A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Ne ]    [ Nef ]    [ Negre, F ]    [ Negrell ]    [ Nen ]    [ Neri ]

El bes és el contacte de dues epidermis i la fusió de dues fantasies. (Alfred de Musset)

1 CATALUNYA - POLÍTICA

NE  Sigla de Nacionalistes d’Esquerra.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot, Ascensi (dit el Frare)  (País Valencià, s. XVIII – s. XIX)  Guerriller

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nebot, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1713 a Rafael Nebot per l'emperador Carles VI, fou l'únic titular.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Joan  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNebot, Josep  (Riudoms, Baix Camp, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Militar. Organitzà l'adhesió del Tarragonès a la causa dels Àustria. Amb un cos de voluntaris de les comarques del Priorat i del Baix Ebre derrotà els borbònics a Lechago, prop de Calamocha (1706), i combaté en el front de Lleida (1707). El 1714 continuava assetjant els borbònics en el Tarragonès.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot, Pasqual  (València, 1743 – Madrid, 1791)  Marí

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Pere  (Barcelona, s. XV)  Argenter. Autor d'una part de la vaixella que Barcelona oferí al príncep de Viena. D'ell es conserva la creu parroquial gòtica de Sant Fèlix de Sabadell (1457).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebot, Rafael  (Riudoms, Baix Camp, s. XVII - Viena, Àustria, 1733)  Militar. Agosarat defensor de la causa austriacista, combaté al País Valencià -on sotmeté Xàtiva, Oliva, Gandia i València (1705) i Utiel (1706)-. En 1707-08 combaté en la defensa de la línia nord de Catalunya, i frustrà l'ofensiva del duc de Noailles. Durant l'any 1713 combaté arreu de Catalunya -des del Maresme fins al Solsonès- intentant de resistir l'exèrcit borbònic. Acusat d'abandonar el combat a Alella marxà amb els lligalls dels procés a Gènova (gen/1714), per tal que l'arxiduc decidís. Restà al costat de l'emperador i assolí el grau de tinent general de cavalleria de l'imperi austríac.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot i Pérez, Benet Josep  (Vila-real, Plana Baixa, 1853 – València, 1914)  Escriptor i farmacèutic. S'encarregà de la secció mèdica de la biblioteca de la Universitat de València. Dedicat a la lingüística, va escriure Apuntes para una gramática valenciana popular i Tratado de ortografía valenciana clásica (1910), prologat per T. Llorente. Va escriure, a més, Recuerdo apologético del Dr. Agustín Martí (1904).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nebot i Sans, Josep  (València, s. XVIII – 1754)  Jurisconsult. Deixeble de Vicent Tosca, juntament amb Andreu Piquer és considerat com a introductor dels corrents del pensament europeu de l'època. Fou corregidor de València. Com a advocat actuà en el plet de la successió del ducat de Gandia, a favor del comte de Benavent. Obres seves són Alegaciones (que s'han perdut), Epistolario IV Mayáns y Nebot i Un jurista teórico y un práctico.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNebot i Torrens, Francesc de Paula  (Barcelona, 1883 – 1965)  Arquitecte

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nebridi  ( ? , s. VIII – 822)  Arquebisbe de Narbona (799-822)

13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóNefiac  (Rosselló Municipi: 8,80 km2, 101 m alt, 789 hab (1999), (fr: Néfiach). Situat al sector occidental de la plana rossellonesa, al Riberal, a banda i banda de la Tet, al peu del coll de la Batalla. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l'Aglí. L'economia és agrícola, amb conreus de regadiu (fruites i verdures) que són possible gràcies a l'aprofitament de les aigües d'origen muntanyen i de les capes freàtiques; al secà s'obtenen oliveres i vinya, per a la producció de vi amb denominació d'origen i de qualitat. La ramaderia (ovins) hi té poca importància. Els darrers anys hom hi ha instal·lat una petita fàbrica d'embalatges i un càmping. La població, que ha disminuït des del 1900, darrerament tendeix a recuperar-se. El poble és a la dreta del riu. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament de Nefiac (en francès)

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nèfol  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.250 m alt), a la Batllia, a la banda dreta del torrent del Pi. L'església depèn de la parròquia del Pi.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negra, baga  (Navars, Bages)  Bosc, al sector occidental del terme, prop del Cardener, que s'estén per una alineació tabular paral·lela a la serra de Castelladral, que culmina a 705 m alt.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negra, cova  (Bellús, Vall d'Albaida Cova, a l'estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d'època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València. Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d'home de Neandertal.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNegra, puig de coma  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Veure> Comanegra, puig de.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negra, punta  (Cullera, Ribera Baixa Cap de la costa, al sud-oest del promontori del cap de Cullera.

19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Negra, serra  (Alta Ribagorça)  Alineació muntanyosa (2.810 m alt)

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negra de Surp, mata  (Pallars Sobirà Bosc de la vall d'Àssua, a l'antic mun. de Surp, estès entre el riu de Caregue i el pic de Mata Negra (2.082 m alt), punt culminant del massís que separa la vall d'Àssua de la de Baiasca.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negrals, els  (Senet i els Negrals, Marina Alta)  Poble

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre  (Rosselló, s. XVII – s. XVIII)  Família d'escultors

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Antoni  (Perpinyà, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Escultor

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaNegre, cap  (Xàbia, Marina Alta)  Cap de la costa

25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Francesc  (Perpinyà, v 1661 - ? , s. XVIII)  Escultor

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Gauderic  (Perpinyà ?, s. XVII - ? , s. XVIII)  Escultor

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre, gorg  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Gorg que forma la Tordera dins l'antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos. Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l'Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negre, Josep  ( ? , s. XIX)  Dirigent anarcosindicalista

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Miquel  (Perpinyà, s. XVIII)  Escultor

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Negre, Patrici  (Perpinyà, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Escultor

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNegre, riu  (Solsonès)  Riu de la comarca, afluent dretà del Cardener

32 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre de Pallars, port  (Andorra / Pallars Sobirà)  Port (2.569 m alt) entre els dos territoris

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre de Peguera, estany  (Espot, Pallars Sobirà)  Llac de la conca de Peguera

34 ANDORRA - GEOGRAFIA

Negre d'Envalira, pic  (Encamp, Andorra)  Cim (2.812 m alt), a la parròquia

35 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Negre d'Urgell, port  (Andorra / Alt Urgell)  Pas pirinenc (2.620 m alt), entre els dos territoris

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negre i Cases, Joaquim  (Barcelona, s. XIX – 1882)  Notari. Fou col·laborador de les revistes "La Notaría" i "La Renaixença". Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Escriví diversos estudis relacionats amb la seva professió.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negre i Pastell, Pelagí  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1895 – Girona, 1984)  Advocat, polític i historiador. Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d'Empúries. Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921). S'ha dedicat a la investigació en el camp de la genealogia i l'estudi dels principals casals nobiliaris de Girona. Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens (1955), Divisiones territoriales y jerarquia nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval (1955) i Els primers vescomtes de Rocabertí (1968-69).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNegre i Villavecchia, Antoni  (Barcelona, 1931 - )  Empresari

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Negrell, Domènec de  (Barcelona ?, v 1600 – 1650)  Oïdor militar de la Generalitat

40 CATALUNYA - ART

Negres, Els  (Barcelona, s. XX)  Grup d'artistes catalans

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Negres, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Vicent de sa Cala.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Negres, illes  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Grup de dos illots, entre les costes d'aquesta illa i les de Formentera, a ponent de l'illa dels Penjats.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Negret, cap  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Cap de la costa occidental, que limita pel nord la badia de Sant Antoni de Portmany.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negret, torre del  (Beneixama, Alcoià)  Veure> Torre del Negret, la

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaNegrete, serra d'El  (Utiel, Plana d'Utiel Alineació muntanyosa

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Negrón  (Vallanca, Racó)  Llogaret

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nel·lo i Colom, David  (Barcelona, 1959 - )  Escriptor i músic

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nel·lo i Colom, Oriol  (Barcelona, 1957 - )  Geògraf

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nel·lo i German, Francesc  (Barcelona, 1931 - )  Director teatral

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nel·lo i Ventosa, Francesc  (Tarragona, 1907 – Barcelona, 1997)  Escenògraf i pintor. Nebot de Salvador Alarma. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, col·laborà en la il·lustració de llibres i revistes, però sobretot es dedicà a la pintura (figures i paisatges) i a l'escenografia.

51 CATALUNYA - LITERATURA

Nenias Reales y Lágrimas Obsequiosas...  (Barcelona, 1700)  Corona poètica

52 PAÏSOS CATALANS - ART

Inici páginaneoclassicisme  (Països Catalans)  Moviment artístic

53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Neonelli, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol, concedit el 1774 a Pere Ripoll

54 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Neopàtria, ducat de  (Grècia, 1319 – 1390)  Territori conquerit per Alfons Frederic d'Aragó

55 CATALUNYA - EMPRESA

Neotipia, La  (Barcelona, jul/1905 – s. XX)  Establiment tipogràfic cooperatiu. Creat per Ignasi Clarià, Josep M. Palau i altres, tots ells expulsats pel feb/1908 -en ésser considerats empresaris- de la societat obrera El Arte de Imprimir. Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, puix que Clarià i Palau eren caps dels tallers d'"El Progreso". Els anarquistes dirigents d'El Arte de Imprimir aconseguiren el suport de la federació regional al boicot a "El Progreso". El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l'aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s'uniren també al boicot, especialment a partir del des/1908.

56 ALGUER - GEOGRAFIA

Neptú, gruta de  (l'Alguer Cova natural, al cap de la Caça. L'entrada s'obre a la mar. Té formacions d'estalactites i d'estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya. El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys.

57 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaNer, riu  (Alt Urgell / Andorra Veure> Runer, el.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nere, riu  (Viella, Vall d'Aran Riu, que neix al vessant oriental del cap de Tóro (2.975 m alt). A la capçalera hi ha els petits estanys de Mulleres i de Tóro, però el cabal es deu, principalment, a l'aigua del güell d'Horno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella. S'uneix al barranc de Viella per l'esquerra.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nere, tuc  (Betlan / Vilac, Vall d'Aran Cim (2.503 m alt) entre els dos municipis

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nerellà  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Veure> Santa Eugènia de Nerellà.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Neres, serra d'Es  (Viella, Vall d'Aran Línia de crestes que separa les capçaleres del riu Nere i del riu d'Et Joeu, i que culmina al pic d'Es Neres (2.585 m alt).

62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaNerill  (les Paüls, Alta Ribagorça Poble (1.502 m alt), situat dalt d'un turó, un dels més alts dels Països Catalans. L'església parroquial és dedicada a sant Tomàs. Formà municipi independent fins el 1966. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i les caseries de les Llagunes, Denui i Ardoné.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Neriolo, estany  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Llac de la capçalera del Flamicell

64 CATALUNYA - EMPRESA

Nestlé, Societat Anònima  (Barcelona, 1920 - )  Empresa industrial. Fundada com a filial de l'empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l'estat espanyol. Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l'estat. Constitueix el primer grup alimentari de l'estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Net, Hug  (Illes Balears, s. XVI)  Jurista

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Net i Escofet, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1817)  Erudit i artista. Fou un personatge de cultura polifacètica. Conreà la pintura religiosa. Professà gratuïtament classes de diverses especialitats artístiques. Tingué fama de bon matemàtic. En 1788 gravà un mapa de la seva illa natal. A la seva mort deixà gran part dels seus béns a l'hospital de Palma. Pertanyia a la Societat Econòmica d'Amics del País.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNet i Figueres, Baldiri  (Catalunya, s. XIX)  Metge. És autor d'una remarcable memòria professional conservada a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Net i Sunyer, Blai  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1887 – Barcelona, 1948)  Pianista. Deixeble de Carles G. Vidiella, realitzà una brillant carrera concertística. Actuà amb Pau Casals, Francesc Costa i altres instrumentistes notables. Fou professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona.

69 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Neulós, puig  (l'Albera, Vallespir / la Jonquera, Alt Empordà Muntanya (1.256 m alt) del massís de l'Albera, entre els dos municipis, del qual és el punt culminant. Al vessant meridional les aigües van a la riera d'Anyet (conca de la Muga), i al septentrional al riu Rom (conca del Tec).

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nevà  (Toses, Ripollès)  Poble (1.256 m alt)

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nevera, serra de la  (Atzeneta del Maestrat / Vistabella del Maestrat, Alcalatén)  Serra (1.195 m alt), al límit entre els dos termes, divisòria d'aigües entre la rambleta d'Atzeneta i el barranc del Forcall, afluents del riu de Montlleó.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nevera, tossal de la  (Catí, Alt Maestrat)  Cim (1.281 m alt)

73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

New Saint George  (es Castell, Menorca)  Nom donat pels anglesos a la població.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Neyla, Francesc  (Catalunya, s. XVII)  Religiós mercenari. El 1698 publicà a Barcelona un estudi sobre l'infant Sanç, fill de Jaume I i arquebisbe de Toledo.

Anar a:    Ne ]    [ Nef ]    [ Negre, F ]    [ Negrell ]    [ Nen ]    [ Neri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans