Situat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el
Maresme.
La costa és retallada, amb petites platges, com les de
cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l'ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la
serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.
La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l'agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre
la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat
important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria
(la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d'estiueig, que ha donat lloc a la creació d'un port esportiu i a la proliferació d'hotels i càmpings a la costa.
La ramaderia s'ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles.
Al llarg del
s XX, l'augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.
Dins el terme es troben, a més,
els barris de la Maçaneda, de s'Auguer i de
la Carbonera, els santuaris del
Vilar, del s XVII, i de l'Antiga i
l'estació de Blanes, a uns 2 km a l'oest de la vila.
La
vila, estesa en semicercle al voltant de l'antic port, conserva les ruïnes del
castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels
vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l'església parroquial de Santa
Maria (anomenada Santa Maria l'Antiga), d'estil gòtic restaurat;
la font gòtica del carrer Ample (s XV), i els jardins botànics de
Mar i Murtra, dalt d'un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques.
El castell de Blanes, conegut als s X-XI per Forcadell, pertanyia als
vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.
