A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

 Anar a:    Mig ]    [ Milà, D ]    [ Milà d'Aragó i O ]    [ Milà i P ]    [ Mile ]    [ Millars ]

El pitjor càstig per als que no s'interessen per la política és que seran governats pels que sí que s'hi interessen. (A.J. Toynbee)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mig, pic del  (Alta Ribagorça Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d'Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est. El coll del Mig separa el pic del Mig d'aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d'Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mig-aran  (Viella, Vall d'Aran)  Antiga canònica augustiniana

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn  (Menorca Sector de l'illa, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt, pedregós, on abunden els fenòmens càrstics. Ocupa els termes des Castell, Ciutadella i Sant Lluís, i la part meridional dels restants. S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l'illa són anomenades sa Mitjania.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMigjorn, es  (Menorca Veure> Migjorn Gran, es (o Sant Cristòfol des Migjorn).

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn, platja de  (Formentera, Eivissa)  Costa baixa i llarga al sud de l'illa, amb extensos arenals.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn, platja de  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Platja (o de ses Salines) de la costa meridional de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, al fons de la cala oberta entre les puntes Roma i de ses Portes, a llevant de la caseria de la Canal. És molt freqüentada per banyistes.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Migjorn, roca de  (Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera)  Un dels cims (1.593 m alt) del Montsec de Rubies, a l'oest del pic de Pallars, termenal dels dos municipis.

8 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Migjorn Gran, es  (Menorca Municipi: 32,0 km2, 112 m alt, 1.136 hab (1999)

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjornet  (es Mercadal, Menorca Nom donat al sector de Migjorn del municipi

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miguel, Domènec de  (Vilac, Vall d'Aran, s XIX – Barcelona, 1880)  Pedagog. Fou mestre d'escola a Vilac, professor de l'Escola Normal de Tarragona i mestre de l'Escola Superior de Cervera. A partir del 1849 fou professor de ciències naturals i d'agricultura a l'Escola Normal de Barcelona i, des del 1858 al 1879, director de la de Lleida. Va escriure diverses obres de caràcter pedagògic.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miguel, Pere  (País Valencià, s XVI - València, s XVI)  Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies. La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMiguel, Serafi Tomàs  (Xixona, Alacantí, s. XVII – València, 1722)  Frare dominicà

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miguel, Vicent Josep  (València, s. XVII – Girona, 1700)  Historiador i jurista

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miguel i Carceller, Vicent  (València, 1890 – 1940)  Escriptor i editor

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mijanell  (Preixens, Noguera)  Antic poble

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mijares  (Iàtova, Foia de Bunyol Nom castellà de Millars.

17 CATALUNYA - POLÍTICA

Mil·lenari de Catalunya  (Catalunya, 1988)  Commemoració

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Milà  (Maó, Menorca)  Caseria

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, Ausiàs del  (País Valencià, s. XIV)  Cambrer d'Alfons IV el Magnànim. Fill del Lluís del Milà i de Centelles. Es casà a Nàpols amb Luisa d'Alagno, germana de Lucrezia, l'amant del rei. Foren pares de de Jaume del Milà i d'Alagno.

122 CATALUNYA - ART

Milà, casa  CAT ART Veure> la Pedrera (Barcelona).

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà, Damiata del  (País Valencià, s. XIII)  Filla de Ramon del Mila. Es casà amb el seu oncle Hug del Milà, i foren pares d'Andreu del Milà i del Milà.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMilà, el  (Alt Camp Municipi: 4 km2, 166 m alt, 178 hab (2004). Situat al sud-oest del municipi de Valls, a les terres planeres de la riba dreta del Francolí (límit oriental del terme), entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta. Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu (ocupa més de la meitat del terme), dedicat bàsicament a l'avellaner i regat pel Francolí, per pous i per mines, el qual s'ha intensificat mitjançant la perforació de pous a gran profunditat. Al secà hom conrea vinya, oliveres, garrofers i ametllers. L'avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l'economia. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruís el 1909. Pertany a l'àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament del Milà

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, el (després Milà d'Aragó)  (País Valencià, ? )  Llinatge noble

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà, Hug del  ( ? , s. XIII)  Noble

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà, Joan del  (Catalunya, s. XIV)  Fill d'Andreu del Milà i del Milà. Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i Lluís del Milà i de Centelles.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà, Leonora  Veure> Milà i Romeu, Leonora.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà, Mercedes  (Catalunya, 1951 - )  Periodista. S'inicià en el periodisme a "El Correo de Andalucía", i posteriorment a "Don Balón". Debutà de la mà de Luis del Olmo a la ràdio, mitjà pel qual guanyà el 1981 el premi Ondas. El 1978 passà a la televisió amb el program 'Dos por dos', per consagrar-se posteriorment com a entrevistadora i presentadora de programes de debat i de reality show.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milà, punta del  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Cap de la costa, al massís de Montgrí, que tanca per ponent la cala Montgó.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, Ramon del  ( ? , s. XIII)  Baró de Massalavés

28 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Milà, tractat de  (Milà, Itàlia, 8/oct/1435)  Pacte secret signat entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà. Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d'Itàlia (fins a Bolonya). Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l'alliberà amb tots els nobles catalans que l'acompanyaven.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Camps, Josep Maria  (Barcelona, 1887 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1955)  Polític i financer. Representant dels monàrquics conservadors i dels sectors oligàrquics, fou diputat i, més tard, president de la diputació de Barcelona durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fins al 1925 dirigí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Membre de la junta que organitzà l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Alfons XIII li concedí el títol de comte del Montseny. El 1939 fou nomenat novament, però per poc temps, president de la diputació barcelonina.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Camps, Pere  (Barcelona, 1873 – 1940)  Industrial

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Corberan de Let, Jerònima del  ( ? , s. XVII)  Senyora de Corberan i d'Otonel

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà i d'Alagno, Jaume del  ( ? , s. XIV – s. XV)  Senyor de La Scala

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó, Cristòfor  ( ? , s. XVI – 1576)  Servidor de Carles I

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó, Josep Maria  ( ? , s. XVIII – 1802)  Tercer marquès de Sant Josep

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Álvarez de Toledo, Tibúrcia  ( ? , s. XVIII)  Muller de Josep Núñez

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada, Francesc de Paula  (País Valenciá, s XVIII - 1787)  Cinquè marquès d'Albaida (gran d'Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Fill d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Mercader. Morí sense successió.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i de Borja, Joan Paulí  ( ? , s. XVII – 1673)  Segon marquès d'Albaida

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i de Coloma, Cristòfor  ( ? , s. XVI – 1632)  Primer marquès d'Albaida

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i del Milà, Joan Alfons  ( ? , s. XVI)  Tercer comte d'Albaida

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Macip, Joan  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Primer marquès de Sant Josep

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Mercader, Eiximèn-Peris  (País Valencià, s. XVII – 1732)  Quart marquès d'Albaida. Fill i successor d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou pare de Francesc de Paula Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà d'Aragó i Osorno, Francesc  ( ? , s. XVII)  Cavaller de Sant Jaume

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud, Eiximèn-Peris  (País Valencià, s. XVII – 1690)  Tercer marquès d'Albaida. Fill i successor de Joan Paulí Milà d'Aragó i de Borja i de Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Fou succeït en el marquesat pel seu fill Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Mercader.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Borja, Jaume del  (País Valencià, s. XV)  Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram. Fou declarat ric-home i creat comte d'Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d'Aragó, filla il·legítima d'Alfons d'Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d'Aragó. Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d'Aragó.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Borja, Lluís Joan del  (Xàtiva, Costera, 1432 - Bèlgida, Vall d'Albaida, 1504)  Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d'Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456. Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i de Borja, Pere del  ( ? , s. XV)  Conseller d'Alfons el Magnànim

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Centelles, Joan del  ( ? , s. XV – 1460)  Baró de Massalavés

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i de Centelles, Lluís del  ( ? , s. XIV)  Fill de Joan

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà de la Roca i Guilla, Josep Nicasi  (Barcelona, v 1807 – 1883)  Escriptor i polític

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà de la Roca i Maynar, Pau  (Barcelona, s. XIX – 1892)  Notari

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà de la Roca i Ràfols, Manuel  (Barcelona, v 1840 – 1879)  Polític i periodista

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Milà i del Duce, Adriana del  ( ? , s. XV)  Muller de Ludovico Orsini

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i del Duce, Joan del  ( ? , s. XV - Roma, Itàlia, 1498)  Baró de Massalavés

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i del Duce, Teresa del  ( ? , s. XV)  Baronessa de Massalavés

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i del Milà, Andreu del  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Baró de Massalavés

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i Eixarc, Lluís del  (València, v 1500 - d 1561)  Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic. Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Fontanals, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4/mai/1818 – 16/jul/1884)  Filòleg i escriptor

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Fontanals, Pau  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 1883)  Pintor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Pi, Josep Maria  (Barcelona, 1853 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1922)  Advocat i polític

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà i Pi, Pere  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Pignatelli, Jaume del  ( ? , s. XVI)  Marquès de San Giorgio

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Ram, Caterina del  ( ? , s. XV – s. XVI)  Muller de Gaspar de Pròixida

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i Ram, Lluís del  ( ? , s. XV – s. XVI)  Canonge de Sogorb

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leonora Milà i RomeuMilà i Romeu, Leonora  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13/mar/1942 - )  Pianista i compositora. Deixebla de Maria Canals i hereva de l'escola pianística de Ricard Viñes, debutà com a concertista quan només tenia 13 anys amb una gira de concerts per Suïssa, Alemanya i Anglaterra amb la London Philarmonic Orchestra. La seva carrera com a intèrpret s'ha desenvolupat bàsicament a l'estranger i ha enregistrat una veintena de discs amb obres dels principals compositors clàssics i contemporanis. Com a compositora, és autora d'obres per a piano i orquestra i música escènica. Entre les seves creacions sobresurten l'òpera Woyzeck and Marie i el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a San Petersburg el 8/ago/1994 i presentat a Barcelona pel Ballet Estatal del Teatre Mussorgskij l'any 1996, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Sagnier, Alfons  (Barcelona, 1924 - )  Arquitecte. Professor a l'Escola d'Arquitectura, posseïdor de nombrosos premis, treballa associat amb F. Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l'Anell Olímpic de Montjuïc.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Sagnier, Miquel  (Barcelona, 1931 - )  Dissenyador industrial i interiorista

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Milans  (Cerdà, Costera Enclavament (0,05 km2), al territori de la Foia de Cerdà.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilans, Bonaventura  (Barcelona, v 1700 - Catalunya, s XVIII)  Metge. És autor dels tractacs mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milans, riu de  (Vilanova de Prades, Conca de Barberà)  Curs d'aigua

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans i Cabirol, Bonaventura de  (Barcelona, v 1700 - s. XVIII)  Noble. Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d'ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní. Fou avi de Francesc de Milans i de Tord.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans i de Tord, Francesc de  (Barcelona, v 1760 – s. XIX)  Agent d'assegurances

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans del Bosch, Francesc  (Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1769 – 1834)  Guerriller. Lluità contra l'exèrcit de Napoleó i després s'oposà a l'absolutisme de Ferran VII contra el qual es revoltà, però fou vençut i fugí a França.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milans del Bosch, Grup  (Barcelona, Barcelonès)  Conjunt de cases barates de la ciutat

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans del Bosch i Carrió, Joaquim  (Barcelona, 1854 – Madrid, 1936)  Militar

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans del Bosch i Mauri, Llorenç  ( ? , v 1820 - v 1880)  Militar

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany  (Catalunya, 1070 - ? )  Llinatge de castlans

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany, castell de  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès)  Antic castell (1.533 m alt)

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilany, Pere de  (Ripollès, s. XIV - v 1376)  Cavaller

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany, Ramon de  (Ripoll, Ripollès, s. XIII - ? , 1333/49)  Noble

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milany, serra de  (Ripollès Serra del Subpirineu, al sud  de la comarca. D'estructura juràssica, és el sector ponentí de l'anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal. Culmina a l'Obiols (1.533 m alt).

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milego, Antoni  (País Valencià, s. XIX)  Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat. Dirigí el diari de València "El Mensajero". Col·laborà a d'altres publicacions periòdiques. Fou catedràtic a Cadis.

81 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Milego i Díaz, Juli  (Toledo, Castella, 1884 - )  Escriptor

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milego i Inglada, Josep Marià  (Alacant, 1859 – Barcelona, 1935)  Escriptor

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milego i Inglada, Sadurni  (Alacant, 1850 - Godella, Horta, 1929)  Pedagog

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milian i Boix, Manuel  (Morella, Ports, 1908 – 1989)  Eclesiàstic, arxiver i historiador

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miliana, la  (Ulldecona, Montsià Caseria, al nord-oest de la vila.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Milicià  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà Antic nom de la població.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMilícies Pirinenques  Veure> Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya.

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Milicua Illarramendi, José  (Oñati, Guipúscoa, 1921 - )  Historiador de l'art

89 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Militello, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, creada el s. XIV

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mill, tuc d'Et  (Vall d'Aran Cim (2.803 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran (la vall de Montgarri, a la capçalera de la Noguera Pallaresa) de Coserans, dic també pic de Varlonguera.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Millà  (Àger, Noguera)  Poble

92 CATALUNYA - EMPRESA

Millà, Llibreria Editorial  (Barcelona, 1901 - )  Empresa

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Gàcio, Francesc  (Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)  Escriptor

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Gàcio, Lluís  (Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)  Escriptor i editor. Fou actor còmic fins que a la primeria del s. XX fundà l'Arxiu Teatral del seu nom a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona. Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l'escena. També fou promotor de revistes com "La Dida" i "Fulletí Teatral". Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l'autor i Tratado de caracterización teatral.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Navarro, Àngel  (Barcelona, 1890 – 1975)  Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i "La Raça" en català. Fill de Lluís Millà i Gàcia, enriquí el fons d'obres teatrals de la botiga i l'editorial Millà del carrer de Sant Pau. Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMillan i Alonso, Eusebi  (Quiñoneria, Sòria, 1886 - Alella, Maresme, 1956)  Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya. Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador. En tornar a Catalunya, l'introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millares  (Millars, Canal de Navarrès Nom castellà.

98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Millars  (Rosselló Municipi: 19,12 km2, 100 m alt, 3.452 hab (1999)

99 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Millars  (Canal de Navarrès Municipi: 105,5 km2, 344 m alt, 653 hab (1999)

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Millars  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Antic barri, situat a l'est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l'Almeda. És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés. Hi ha un salt d'aigua del canal de la Infanta. Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l'Almeda (1975-78).

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millars  (Iàtova, Foia de Bunyol)  Caseria, en part al terme de Bunyol (cast: Mijares), situada a la vora del riu de Millars, afluent del riu Magre per l'esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de nord a sud el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Millars  (Madremanyà, Gironès Poble, a l'est del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Iscle) depèn de la de Madremanya.

103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millars, colònia del  (Borriana, Plana Baixa Colònia agrícola, situada a la riba dreta del Millars, a la seva desembocadura.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMillars, el  (País Valencià Riu (130 km) mediterrani (cast: Mijares). Neix a la serra de Gador (Aragó), a una altitud superior als 1.500 m, i recorre en direcció NO-SE, perpendicular a la costa, al peu de les serres d'Espina i d'Espadà, que el separen de la conca del Palància. Desemboca prop d'Almassora, formant un delta triangular i arrodonit. El seu règim és pluvial mediterrani, amb variant pluvionival a la capçalera. La superfície total de la conca és de 4.028 km2. La construcció de diversos embassaments (de Sitjar, de Babor, Palomajeras i d'altres construïts als seus afluents, d'Alcora, de Benadressa) ha modificat de manera significativa les oscil·lacions interanuals. Els principals afluents són els de l'esquerra: el riu de Linares i la rambla de la Viuda; per la dreta rep la rambla de Maimona i el riu de Montant. El curs alt recorre un terreny accidentat, on s'aprofita el desnivell (des del 1912) per a la instal·lació de centrals elèctriques; el curs baix rega l'ampla plana de Castelló (la Plana Alta i la Plana Baixa) i, mitjançant diverses sèquies (Almalafa, Major, Sequiol, etc), s'utilitza per al regadiu destinat sobretot al conreu de tarongers.

105 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Millars, marquesat del  (Rosselló)  Títol, concedit el 1719 per Lluís XV de França

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Millàs i Casanoves, Manuel  (València, 1845 – 1914)  Autor teatral. Estudià lleis a València. Fou un dels fundadors de la societat La Antorcha (1869) que, més tard, esdevingué l'Ateneu Científic i Literari. Fundà el "Diario Mercantil" de València (1870), on hi col·laborà especialment amb poesies, que escrivia en castellà i apareixen sota l'epígraf de Notas de mi vida. També escriví sarsueles i obres teatrals, com Ni rei, ni cavall, ni sota, Els microbis, Bous de cartó i Por ir al baile, totes de 1984.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millàs-Raurell, Josep Maria  (Barcelona, 1896 – gen/1971)  Escriptor. Alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya, fou poeta, narrador i, sobretot, dramaturg que inicià una carrera de gran èxit amb La llotja (1928), una crítica de la burgesia de Barcelona, que continuà amb peces com La sorpresa d'Eva (1930) o Fruita verda (1935).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Millàs i VallicrosaMillàs i Vallicrosa, Josep Maria  (Santa Coloma de Farners, Selva, 29/nov/1897 – Barcelona, 26/set/1970)  Orientalista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid (1920), amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana. Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d'Àfrica (1923). Catedràtic d'hebreu a la universitat de Madrid (1925-31) i a la de Barcelona (1932). Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia de la Historia. Obtingué el premi March de Lletres el 1959. És autor d'una important tasca investigadora sobre la història de la ciència àrab i la seva relació amb la ciència europea medieval. Entre els seus treballs destaquen Els textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia (1922), Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (1924), Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (1931), Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana (1932; publicat el 1987), La poesía sagrada hebraicoespañola (1940), Las tradicciones orientales en los manuscritos de la catedral de Toledo (1942), Estudios sobre Azarquiel (1943-50), Selomó ibn Gabirol como poeta y filósofo (1945), Yêhudá ha-Leví como poeta y apologista (1947), El "Liber predicationis contra judeos" de R. Llull (1957), Tablas astronómicas del Rey Pedro el Cerimonioso (1962), Aproximaciones al Oriente Medio (1962) i Literatura hebraicoespañola (1967). Traduí al català el Pantateuc (1928-29), en col·laboració amb Carles Cardó, i els llibres dels profetes Isaies (1935), Jeremies i Baruc (1946).

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMillena  (Comtat)  Veure> Billeneta

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millet i Bel, Salvador  (Viladrau, Osona, 1912 – Barcelona, 1998)  Economista

111 EUROPA - BIOGRAFIA

Millet i Farga, Lluís  (Corfú, Itàlia, 1911 – Lisboa, Portugal, 1976)  Violoncel·lista

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millet i Maristany, Fèlix  (Barcelona, 1903 – 1967)  Polític, financer i mecenes. Secretari de la Comissió Abat Oliba (1947), fundador i president de l'Òmnium Cultural i president de l'Orfeó Català, es dedicà a les finances i fou un dels primers mecenes que trobà la represa de la cultura catalana després de la Guerra Civil.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millet i Millet, Lluís Maria  (Barcelona, 1906 – 1990)  Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou també professor. Director artístic de l'Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari. És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Millet i PagèsMillet i Pagès, Lluís  (el Masnou, Maresme, 18/abr/1867 – Barcelona, 7/des/1941)  Músic. Deixeble de Josep Rodoreda, Carles G. Vidiella i Felip Pedrell. Dirigí el cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès, i va fundar amb Amadeu Vives l'Orfeó Català (1891) i dos anys més tard ambdós foren nomenats directors perpetus. Fou catedràtic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal (1896) de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, que dirigí des de l'any 1930. Fundà la capella de Sant Felip Neri, de Barcelona, el 1897, i en fou mestre; també ho fou de l'escolania de la basílica de la Mercè (1906). El 1904 creà la "Revista Musical Catalana". Impulsà el cant popular religiós i revalorà la polifonia sagrada del s XVI. Consagrà la seva vida a l'Orfeó Català, que dirigí en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal. La seva producció coral és d'una gran qualitat: El cant de la Senyera, amb lletra de Maragall, Choral, Jovenívola, Himne. Compongué també Cants espirituals per a ús del poble (dues sèries: 1915, amb 21 cançons, i 1921, amb 15), entre ells el popular Via Crucis, Pregària a la Verge del Remei, Salve Regina' (1913) i nombrosos càntics i cançons. Escriví dues obres simfòniques: Ègloga i Catalanesques (1891). Publicà El cant popular religiós (1912), L'Art i la Moral (1912), De la cançó popular catalana (1917) i diversos articles a la "Revista Musical Catalana". Molts dels escrits foren aplegats en el llibre Pel nostre ideal (1917).

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMillet i Pagès, Salvador  (el Masnou, Maresme, 1852 – 1915)  Marí

116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Millor, cala  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Veure> Cala Millor

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milmanda  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Antic castell i granja de Poblet

118 FRANJA PONENT - BIO GRAFIA

Mimbela, Manuel  (Fraga, Baix Cinca, 1648 - Guadalajara, Mèxic, 1721)  Prelat franciscà

119 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Mimó i Blasco, Claudi  (Zamora, Castella, 1887 - ? )  Escultor

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mimó i Caba, Claudi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1843 - l'Havana, Cuba, 1929)  Pedagog. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865). Exercí com a director del col·legi del seu pare i d'auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l'Havana. Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l'Havana l'homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mimó i Raventós, Pau  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1813 – 1892)  Pedagog. De jove visqué a l'Havana, on estudià la carrera de pilot. De retorn a Catalunya es titulà com a mestre i fundà una escola a Vilanova i la Geltrú i posteriorment fundà un col·legi a Barcelona, que deixà en mans del seu fill, Claudi Mimó i Caba, per tornar a Vilanova i la Geltrú. Fou director del "Diario de Villanueva" i col·laborà a la "Llumanera de Nova York", a més d'altres revistes professionals. Publicà diversos llibres de text, alguns en col·laboració amb el seu fill.

Anar a:    Mig ]    [ Milà, D ]    [ Milà d'Aragó i O ]    [ Milà i P ]    [ Mile ]    [ Millars ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans