|
|
|
Anar a: [ Moreto ] [ Moreu ] [ Mori ] [ Moro ] [ Morro ] [ Mos ] La persona que contra la seva voluntat és donada a un altre, és el seu enemic. (Plaute) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó (Vic, Osona, s. XVII – s. XIX) Llinatge d'escultors i arquitectes 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó, Isidre (Vic, Osona, 1619 – 1672) Contractista. Germà menor de Josep. Casat amb Helena Pujol. Pares de Joan Francesc i Josep Moretó i Pujol, continuadors de l'obra del seu oncle, el qual morí (1672) sense descendència. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó, Josep ( ? , s. XVII – 1672) Mestre d'obres 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moretó, mas de (Tarragona, Tarragonès) Veure> Mas de Moretó, el. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Brugaroles, Francesc (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1720 – 1792) Imaginaire. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Carles. Junt amb el seu altre germà Pere foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Brugaroles, Pere (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1719 - Catalunya, s XVIII) Imaginaire i mestre d'obres. Fill de Jacint Moretó i Soler i germà de Francesc i Carles. Junt amb el seu germà Francesc foren continuadors de les obres que el seu pare i el seu oncle Josep havien iniciat a Sant Joan de les Abadesses. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Codina, Josep (Vic, Osona, 1748 – 1826) Arquitecte 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Pujol, Joan Francesc (Vic, Osona, 1656 – 1714) Imaginaire i tallista 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Pujol, Josep (Vic, Osona, 1654 – 1694) Arquitecte 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Sellés, Antoni (Vic, Osona, s. XVIII) Arquitecte 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Soler, Francesc (Vic, Osona, v 1687 - ? , s. XVIII) Escultor 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Soler, Jacint (Vic, Osona, 1683 - Solsona, Solsonès, 1736) Escultor i mestre d'obres 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Soler, Joan Francesc (Vic, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII) Arquitecte 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moretó i Soler, Josep (Vic, Osona, 1677 – 1734) Mestre d'obres 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moreu, Pere (Catalunya, s. XVI - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVI) Forjador. Féu la reixa de la capella dels sants Cosme i Damià, per a la catedral d'Urgell. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morey, Guillem (Illes Balears, s XIV - Girona, d 1396) Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Pere Morey. L'any 1375 treballava com a mestre d'obra de la porta dels Apòstols de la seu de Girona i el 1394 com a mestre major de la mateixa seu. El 1383 realitzà un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva esposa Ermessenda per a la catedral gironina. El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, els canonges de Palma de Mallorca demanaren als de Girona els seus serveis per acabar el portal del Mirador. Sembla, però, que no hi va anar. El 1396, últim any que es tenen notícies seves, encara vivia a Girona, on probablement va morir. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morey, Jaume (Palma de Mallorca, 1696 – 1750) Pintor 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morey, Marià (Palma de Mallorca, 1793 – 1853) Metge 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morey, Pere (Illes Balears, s. XIV – Palma de Mallorca, 1394) Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Guillem. El 1389 començà les obres del Portal de Mar o de Mirador, de la seu mallorquina. Aquesta obra polaritzà molt de temps els esforços dels escultors més interessants a Palma, i en el seu ambient es formà Guillem Sagrera. A partir del 1393 l'ajudaren Enric Alemany i Jean de Valenciannes. No és coneix amb seguretat cap obra de la seva mà com a escultor. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morey i Andreu, Segimon (Palma de Mallorca, v 1794 - Manacor, Mallorca, 1864) Militar 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Morey i Servera, Pere (Palma de Mallorca, 21/des/1941 - ) Escriptor. La seva obra narrativa, destinada sobretot al públic juvenil, és basada en la història, tot i que té elements de la novel·la d'intriga i aventures. Així, ha publicat Rondalles per als qui els agrada la història (1984), Pedres que suren (premi Joaquim Ruyra 1984, i premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, infantil, 1985), Al començament fou el foc (premi Cifré de Colonya 1993) i El templer i l'arquitecte (1999). En novel·la eròtica, ha publicat La ciàtica de mossèn Blai (premi Joanot Martorell 1984) i, en novel·la pol·liciaca, Una olor com de fera (1986), Operació Verge negra (1987) i Però tu no eres mort? (1988). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morgades i Gili, Josep (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1826 – Barcelona, 1901) Eclesiàstic 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mori, Artur (Barcelona, 1878 – Mèxic, s. XX) Escriptor 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moripol (Gósol, Berguedà) Llogaret (1.372 m alt) 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morisca, cala (Sitges, Garraf) Cala de la costa 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morisca, torre (Lloret de Mar, Selva) Antiga torre de defensa 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morisco i Ten, Domènec (València, 1728 – 1782) Matemàtic i sacerdot 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morlà, Jeroni Agustí (València, 1528 – s XVI) Eclesiàstic. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou canonge del capítol de València. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i també el de rector de la universitat valenciana. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morlà, Pere Agustí (València, s. XVI) Jurisconsult. Es doctorà en ambdós drets després d'estudiar a Salamanca i a Alcalà. Fou oïdor de l'Audiència valenciana. En 1599 publicà la primera part del seu tractat Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi ad modum frequentium. La segona part no seria impresa. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Morlanda, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Veure> Cala Morlanda 37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Morlanda, cala (Manacor, Mallorca) Jaciment paleontològic 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morlius i Balanzó, Remei (Barcelona, 1854 - ? , s. XX) Escriptora 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Morna (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda de la parròquia de Sant Carles de Peralta, a l'oest del poble. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Moró (Vilafamés, Plana Alta) Partida, a l'esquerra de la rambla de la Viuda, on han sorgit diverses caseries, entre les quals la de Sant Joan de Moró. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Moro, caló des (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Petita cala, al nord de la vila, per on s'allarguen les urbanitzacions turístiques. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Moro, coll del (Gandesa, Terra Alta) Recinte fortificat (s. IV aC) 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Moròder, mas de (Montcada de l'Horta, Horta) Veure> Mas de Moròder, el. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Moror (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble (846 m alt) 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Moros, alqueries dels (València, Horta) Grup de cases de la ciutat 47 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Moros i Cristians (País Valencià) Festa que a partir del s. XVII es celebra a diverses localitats 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Morote i Greus, Lluís (València, 1862 – Madrid, 1913) Periodista, escriptor i polític. Cursà la carrera de dret a la Universitat de València i es doctorà a Madrid, ingressà com a redactor d'"El Mercantil Valenciano"; enviat a Madrid com a corresponsal d'aquest, figurà entre els principals redactors d'"El Liberal", pel qual anà a Melilla (1893) i a Cuba (1896). El 1899 va abandonar aquesta publicació i passà a l'"Heraldo de Madrid" i dirigí "La Noche" i "La Mañana". Aparegueren també col·laboracions seves a "La Publicidad", de Barcelona. Estigué afiliat al partit republicà, i finalment al demòcrata. Fou diverses vegades diputat a corts (1898, 1905 i 1907). És autor de nombroses obres, entre altres, La moral de la derrota (1900), Los frailes de España (1904), Teatro y novela (1906), Sagasta, Melilla, Cuba (1908) i De la dictadura a la república. La vida política en Portugal (1908). 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morou, turó de (Vallès Oriental / Selva) Cim (1.300 m alt) del Montseny, entre les dues comarques 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morral i Roca, Mateu (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 - Torrejón de Ardoz, Madrid, 1906) Anarquista. Fill d'un fabricant tèxtil de Sabadell, entrà en relació amb els nuclis anarquistes, especialment amb Ferrer i Guàrdia, amb qui col·laborà a l'Escola Moderna. Per motius encara no gaire clars, preparà un atemptat contra Alfons XIII, a la sortida del temple on el monarca s'havia casat (31/mai/1906). Va poder fugir, i va estar amagat uns quants dies, però, en ésser descobert per un guàrdia jurat, disparà contra ell i poc temps després se suïcidà. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Morràs, Pere (Barcelona ?, s. XVII – Viena, Àustria, s. XVIII) Militar 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Morreres (Peramea, Pallars Sobirà) Antic hostal 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Morrillo de Bordils, es (Escorca, Mallorca Septentrional) Promontori (200 m alt) 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morrós, el (Pinós, Solsonès) Masia i antic terme, al sector sud-occidental del terme. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morrot, el (Barcelona, Barcelonès) Sector marítim de la ciutat 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mort, estany (Arties, Vall d'Aran) Estany del circ de Colomers 59 CATALUNYA - CULTURA Mort de l'Escolà, La (Catalunya) Composició coral d'Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer. De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l'Orfeó Català l'1/gen/1900. Ha estat interpretada a diversos països d'Europa i d'Amèrica. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mort de l'Escolà, pic de la (Mentet, Pi de Confent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir) Contrafort (2.463 m alt) oriental de roca Colom, termenal dels tres municipis. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morters (Anserall, Alt Urgell) Llogaret 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mortitx (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió, al nord-est del terme, a la part alta del torrent de Mortitx, que aflueix a la mar en una badia dita el racó de Mortitx. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morto, estany (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Estany glacial 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Morunys, Sant Llorenç de (Solsonès) Sant Llorenç de Morunys. 66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morvedre (Sagunt, Camp de Morvedre) Nom antic i tradicional de la ciutat. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morvedre, batalla de (Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412) Fet d'armes entre les forces valencianes favorables a Jaume d'Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d'Antequera. Aquest assolí d'atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià. 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morvedre, capitulacions de (Sagunt, Camp de Morvedre, mar/1348) Pacte signat entre Pere III el Cerimoniós. pressionat pels unionistes. Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d'obligar el rei a prescindir dels seus conseller i caps militars rossellonesos i del Principat. Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l'infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles. Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Morvedre, concòrdia de (Sagunt, 1363) Tractat de pau entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Morvedre, sèquia major de (Camp de Morvedre) Canal principal de regadiu de la comarca 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mosca, La (Barcelona, 9/abr/1881 - 13/gen/1884) Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà. Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa. D'oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per "La Mosca Roja" fins al final de la seva publicació. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moscardó i Cervera, Frederic (València, 1905 - ) Sacerdot i historiador 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Moscari (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional) Poble, a l'est de la vila, vora el límit amb el terme de Campanet. Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona. La seva església (Santa Anna), parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite, fou construïda en 1660-69. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Moscarte, punta (Eivissa) Punta de l'illa, que assenyala l'extrem septentrional de l'illa situada entre la punta de Gal i la de Xarraca. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosé ben Ishaq ha-Leví (Barcelona, s XIII – s XIV) Jueu principal de la ciutat. Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosé ben Selomó d'Escola Gerundi (Girona, s. XIII) Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman. Hom conserva d'ell quatre poesies religioses. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mosé ben Sem Tob Gabbay (Illes Balears, s. XIV - Honein, Algèria, s. XV) Rabí i autor jueu. Cunyat de Sim'on Ben Semah Duran. Després d'haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s'establí a Honein, decisió que, pel que representava d'abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Selomó de Piera. L'any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Rasi. És autor també d'una poesia religiosa. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosé Hallewa (Tortosa, Baix Ebre, s. XIV) Rabí i autor jueu 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mosé Natan (Tàrrega, Urgell, v 1300 – 1370) Financer, dirigent i poeta jueu 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mosé Remos (Illes Balears, 1406 - Palerm, Itàlia, 1430) Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma. Morí ajusticiat a 24 anys per l'acusació d'haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l'absolució a canvi del baptisme. Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mosmai (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Masia, partida (en part al terme d'Altea) i església (Sant Llorenç). 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mosoll (Das, Baixa Cerdanya) Poble (1.165 m alt)
Anar
a: [ Moreto ] [
Moreu ]
[ Mori ] [ Moro ] [
Morro ]
[ Mos ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
