Situat al límit de la depressió de
l'Ebre, al centre de la comarca i accidentat, al sud-est, per les serres de
Pàndols i de Cavalls. Hi resten algunes hectàrees de bosc i pasturatges.
POBLACIÓ.-
A partir del 1900 la població ha anat disminuint, amb uns mínims els anys 1960 i 1991.
ECONOMIA.-
La vida econòmica local és la pròpia de la comarca, basada en el conreu de la vinya (que produeix l'anomenat
vi de Gandesa), els cereals, l'olivera i els ametllers, i en les activitats industrials derivades (producció d'oli, vi i alcohol). Hi ha una cooperativa vinícola fundada el 1919. Altres petites activitats industrials i ramaderes (granges de pollastres, conills, gallines, etc) completen l'oferta econòmica. Àrea comercial de Tortosa.
LA CIUTAT.- Agrupa tota la població del
municipi; es troba en un turó, prop de la
serra de Pàndols. Hi destaquen l'església arxiprestal de l'Assumpció, de transició romànico-gòtica (s. XIII), monument
històrico-artístic; la casa de la vila, del s. XV; l'edifici modernista de la cooperativa
agrícola (obra de Cèsar Martinell), i l'actual presó, antiga casa de la Castellania, amb elements dels s. XIII i XIV.
Dins el terme hi ha el santuari i balneari de la
Fontcalda.
HISTÒRIA.-
Habitada primitivament pels
ilercavons, se'n desconeix la possible població romana. Ocupada pels musulmans, fou reconquerida per
Ramon Berenguer IV, el qual la concedí a l'orde dels
templers, i, en dissoldre's aquest (1312), passà a l'orde de
l'Hospital. Sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, s'hi celebrà un Parlament General (1337). Al s. XIX fou assetjada diverses vegades per les tropes carlines durant la
primera guerra carlina, però no pogueren ocupar-la; aixó li valgué la concessió del títol de ciutat (1838).
