(ant:
Elig). Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta fomat per les aigües del
Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera del
Fondo, saladar d'Elx i albufera
d'Elx). Cap a l'interior, la serra Negra i l'alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres
Grossa i de Sanxo.
POBLACIÓ.-
L'evolució demogràfica s'ha mantingut ascendent ja des de començament del
s XVIII i s'ha accelerat les darreres dècades.
ECONOMIA.-
Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L'altre gran motor de l'economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s'hi afegeixen el turisme i l'estiueig.
LA
CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l'esquerra del
Vinalopó. Se'n destaquen, entre altres, l'alcàsser de la Senyoria i
palau d'Altamira, la Calatorra, la Corredora, l'ermita de Sant Sebastià i l'església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a
Jaume Bort i a on té lloc la representació del
Misteri d'Elx. La ciutat s'expandi a partir del
s XVI i avui s'estén a banda i banda del
Vinalopó, si bé se n'han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de
formigó amb un sol arc. Té nombroses institucions culturals i esportives. Entre les troballes arqueològiques, cal remarcar la
Dama d'Elx i el fragment del guerrer amb
falcata, que dona fe d'un passat urbà ibèric important. El Museu Municipal conserva col·leccions amb materials prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d'àrea comercial. Aeroport a
l'Altet.
HISTÒRIA.-
L'antiga
Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s'establiren en l'antic
golf d'Elx, prop de l'actual Santa
Pola. Formà part del domini cartaginès al s III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d'August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de
Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un
bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península
(s VIII) pertanyé a l'estat autònom de
Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova
(s XI) formà part dels regnes de
taifes de Dénia i de Múrcia. Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans
(s XIII). Després d'un període de domini castellà d'acord amb el
tractat d'Almirra (1244), Jaume II la reconquerì per al
regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la
sentència de Torrellas (1304). Carles V hi féu un
marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la
guerra de Successió fou partidària de l'arxiduc
Carles. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill
Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.
