La propietat de la terra és molt fragmentada en règim d'explotació directa. Població en descens. El poble aglutina tota la població del municipi. Església parroquial de Santa Caterina. Ajuntament de Pavies (en castellà)

80 MÓN - BIOGRAFIA

Inici páginaPavlovsky, Àngel (Gregorio Ángel Povolotzky Sinkel)  (Argentina, 1941 - )  Actor. El 1971 rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Àngel Pavlovsky con pelos y señales, i el 1973 es traslladà a Madrid i poc després a Barcelona, on el 1976 creà el seu personatge, que ha popularitzat amb espectacles com Pavlovsky y su orquesta de señoritas, Pavlovsky en concierto, La gran Pavlovsky, Pavlovsky, esa mujer inoxidable i Orgullosamente humilde, muntatge que va rebre el premi Especial de la Crítica i el premi FAD Sebastià Gasch el 1996.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pax, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1402-03 secundà els esforços de Jaume de Prades per treure d'Avinyó el papa Benet XIII.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pax, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pax, Joan de  (Illes Balears, s XVI)  Militar. El 1515, essent jove, formà part de l'expedició mallorquina que reforçà Bugia contra els atacs de Barba-roja.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pax, Lluís de  (Illes Balears, s XIII)  Escriptor. Funcionari de Pere III i de Joan I. Intervingué en els afers públics de la seva ciutat. És autor d'una Doctrina moral composta de màximes morals i socials, amb cites d'autors clàssics.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pax i d'Orgau, Joan de  (Catalunya, s XVIII - 1745)  Noble. Cavaller del Toisó d'Or, fou gentilhome de cambra de l'emperador Carles VI, membre del seu Consell d'Estat i guarda-segells en el Suprem dels Països Baixos. Exercí el virregnat i la capitania general de les Balears.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPax i Sureda, Nicolau de  (Illes Balears, s XV - s XVI)  Humanista. Esdevingué un dels grans lul·listes del seu temps i explicà les doctrines de Llull a la Universitat d'Alcalá per indicació del cardenal Jiménez de Cisneros. Traduí el Desconhort al castellà, reeditat successivament; féu també la versió llatina (llengua en la qual componia versos) del Fèlix de les meravelles del món.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Payà i Rico, Miquel  (Beneixama, Alt Vinalopó, 1811 – Toledo, Castella, 1891)  Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot (1836), ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió. Fundà el periòdic "El Eco de la Religión", que féu una intensa campanya contra els qui volien la llibertat religiosa. El 1858 fou nomenat bisbe de Conca. Al concili Vaticà I (1870) féu un discurs sobre la infal·libilitat del papa. Senador el 1871, el 1875 fou promogut a arquebisbe de Santiago de Compostel·la, on impulsà la restauració de la basílica i fundà el manicomi de Conjo. Fet cardenal (1877) per Pius IX, el 1885 fou traslladat a Toledo com a arquebisbe.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Payarols i Casas, Francesc  (Girona, 1896 – Barcelona, 1998)  Traductor. D'extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit. Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes (francès, alemany, anglès i rus) de forma bàsicament autodidacta. Inicià la seva tasca com a traductor a l'editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935. Juntament amb Mercel·lí Antic i Josep Cruells fundà l'editorial Atena l'any 1935; només s'hi publicaren cinc volums, ja que l'editorial fou clausurada al cap d'un any arran de la publicació d'un escrit polític proposat per Andreu Nin. Posteriorment traduí fonamentalment al castellà, primer a l'editorial Apolo i després a l'editorial Labor, per a la qual treballà durant més de trenta anys. Des del 1940 exercí com a professor a l'institut de batxillerat de la Seu d'Urgell, i a seixanta anys es traslladà a l'institut de Lleida, on fou catedràtic d'anglès fins que es jubilà a setanta anys i tornà a Barcelona. La seva producció com a traductor fou molt nombrosa i comprèn autors com Dostojevskij, Tolstoj, Cekhov, Thomas Mann i Stefan Zweig, entre d'altres; moltes de les seves traduccions, tant les de l'etapa de Proa com les posteriors, són encara reeditades.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPayo Coello, Juan  (Zamora, Castella, s XV - Poblet, Conca de Barberà, 1498)  Monjo de Poblet. Lloctinent d'almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l'abat Delgado, i després abat del seu monestir (1480-98). El rei el nomenà president de la Generalitat (1488-91). El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel, amb gran seguici. Acabà la construcció de la Porta Daurada, començada per l'abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents (Vimbodí), refeta el segle XVIII. Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l'escut abacial. Es conserva també un gran plat amb les seves armes.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Payra, Joan  (Perpinyà, 1882 - París, França, 29/mai/1937)  Polític. Fou redactor de "Le Socialiste" i de "Le République" i fundador de "Le Cri Socialiste" i, amb Dalbiez, de "Le Cri Catalan". Conseller general de Prats de Molló (1925), Perpinyà-est (1931) i president del consell general (1931), fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Payret, Josep  (Perpinyà, 1862 – 1944)  Impressor i escriptor. Fundador del "Journal Commercial Illustré des Pyrénées-Orientales", que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també "Le Courrier Franco-Espagnol", "La Gazette des Pyrénées" i "Perpignan-Illustré". Era membre de la Societé d'Études Catalanes des de la seva fundació (1906). Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d'un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Payrot, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Compositor. Des del 1853 fou mestre d'instruments de vent a l'Escola de Cecs i Sords-muts de Barcelona. Dos anys després publicà un Nuevo sistema de letras, cifras y música para uso de los ciegos.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPayva, Joan  (Portugal, s XV)  Pintor. Resident a Barcelona el 1459 i posteriorment establert a Tortosa juntament amb el seu compatriota Vasco Fernandes. No se sap exactament quan va tornar al seu país, però sembla indubtable que va portar les característiques de la pintura catalana a aquelles terres, on exercí una notable influència.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pazos i Moya, Carles  (Barcelona, 1949 - )  Artista. Féu estudis d'arquitectura i de disseny, activitat que exercí professionalment. Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques al començament dels anys 1970, ja dins el camp conceptual. La seva activitat -que presenta a través d'accions i exposicions-, s'orientà vers la crítica de l'anomenenat star system, és a dir, a parodiar tot alló que generalment és considerat com a atribut propi de la gent de fama. Utilitza sovint el seu propi cos com a recurs expressiu. D'entre les seves accions podem esmentar Voy a hacer de mí una estrella (1976), Conocerle es amarlo (1977) o bé el vídeo The Floor of Fama (1978). L'any 1980 obtingué el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona.

Anar a:    Pati ]    [ Patronat E ]    [ Pau, Be ]    [ Pau, J ]    [ Pau i d ]    [ Pava ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2015 Associació Sense Límits / Responsable: Ramon Piera i Andreu

Sense Límits a Internet: Alt Camp Info - Masia Virtual - Sense Límits / Llicència Creative Commons