A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Moreto ]    [ Moreu ]    [ Mori ]    [ Moro ]    [ Morro ]    [ Mos ]

La persona que contra la seva voluntat és donada a un altre, és el seu enemic. (Plaute)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó  (Vic, Osona, s. XVII – s. XIX)  Llinatge d'escultors i arquitectes

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó, Isidre  (Vic, Osona, 1619 – 1672)  Contractista. Germà menor de Josep. Casat amb Helena Pujol. Pares de Joan Francesc i Josep Moretó i Pujol, continuadors de l'obra del seu oncle, el qual morí (1672) sense descendència.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó, Josep  ( ? , s. XVII – 1672)  Mestre d'obres

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moretó, mas de  (Tarragona, Tarragonès Veure> Mas de Moretó, el.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoretó i Brugaroles, Carles  (Vic, Osona, 1721 - Solsona, Solsonès, 1783)  Escultor i mestre d'obres

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Brugaroles, Francesc  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1720 – 1792)  Imaginaire. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Carles. Junt amb el seu altre germà Pere foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Brugaroles, Pere  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1719 - Catalunya, s XVIII)  Imaginaire i mestre d'obres. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Francesc i Carles. Junt amb el seu germà Francesc foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Codina, Josep  (Vic, Osona, 1748 – 1826)  Arquitecte

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Pujol, Joan Francesc  (Vic, Osona, 1656 – 1714)  Imaginaire i tallista

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Pujol, Josep  (Vic, Osona, 1654 – 1694)  Arquitecte

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Sellés, Antoni  (Vic, Osona, s. XVIII)  Arquitecte

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoretó i Sellés, Josep  (Vic, Osona, 1712 – 1768)  Arquitecte. Fill de Josep Moretó i Soler i germà d'Antoni. Dirigí les obres del convent i església dels Caputxins de Vic (1737), projectà i construí l'església de l'Hospital de la mateixa ciutat (1748-53), la de la Santa Cova de Manresa (1759-63) i la del santuari de la Gleva (a partir del 1763) i projectà les de Calella (v 1747) i Taradell (v 1755). Fou pare de Josep Moretó i Codina.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Francesc  (Vic, Osona, v 1687 - ? , s. XVIII)  Escultor

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Jacint  (Vic, Osona, 1683 - Solsona, Solsonès, 1736)  Escultor i mestre d'obres

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Joan Francesc  (Vic, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Arquitecte

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moretó i Soler, Josep  (Vic, Osona, 1677 – 1734)  Mestre d'obres

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moreu, Pere  (Catalunya, s. XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVI)  Forjador. Féu la reixa de la capella dels sants Cosme i Damià, per a la catedral d'Urgell.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoreu-Rey, Enric  (Barcelona, 27/mai/1917 – 1992)  Erudit i professor. Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934) i durant la guerra civil lluità al costat de la Generalitat i arribà al grau de capità. Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona, de la qual va ser professor. De mare francesa, va ser corresponsal de premsa i president del Cercle Lumière de l'Institut Francès de Barcelona. Autor i estudiós polifacètic, va publicar, entre d'altres, Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), El pro i el contra dels Borja (1958), La rodalia de Caldes de Montbui (1962), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Revolució a Barcelona el 1879 (1967), Memorial de Greuges de 1760 (1968), Processats milvuitcentistes (1974), Toponímia urbana i onomàstica vària (1974), Toponímia catalana (1974), Els nostres noms de lloc (1981) i diversos llibres de poesia i teatre. El 1980 va fundar la Societat d'Onomàstica.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Guillem  (Illes Balears, s XIV - Girona, d 1396)  Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Pere Morey. L'any 1375 treballava com a mestre d'obra de la porta dels Apòstols de la seu de Girona i el 1394 com a mestre major de la mateixa seu. El 1383 realitzà un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva esposa Ermessenda per a la catedral gironina. El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, els canonges de Palma de Mallorca demanaren als de Girona els seus serveis per acabar el portal del Mirador. Sembla, però, que no hi va anar. El 1396, últim any que es tenen notícies seves, encara vivia a Girona, on probablement va morir.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Jaume  (Palma de Mallorca, 1696 – 1750)  Pintor

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Marià  (Palma de Mallorca, 1793 – 1853)  Metge

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMorey, Miquel  (Artà, Mallorca, s XIX - Montpeller, França, s XIX)  Metge. Estudià a Montpeller, on exercí. Publicà obres professionals en francès.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey, Pere  (Illes Balears, s. XIV – Palma de Mallorca, 1394)  Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Guillem. El 1389 començà les obres del Portal de Mar o de Mirador, de la seu mallorquina. Aquesta obra polaritzà molt de temps els esforços dels escultors més interessants a Palma, i en el seu ambient es formà Guillem Sagrera. A partir del 1393 l'ajudaren Enric Alemany i Jean de Valenciannes. No és coneix amb seguretat cap obra de la seva mà com a escultor.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey i Andreu, Segimon  (Palma de Mallorca, v 1794 - Manacor, Mallorca, 1864)  Militar

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Morey i Servera, Pere  (Palma de Mallorca, 21/des/1941 - )  Escriptor. La seva obra narrativa, destinada sobretot al públic juvenil, és basada en la història, tot i que té elements de la novel·la d'intriga i aventures. Així, ha publicat Rondalles per als qui els agrada la història (1984), Pedres que suren (premi Joaquim Ruyra 1984, i premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, infantil, 1985), Al començament fou el foc (premi Cifré de Colonya 1993) i El templer i l'arquitecte (1999). En novel·la eròtica, ha publicat La ciàtica de mossèn Blai (premi Joanot Martorell 1984) i, en novel·la pol·liciaca, Una olor com de fera (1986), Operació Verge negra (1987) i Però tu no eres mort? (1988).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morgades i Gili, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1826 – Barcelona, 1901)  Eclesiàstic

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mori, Artur  (Barcelona, 1878 – Mèxic, s. XX)  Escriptor

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorillas i Verdura, Antoni  (Barcelona, 1932 – Montpeller, França, 1983)  Grafista i il·lustrador

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moripol  (Gósol, Berguedà)  Llogaret (1.372 m alt)

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morisca, cala  (Sitges, Garraf)  Cala de la costa

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morisca, torre  (Lloret de Mar, Selva)  Antiga torre de defensa

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morisco i Ten, Domènec  (València, 1728 – 1782)  Matemàtic i sacerdot

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morlà, Jeroni Agustí  (València, 1528 – s XVI)  Eclesiàstic. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou canonge del capítol de València. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i també el de rector de la universitat valenciana.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morlà, Pere Agustí  (València, s. XVI)  Jurisconsult. Es doctorà en ambdós drets després d'estudiar a Salamanca i a Alcalà. Fou oïdor de l'Audiència valenciana. En 1599 publicà la primera part del seu tractat Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi ad modum frequentium. La segona part no seria impresa.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMorlà, Pere Jacint  (València, s. XVI – 1656)  Escriptor. Fou poeta bilingüe. És autor d'un Entremés del doctor Rapado, que figura en una edició teatral de diferents autors. La seva obra és de caracter festiu.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morlanda, cala  (Manacor, Mallorca Oriental)  Veure> Cala Morlanda

37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Morlanda, cala  (Manacor, Mallorca)  Jaciment paleontològic

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morlius i Balanzó, Remei  (Barcelona, 1854 - ? , s. XX)  Escriptora

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morna  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Carles de Peralta, a l'oest del poble.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moró  (Vilafamés, Plana Alta Partida, a l'esquerra de la rambla de la Viuda, on han sorgit diverses caseries, entre les quals la de Sant Joan de Moró.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moro, caló des  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Petita cala, al nord de la vila, per on s'allarguen les urbanitzacions turístiques.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Moro, coll del  (Gandesa, Terra Alta)  Recinte fortificat (s. IV aC)

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMoro, penyeta del  (Cullera, Ribera Baixa)  Illot de la costa

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moròder, mas de  (Montcada de l'Horta, Horta Veure> Mas de Moròder, el.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moror  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Poble (846 m alt)

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Moros, alqueries dels  (València, Horta)  Grup de cases de la ciutat

47 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Moros i Cristians  (País Valencià)  Festa que a partir del s. XVII es celebra a diverses localitats

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Morote i Greus, Lluís  (València, 1862 – Madrid, 1913)  Periodista, escriptor i polític. Cursà la carrera de dret a la Universitat de València i es doctorà a Madrid, ingressà com a redactor d'"El Mercantil Valenciano"; enviat a Madrid com a corresponsal d'aquest, figurà entre els principals redactors d'"El Liberal", pel qual anà a Melilla (1893) i a Cuba (1896). El 1899 va abandonar aquesta publicació i passà a l'"Heraldo de Madrid" i dirigí "La Noche" i "La Mañana". Aparegueren també col·laboracions seves a "La Publicidad", de Barcelona. Estigué afiliat al partit republicà, i finalment al demòcrata. Fou diverses vegades diputat a corts (1898, 1905 i 1907). És autor de nombroses obres, entre altres, La moral de la derrota (1900), Los frailes de España (1904), Teatro y novela (1906), Sagasta, Melilla, Cuba (1908) i De la dictadura a la república. La vida política en Portugal (1908).

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morou, turó de  (Vallès Oriental / Selva)  Cim (1.300 m alt) del Montseny, entre les dues comarques

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMorqui, el  (Terrateig, Vall d'Albaida)  Caseria

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morral i Roca, Mateu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 - Torrejón de Ardoz, Madrid, 1906)  Anarquista. Fill d'un fabricant tèxtil de Sabadell, entrà en relació amb els nuclis anarquistes, especialment amb Ferrer i Guàrdia, amb qui col·laborà a l'Escola Moderna. Per motius encara no gaire clars, preparà un atemptat contra Alfons XIII, a la sortida del temple on el monarca s'havia casat (31/mai/1906). Va poder fugir, i va estar amagat uns quants dies, però, en ésser descobert per un guàrdia jurat, disparà contra ell i poc temps després se suïcidà.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Morràs, Pere  (Barcelona ?, s. XVII – Viena, Àustria, s. XVIII)  Militar

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Morreres  (Peramea, Pallars Sobirà)  Antic hostal

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Morrillo de Bordils, es  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Promontori (200 m alt)

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMorros, Benet  (Terrassa, Vallès Occidental, 1874 - Mataró, Maresme, 1916)  Religiós escolapi

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morrós, el  (Pinós, Solsonès)  Masia i antic terme, al sector sud-occidental del terme.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morrot, el  (Barcelona, Barcelonès)  Sector marítim de la ciutat

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mort, estany  (Arties, Vall d'Aran)  Estany del circ de Colomers

59 CATALUNYA - CULTURA

Mort de l'Escolà, La  (CatalunyaComposició coral d'Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer. De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l'Orfeó Català l'1/gen/1900. Ha estat interpretada a diversos països d'Europa i d'Amèrica.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mort de l'Escolà, pic de la  (Mentet, Pi de Confent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir Contrafort (2.463 m alt) oriental de roca Colom, termenal dels tres municipis.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morters  (Anserall, Alt Urgell)  Llogaret

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMortes i Alfonso, Vicent  (Paterna, Horta, 1921 - Pamplona, Navarra, 1991)  Polític. El 1937 s'afilià a Falange Española i féu la carrera d'enginyer de camins, canals i ports. Fou director general de l'Habitatge i de l'Instituto Nacional de la Vivienda, cap nacional de l'Obra Sindical del Hogar (1957-59), director general de Carreteras y Caminos Vecinales (1960-63), sots-secretari d'Obres Públiques (1963-65), comissari adjunt del Plan de Desarrollo (1965-69) i ministre de l'Habitatge (1969-73).

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mortitx  (Escorca, Mallorca Septentrional Possessió, al nord-est del terme, a la part alta del torrent de Mortitx, que aflueix a la mar en una badia dita el racó de Mortitx.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morto, estany  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Estany glacial

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Morunys, Sant Llorenç de   (Solsonès Sant Llorenç de Morunys.

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Nom antic i tradicional de la ciutat.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMorvedre, barri de  (València, Horta Veure> Serrans, raval de.

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre, batalla de  (Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412)  Fet d'armes entre les forces valencianes favorables a Jaume d'Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d'Antequera. Aquest assolí d'atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre, capitulacions de  (Sagunt, Camp de Morvedre, mar/1348)  Pacte signat entre Pere III el Cerimoniós. pressionat pels unionistes. Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d'obligar el rei a prescindir dels seus conseller i caps militars rossellonesos i del Principat. Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l'infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles. Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València.

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Morvedre, concòrdia de  (Sagunt, 1363)  Tractat de pau entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Morvedre, sèquia major de  (Camp de Morvedre)  Canal principal de regadiu de la comarca

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMos, Jeroni  (Cocentaina, Comtat, s. XVI – València, 1634)  Frare dominicà

73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mosca, La  (Barcelona, 9/abr/1881 - 13/gen/1884)  Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà. Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa. D'oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per "La Mosca Roja" fins al final de la seva publicació.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moscardó i Cervera, Frederic  (València, 1905 - )  Sacerdot i historiador

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moscari  (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional Poble, a l'est de la vila, vora el límit amb el terme de Campanet. Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona. La seva església (Santa Anna), parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite, fou construïda en 1660-69.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Moscarte, punta  (Eivissa Punta de l'illa, que assenyala l'extrem septentrional de l'illa situada entre la punta de Gal i la de Xarraca.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé ben Ishaq ha-Leví  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Jueu principal de la ciutat. Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé ben Selomó d'Escola Gerundi  (Girona, s. XIII)  Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman. Hom conserva d'ell quatre poesies religioses.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mosé ben Sem Tob Gabbay  (Illes Balears, s. XIV - Honein, Algèria, s. XV)  Rabí i autor jueu. Cunyat de Sim'on Ben Semah Duran. Després d'haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s'establí a Honein, decisió que, pel que representava d'abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Selomó de Piera. L'any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Rasi. És autor també d'una poesia religiosa.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMosé ben Yehosu'a Narboni (Vidal Bellshom)  (Perpinyà, v 1300 – 1362)  Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran pard de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria. Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l'ocupació del Rosselló per Pere III- i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-. Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé Hallewa  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIV)  Rabí i autor jueu

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosé Natan  (Tàrrega, Urgell, v 1300 – 1370)  Financer, dirigent i poeta jueu

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mosé Remos  (Illes Balears, 1406 - Palerm, Itàlia, 1430)  Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma. Morí ajusticiat a 24 anys per l'acusació d'haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l'absolució a canvi del baptisme. Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mosmai  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Masia, partida (en part al terme d'Altea) i església (Sant Llorenç).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mosoll  (Das, Baixa Cerdanya)  Poble (1.165 m alt)

Anar a:    Moreto ]    [ Moreu ]    [ Mori ]    [ Moro ]    [ Morro ]    [ Mos ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans