|
|
|
Anar a: [ Pati ] [ Patronat E ] [ Pau, Be ] [ Pau, J ] [ Pau i d ] [ Pava ] A la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable i un amor inoblidable. (Diego Marchi) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pati, el (Tàrrega, Urgell) Nom popular del passeig principal de la ciutat. 2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Patiño, José (La Granja de San Ildefonso, Madrid, 1666 - Milà, Itàlia, 1736) Polític i funcionari. Sota la protecció d'Orry, fou nomenat superintendent de Catalunya (1713), on ideà la reforma de la legislació administrativa catalana coneguda com a Decret de Nova Planta i començà de posar en pràctica el cadastre. Presidí la Reial Junta del Principat, creada pel duc de Berwick en substitució de la Diputació. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Patiràs (Biar, Alt Vinalopó) Caseria i església, al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patot, Ramon de (Catalunya, s. XIII) Mestre del Temple. Col·laborà amb Jaume I al setge de Borriana (1233) i a les operacions preliminars d'aquell. 5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Patraix, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creada el 1240 91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pàtria (Tarragona, 18/ago/1900 - des/1903) Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat. Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall i altres autors. 7 ESTAT ESPANYOL - LITERATURA Pàtria, La (Madrid, gen/1833) Oda de Bonaventura Carles Aribau. Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l'agost del mateix any a "El Vapor" de Barcelona. Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d'enyorança a la terra catalana i d'exaltació a la llengua, hom l'ha considerat com l'iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l'impulsor del moviment anomenat de la Renaixença. 8 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Pàtria Nova (València, 6/mar/1915 - 15/set/1923) Setmanari valencianista. Drigit per Marià Ferrandis Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7/ago/1915) la seva finalitat era la d'agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques. Durant una segona època (24/mar a 15/set/1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes. Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives. 94 PAÍA VALENCIÀ - CULTURA Patriarca, Col·legi del (València) Veure> Corpus Christi, Col·legi del. 9 CATALUNYA - POLÍTICA
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Patró, el (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Veure> Alpatró. 11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Patró, punta des (Santa Margalida, Mallorca) Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa. Els treballs d'excavació, iniciats l'any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s'accedia des d'una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d'altura, que devia ser un element essencial de l'activitat cultural del santuari. L'ús d'aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l'ocupació del lloc des del s VI aC. La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l'illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d'un santuari necrolàtric. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Patrocini, el (Tamarit de Llitera, Llitera) Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població. El 1718 s'hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona. Es manté el santuari; l'antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes. 13 CATALUNYA - POLÍTICA Patronat Català Pro-Europa (Catalunya, 1982 - ) Entitat consorciada 14 CATALUNYA - POLÍTICA Patronat de l'Obrer (Barcelona, 1879 – s. XX) Associació confessional catòlica 15 CATALUNYA - CULTURA Patronat
d'Estudis Osonencs
(Vic, Osona, 1952 - )
Entitat associativa cultural. Creada a l'empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l'estudi i
la investigació comarcals i generals. Ha creat unes beques anuals d'investigació científica i històrica. Publica des de 1952 sense interrupció
la revista semestral d'investigació Ausa. És propietari i curador del Temple Romà de
Vic, edifici en gran part del s. II dC, actualment
és una sala polivalent on es fan diversos actes culturals.
16 CATALUNYA - CULTURA
17 CATALUNYA - CULTURA Patronat Pro Música (Barcelona, 1958 - 1984) Entitat. Creada sense afany lucratiu, per fomentar i millorar la vida musical ciutadana. En foren presidents el marquès de Sentmenat (1958-68), Agustí Sensat i Estrada (1969-76) i Lluís Portabella i Ràfols (1977-84), el qual n'exercí tothora la direcció artística. Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d'Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual. 18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Patuleia (Barcelona, 1835 – 1845) Nom dels grups més marginals de la ciutat. Es conegueren amb aquest nom els escamots de soldats irregulars durant la primera guerra carlina i també els grups violents i descontrolats que provocaren nombrosos incidents durant la revolta barcelonina de la Jamància. 20 CATALUNYA - CULTURA Patum, la (Berga, Berguedà, s. XIV - ) Festa popular del dia de Corpus i diumenge següent 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patxot i Jubert, Rafael (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8/mai/1872 - Ginebra, Suïssa, 8/gen/1964) Meteoròleg, mecenes i escriptor 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patxot i Lasarte, Manuel (Barcelona, s. XIX) Periodista. Fill de Ferran Patxot i Ferrer. dirigí "El Telégrafo", fundat pel seu pare, i "El Principado". 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Patxot i Llagostera, Eusebi (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1846 – 1893) Pianista. Assolí èxits notables. Era el pare de Rafael Patxot i Jubert. 25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau (Pau, Alt Empordà, ? - ? ) Llinatge de cavallers 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Anna de (Catalunya Nord, s. XV – s. XVI) Muller de Bernat-Galceran III de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet. Neboda de Joan de Pau i de Perapertusa, de qui heretà les Abelles i Cinclaus, i germana de Beatriu Joana. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA
29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Beatriu Joana de (Catalunya Nord, s. XV – s. XVI) Baronessa de Pau 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de (Catalunya, s. XI) Cavaller 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de ( ? , s. XIV) Cavaller 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de (Catalunya, s. XV) Noble. Era parent de l'humanista Jeroni i nebot del cardenal Margarit. Intervingué a les Corts del seu temps. Fou un orador remarcable. Són notables els seus parlaments a les Corts de Barcelona de 1493 i a les de Tortosa corresponents a 1495. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Berenguer de ( ? , s. XV) Prelat 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Bernat de (Catalunya Nord, s XIV - 1361/72) Baró de Pau i de les Abelles. Fill de Guillem de Pau i d'Oms. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Bernat de (les Abelles, Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1394 – Girona, 1457) Bisbe de Girona (1436-57). Promogué les obres de la catedral. A la seu gironina figura el seu notable sepulcre, obra d'un bon escultor estranger i mostra remarcable de la darreria del gòtic. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Caterina de (Catalunya Nord, s. XV) Muller de Joan Margarit. Filla de Joan de Pau (mort d 1448) i germana de Joan (mort 1464), de Hug de Pau i de Bernat de Pau i de Foixà. Foren pares del cardenal Joan Margarit i de Pau. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pau, Felip (País Valencià, s. XV – s. XVI) Pintor. Té obres notables de caràcter religiós, pintades sobre sarga, al Museu de València. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Francesc Manuel (Barcelona, 1845 - Piera, Anoia, 1908) Escriptor i financer 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Guillem de (Catalunya Nord, s. XIII – 1285) Senyor de les Abelles 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Guillem de (Catalunya Nord, s. XIV – s. XV) Abat de Banyoles 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Guillem Ramon de (Catalunya, s. XII) Cavaller 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Hug de (Catalunya Nord, s XV) Comanador de Bajoles a l'orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d'aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau i de Foixà. Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau. 44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Jaume (Perpinyà, s. XV – Barcelona, 1466) Jurista. Pare de Jeroni. Féu d'assessor jurídic de la cort d'Alfons IV el Magnànim. Visqué quatre anys a Mallorca. Féu també de conseller de Joan II, fins que aquest es posà contra el Principat. Com que havia estat assessor jurídic del governador Requesens, en ésser detingut aquest, fou apartat del càrrec. Féu costat a la Generalitat. Va escriure un tractat sobre dret romà i es consideren d'ell els treballs Notae de represaliis i De aliquibus quaestionibus quae artae fueruni occasione mortis regis Martini. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Jeroni (Barcelona, s XV – 1497) Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit. Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II. Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques d'Espanya. Obres: De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae, De situ urbium et oppidorum Cataloniae, De donatione Constantini ecclesiae romanae i un treball històric i episcopològic sobre Barcelona (Barcino), a més de diverses composicions poètiques. 46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Joan de (Catalunya Nord, s. XIV - d 1448) Veguer de Rosselló i Cerdanya 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau, Joan de (Catalunya Nord, s. XV – 1464) Noble 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pau, la (Algemesí, Ribera Alta) Barri de la ciutat 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pau, la (Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Barri residencial de treballadors, al límit dels dos termes, al sud del carrer de Guipúscoa. Promogut el decenni de 1960-70 per l'Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d'habitatges de gran alçada, prevists per a albergar uns 15.000 h. Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966. És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector. 51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pau, la (Algaida, Mallorca Oriental) Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l'antiga església parroquial de Castellitx. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pau, la (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Ermita, que consta d'una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s'alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau; fou fundada el s. XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l'aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat. Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Pere de (Empordà ?, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Cavaller. Cap de la guarnició catalana de l'Acròpolis d'Atenes, el qual durant un any i mig resistí el setge que hi posaren les tropes de Ranieri Acciaiuoli. Convertida en capital del mateix ducat, Atenes fou el clos on s'havien anat a refugiar molts catalans que fugiren de Tebes i Livàdia en ésser perdudes, i on pogueren aturar l'escomesa del navarrès Urtubia. La rendició de Pere de Pau fou la fi del domini català a Atenes (1388). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pau, Pere de (Itàlia, s XV – s XVI) Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes. El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6/nov, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l'exèrcit francès fou destrossat. 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Pau de Sert (Santa Pau, Garrotxa) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i Amorós, Francesc de (Banyuls de la Marenda, Vallespir, s. XIV – s. XV) Cavaller 58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i de Perapertusa, Berenguer de (Catalunya Nord, s. XV - Girona ?, 1506) Bisbe de Girona 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i de Perapertusa, Francesc de (Catalunya Nord, s. XV - Nàpols ?, Itàlia, a 1511) Capità de galeres 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i de Perapertusa, Joan de (Catalunya Nord, s. XV - 1510/11) Noble 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i d'Hortafà, Elionor de (Catalunya Nord, s. XV) Dama de la reina Violant de Bar, que li tenia gran afecte. Filla de Francesc. Era estimada a la cort pel gust amb què sabia cantar. El poeta Lluís Icard li dedicà una composició amorosa. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pau i d'Oms, Guillem de (Catalunya Nord, s XIII – 1338) Nét de Guillem de Pau. El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou pare de Bernat de Pau. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pau i Espanyol, Carles (Sogorb, Alt Palància, 1857 – 1937) Botànic. Reuní un herbari particular d'unes 70.000 mostres de plantes d'Europa i mediterrànies d'Àsia i Àfrica. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. De les seves obres cal esmentar Plantas de la provincia de Huesca, Contribución a la flora de Granada: Plantas de la Bética i Una visita botánica al Rif. El 1928 dirigí la revista de botànica "Cavanillesia". 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Paül, coma de la (Alta Ribagorça) Coma de la vall de Benasc 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paulet, Josefina (Barcelona, 1900 - ) Cantatriu 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paulí i Roig, Josep Maria (Tortosa, Baix Ebre, 1823 - el Pinell de Brai, Terra Alta, 1851) Periodista i escriptor 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Paulilles (Portvendres, Vallespir) Llogaret i centre industrial 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paulís i Vidal, Narcís (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1908 – 1988) Músic 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 FRANJA PONENT - MUNICIPI
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paüls de Flamicell (Mont-ros, Pallars Jussà) Poble (1.131 m alt) 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pausas i Coll, Francesc (Barcelona, 1877 – 1944) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a Madrid, on fou deixeble de Sorolla. El 1906 marxà a Amèrica (EUA, Cuba i Panamà), on sobresortí com a retratista. Cap al 1929 tornà a Barcelona, on féu diverses exposicions individuals. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pava, la (Argelers, Rosselló) Llogaret 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pavia (Talavera, Segarra) Poble, al nord del terme, a l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pavia, Joan (Xàtiva, Costera, s. XVI) Arquitecte. L'any 1591, juntament amb l'arquitecte oficial de la ciutat de València, examinà les obres de l'església de Sant Salvador de Cocentaina. És autor del projecte de la col·legiata de Xàtiva (1596). 77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pavia y de Lacy, Manuel (Granada, Andalusia, 1814 – Madrid, 1896) Militar espanyol. El 1843 lluità contra l'alçament anticentralista de Catalunya. Nomenat capità general de Catalunya durant la segona guerra carlina, fou destituït del càrrec pel fet de no haver pogut dominar la insurrecció. El 1868, com a comandant de les tropes lleials a Isabel II, fou derrotat al pont d'Alcolea. El 1874 protagonitzà un cop d'estat a favor de la monarquia. Va escriure Memorias sobre la guerra de Cataluña desde marzo hasta septiembre de 1847 y desde noviembre de 1847 a septiembre de 1848 (1851). 92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pavias (Pavies, Alt Palància) Nom castellà del municipi. 79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Pavies (Alt Palància) Municipi: 14,48 km2, 738 m alt, 57 hab (1999) 80 MÓN - BIOGRAFIA Pavlovsky, Àngel (Gregorio Ángel Povolotzky Sinkel) (Argentina, 1941 - ) Actor. El 1971 rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Àngel Pavlovsky con pelos y señales, i el 1973 es traslladà a Madrid i poc després a Barcelona, on el 1976 creà el seu personatge, que ha popularitzat amb espectacles com Pavlovsky y su orquesta de señoritas, Pavlovsky en concierto, La gran Pavlovsky, Pavlovsky, esa mujer inoxidable i Orgullosamente humilde, muntatge que va rebre el premi Especial de la Crítica i el premi FAD Sebastià Gasch el 1996. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pax, Francesc de (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller. El 1402-03 secundà els esforços de Jaume de Prades per treure d'Avinyó el papa Benet XIII. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pax, Guillem de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pax, Joan de (Illes Balears, s XVI) Militar. El 1515, essent jove, formà part de l'expedició mallorquina que reforçà Bugia contra els atacs de Barba-roja. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pax i Sureda, Nicolau de (Illes Balears, s XV - s XVI) Humanista. Esdevingué un dels grans lul·listes del seu temps i explicà les doctrines de Llull a la Universitat d'Alcalá per indicació del cardenal Jiménez de Cisneros. Traduí el Desconhort al castellà, reeditat successivament; féu també la versió llatina (llengua en la qual componia versos) del Fèlix de les meravelles del món. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Payà i Rico, Miquel (Beneixama, Alcoià, 1811 – Toledo, Castella, 1891) Eclesiàstic 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Payarols i Casas, Francesc (Girona, 1896 – Barcelona, 1998) Traductor 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Payra, Joan (Perpinyà, 1882 - París, França, 29/mai/1937) Polític. Fou redactor de "Le Socialiste" i de "Le République" i fundador de "Le Cri Socialiste" i, amb Dalbiez, de "Le Cri Catalan". Conseller general de Prats de Molló (1925), Perpinyà-est (1931) i president del consell general (1931), fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Payret, Josep (Perpinyà, 1862 – 1944) Impressor i escriptor. Fundador del "Journal Illustré des Pyrénées-Orientales", que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també "Le Courrier Franco-Espagnol", "La Gazette des Pyrénées" i "Perpignan-Illustré". Era membre de la Societé d'Études Catalanes des de la seva fundació (1906). Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d'un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Payrot, Ramon (Catalunya, s XIX) Compositor. Des del 1853 fou mestre d'instruments de vent a l'Escola de Cecs i Sords-muts de Barcelona. Dos anys després publicà un Nuevo sistema de letras, cifras y música para uso de los ciegos. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Payva, Joan (Portugal, s XV) Pintor. Resident a Barcelona el 1459 i posteriorment establert a Tortosa juntament amb el seu compatriota Vasco Fernandes. No se sap exactament quan va tornar al seu país, però sembla indubtable que va portar les característiques de la pintura catalana a aquelles terres, on exercí una notable influència. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pazos i Moya, Carles (Barcelona, 1949 - ) Artista. Féu estudis d'arquitectura i de disseny, activitat que exercí professionalment. Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques al començament dels anys 1970, ja dins el camp conceptual. La seva activitat -que presenta a través d'accions i exposicions-, s'orientà vers la crítica de l'anomenenat star system, és a dir, a parodiar tot alló que generalment és considerat com a atribut propi de la gent de fama. Utilitza sovint el seu propi cos com a recurs expressiu. D'entre les seves accions podem esmentar Voy a hacer de mí una estrella (1976), Conocerle es amarlo (1977) o bé el vídeo The Floor of Fama (1978). L'any 1980 obtingué el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona.
Anar
a: [ Pati ]
[ Patronat E ] [ Pau,
Be ]
[ Pau, J ] [ Pau i
d ]
[ Pava ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
