A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Nova ]    [ Novel·la ]    [ Novelle ]    [ Nua ]    [ Nui ]    [ Nuny ]

L'amor i la tos no es poden amagar. (Proverbi italià)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nova, cala  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Cala de la badia de Palma, a Cas Català, al límit amb el terme de Calvià. En 1940-45 hi fou construït un port esportiu.

2 CATALUNYA - CULTURA

Nova Cançó  (Països Catalans, s. XX)  Moviment restaurador de l'expressió popular musical

3 MÓN - PUBLICACIÓ

Nova Catalunya, La  (l'Havana, Cuba, 1908 – s. XX)  Revista d'aparició irregular

4 CATALUNYA - LITERATURA

Nova Col·lecció Lletres  (Catalunya, 1953 – s. XX)  Sèrie de novel·les breus i de preu popular

5 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaNova Economia  (Catalunya, 1936 – 1939)  Conjunt de mesures de política econòmica

6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nova Falç, La  (Catalunya, 1977 - )  Publicació periòdica

94 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Nova Germania  (País Valencià, 1936 - 1939)  Partit polític d'esquerra. Nom de l'escissió que es produí en el si del Partit Valencianista d'Esquerra. Enric Bastit en fou la principal figura. Va tendir a una aproximació, durant la guerra civil, al Partit Comunista d'Espanya.

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nova Ibèria  (Catalunya, gen/1937 – jun/1937)  Revista editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Se'n publicaren tres exemplars, l'últim doble, amb una presentació molt acurada. Els pintors Clavé, Commeleran i Domingo realitzaren les portades.

8 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Nova Palma  (Palma de Mallorca, 1/oct/1898 - 25/nov/1898)  Revista literària quinzenal. Dirigida per Joan Torrandell. Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi col·laboraren importants escriptors de les Illes.

9 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Nova Planta, decrets de  (Països Catalans, 1707-16)  Conjunt de disposicions dictades per Felip V

10 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNova Revista, La  (Barcelona, gen/1927 – jul/1929)  Revista mensual d'alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy. Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferrater, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d'altres. Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton. També va interessar-se per les arts plàstiques.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nova Revista, La  (Mèxic, gen/1955 - oct/1958)  Revista literària catalana de l'exili. Editada i dirigida per Avel·lí Artís i Gener. Fundada com a continuació de "La Nostra Revista", publicà 33 números. Sortí sota el patronatge de l'Institució de Cultura Catalana a Mèxic. Tenia un consell de direcció presidit per Pere Bosch i Gimpera. Hi van col·laborar la majoria d'escriptors catalans de l'exili i de l'interior.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nova Tabarca, la  (Alacant, Alacantí)  Poble (8 m alt)

12 CATALUNYA - EMPRESA

Nova Terra, Editorial  (Barcelona, 1957 - )  Editorial fundada per la JOC

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Novaliches  (Xèrica, Alt Palància)  Poble (484 m alt)

14 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaNovel·la d'Ara, La  (Barcelona, 1923 – s. XX)  Col·lecció de narracions breus

15 CATALUNYA - LITERATURA

Novel·la Nova, La  (Barcelona, 1917 – 1919)  Col·lecció setmanal d'obres breus

16 CATALUNYA - LITERATURA

Novela Ideal, La  (Catalunya, 1925 – 1937)  Col·lecció de novel·listes socials

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàNovelda  (Vinalopó Mitjà Municipi i subcapital comarcal juntament amb Elda: 75,7 km2, 241 m alt, 23.665 hab (1999). Està situat al sector sud-oriental de la comarca i a la riba dreta del Vinalopó. El sector nord-est del terme és accidentat pels estreps de la serra del Sit, i també ho és el sector occidental. Més d'una tercera part del terme municipal és ocupat per bosc (pins) i matoll. Agricultura, amb conreus de secà (cereals, olivera) i regadiu (hortalisses). Un altre conreu important fou el de safrà, introduït a la comarca durant el primer terç del s. XIX (1825) i del qual Novelda arribà a produir el 80% del total espanyol; avui el conreu ha desaparegut, però la comarca continua éssent un dels principals centres internacionals del comerç del safrà. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de marès calcífer i de marbre, que donen lloc a unes petites indústries artesanals derivades. La riquesa industrial ha assolit més importància que l'agricultura, gràcies, principalment, al desenvolupament de la indústria del calçat. Altres indústries són l'alimentària (conserves vegetals, licors), tèxtil (cotó), química (perfums i colònies) i de la construcció. La població s'havia mantingut estacionada, amb tendència a disminuir, durant la primera meitat del s. XX, però a partir dels anys 60 i 70 es va produir un important creixement, gràcies a l'afluència d'emigrants procedents de Múrcia i la Manxa. La ciutat està situada a la dreta del Vinalopó i sota el castell de Mola i del santuari de la Magdalena. L'església parroquial està dedicada a sant Pere. El municipi comprèn, a més, el barri de l'Estació de Novelda, els llocs i caseries de les Cases de Sala, Cucuc, el Duaime, la Forna, Lèdua, Montagut, Moratxell i Beties i el balneari de les Salinetes. Àrea comercial d'Alacant.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNovell, Eudald  (Barcelona, 1858 – s XX)  Escriptor. Col·laborà a "La Renaixença" i a d'altres òrgans de la premsa catalana. És autor del poema A la batalla del Bruc, de poesies satíriques i d'alguna obra teatral.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novell i Clausells, Rosa  (Barcelona, 1953 - )  Actriu

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novell i Picó, Maria  (Figueres, Alt Empordà, 1914 – Barcelona, 1969)  Escriptora

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Novella, Francesc  (Castellfabib, Racó, 1589 - València ?, 1645)  Catedràtic

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Novella, la  (Utxafava, Urgell)  Caseria

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Novella, Vicent  (València, s. XIX – s. XX)  Pintor i fotògraf. Conreà el paisatge i el retrat, en els quals demostrà un gran domini del dibuix i del color (Les bodes de Faust, El castell embruixat). Aixó, no obstant, on realment sobresortí fou en el camp de la fotografia: guanyà la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Monza i a la Nacional d'Art Decoratiu -ambdues anteriors al 1929-, gràcies als magnífics retrats de personalitats de l'època.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNovellas i Alabau, Onofre Jaume  (Torelló, Osona, 1787 – 1849)  Matemàtic

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i Crehuet, Antoni  (Granollers, Vallès Oriental, 1850 – 1902)  Autor teatral

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i de Molins, Jaume  (Barcelona, 1866 – 1939)  Escriptor. Fou doctor en filosofia i lletres. Es dedicà a l'ensenyament. Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista. Era propietari de la masia "La Sala", bressol de Joan de Serrallonga. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques catalanes, especialment "La Renaixença", "La Il·lustració Catalana" i "Joventut". Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema El plany de la fulla (1891). Assolí un prestigi com a poeta. És autor dels reculls Agredolç (1886), Bosqueroles (1888), Ratlles curtes i Montsenyenques.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i de Vidal, Alexandre  (Barcelona, 1830 – s. XIX)  Enginyer. Fou catedràtic de medicina aplicada a l'institut de segon ensenyament de Barcelona. Escriví un Programa de mecánica industrial.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i Roig, Antoni  (Barcelona, v 1875 - ? )  Químic

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i Roig, Francesc  (Barcelona, 1874 - ? , s. XIX)  Químic

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaNovelles  (Espot, Pallars Sobirà Despoblat, del qual hi ha les restes de l'església (Sant Esteve), sota el castell de Llort.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novelles, Ermengol de  ( ? , s. XIV - v 1366)  Fill d'Ot

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novelles, Missili de  ( ? , s. XIV - d 1381)  Senyor del castell d'Estanyol

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novelles, Ot de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Novelles, Ot de  (Grècia, s XIII - d 1331)  Vicari general o lloctinent reial dels ducats d'Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d'Alfons Frederic, fill il·legítim d'aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d'un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellon i Casabon, Albert  (Manresa, Bages, 1938 - )  Pintor

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Novells, es  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNoves  (Garriguella, Alt Empordà)  Poble

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noves, Lluís  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, s. XVII – Barcelona, 1697)  Artiller

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noves, Santa Magdalena de  (Camós, Pla de l'Estany Veure> Santa Magdalena de Noves.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellNoves de Segre  (Alt Urgell Municipi: 124,5 km2, 669 m alt, 321 hab (2004). Format per l'anterior municipi de les Valls d'Aguilar, al qual el 1972 li foren units els de Castellàs (Pallars Sobirà), la Guàrdia d'Ares i Taús. Situat a la dreta del Segre, a la confluència de la vall de la Guàrdia i la d'Alins, al sud-oest de la Seu d'Urgell. El terme és accidentat i cobert en bona part de boscs de pins i pasturatges. Els conreus principals són els de cereals, de llegums i de patates. La ramaderia (bestiar boví i oví) i l'explotació del bosc són la principal font econòmica. Hi ha escorxador de porcs i una fàbrica d'embotits. Al poble destaca la seva parròquia (Sant Andreu), esmentada ja el 839, en plena època carolíngia. El municipi comprèn també els pobles i llogarets de Malgrat de Noves, Miravall, Bellpui, Berén i Argestues i l'ermita de Sant Quiri. Subàrea comercial de la Seu d'Urgell.

42 CATALUNYA - CULTURA

Novetats, Teatre  (Barcelona, 1869 - )  Nom de dos locals d'espectacles

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraNovetlè  (Costera Municipi: 1,50 km2, 130 m alt, 674 hab (1999) (ant: Enric Tallada). Situat a la dreta del Cànyoles, afluent de l'Albaida. El terme, poc extens, és constituït per una franja de terreny que s'estén des del riu Canyoles fins als estreps de la serra de Vernissa, està pràcticament englobat, excepte per l'oest, dins el terme de Xàtiva. Gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles és possible l'agricultura de regadiu, destinada sobretot al conreu de taronges i ametlles. Al secà hom conrea oliveres, garrofers i ametllers. El poble, d'origen islàmic, és al sud-oest de la ciutat de Xàtiva; l'església parroquial (erigida el 1534) és dedicada a la Mare de Déu del Roser. El municipi comprèn, a més, dos petits enclavaments a l'horta de Xàtiva i el despoblat de Roca. Àrea comercial de Xàtiva.

44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNoy de la Mare, Lo  (Barcelona, 1/jul/1886 – 20/gen/1887)  Setmanari humorístic. Fundat per l'editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d'"Un Tros de Paper". Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró. Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noy i Ferré, Francesc  (Barcelona, 1928 – 1998)  Periodista i professor universitari

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nualart i Maymi, Jaume  (Caçà de la Selva, Gironès, 1916 – Barcelona, 1989)  Sociòleg

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nubiola i Cunill, Vicenç  (Catalunya, s XIX - s XX)  Enginyer agrònom. Fou professor d'arboricultura, a l'Escola Superior d'Agricultura, i de floricultura, a l'Escola de Bells Oficis de la Universitat Nova de la Mancomunitat. És autor d'obres tècniques.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nubiola i Espinós, Pere  (Barcelona, 1878 – 1956)  Metge tocòleg

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaNucia, la  (Marina Baixa Municipi: 21,32 km2, 226 m alt, 7.839 hab (1999), (cast: la Nucía). Situat a la vall de Callosa, a la dreta del riu Guadalest, entre els últims estreps de la serra d'Aitona i la costa mediterrània. Les pastures ocupen una tercera part del terme. Hi predominen els cultius de secà, que es dediquen als cereals, als garrofers, als ametllers i a l'olivera. El Rec Major de l'Alfàs, amb aigües procedents de deus, rega 233 ha i fa possibles conreus de regadiu (sobretot cítrics). Indústria alimentària, de la construcció i hotelera. El turisme del litoral proper ha fet construir nombrosos xalets i apartaments. L'església parroquial de la vila és dedicada a santa Maria (s XVIII, refeta el s XIX). El terme comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a Alfàs. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament de la Nucia (en castellà)

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNueda i Llisiana, Daniel de  (Xàtiva, Costera, 1904 - País Valencià, 1971)  Músic. Deixeble d'E. López-Chavarri, l'any 1922 guanyà el primer premi de piano del conservatori de Madrid. Fundà la revista "Musicografía" (1933-36). És autor de Panorama de la música sinfónica valenciana, Síntesis de la historia del piano i Apuntes para la historia de la banda.

51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Nuestra Palabra  (Palma de Mallorca, gen/1931 – jul/1936)  Periòdic comunista -de premer sortí cada deu dies i després cada setmana-. Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel mai/1931 passà a ésser l'òrgan de l'Agrupació Comunista Palmesana, i pel set/1931 del Comitè Provincial de les Balears del PCE. Fou dirigit per Antoni Bauzà. Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel feb/1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Bové, Pere  (Valls, Alt Camp, s XIX - Catalunya, 1902)  Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Tarragona i canonge de la seu arquebisbal. Excel·lí com a teòleg. Escriví diversos treballs de caràcter apologètic.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Martí, Josep Maria  (Barcelona, 1914 - )  Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona en 1942. Ha conreat sobretot la pintura mural. És autor de la pintura i l'escultura de l'altar de la capella de Santa Llúcia, a la seu de Barcelona.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNuet i Minguell, Casimir  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 7/des/1834 - Gràcia, Barcelona, 2/feb/1893)  Polític. Germà de Jaume. De mentalitat progressista, fou al mateix període president de la diputació i governador civil de Lleida, d'on més tard passà al govern civil de Zamora.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Minguell, Jaume  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 29/jun/1831 - Lleida, Segrià, 3/mar/1902)  Polític demòcrata i terratinent. Figura destacada del règim amadeuista a Lleida. Pagès ric, fou alcalde de la ciutat. El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 1871. Fou germà de Casimir.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Vidal, Joan  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel jun/1864. Posteriorment figurà en les directives de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (1868-69) i de la Direcció Central de Societats Obreres (1869). Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del jun/1870, fou secretari de la federació barcelonina de l'AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d'Obrers en Ferro. Pre-republicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de Societats Obreres. Col·laborà en "El Obrero" (1880) i fou un dels dirigents del Partit Democràtic Socialista Obrer creat el 1881.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nueva Era, La  (Barcelona, oct/1930 – oct/1931)  Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n'havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín. Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.

58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nuevo Vapor, El  (Barcelona, 1/des/1836 – 1837)  Diari en castellà. Editat per un grup d'antics redactors d'"El Vapor", que no acceptaren de fusionar-se amb els d'"El Guardia Nacional". Tingué molta participació en les bullangues del 1837. El seu principal redactor, que signava J.A. de Covert-Spring, fou acusat d'atiar la revolta del 4/mai i hagué d'ésser protegit per l'exèrcit de gent que volia matar-lo. Aquests fets produïren la desaparició del periòdic.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nuges  (Xixona, Alacantí)  Districte, al nord de la ciutat

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNuix, Antoni de  ( ? , s. XIX)  Escriptor

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Francesc de  ( ? , s. XVIII – 1804)  Primer baró de Perpinyà

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Joan de  (Torà de Riubregós, Segarra, 1740 - Liorna, Itàlia, 1783)  Escriptor

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Josep de  ( ? , s. XVIII)  Traductor

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Rafael de  (Torà, Segarra, 1741 - Ferrara, Itàlia, 1802)  Teòleg

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i d'Espona, Antoni de  ( ? , s. XIX)  Diputat carlí

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Nules  (Plana Baixa Municipi: 50,5 km2, 13 m alt, 11.444 hab (1999)

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaNules, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1636

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampNulles  (Alt Camp Municipi: 10,70 km2, 232 m alt, 364 hab (2004). Situat al sud de la comarca, el seu terme és suaument ondulat, entre els rius Francolí i Gaià, al sud-est de Valls i al límit amb el Tarragonès. El terme és ocupat en un 95% pels conreus de secà, la vinya n'és el principal, amb altres importants com garrofers, cereals, ametllers, avellaners i oliveres; al regadiu hi ha cereals i avellaners. Interessant Cooperativa Agrícola modernista, edificada el 1915 per Cèsar Martinell. També hi ha ramaderia porcina i granges avícoles, algunes a escala industrial. Una part de la població treballa a la zona industrial de Valls. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a mitjan s XVI i reformada al XVIII, al costat de la qual hi ha restes de l'antic castell de Nulles. Al seu terme hi ha els agregats de Bellavista i Casafort. Àrea comercial de Valls.  Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT DE NULLES - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nuncarga  (Peramola, Alt Urgell)  Llogaret (609 m alt)

70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nunci, Lo  (Barcelona, 21/oct/1877 - 9/jun/1883)  Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publià 300 números. Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de "Lo Pregoner". Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Núñez i Clemente, Josep Lluís  (Bilbao, País Basc, 1931 - )  Empresari. Propietari de diverses empreses de construcció i immobiliàries, el 1978 fou elegit president del F.C. Barcelona. Reelegit els anys 1989, 1992 i 1997, la seva etapa s'ha caracteritzat sobretot per la construcció del Miniestadi i l'ampliació del Camp Nou, la millora de la gestió econòmica del club i els èxits aconseguits per l'equip de futbol de primera divisió (Copa d'Europa de 1992, quatre Recopes d'Europa, i diverses lligues), juntament amb els d'altres seccions, con l'handbol, l'hoquei sobre patins i el bàsquet.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaNunó, cap  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Cap i puig

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nunó, Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845)  Músic

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nunó i Roca, Jaume  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1824 - Buffalo, EUA, 1908)  Compositor

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nunyes, Pere  (Portugal, s XV – Barcelona, d 1554)  Pintor. Va treballar en col·laboració amb Nicolau de Credença i amb el portuguès Henrique Fernandes. És un dels pocs artistes d'estil renaixentista a la Catalunya del s XVI. Va acabar el retaule de l'església del Pi, començat per Joan de Borgonya, i pintà el monumental retaule de Sant Martí de Capella (1527). Altres obres seves fetes en col·laboració són el retaule de Sant Genís de Vilassar, no conservat, i el retaule de l'hospital de Sant Server (1541-42). En són obra personal els retaules de Sant Eloi dels Argenters i el de la Pietat de l'església parroquial de Sant Just de Barcelona. Ambdues obres reprodueixen sense geni però amb gran habilitat l'estil romà de les primeres dècades del s XVI.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nunyes, Pere Joan  (València, 1522 – 1602)  Humanista i hel·lenista

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nunyes de Lara, Sança  (Castella, s. XII – s. XIII)  Dama. Fou la segona muller de l'infant Sanç, comte de Provença i de Rosselló, fill tercer de Ramon Berenguer IV de Barcelona. D'aquest matrimoni naixeria Nunyo Sanç, comte del Rosselló, que seria, com el seu pare, gran figura de l'època. Sança deixà al seu fill alguns dominis a Castella.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNunyes i Peris, Joan Andreu  (València, 1562 - d 1636)  Escriptor

80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Nunyo Sanç  (Aragó, s. XII – s. XIII)  Gran magnat

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya  (Catalunya Nord, v 1190 - 1241/42)  Comte de Rosselló-Cerdanya

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nuri, la  (Barcelona, 26/nov/1925 - 18/mar/1926)  Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l'artista Lola Anglada. Publicà 17 números. Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, "Xirinius", Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Núria  (Queralbs, Ripollès)  Vall del Pirineu axial

82 CATALUNYA - ESPORT

Núria, Club Alpí  (Barcelona, 26/des/1932 - )  Entitat esportiva. Dedicada principalment a l'esquí i al muntanyisme. En ésser fundada la Federació Catalana d'Esquí (1933), formà part de la junta directiva. Després de la guerra civil de 1936-39, fou reorganitzat i, des del 1941, inicià la publicació d'una circular que aviat es convertí en un butlletí, actualment en català i en castellà. Entre els seus membres han destacat figures de l'esquí estatal. El club ha organitzat competicions internacionals i el primer concurs internacional de hoquei sobre gel, a Núria (1954).

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Núria, Estatut de  Veure> Estatut de Catalunya del 1932.

83 CATALUNYA - ART

Inici páginaNúria, santuari de  (Queralbs, Ripollès)  Santuari, creat el 1162

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nyapus  Pseudònim del dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer i Fenyé.

85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Nyer  (Conflent Municipi: 37 km2, 750 m alt, 108 hab (1999)

86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Nyer, baronia de  (Catalunya Nord)  Jurisdicció senyorial, creada el 1378

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nyerra  Pseudònim del dibuixant Enric Clusellas i Albertí.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

nyerros  (Catalunya, s. XIII – s. XVII)  Facció nobiliària enfrentada als cadells

95 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Nyòbols  (Canavelles, Conflent)  Antic castell

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nyoca, la ciutat d'en  (Barcelona, Barcelonès)  Barracots construïts (1821) a la falda de Montjuïc

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nyus  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Llogaret de l'antic mun. de la Guàrdia d'Ares, vora el riu de Castellàs

Anar a:    Nova ]    [ Novel·la ]    [ Novelle ]    [ Nua ]    [ Nui ]    [ Nuny ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans