Situat
al mig de la comarca, al nord d'Alacant
i voltat de muntanyes. El desenvolupament urbanístic de la ciutat ha
estat difícil; el nucli medieval es troba en un petit turó entre els
rius Molinar i Barxell,
que s'ajunten formant el riu d'Alcoi.
Fins al s. XIX es formaren els barris industrials alcoians a les vores
dels rius, i ja en l'època de la modernització de la indústria i de
l'expansió demogràfica foren bastits els grans
ponts que permeteren de
construir en el pla de l'eixample en quadrícula, bé que aixó
comportà que fos sacrificada una bona part de l'horta.
POBLACIÓ.-
El gran creixement demogràfic d'Alcoi tingué lloc en la
centúria 1840-1940; a principi del s. XIX tenia 12.000 hab; passà a
32.000 a final de segle; assolí els 45.000 l'any 1940, i, després de
la crisi de 1945-55, continua augmentant lentament d'ençà del 1971.
ECONOMIA.-
Un petit percentatge de la població activa és agrícola, la qual es
remunta al s. XIII; la seva esplendor actual és deguda a la
mecanització, a la construcció del ferrocarril i a la cojuntura
favorable de la I Guerra Mundial. Destaquen la indústria tèxtil,
especialitzada en la fabricació de regenerats i gèneres de punt;
indústria paperera (paper de fumar i de seda); indústria
metal·lúrgica; mobles tornejats; indústria alimentària (dolços,
turrons, olives i licors). Centre comarcal i de l'àrea comercial
homònima.
HISTÒRIA.-
En el terme, s'hi troben molts testimonis preshistòrics, des
del jaciment musterià del Salt fins
al poblat ibèric i santuari (s V aC) de la Serreta,
on han estat trobades nombroses inscripcions en peces de plom, en
alfabet ibèric. La vila fou conquerida als musulmans i acabada de
repoblar cap al 1270. Pere III el
Cerimoniós l'atorgà a Roger de
Lloria i el 1447 
tornà a la Corona.
Fou escenari de la revolta de la Germania
(s XVI), l'expulsió dels moriscs (1609), i es declarà partidària de
l'arxiduc Carles en la guerra
de Successió. A més de l'explotació agrícola, tingué un
cert desenvolupament la manufactura de llana i, en general, la
indústria tèxtil, sobretot a partir del
s XVIII. Durant la segona
meitat del s XIX, la classe treballadora d'Alcoi s'adherí en massa a
l'Associació Internacional de Treballadors. Durant la I República (jul/1873), una vaga general, iniciada per reclamacions salarials,
es convertí en un greu motí contra l'alcalde, Agustí Albors. Els
obrers prengueren l'edifici municipal, Albors morí, i durant tres dies
governà la ciutat un Comitè de Salut Pública presidit per Severí
Albarracín. Sufocada la revolta (set/1873), es
mantingué una guarnició militar a la ciutat. La manifestació contra
la guerra del Marroc el jul/1909 i la vaga general del 1928
indiquen la importància d'Alcoi com a centre obrer. La ciutat va
romandre al costat de la II República durant la guerra civil. El Museu
Arqueològic (edifici del s XVI) conserva restes arqueològiques de la
comarca i taules valencianes també del s XVI.
