A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Oll ]    [ Oller i ]    [ Ollers ]    [ Olo ]    [ Olot, r ]    [ Olv ]

L'eficàcia es castiga perquè posa en evidència la inoperància dels altres. (Júlia Costa i Coderch)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olla, l'  (Marines, Alt Palància)  Despoblat

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Olla, l'  (Altea, Marina Baixa Caseria, situada a la costa, al nord de la desembocadura del riu d'Algar. Té estació del ferrocarril d'Alacant a Dénia. Davant seu hi ha les petites illetes de l'Olla. Constitueix un important nucli turístic.

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Olla, L'  (Barcelona, 23/des/1897 - 10/mar/1898)  Setmanari d'humor, editat amb un total de dotze números. Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica. Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Olla, s' (es Mercadal, Menorca Platja de la costa septentrional (o arenal de son Saura), a llevant del promontori de sa Mola de Fornells. S'hi ha establert la urbanització de Son Parc, amb un camp de golf.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOlla i Segalers, canal de l'  (Alt Urgell)  Canal de regatge, que pren l'aigua del Segre

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Jové, Miquel  (Barcelona, 1894 - s XX)  Escriptor. És autor de diverses obres de teatre, de les quals dues han aparegut en llibre: les titulades Alex, príncep (1956) i Victòria (1958).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Pinell, Antoni  (Barcelona, 1897 – 1981)  Pintor, gravador i fotògraf. Format a Saragossa i a les Escoles d'Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona. Excel·lí com a gravador (primer premi de gravat, a Madrid, els anys 1930, 1935 i 1950); en aquesta especialitat són molt notables els seus treballs per a les edicions de bibliòfil. Els seus paisatges també foren premiats amb la medalla d'or Masriera (1920) i amb la medalla Morera i Galícia (1951). Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1949 fou elegit president del Foment de les Arts Decoratives.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Romeu, Josep Maria  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1935 - )  Historiador

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollé i Vallès, Joan  ( ? , ? )  Geògraf

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Bartomeu  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Era canonge de la seu de Barcelona des del 1476. És autor d'una Obra tractant del Sagrament de l'Eucaristia.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Berenguer  (Barcelona, s. XIII – 1285)  Cap d'una revolta de la ciutat

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOller, Bernat  (Mas Oller, Manresa, Bages, v 1315 - ? , v 1390)  Teòleg, historiador i carmelità

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Francesc de Paula  (Barcelona, 1850 - ? , s. XIX)  Escriptor i periodista

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Joaquim  (Barcelona, 1828 - Sabadell, Vallès Occidental, 1891)  Músic

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Miquel  (Catalunya, s. XIV - Tebes, Grècia, 1362)  Canonge degà de l'arquebisbat de Tebes (Grècia catalana). Sostingué bones relacions amb amb Pere III el Cerimoniós, que li recomanà un missatger seu als ducats. Morí durant els fets revolucionaris que deposaren el tirànic lloctinent Pere de Pou.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller, Pere  (Girona, s XIV – s XV)  Escultor. Format a l'obra del cor de la seu de Barcelona amb Pere Sa Anglada. Artista d'una gran activitat (treballà a Barcelona, Girona, Vic, Banyoles i Besalú), ocupà un lloc privilegiat en l'escultura catalana del s XV. Vers el 1417 realitzà el sepulcre de Ferran d'Antequera, al monestir de Poblet, per encàrrec d'Alfons el Magnànim. El 1420 contractà la realització en alabastre de l'altar major de la seu de Vic i cap al 1436 tallà i llavorà el sepulcre de Sanxa Ximenis de Cabrera, a la seu de Barcelona. Se li atribueixen també el sepulcre del bisbe Berenguer d'Anglesola, a la seu de Girona, el de Pere de Roura, a Sant Vicenç de Besalú, i els relleus procedents de la capella de la Pia Almoina (Girona). El seu arc marca la transició entre els s XIV i XV i representa una aproximació més directa a la realitat.

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oller, Rafael  (Palma de Mallorca, 1566 - Ciutadella, Menorca, 1621)  Jesuïta

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oller i Benlloch, Maria Teresa  (València, 1920 - )  Compositora i musicóloga

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Biosca, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1805 - Sabadell, Vallès Occidental, 1877)  Músic

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOller i Biosca, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1790 - París, França, 1871)  Polític

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Dulcet, Salvador  (Centelles, Osona, 1843 – Barcelona, 1909)  Industrial

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Moragas, Narcís  (Valls, Alt Camp, 10/ago/1846 – Barcelona, 26/jul/1930)  Novel·lista i narrador

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Pedrol, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1877 – 1939)  Advocat especialitzat en assegurances

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Pedrol, Salvador  (Barcelona, 1871 – 1907)  Arquitecte. Fill de Salvador Oller i Dulcet i germà de Francesc d'Assís. Construí diversos edificis religiosos (esglésies dels franciscans i dels carmelites, a Barcelona; santuari de la Sagrada Família, al Montseny; convent dels carmelites, a Arenys de Mar). Fou arquitecte municipal de Centelles, on construí la Casa de la Vila. La seva producció es mou dins l'estil historicista. Fou nomenat baró d'Oller pel papa Lleó X el 1905.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Rabassa, Joan  (Barcelona, 1882 – 1971)  Novel·lista

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Rabassa, Josep  (Barcelona, 1876 - ? )  Metge

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOller i Rabassa, Maria  (Barcelona, s. XIX)  Pintora

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Roca, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1839 - París, França, 1922)  Empresari. Nét d'Antoni Oller i Biosca. La seva família s'instal·là a París, on s'educà. Viatjà per tot el món, fins que tornà a París i fou agent de joc a les curses de cavalls, el 1865 creà el sistema d'apostes conegut amb el nom de pari mutuel. El 1867 fundà el "Bulletin des Courses", primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls. Interessat després pels espectacles musicals lleugers, el 1876 fundà la sala d'espectacles que anomenà Fantaisies Oller, que fou el primer music-hall de París. El 1878 fundà, associat, el teatre Nouveautés. El 1882 fundà l'hipòdrom de Saint-Germain i el 1885 la Grande Piscine Rochechouart de 600 m2 i 500 cabines. El 1889 associat amb Charles Zidler, fundà el cèlebre Moulin Rouge parisenc, el 1892 creà el Jardin de Paris i el 1893 la cèlebre sala Olympia, encara existent.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Rovira, Dolors  (Girona, 1942 - )  Crítica literària i professora

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oller i Tarafa, Baldomer  (Calaf, Anoia, 1859 – Barcelona, 1936)  Dirigent obrer

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Olleria, l'  (Vall d'Albaida Municipi: 31,75 km2, 255 m alt, 7.071 hab (1999)

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOlleria, mestre de l'  (País Valencià, s. XV)  Autor d'un grup de pintures

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Olleries, ses  (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional Barri.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ollers  (Vilademuls, Gironès)  Poble

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ollers  (Barberà de la Conca, Conca de Barberà Poble, a la dreta del riera de Vallverd, davant la confluència amb el riu d'Anguera. La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Barberà. El lloc és esmentat ja el s XI. El castell d'Ollers, esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ollers  (Guixers, Solsonès Veure> Santa Creu d'Ollers.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollers, Bernat  (Girona, s. XIV)  Escriptor

37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olles  (l'Olleria, Vall d'Albaida)  Nom antic

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOlles, barranc de les  (Figueroles d'Alcalatén, Alcalatén)  Afluent dretà de la rambla de la Viuda

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olles, bassa de les  (el Perelló, Baix Ebre)  Estany litoral

40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Olles, port de ses  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Cala i caseria, al nord de la ciutat, a l'extrem meridional de la badia de Pollença.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olletes, les  (Sant Privat d'En Bas, Garrotxa)  Santuari

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ollich i Castanyer, Immaculada  (Vic, Osona, 1951 - )  Arqueòloga i medievalista

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Olmedilla, la  (Toixa, Serrans)  Caseria

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olmo, Luis del  (Castella ?, 1937 - )  Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona. Després d'una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa "Protagonistas" de Radio Nacional de España, que convertí en líder d'audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatxe per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991). Propietari fundador d'Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOlmo i Conca, Josep Vicent de l'  (València, 1620 – 1696)  Matemàtic i poeta

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmos, Vicent  (Catarroja, Horta, v 1744 - ? , s. XVIII)  Compositor i eclesiàstic

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmos i Canalda, Elies  (Silla, Horta, 1880 – València, 1961)  Eclesiàstic i escriptor. Era doctor en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on després fou catedràtic. Exercí el ministeri pastoral a les parròquies de Benissivà (1902) i Carlet (1908). El 1912 obtingué per oposició la canongia d'arxiver i bibliotecari de la catedral de València. Cal destacar, entre les seves publicacions, Catálogo descriptivo de los códices de la catedral de Valencia, Como fue salvado el Santo Cáliz, Los prelados valentinos, Catálogo de los incunables de la catedral de Valencia i Inventario de los pergaminos del Archivo Catedral de Valencia.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olmos i Canet, Ricard  (Massamagrell, Horta, 1905 - )  Músic i folklorista

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oló  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Nom tradicional adoptat el 1937 per al municipi.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oló, Anna o Agnès  (Catalunya, s. XIII)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem de Cardona. En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Oló, riera d'  (Bages / Osona Afluent esquerrà de la Gavarresa, entre les dues comarques. Neix a l'altiplà del Moianès, al vessant septentrional del puig de Rodors, dins el terme de l'Estany. Després de travessar un petit sector del municipi de Muntanyola, passa pels pobles de Sant Feliuet de Terrassola i de Santa Maria d'Oló i per sota del de Sant Joan d'Oló i desemboca al seu col·lector prop de Santa Maria d'Horta.

51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaOlocaive  (Pedreguer, Marina Alta Nom antic d'Ocaive.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Olocau, comtat d'  (País Valencià)  Títol, concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Olocau de Carraixet  (Camp de Túria Municipi: 37,4 km2, 269 m alt, 816 hab (1999)

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Olocau del Rei  (Ports)  Municipi: 44,77 km2, 1.042 m alt, 148 hab (1999)

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olomar, Guillem  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Diplomàtic

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olopte  (Isòvol, Baixa Cerdanya Poble (1.181 m alt), situat en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al nord del tossal d'Isòvol. Prop, al clot del castell, hi ha les restes d'una força. A l'extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l'església parroquial (Sant Pere), romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l'absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits. El lloc és esmentat ja el 839.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olorda, puig d'  (Barcelonès / Baix Llobregat)  Contrafort (435 m alt) occidental de la serra de Collserola

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olòriz i Martínez, Rafael  (València, 1848 – 1913)  Advocat

59 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaOloron, tractat d'  (Oloron, Bearn, França, 27/jul/1287)  Pacte entre Alfons II el Liberal i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d'Eduard I d'Anglaterra. Alfons II exigí, per l'alliberament del seu presoner, un pagament en metàl·lic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença (fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini). Eduard I intervingué per tal d'estendre l'armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva. Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner. El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l'any següent a Jaca i a Canfranc.

60 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaOlost  (Osona Municipi: 29,3 km2, 569 m alt, 1.187 hab (2004). Situat al Lluçanès, format per les valls de la riera Gavarresa i del Lluçanès, poc abans del seu aiguabarreig, és drenat també pel torrent de la Noguera, al nord-oest de Vic. El terreny és molt accidentat, i el sector forestal (pinedes) ocupà gairebé la mitat de la superfície. La principal activitat és l'agricultura de secà; hi predominen els conreus de blat i de blat de moro. La ramaderia de bestiar oví, boví i porcí i la cuniculicultura han guanyat importància des dels anys vuitanta. S'hi fabriquen teixits de cotó. El castell d'Olost, molt pròxim al poble, es dins el veí terme d'Oristà. L'església parroquial és dedicada a santa Maria (documentada ja el 908 i renovada totalment el s. XVIII). El municipi comprèn un gran nombre de masies, algunes de tradició mil·lenària, el poble de Santa Creu de Joglars i el raval d'Olost. Àrea comercial de Vic.

61 CATALUNYA - MUNICIPI

Olot  (Garrotxa Municipi i capital de la comarca: 29,1 km2, 443 m alt, 27.814 hab (1999)

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlot, Ermengol d'  (Olot, Garrotxa, 1628 – 1713)  Frare caputxí. Fou provincial de l'orde (1682-84). És autor de les obres Eludicata de sermons (1663), Joiell preciós de la tercera ordre del Nostre Pare Sant Francesc (1679), Concepto cronológico de las quarenta horas (1679), Escuela de devoción y perfección de la V.O.T. (1707) i quatre volums manuscrits de sermons.

63 CATALUNYA - ART

Olot, escola d'  (Olot, Garrotxa, s. XIX)  Escola pictòrica

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Esteve d'  (Olot, Garrotxa, 1774 - Vic, Osona, 1828)  Frare caputxí

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Lluís d'  (Olot, Garrotxa, 1720 – 1793)  Frare caputxí

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Rafael d'  (Catalunya, s. XVII)  Frare caputxí. Fou provincial de l'orde a Catalunya. Acabà el tractat de filosofia que deixà inacabat Jacint d'Olp.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olot, regió volcànica d'  (Garrotxa)  Regió volcànica dels Pirineus orientals

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olot, Ricard d'  (Olot, Garrotxa, 1895 - Catalunya, s. XX)  Escriptor i frare caputxí. Visqué força temps a les missions de Colòmbia, on situà l'acció de la seva novel·la Alma salvaje. De tornada a Catalunya publicà una altra novel·la titulada Monja?... Mai!, apareguda el 1930.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOlp  (Sort, Pallars Sobirà Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d'Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati. La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olp, Jacint d'  (Enviny, Pallars Sobirà, 1647 – Barcelona, 1695)  Frare caputxí

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Oltà  (Benissa, Marina Baixa)  Caseria

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oltra i Ferrer, Manuel  (València, 1922 - )  Compositor

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oltra i Moltó, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1931 - )  Escriptor. Col·laborà a la publicació local "Ciudad". És autor de la novel·la Pesadilla.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Oltra i Picó,  Josep  (Benasau, Comtat, 1899 - Santa Maria de la Mar, Rosselló, 1972)  Comunista i escriptor

75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Oltrera  (Sureda, Vallespir)  Antic castell (533 m alt)

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaOluges, les  (Segarra Municipi: 19,15 km2, 528 m alt, 191 hab (1999)

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluges, Pere d'  ( ? , s. XIV)  Cavaller

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oluja  (les Oluges, Segarra)  Nom antic de la població.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Gombau d'  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Nét o nebot de Pere de Queralt. Aquest li deixà la baronia de Queralt, que Gombau cediria a l'orde del Temple a primer de desembre de 1192. Més tard la baronia tornaria a la família.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Guerau d'  ( ? , s. XIV)  Cavaller

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Guerau d'  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre's Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel (1363).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oluja, Ponç d'  (Catalunya, s. XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell. Rebé propietats a la ciutat.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOluja, Ramon d'  ( ? , s. XIV)  Cavaller

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Olvan  (Berguedà Municipi: 35,60 km2, 553 m alt, 922 hab (1999)

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzet, Sobirana d'  ( ? , ? )  Primera abadessa del monestir de Pedralbes

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina, Antoni d'  ( ? , s. XV)  Cavaller

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Olzina, Joan B. d'  (Castelló de la Plana, s. XVIII - Cagayan, Filipines, s. XVIII)  Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina, Joan d'  ( ? , s. XV)  Cavaller

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina, Josep  (Barcelona, 1607 – 1667)  Religiós jesuïta. Escriví en llatí alguns llibres de filosofia i traduí de l'italià al castellà una biografia de sant Joan Berchmans, editada a València el 1633.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOlzina, Vicent  (Alcoi, Alcoià, s XVIII)  Escriptor. És autor d'uns Documentos morales (1800), de caient humorístic. Deixà inèdites una Festiva relación i una biografia del pare Tomàs Serrano.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina de Berga, Pere  Veure> Berga, Pere de.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzina i Vilanova, Dídac d'  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Fou sagristà de Sant Pau, amb dignitat de canonge del capítol de Barcelona. Era membre del Braç Eclesiàstic, quan aquest es reuní a Barcelona a final de jun/1713. Sortí elegit Oïdor Eclesiàstic de la Generalitat el 22/jul/1714. Per aquest temps entrà també a la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs, una de les que constituïren el Govern Provisional català, i també a l'anomenada Junta Secreta.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olzinelles  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Poble

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Olzinelles  (Sant Fruitós de Bages, Bages)  Llogaret i antiga quadra

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOlzinelles, Bernat d'  ( ? , s. XIV)  Alt funcionari reial

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Olzinelles, comtat d'  (Catalunya)  Títol, concedit el 1883 a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzinelles, Francesc d'  (Olzinelles, Vallès Oriental, 1652 – Perpinyà, 1713)  Eclesiàstic

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzinelles, Joan d'  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Olzinelles i de Miquel, Roc d'  (Igualada, Anoia, 1784 - Oceja, Alta Cerdanya, 1835)  Erudit i monjo

Anar a:    Oll ]    [ Oller i ]    [ Ollers ]    [ Olo ]    [ Olot, r ]    [ Olv ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans