A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Monf ]    [ Moni ]    [ Monl ]    [ Mono ]    [ Mons ]    [ Mont ]

L'home que sap, res no parla; l'home que parla, no sap res. (Lao Tse)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Dídac  (Barcelona, s. XVII - Terrassa, Vallès Occidental, 1652)  Historiador. Fou arxiver de la Corona d'Aragó i publicà diverses obres sobre els comtes d'Urgell de Barcelona, i sobre els reis de la corona catalano-aragonesa. És autor de la crònica Lo Comte d'Urgell, Jaume el Desditxat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Esteve  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Jurista

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític i militar

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfar i Sorts, Joan Baptista  ( ? , s. XVII)  Jurista

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonfort, Antoni  ( ? , s. XIX)  Impressor

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monfort, Lluís  (València, 1780 – 1829)  Eclesiàstic

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monfort i Asensi, Manuel  (València, 1736 – 1806)  Gravador

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monfort i Besades, Benet  (València, 1715 – 1785)  Impressor. Des del 1771 fou impressor de la universitat valenciana, i més tard també d'altres entitats i corporacions. La qualitat de la seva producció és notable.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monfort i Miquel, Antoni  (Calaf, Anoia, 1790 - Barcelona ?, s. XIX)  Cartògraf. És autor d'un plànol de Barcelona i de la seva rodalia (1818), i d'un globus celeste i terraqui (1819). Els darrers foren adoptats pels centres d'ensenyament.

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Monforte  (Vinalopó Mitjà Nom castellà de Montfort.

11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monforte, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial, concedit el 1628 a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Saccano, primer comte de San Piero de Monforte. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinét i setè príncep, Manuel de Montcada i Oreto. Continua en la mateixa família.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMonfreid, Georges Daniel de  (París, França, 1856 - Cornellà de Conflent, Conflent, 1929)  Pintor i xilògraf

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Monges, estany de  (Barruera, Alta Ribagorça)  Estany d'origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí. És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l'estany de Travessani, és un dels cursos d'aigua que formen la Noguera de Tor.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mongia, la  (Sant Feliu Sasserra, Bages)  Caseria, al sud del poble

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mongrell i Torrent, Josep  (València, 1870 – Barcelona, 1937)  Pintor

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monguió i Fonts, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 1907 - )  Pintor

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monguió i Fonts, Pau  (Tarragona, 1892 - ? )  Arquitecte

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monguió i Segura, Pau  (Tarragona, 1865 – Barcelona, 1956)  Arquitecte

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonistrol, Gervasi de  (Catalunya, s. XVII)  Religiós. És autor del Plano de una acequia navegable de Martorell a Barcelona, publicat el 1632, en el qual pretenia resoldre el problema de la navegabilitat del Llobregat.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monistrol d'Anoia  (Sant Sadurni d'Anoia, Alt Penedès)  Poble (139 m alt)

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monistrol d'Anoia, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1795

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Monistrol de Bages  (Monistrol de Calders, Bages)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesMonistrol de Calders  (Bages)  Municipi: 21,87 km2, 468 m alt, 689 hab (2011). A la subcomarca del Moianès, a la capçalera de la riera de Calders. La vegetació natural (pinedes i alzinars) va quedar molt malmesa pels incendis del 1994. Dins el terme hi ha nombroses fonts. Fou segregat del terme de Calders el 1934. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (vinya i cereals) i de regadiu; hi ha vivers destinats a la jardineria. La indústria tèxtil fou molt important fins a la crisi del decenni del 1960, amb fàbriques de teixits de cotó i seda. Explotació de pedreres. Centre d'estiueig. El poble és a l'aiguabarreig on es forma la riera de Calders; l'església parroquial, dedicada a sant Feliu, és d'origen romànic, però amb nombroses reformes, principalment al s XVIII. El municipi comprèn, a més, la fàbrica d'en Clarasó, diverses masies d'interès i el dolmen del Pla de Trullàs. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament de Monistrol de Calders - Estadístiques

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaMonistrol de Montserrat  (Bages Municipi: 12,04 km2, 161 m alt, 2.498 hab (1999)

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monistrol de Rajadell  (Rajadell, Bages Veure> Monistrolet.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monistrolet  (Rajadell, Bages Poble (o Monistrol de Rajadell), a l'esquerra de la riera de Rajadell, sota el coll Baix, al voltant de l'església parroquial (Santa Maria).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monjalés  Pseudònim del polític i historiador Josep Soler i Vidal

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Monjas, Las  (la Venta del Moro, Plana d'Utiel)  Llogaret

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monjo i Carreras, Dídac  (Maó, Menorca, 1924 - )  Tenor

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonjo i Corbera, Feliu Nicolau de  (Barcelona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monjo i Garriga, Enric  (Vilassar de Mar, Maresme, 1896 – Barcelona, 1976)  Escultor

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monjo i Nicolau, Albert  (Palma de Mallorca, 1645 – 1732)  Frare carmelità

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monjo i Pons, Joan  (Maó, Menorca, 1818 – Barcelona, 1884)  Científic

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monjo i Segura, Rafael  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Gramàtic i pedagog. Fou oficial de la marina mercant. Dirigí el Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar (Maresme). Publicà diverses obres docents, com les titulades Regles pràctiques d'escriptura catalana, Breu compendi de la història de Catalunya, Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo, Promptuari ortogràfic català i Guia pràctica per a escriure en català.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monjos, els  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès Poble i cap del municipi

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monlau i Roca, Pere Felip  (Barcelona, 1808 – Madrid, 1871)  Científic

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonlau i Sala, Josep  (Barcelona, 1832 - Palma de Mallorca, 1908)  Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip. Fou professor de l'Institut barceloní. És autor de tres llibres de text i d'un Tratado de olivicultura (1877).

38 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Monleón  (Viver, Alt Palància Despoblat recent, situat uns 7 km al nord-oest de la vila.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monleon i Bennácer, Josep  (Tavernes de la Valldigna, Safor, 1927 - )  Escriptor. Guionista i adaptador al castellà d'obres de Brecht, crític de la revista "Triunfo". Obtingué el premi Nacional de Periodisme de Teatre el 1960 i la medalla d'or a la millor crònica estrangera sobre el Festival de Cinema de Mannheim (Alemanya). Fundà les revistes "Primer Acto" i "Nuestro Cine", a les quals col·laborà, i dirigí la col·lecció d'obres teatrals "Taurus". Ha publicat molts textos sobre teatre, com El teatro de Max Aub (1971), Treinta años de teatro de la derecha (1971) o El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975).

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monleón i Estellés, Sebastià  (València, 1815 – 1878)  Arquitecte. Representant d'un neoclassicisme sobri i acadèmic. És l'autor de nombrosos edificis entre els quals sobresurt la plaça de toros de València (1850-59), en la qual renuncià al típic estil mudèjar per donar-li tota la monumentalitat i dignitat de les obres clàssiques. És autor també del Teatre Principal de València i de l'Asil Romero, entre d'altres obres.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monleon i Torres, Rafael  (València, 1843 – Madrid, 1900)  Pintor. Fill de Sebastià Monleón i Estellés. Viatjà per Europa a fi de poder ampliar els seus estudis i, en tornar a Espanya, treballà amb Haes i Montesinos. Home de grans coneixements nàutics, fou restaurador del Museu Naval de Madrid. Les seves obres, dedicades la majoria al mar i als homes, són plenes de romanticisme (Naufragi a la mar del Nord, Marina, Temporal, etc).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonllor, Joan Baptista  (Catalunya, s. XVI)  Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monllor, Joan Baptista  (Bocairent, Vall d'Albaida, s. XVI)  Eclesiàstic

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monmany, Antoni  (Catalunya ?, s. XIX)  Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monmany, Ferran  (Barcelona, segona meitat del s. XIX)  Advocat i escriptor. És autor d'obres de caràcter docent i divulgador relatives a la llengua castellana.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monnàber  (Fornalutx, Mallorca Occidental Possessió, al nord-est de la vila, al vessant occidental de la serra de Torrelles, al límit amb el municipi d'Escorca.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monnar, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monnars  (Tarragona, Tarragonès Poble (o Molnars), abans pertanyia al terme de Tamarit de Mar, a l'antic límit entre els seus termes, a 1 km de la mar (platja de mas Rabassa). La seva església (Sant Cosme i Sant Damià) depenia de la de Tamarit. Dins el terme hi ha la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMonné, Joan  (Perpinyà, 1838 – Marsella, França, 1916)  Escriptor

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monner  (Gósol, Berguedà)  Veure> Bonner

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monner, Agustí  ( ? , s. XIX – 1868)  Actor

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Monner, Anna  (Palma de Mallorca, 1850 – Barcelona, 1914)  Actriu teatral

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monner i Miret, Francesc de  (Barcelona, 1677 – s. XVIII)  Noble

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monner i Sans, Ricard  (Barcelona, 1853 - Buenos Aires, Argentina, 1927)  Filòleg i escriptor en castellà. El 1889 s'establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l'Argentina. La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Monografies Mèdiques  (Barcelona, mai/1926–des/1936 - 1969- )  Col·lecció de publicació mensual de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró. Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina. El 1969 hom n'inicià una nova col·lecció, que ha ssolit una gran difusió per tots els Països Catalans.

56 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaMonòver  (Vinalopó Mitjà Municipi: 152,4 km2, 386 m alt, 11.909 hab (1999)

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monràs, Josep  ( ? , s. XVII)  Jurista

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monravà, Berenguer de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Jurista i eclesiàstic

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monravà i Cortadellas, Lluís  (Tarragona, s. XIX – Barcelona, 1927)  Militar

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monreal i Agustí, Lluís  (Barcelona, 1942 - )  Museòleg

61 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Monreal y Tejada, Luis  (Saragossa, Aragó, 1912 - )  Historiador de l'art

62 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Monreale, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, creada el s. XV i concedida a Guillem Ramon de Montcada i de Luna, senyor d'Aitona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonroger, Guiu  (Catalunya, s. XIV)  Teòleg. És autor del tractat Manipulus curatorum, obra que fou traduida a diversos idiomes.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monroig i Valls, Ramon  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1814 – Barcelona, 1874)  Industrial. Estudià química a l'escola de la Junta de Comerç. Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics. Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric. Fou un dels delegats catalans a Madrid per gestionar els aranzels.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatge i Fossas, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1853 – Girona, 1917)  Historiador, polític i banquer

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatge i Fossas, Jordi  (Olot, Garrotxa, 1872 - Figueres, Alt Empordà, 1922)  Banquer

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatge i Fossas, Josep  (Olot, Garrotxa, 1856 - ? , s. XX)  Col·leccionista

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatge i Iglésias, Francesc-Xavier  (Olot, Garrotxa, 1881 – 1921)  Escriptor i pintor

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monsalvatge i Nogué, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1815 – EUA, d 1850)  Eclesiàstic

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonsalvo, Onofre  (Barcelona, s XVII - v 1715)  Metge i polític. Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697. Botifler, fugí de la ciutat arran de la instauració del règim austriacista. El 1714 entrà a Barcelona amb l'exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Monsènyer Vives, cap de  (Maó, Menorca Cap de la costa oriental de l'illa, al sud del cap de Favàritx, entre les cales de Morella Nou i Cavaller.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserdà, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1862)  Relligador. Fou el pare de Dolors i Enric Monserdà i Vidal. El seu taller al carrer de la Palla era centre de reunió de figures conegudes, com Calvé, Monturiol i Abdó Terrades. Sembla que fou el primer del país a servir-se de la premsa de daurar. Els seus relligats de luxe assoliren un gran prestigi.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserdà i Vidal, Dolors  (Barcelona, 1845 – 1919)  Escriptora. Feminista burgesa, escriví novel·les costumistes de força èxit, com La fabricanta, La Quitèria, i poesia Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserdà i Vidal, Enric  (Barcelona, 1850 – 1926)  Pintor, projectista i director artístic. Germà de Dolors. Estudià a Llotja. Es lliurà a les tasques de l'ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E. Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l'aire pre-modernista del moblista Vidal i de l'arquitecte Vilaseca. Fou molts anys director artístic a la vidrieria d'Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925. Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMonserrat i Portella, Josep  (Barcelona, 22/jul/1860 - 23/nov/1923)  Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París. La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescos i anècdotics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit. Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d'Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc. Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monserrat i Riutort, Josep  (València, 1814 – 1881)  Científic

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monserrate, Miquel de  (Catalunya, s. XVII - Holanda ?, s. XVII)  Escriptor i filòsof eclèctic judeo-protestant. Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurament el judaisme. Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe (Leiden, 1692), In Coena Domini (la Haia, 1692) i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana (la Haia, 1633), obres particularment dures contra la Inquisició castellana. El 1645 tornà parcialment al judaisme, i féu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis, on procurà compaginar judaisme i cristianisme. Fou impugnat pel protestant italià Marginetti.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monsó i Nogués, Andreu  (Carlet, Ribera Alta, 1903 - )  Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista oficial de la seva vila natal i d'altres poblacions, i director de número del Centre de Cultura Valenciana. Ha publicat la monografia Sang a la Ribera (1959), sobre el martiri de sant Bernat d'Alzira i les seves germanes, i d'altres escrits. Sobre el tema esmentat havia ja aparegut el seu llibre La Vall d'Alcalá y sus egregias figuras Almet Almançor, Çaida y Çoraida (1954).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Monsolí  (Sant Hilari Sacalm, Selva Veure> Mansolí.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMont  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.237 m alt) de l'antic mun. de Betlan

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, el  (Castellfollit del Boix, Bages)  Priorat benedictí

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, el  (Amer, Selva Veïnat, situat a la dreta de la riera d'Amer, a l'oest de la vila.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, pla del  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Contrafort (1.563 m alt) septentrional de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata i de Bellera.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, Sant Julià del  (Santa Pau, Garrotxa Veure> Sant Julià del Mont.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, Sant Miquel del  (Riudaura, Garrotxa Veure> Sant Miquel del Mont.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mont, Sant Pere del  (Castellfollit del Boix, Bages Veure> Sant Pere del Mont.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMont, serra del  (Bassegoda / Beuda, Garrotxa)  Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu (o de la Mare de Déu del Mont), a l'alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga. Als seus vessants neix el Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris. La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d'alzina, sotabosc de boix). Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.

87 CATALUNYA - EMPRESA

Mont de Pietat de Nostra Senyora de l'Esperança  (Barcelona, 1740 - ? )  Institució

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mont de Roda, el  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Poble (783 m alt), situat al sud de l'antic terme de Roda de Ribagorça, a l'interfluvi dels barrancs de Sant Esteve i de Solans, afluents, per l'esquerra, de l'Isàvena. De la seva parròquia (Sant Joan) depenen les caseries de la Colomina i de la Mata. El s XIX formà un municipi.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mont i Serent, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Pintor

90 EUROPA - HISTÒRIA

Mont Pelegrí, comtat de  ( ? )  Territori feudal llatí, creat el 1104

Anar a:    Monf ]    [ Moni ]    [ Monl ]    [ Mono ]    [ Mons ]    [ Mont ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans