1

2

1

Moretó  (Vic, Osona, s. XVII – s. XIX)  Llinatge d'escultors i arquitectes

C

B

2

Moretó, Isidre  (Vic, Osona, 1619 – 1672)  Contractista. Germà menor de Josep. Casat amb Helena Pujol. Pares de Joan Francesc i Josep Moretó i Pujol, continuadors de l'obra del seu oncle, el qual morí (1672) sense descendència.

C

B

3

Moretó, Josep  ( ? , s. XVII – 1672)  Mestre d'obres

C

B

4

Moretó, mas de  Veure> Mas de Moretó, el (Tarragona, Tarragonès).

C

G

5

Moretó i Brugaroles, Carles  (Vic, Osona, 1721 - Solsona, Solsonès, 1783)  Escultor i mestre d'obres

C

B

6

Moretó i Brugaroles, Francesc  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1720 – 1792)  Imaginaire

C

B

7

Moretó i Brugaroles, Pere  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1719 - ? , s. XVIII)  Imaginaire

C

B

8

Moretó i Codina, Josep  (Vic, Osona, 1748 – 1826)  Arquitecte

C

B

9

Moretó i Pujol, Joan Francesc  (Vic, Osona, 1656 – 1714)  Imaginaire i tallista

C

B

10

Moretó i Pujol, Josep  (Vic, Osona, 1654 – 1694)  Arquitecte

C

B

11

Moretó i Sellés, Antoni  (Vic, Osona, s. XVIII)  Arquitecte

C

B

12

Moretó i Sellés, Josep  (Vic, Osona, 1712 – 1768)  Arquitecte

C

B

13

Moretó i Soler, Francesc  (Vic, Osona, v 1687 - ? , s. XVIII)  Escultor

C

B

14

Moretó i Soler, Jacint  (Vic, Osona, 1683 - Solsona, Solsonès, 1736)  Escultor i mestre d'obres

C

B

15

Moretó i Soler, Joan Francesc  (Vic, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Arquitecte

C

B

16

Moretó i Soler, Josep  (Vic, Osona, 1677 – 1734)  Mestre d'obres

C

B

17

Moreu, Pere  ( ? , s. XVI)  Forjador

C

B

18

Moreu-Rey, Enric  (Barcelona, 27/mai/1917 – 1992)  Erudit i professor

C

B

19

Morey, Guillem  (Illes Balears, s. XIV)  Arquitecte i escultor

B

B

20

Morey, Jaume  (Palma de Mallorca, 1696 – 1750)  Pintor

B

B

21

Morey, Marià  (Palma de Mallorca, 1793 – 1853)  Metge

B

B

22

Morey, Miquel  (Artà, Mallorca, s. XIX)  Metge

B

B

23

Morey, Pere  (Illes Balears, s. XIV – Palma de Mallorca, 1394)  Arquitecte i escultor

B

B

24

Morey i Andreu, Segimon  (Palma de Mallorca, v 1794 - Manacor, Mallorca, 1864)  Militar

B

B

25

Morey i Servera, Pere  (Palma de Mallorca, 21/des/1941 - )  Escriptor. La seva obra narrativa, destinada sobretot al públic juvenil, és basada en la història, tot i que té elements de la novel·la d'intriga i aventures. Així, ha publicat Rondalles per als qui els agrada la història (1984), Pedres que suren (premi Joaquim Ruyra 1984, i premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, infantil, 1985), Al començament fou el foc (premi Cifré de Colonya 1993) i El templer i l'arquitecte (1999). En novel·la eròtica, ha publicat La ciàtica de mossèn Blai (premi Joanot Martorell 1984) i, en novel·la pol·liciaca, Una olor com de fera (1986), Operació Verge negra (1987) i Però tu no eres mort? (1988).

B

B

26

Morgades i Gili, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1826 – Barcelona, 1901)  Eclesiàstic

C

B

27

Mori, Artur  (Barcelona, 1878 – Mèxic, s. XX)  Escriptor

C

B

28

Morillas i Verdura, Antoni  (Barcelona, 1932 – Montpeller, França, 1983)  Grafista i il·lustrador

C

B

29

Moripol  Llogaret (1.372 m alt) del mun. de Gósol (Berguedà)

C

G

30

Morisca, cala  Cala de la costa, al mun. de Sitges (Garraf)

C

G

31

Morisca, torre  Antiga torre de defensa del mun. de Lloret de Mar (Selva)

C

G

32

Morisco i Ten, Domènec  (València, 1728 – 1782)  Matemàtic i sacerdot

V

B

33

Morlà, Jeroni Agustí  (València, 1528 – s. XVI)  Eclesiàstic

V

B

34

Morlà, Pere Agustí  (València, s. XVI)  Jurisconsult. Es doctorà en ambdós drets després d'estudiar a Salamanca i a Alcalà. Fou oïdor de l'Audiència valenciana. En 1599 publicà la primera part del seu tractat Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi ad modum frequentium. La segona part no seria impresa.

V

B

35

Morlà, Pere Jacint  (València, s. XVI – 1656)  Escriptor

V

B

36

Morlanda, cala  Veure> Cala Morlanda (Manacor, Mallorca Oriental)

B

G

37

Morlanda, cala  Jaciment paleontològic del mun. de Manacor (Mallorca)

B

H

38

Morlius i Balanzó, Remei  (Barcelona, 1854 - ? , s. XX)  Escriptora

C

B

39

Morna  Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

40

Moró  Partida del mun. de Vilafamés (Plana Alta)

V

G

41

Moro, caló des  Petita cala del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), al nord de la vila, per on s'allarguen les urbanitzacions turístiques.

B

G

42

Moro, coll del  Recinte fortificat (s. IV aC) del mun. de Gandesa (Terra Alta)

C

H

43

Moro, penyeta del  Illot de la costa, al mun. de Cullera (Ribera Baixa)

V

G

44

Moròder, mas de  Veure> Mas de Moròder, el (Montcada de l'Horta, Horta).

V

G

45

Moror  Poble (846 m alt) del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

C

G

46

Moros, alqueries dels  Grup de cases de la ciutat de València (Horta)

V

G

47

Moros i Cristians  Festa de diverses localitats del País Valencià, a partir del s. XVII

V

C

48

Morote i Greus, Lluís  (València, 1862 – Madrid, 1913)  Periodista, escriptor i polític

V

B

49

Morou, turó de  Cim (1.300 m alt) del Montseny, al Vallès Oriental i la Selva

C

G

50

Morqui, el  Caseria del mun. de Terrateig (Vall d'Albaida)

V

G

51

Morral i Roca, Mateu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 - Torrejón de Ardoz, Madrid, 1906)  Anarquista. Fill d'un fabricant tèxtil de Sabadell, entrà en relació amb els nuclis anarquistes, especialment amb Ferrer i Guàrdia, amb qui col·laborà a l'Escola Moderna. Per motius encara no gaire clars, preparà un atemptat contra Alfons XIII, a la sortida del temple on el monarca s'havia casat (31/mai/1906). Va poder fugir, i va estar amagat uns quants dies, però, en ésser descobert per un guàrdia jurat, disparà contra ell i poc temps després se suïcidà. (SC)

C

B

52

Morràs, Pere  (Barcelona ?, s. XVII – Viena, Àustria, s. XVIII)  Militar

C

B

53

Morreres  Antic hostal del mun. de Peramea (Pallars Sobirà)

C

G

54

Morrillo de Bordils, es  Promontori (200 m alt) del mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

55

Morros, Benet  (Terrassa, Vallès Occidental, 1874 - Mataró, Maresme, 1916)  Religiós escolapi

C

B

56

Morrós, el  Masia i antic terme del mun. de Pinós de Solsonès (Solsonès)

C

G

57

Morrot, el  Sector marítim de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

58

Mort, estany  Estany del circ de Colomers, al mun. d'Arties (Vall d'Aran)

C

G

59

Mort de l'Escolà, La  Composició coral d'Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer. De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l'Orfeó Català l'1/gen/1900. Ha estat interpretada a diversos països d'Europa i d'Amèrica.

C

C

60

Mort de l'Escolà, pic de la  Contrafort (2.463 m alt) de roca Colom, al Conflent i Vallespir

N

G

61

Morters  Llogaret del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

62

Mortes i Alfonso, Vicent  (Paterna, Horta, 1921 - Pamplona, Navarra, 1991)  Polític

V

B

63

Mortitx  Possessió del mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

64

Morto, estany  Estany glacial del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

65

Morunys, Sant Llorenç de  Veure> Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

C

G

66

Morvedre  Nom antic i tradicional de la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre).

V

H

67

Morvedre, barri de  Veure> Serrans, raval de (València, Horta)

V

G

68

Morvedre, batalla de  (Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412)  Fet d'armes entre Ferran I i Jaume d'Urgell

V

H

69

Morvedre, capitulacions de  (Sagunt, mar/1348)  Pacte signat entre Pere III i els unionistes

V

H

70

Morvedre, concòrdia de  (Sagunt, 1363)  Tractat de pau entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella

V

H

71

Morvedre, sèquia major de  Canal principal de regadiu de la comarca del Camp de Morvedre

V

G

72

Mos, Jeroni  (Cocentaina, Comtat, s. XVI – València, 1634)  Frare dominicà

V

B

73

Mosca, La  (Barcelona, 9/abr/1881 - 13/gen/1884)  Setmanari satíric

C

R

74

Moscardó i Cervera, Frederic  (València, 1905 - )  Sacerdot i historiador

V

B

75

Moscari  Poble del mun. de la Selva de Mallorca (Mallorca Septentrional), a l'est de la vila, vora el límit amb el terme de Campanet. Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona. La seva església (Santa Anna), parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite, fou construïda en 1660-69. (GEC)

B

G

85

Moscarte, punta  Punta d'Eivissa, que assenyala l'extrem septentrional de l'illa situada entre la punta de Gal i la de Xarraca.

B

G

76

Mosé ben Ishaq ha-Leví  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Jueu principal de la ciutat. Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides.

C

B

77

Mosé ben Selomó d'Escola Gerundi  (Girona, s. XIII)  Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman. Hom conserva d'ell quatre poesies religioses.

C

B

78

Mosé ben Sem Tob Gabbay  (Illes Balears, s. XIV - Honein, Algèria, s. XV)  Rabí i autor jueu

B

B

79

Mosé ben Yehosu'a Narboni (Vidal Bellshom)  (Perpinyà, v 1300 – 1362)  Metge i filòsof

N

B

80

Mosé Hallewa  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIV)  Rabí i autor jueu

C

B

81

Mosé Natan  (Tàrrega, Urgell, v 1300 – 1370)  Financer, dirigent i poeta jueu

C

B

82

Mosé Remos  (Illes Balears, 1406 - Palerm, Itàlia, 1430)  Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma. Morí ajusticiat a 24 anys per l'acusació d'haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l'absolució a canvi del baptisme. Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia. (GEC)

B

B

83

Mosmai  Masia, partida (en part al terme d'Altea) i església (Sant Llorenç) del mun. de Callosa d'En Sarrià (Marina Baixa).

V

G

84

Mosoll  Poble (1.165 m alt) del mun. de Das (Baixa Cerdanya)

C

G