A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Pati ]    [ Patronat E ]    [ Pau, Be ]    [ Pau, J ]    [ Pau i d ]    [ Pava ]

A la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable i un amor inoblidable. (Diego Marchi)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pati, el  (Tàrrega, Urgell Nom popular del passeig principal de la ciutat.

2 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Patiño, José  (La Granja de San Ildefonso, Madrid, 1666 - Milà, Itàlia, 1736)  Polític i funcionari. Sota la protecció d'Orry, fou nomenat superintendent de Catalunya (1713), on ideà la reforma de la legislació administrativa catalana coneguda com a Decret de Nova Planta i començà de posar en pràctica el cadastre. Presidí la Reial Junta del Principat, creada pel duc de Berwick en substitució de la Diputació.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Patiràs  (Biar, Alt Vinalopó Caseria i església, al sector septentrional del terme, prop de la carretera a Banyeres.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patot, Ramon de  (Catalunya, s. XIII)  Mestre del Temple. Col·laborà amb Jaume I al setge de Borriana (1233) i a les operacions preliminars d'aquell.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaPatraix  (València, Horta Antic poble i municipi, annexat el 1870 a la ciutat, de la qual forma un barri, al sud del centre urbà. El seu terme comprenia un sector de l'horta regat per la sèquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries. A més de l'activitat agrícola, tingué el s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià. Les noves edificacions volten l'antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional (la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i el s XVII fou construïda l'església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València) i l'horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de classe mitjana, amb activitats industrials molt diverses. Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Patraix.

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Patraix, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, creada el 1240

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pàtria  (Tarragona, 18/ago/1900 - des/1903)  Revista literària mensual. En sortiren 24 números. És una de les millors revistes aparegudes en aquesta ciutat. Dirigida primer per Lluís Benaiges i després per Josep Oller i Domingos, publicà col·laboracions de Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Joan Maragall i altres autors.

7 ESTAT ESPANYOL - LITERATURA

Pàtria, La  (Madrid, gen/1833)  Oda de Bonaventura Carles Aribau. Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l'agost del mateix any a "El Vapor" de Barcelona. Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d'enyorança a la terra catalana i d'exaltació a la llengua, hom l'ha considerat com l'iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l'impulsor del moviment anomenat de la Renaixença.

8 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pàtria Nova  (València, 6/mar/1915 - 15/set/1923)  Setmanari valencianista. Drigit per Marià Ferrandis Agulló. De caràcter neosolidari, en la seva primer època (fins al 7/ago/1915) la seva finalitat era la d'agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques. Durant una segona època (24/mar a 15/set/1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i pro-republicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes. Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives.

94 PAÍA VALENCIÀ - CULTURA

Patriarca, Col·legi del  (ValènciaVeure> Corpus Christi, Col·legi del.

9 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaPatrimoni Artístic de Catalunya, Llei de defensa del  (Catalunya, 3/jul/1934 – 1939)  Llei promulgada per la Generalitat, per a protegir tots els béns mobles i immobles d'interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d'autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d'antiguitat. En virtut del seu article 23 la Generalitat s'emparà el 21/jul/1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l'extrema esquerra com a resposta a l'aixecament militar.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Patró, el  (la Vall de Gallinera, Marina Alta Veure> Alpatró.

11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Patró, punta des  (Santa Margalida, Mallorca Santuari talaiòtic. És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa. Els treballs d'excavació, iniciats l'any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s'accedia des d'una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d'altura, que devia ser un element essencial de l'activitat cultural del santuari. L'ús d'aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l'ocupació del lloc des del s VI aC. La proximitat de les necròpolis de Son Real i de l'illot des Porros fa pensar que podia tractar-se d'un santuari necrolàtric.

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Patrocini, el  (Tamarit de Llitera, Llitera Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població. El 1718 s'hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona. Es manté el santuari; l'antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Patronat Català Pro-Europa  (Catalunya, 1982 - )  Entitat consorciada. Fundada amb l'objectiu de promoure i coordinar activitats d'informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya. Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual manté un règim de consorci i col·laborà en tots aquells departaments d'aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió. La seu central és a Barcelona; té delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i és representada també a Brussel·les. Organitza cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari. En fou secretari general Carles Gasòliba i Böhm.

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Patronat de l'Obrer  (Barcelona, 1879 – s. XX)  Associació confessional catòlica

15 CATALUNYA - CULTURA

Patronat d'Estudis Osonencs  (Vic, Osona, 1952 - )  Entitat associativa cultural. Creada a l'empara de la Biblioteca Episcopal, per fomentar l'estudi i la investigació comarcals i generals. Ha creat unes beques anuals d'investigació científica i històrica. Publica des de 1952 sense interrupció la revista semestral d'investigació Ausa. És propietari i curador del Temple Romà de Vic, edifici en gran part del s. II dC, actualment és una sala polivalent on es fan diversos actes culturals. Patronat d'Estudis Osonencs

16 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaPatronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona  (Barcelona, 19/feb/1922 – 1939)  Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona. Sota l'assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l'escalafó nacional, haurien d'exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic. Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el jun/1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1.600 alumnes (1931). A partir de 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins que fou dissolt.

17 CATALUNYA - CULTURA

Patronat Pro Música  (Barcelona, 1958 - 1984)  Entitat. Creada sense afany lucratiu, per fomentar i millorar la vida musical ciutadana. En foren presidents el marquès de Sentmenat (1958-68), Agustí Sensat i Estrada (1969-76) i Lluís Portabella i Ràfols (1977-84), el qual n'exercí tothora la direcció artística. Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d'Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual.

18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

En PatufetPatufet, En  (Barcelona, gen/1904-des/1938 - 6/des/1968-29/jun/1973)  Primera revista infantil en català. Fundada pel grup de l'antic Foment Autonomista Català, sota la direcció d'Aureli Capmany. Comptà en una primera època amb il·lustracions de Muntañola, però el període de més popularitat començà el 1908, amb la col·laboració i posterior direcció de Josep Maria Folch i Torres, el qual, a través de les Pàgines Viscudes, va convertir-lo en el setmanari més conegut de Catalunya. La seva importància rau en el fet d'haver ensenyat a llegir català un públic de petits lectors de dues generacions. Comptà amb la col·laboració dels dibuixants Junceda, Cornet i Llaverias. En diverses èpoques hi col·laboraren Manuel Folch i Torres, Lluís Almerich, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet i Ramon Suriñach i Baell. Després d'un eclipsi de trenta anys, va reaparèixer amb el títol de "Patufet", i els seus continuadors intentaren de connectar directament amb l'esperit tradicional de la publicació, lligat amb el didactisme moralitzant del començament del s. XX; fins que desaparegué definitivament. Més informació a Internet

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Patuleia  (Barcelona, 1835 – 1845)  Nom dels grups més marginals de la ciutat. Es conegueren amb aquest nom els escamots de soldats irregulars durant la primera guerra carlina i també els grups violents i descontrolats que provocaren nombrosos incidents durant la revolta barcelonina de la Jamància.

20 CATALUNYA - CULTURA

la Patum (Berga, Berguedà)Patum, la  (Berga, Berguedà)  Festa popular de la ciutat del dia de Corpus i diumenge següent. Sembla que cal situat el seu origen cap a la darreria del s XIV i que commemorava, inicialment, l'alliberament de Berga del senyoriu feudal, encara que el seu nom actual, al qual s'atribueix origen onomatopeic -provinent del so insistent del timbal-, no data sinó del s XVIII. Consisteix a presentar en forma mimètica un seguit de quadres escènics al·lusius a diferents tradicions cristianes, especialment la lluita entre el Bé i el Mal, representats pels cristians i els moros i per l'arcàngel sant Miquel i els diables i monstres infernals. En són els principals personatges: el Xamberg (timbaler), els cavallets, la Mulassa o Guita, els diables, anomenats els plens, que són homes farcits de palla i coberts d'efectes pirotècnics, i l'arcàngel sant Miquel. la Patum

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPatxot i Ferrer, Ferran  (Maó, Menorca, 1812 – Barcelona, 1859)  Escriptor i historiador. Fundà el diari "El Telégrafo" i és un exponent diàfan del romanticisme. Publicà Las glorias nacionales (1852-54, 6 volums), Los héroes y las grandezas de la tierra (1857-59, 8 volums), a part de les novel·les Las ruinas de mi convento (1851), Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858), la paternitat de les quals ha estat discutida.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patxot i Jubert, Rafael  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8/mai/1872 - Ginebra, Suïssa, 8/gen/1964)  Meteoròleg, mecenes i escriptor

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patxot i Lasarte, Manuel  (Barcelona, s. XIX)  Periodista. Fill de Ferran Patxot i Ferrer. dirigí "El Telégrafo", fundat pel seu pare, i "El Principado".

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Patxot i Llagostera, Eusebi  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1846 – 1893)  Pianista. Assolí èxits notables. Era el pare de Rafael Patxot i Jubert.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPau  (Alt Empordà Municipi: 10,44 km2, 33 m alt, 589 hab (2011). Situat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha. L'agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d'oliveres; també s'hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l'economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l'avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d'oli i vi). El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l'església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l'antic castell de Sant Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau. El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament de Pau - Estadístiques - Consulta de dades

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau  (Pau, Alt Empordà, s XII - Catalunya Nord, s XVI)  Llinatge de cavallers, segurament originari del castell de Pau i establert a ambdós vessants de la serra de l'Albera. Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau i un Berenguer de Pau.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Anna de  (Catalunya Nord, s XV – s XVI)  Muller de Bernat-Galceran III de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet. Neboda de Joan de Pau i de Perapertusa, de qui heretà les Abelles i Cinclaus, i germana de Beatriu Joana.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPau, baronia de  (Pau, Alt Empordà)  Jurisdicció senyorial centrada a la població, que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV. El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Beatriu Joana de  (Catalunya Nord, s. XV – s. XVI)  Baronessa de Pau

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  (Catalunya, s. XI)  Cavaller

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  (Catalunya Nord, s XIV)  Cavaller

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Noble. Era parent de l'humanista Jeroni i nebot del cardenal Margarit. Intervingué a les Corts del seu temps. Fou un orador remarcable. Són notables els seus parlaments a les Corts de Barcelona de 1493 i a les de Tortosa corresponents a 1495.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Berenguer de  Veure> Pau i de Perapertusa, Berenguer de (bisbe de Girona).

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Bernat de  (Catalunya Nord, s XIV - 1361/72)  Baró de Pau i de les Abelles. Fill de Guillem de Pau i d'Oms. Fou el pare de Pere de Pau i tingué dos fills més, dels quals sorgiren les dues línies del llinatge.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Bernat de  (les Abelles, Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1394 – Girona, 1457)  Bisbe de Girona (1436-57). Promogué les obres de la catedral. A la seu gironina figura el seu notable sepulcre, obra d'un bon escultor estranger i mostra remarcable de la darreria del gòtic.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Caterina de  (Catalunya Nord, s XV)  Muller de Joan Margarit. Filla de Joan de Pau (mort d 1448) i germana de Joan (mort 1464), de Hug de Pau i de Bernat de Pau i de Foixà. Foren pares del cardenal Joan Margarit i de Pau.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pau, Felip  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Pintor. Té obres notables de caràcter religiós, pintades sobre sarga, al Museu de València.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller i home de confiança del rei Joan I i de la reina Violant de Bar. Fou un dels poderosos servidors cortesans, entre els quals hi havia Bernat Metge, encartats en el procés judicial que s'obrí a la mort d'aquell monarca (1396), acusats de corrupció pública i privada. S'imputaren a Francesc de Pau relacions carnals amb Carrossa de Vilaragut, favorita de la reina. Empresonats per ordre de la nova reina, Maria de Luna, esposa de Martí I l'Humà, tots ells en foren absolts el 1398 pel mateix rei Martí.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Francesc Manuel  (Barcelona, 1845 - Piera, Anoia, 1908)  Escriptor i financer

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Guillem de  (Catalunya Nord, s. XIII – 1285)  Senyor de les Abelles

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Guillem de  (Catalunya Nord, s. XIV – s. XV)  Abat de Banyoles

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Guillem Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Cavaller

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Hug de  (Catalunya Nord, s XV)  Comanador de Bajoles a l'orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d'aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau i de Foixà. Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau.

44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Jaume  (Perpinyà, s. XV – Barcelona, 1466)  Jurista. Pare de Jeroni. Féu d'assessor jurídic de la cort d'Alfons IV el Magnànim. Visqué quatre anys a Mallorca. Féu també de conseller de Joan II, fins que aquest es posà contra el Principat. Com que havia estat assessor jurídic del governador Requesens, en ésser detingut aquest, fou apartat del càrrec. Féu costat a la Generalitat. Va escriure un tractat sobre dret romà i es consideren d'ell els treballs Notae de represaliis i De aliquibus quaestionibus quae artae fueruni occasione mortis regis Martini.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Jeroni  (Barcelona, s XV – 1497)  Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit. Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II. Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques d'Espanya. Obres: De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae, De situ urbium et oppidorum Cataloniae, De donatione Constantini ecclesiae romanae i un treball històric i episcopològic sobre Barcelona (Barcino), a més de diverses composicions poètiques.

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPau, Joan de  (Catalunya Nord, s. XIV – 1429)  Baró de Pau

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Joan de  (Catalunya Nord, s. XIV - d 1448)  Veguer de Rosselló i Cerdanya

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau, Joan de  (Catalunya Nord, s. XV – 1464)  Noble

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pau, la  (Algemesí, Ribera Alta)  Barri de la ciutat

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pau, la  (Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès Barri residencial de treballadors, al límit dels dos termes, al sud del carrer de Guipúscoa. Promogut el decenni de 1960-70 per l'Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d'habitatges de gran alçada, prevists per a albergar uns 15.000 h. Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966. És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pau, la  (Algaida, Mallorca Oriental Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l'antiga església parroquial de Castellitx.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pau, la  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional Ermita, que consta d'una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s'alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau; fou fundada el s. XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l'aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat. Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Pere de  (Empordà ?, s XIV - Catalunya ?, s XIV)  Cavaller. Cap de la guarnició catalana de l'Acròpolis d'Atenes, el qual durant un any i mig resistí el setge que hi posaren les tropes de Ranieri Acciaiuoli. Convertida en capital del mateix ducat, Atenes fou el clos on s'havien anat a refugiar molts catalans que fugiren de Tebes i Livàdia en ésser perdudes, i on pogueren aturar l'escomesa del navarrès Urtubia. La rendició de Pere de Pau fou la fi del domini català a Atenes (1388).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau, Pere de  (Itàlia, s XV – s XVI)  Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes. El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6/nov, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l'exèrcit francès fou destrossat.

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaPau, torre d'en  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Antiga torre de defensa de la costa, a l'indret de l'actual nucli des Coll d'En Rabassa. En 1891-98 s'hi construí un fort.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pau de Sert  (Santa Pau, Garrotxa Nom adoptat el 1937 per al municipi.

57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i Amorós, Francesc de  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, s. XIV – s. XV)  Cavaller

58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i de Perapertusa, Berenguer de  (Catalunya Nord, s. XV - Girona ?, 1506)  Bisbe de Girona

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i de Perapertusa, Francesc de  (Catalunya Nord, s. XV - Nàpols ?, Itàlia, a 1511)  Capità de galeres

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i de Perapertusa, Joan de  (Catalunya Nord, s. XV - 1510/11)  Noble

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i d'Hortafà, Elionor de  (Catalunya Nord, s. XV)  Dama de la reina Violant de Bar, que li tenia gran afecte. Filla de Francesc. Era estimada a la cort pel gust amb què sabia cantar. El poeta Lluís Icard li dedicà una composició amorosa.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau i d'Oms, Guillem de  (Catalunya Nord, s XIII – 1338)  Nét de Guillem de Pau. El 1329 era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne (Rosselló, Cerdanya i Vallespir). Fou pare de Bernat de Pau.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pau i Espanyol, Carles  (Sogorb, Alt Palància, 1857 – 1937)  Botànic. Reuní un herbari particular d'unes 70.000 mostres de plantes d'Europa i mediterrànies d'Àsia i Àfrica. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. De les seves obres cal esmentar Plantas de la provincia de Huesca, Contribución a la flora de Granada: Plantas de la Bética i Una visita botánica al Rif. El 1928 dirigí la revista de botànica "Cavanillesia".

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPau i Guardiola, Joan "el Mut"  (Cervera, Segarra, s. XV – s. XVI)  Pintor

65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Paül, coma de la  (Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Benasc

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulet, Josefina  (Barcelona, 1900 - )  Cantatriu

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulí i Roig, Josep Maria  (Tortosa, Baix Ebre, 1823 - el Pinell de Brai, Terra Alta, 1851)  Periodista i escriptor

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Paulilles  (Portvendres, Vallespir)  Llogaret i centre industrial

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paulís i Vidal, Narcís  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1908 – 1988)  Músic

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbrePaüls  (Baix Ebre Municipi: 43,83 km2, 378 m alt, 605 hab (2011), (o Paüls dels Ports). Situat entre l'Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l'Ebre. Un 80% del terme és incult, amb garriga, pasturatges i boscs. Hi prepondera l'agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s'hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. El poble s'escalona al peu de les restes de l'antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria. El municipi comprèn, a més, l'ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d'En Bages. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament de Paüls - Estadístiques - Informació - Escola Sant Roc - Banda de Música

71 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaPaüls, les  (Alta Ribagorça Municipi: 81,54 km2, 1.431 m alt, 289 hab (1999), (cast: Laspaúles). Situat a la vall de l'Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l'Éssera, entre la serra d'Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l'alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats. Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). La vila és enlairada damunt la riba dretaInici página de l'Isàvena, al centre del terme; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. Comprèn els antics termes de Nerill i d'Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d'Alins d'Isàvena i la quadra de Rins. Àrea comercial del Pont de Suert. Ajuntament de les Paüls

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Paüls de Flamicell  (Mont-ros, Pallars Jussà)  Poble (1.131 m alt)

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pausas i Coll, Francesc  (Barcelona, 1877 – 1944)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i a Madrid, on fou deixeble de Sorolla. El 1906 marxà a Amèrica (EUA, Cuba i Panamà), on sobresortí com a retratista. Cap al 1929 tornà a Barcelona, on féu diverses exposicions individuals.

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pava, la  (Argelers, Rosselló)  Llogaret

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pavia  (Talavera, Segarra Poble, al nord del terme, a l'antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt. La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pavia, Joan  (Xàtiva, Costera, s. XVI)  Arquitecte. L'any 1591, juntament amb l'arquitecte oficial de la ciutat de València, examinà les obres de l'església de Sant Salvador de Cocentaina. És autor del projecte de la col·legiata de Xàtiva (1596).

77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pavia y de Lacy, Manuel  (Granada, Andalusia, 1814 – Madrid, 1896)  Militar espanyol. El 1843 lluità contra l'alçament anticentralista de Catalunya. Nomenat capità general de Catalunya durant la segona guerra carlina, fou destituït del càrrec pel fet de no haver pogut dominar la insurrecció. El 1868, com a comandant de les tropes lleials a Isabel II, fou derrotat al pont d'Alcolea. El 1874 protagonitzà un cop d'estat a favor de la monarquia. Va escriure Memorias sobre la guerra de Cataluña desde marzo hasta septiembre de 1847 y desde noviembre de 1847 a septiembre de 1848 (1851).

92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaPavia y Rodríguez de Alburquerque, Manuel  (Cadis, Andalusia, 1827 - Madrid, 1895)  Militar

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pavias  (Pavies, Alt Palància Nom castellà del municipi.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Pavies  (Alt Palància Municipi: 14,48 km2, 738 m alt, 57 hab (1999)

80 MÓN - BIOGRAFIA

Pavlovsky, Àngel (Gregorio Ángel Povolotzky Sinkel)  (Argentina, 1941 - )  Actor. El 1971 rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Àngel Pavlovsky con pelos y señales, i el 1973 es traslladà a Madrid i poc després a Barcelona, on el 1976 creà el seu personatge, que ha popularitzat amb espectacles com Pavlovsky y su orquesta de señoritas, Pavlovsky en concierto, La gran Pavlovsky, Pavlovsky, esa mujer inoxidable i Orgullosamente humilde, muntatge que va rebre el premi Especial de la Crítica i el premi FAD Sebastià Gasch el 1996.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pax, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1402-03 secundà els esforços de Jaume de Prades per treure d'Avinyó el papa Benet XIII.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pax, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pax, Joan de  (Illes Balears, s XVI)  Militar. El 1515, essent jove, formà part de l'expedició mallorquina que reforçà Bugia contra els atacs de Barba-roja.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pax i Sureda, Nicolau de  (Illes Balears, s XV - s XVI)  Humanista. Esdevingué un dels grans lul·listes del seu temps i explicà les doctrines de Llull a la Universitat d'Alcalá per indicació del cardenal Jiménez de Cisneros. Traduí el Desconhort al castellà, reeditat successivament; féu també la versió llatina (llengua en la qual componia versos) del Fèlix de les meravelles del món.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Payà i Rico, Miquel  (Beneixama, Alt Vinalopó, 1811 – Toledo, Castella, 1891)  Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot (1836), ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió. Fundà el periòdic "El Eco de la Religión", que féu una intensa campanya contra els qui volien la llibertat religiosa. El 1858 fou nomenat bisbe de Conca. Al concili Vaticà I (1870) féu un discurs sobre la infal·libilitat del papa. Senador el 1871, el 1875 fou promogut a arquebisbe de Santiago de Compostel·la, on impulsà la restauració de la basílica i fundà el manicomi de Conjo. Fet cardenal (1877) per Pius IX, el 1885 fou traslladat a Toledo com a arquebisbe.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Payarols i Casas, Francesc  (Girona, 1896 – Barcelona, 1998)  Traductor. D'extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit. Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes (francès, alemany, anglès i rus) de forma bàsicament autodidacta. Inicià la seva tasca com a traductor a l'editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935. Juntament amb Mercel·lí Antic i Josep Cruells fundà l'editorial Atena l'any 1935; només s'hi publicaren cinc volums, ja que l'editorial fou clausurada al cap d'un any arran de la publicació d'un escrit polític proposat per Andreu Nin. Posteriorment traduí fonamentalment al castellà, primer a l'editorial Apolo i després a l'editorial Labor, per a la qual treballà durant més de trenta anys. Des del 1940 exercí com a professor a l'institut de batxillerat de la Seu d'Urgell, i a seixanta anys es traslladà a l'institut de Lleida, on fou catedràtic d'anglès fins que es jubilà a setanta anys i tornà a Barcelona. La seva producció com a traductor fou molt nombrosa i comprèn autors com Dostojevskij, Tolstoj, Cekhov, Thomas Mann i Stefan Zweig, entre d'altres; moltes de les seves traduccions, tant les de l'etapa de Proa com les posteriors, són encara reeditades.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPayo Coello, Juan  (Zamora, Castella, s XV - Poblet, Conca de Barberà, 1498)  Monjo de Poblet. Lloctinent d'almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l'abat Delgado, i després abat del seu monestir (1480-98). El rei el nomenà president de la Generalitat (1488-91). El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel, amb gran seguici. Acabà la construcció de la Porta Daurada, començada per l'abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents (Vimbodí), refeta el segle XVIII. Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l'escut abacial. Es conserva també un gran plat amb les seves armes.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Payra, Joan  (Perpinyà, 1882 - París, França, 29/mai/1937)  Polític. Fou redactor de "Le Socialiste" i de "Le République" i fundador de "Le Cri Socialiste" i, amb Dalbiez, de "Le Cri Catalan". Conseller general de Prats de Molló (1925), Perpinyà-est (1931) i president del consell general (1931), fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Payret, Josep  (Perpinyà, 1862 – 1944)  Impressor i escriptor. Fundador del "Journal Commercial Illustré des Pyrénées-Orientales", que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també "Le Courrier Franco-Espagnol", "La Gazette des Pyrénées" i "Perpignan-Illustré". Era membre de la Societé d'Études Catalanes des de la seva fundació (1906). Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d'un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Payrot, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Compositor. Des del 1853 fou mestre d'instruments de vent a l'Escola de Cecs i Sords-muts de Barcelona. Dos anys després publicà un Nuevo sistema de letras, cifras y música para uso de los ciegos.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Payva, Joan  (Portugal, s XV)  Pintor. Resident a Barcelona el 1459 i posteriorment establert a Tortosa juntament amb el seu compatriota Vasco Fernandes. No se sap exactament quan va tornar al seu país, però sembla indubtable que va portar les característiques de la pintura catalana a aquelles terres, on exercí una notable influència.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pazos i Moya, Carles  (Barcelona, 1949 - )  Artista. Féu estudis d'arquitectura i de disseny, activitat que exercí professionalment. Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques al començament dels anys 1970, ja dins el camp conceptual. La seva activitat -que presenta a través d'accions i exposicions-, s'orientà vers la crítica de l'anomenenat star system, és a dir, a parodiar tot alló que generalment és considerat com a atribut propi de la gent de fama. Utilitza sovint el seu propi cos com a recurs expressiu. D'entre les seves accions podem esmentar Voy a hacer de mí una estrella (1976), Conocerle es amarlo (1977) o bé el vídeo The Floor of Fama (1978). L'any 1980 obtingué el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona.

Anar a:    Pati ]    [ Patronat E ]    [ Pau, Be ]    [ Pau, J ]    [ Pau i d ]    [ Pava ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2014 Associació Sense Límits / Responsable: Ramon Piera i Andreu

Sense Límits a Internet: Alt Camp Info - Masia Virtual - Sense Límits / Llicència Creative Commons