[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Masr ]    [ Masriu ]    [ Massalc ]    [ Massane ]    [ Massip ]    [ Massot ]

Governar és l'art de crear problemes la solució dels quals manté la població neguitosa. (Ezra Pound)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masramon i de Ventós, Joaquim Maria  (Girona, 1910 - )  Arquitecte (1940). S'ha dedicat quasi exclusivament a la restauració d'edificis, sobretot a Girona, entre les quals hi ha l'absis de la catedral, el projecte i la decoració de la planta baixa de la casa de Misericòrdia, la restauració de l'església de l'hospital provincial de Santa Caterina, etc. Ha estat arquitecte de la diputació de Girona.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masrampinyo, el  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Barri residencial, obrer i industrial

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masricard  (Tarragona, Tarragonès)  Barri i antic poble

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera  (Catalunya, s. XIX - )  Família d'artistes. Compta entre els seus membres amb un nombre important d'escultors, arquitectes, pintors, dibuixants i músics. Argenters en un principi, la casa d'argenteria i joieria Masriera fou durant molt de temps la més important del Modernisme català, guanyadora de premis reputats.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasriera i Campins, Joan  ( ? , ? )  Arquitecte

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Colomer, Artur  (Barcelona, 1860 – 1929)  Escriptor i historiador

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Colomer, Enric  (Barcelona, 1864 - l'Havana ?, Cuba, s. XX)  Compositor i musicògraf. Germà d'Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter. Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l'Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922. En 1898 inicià estudis musicals i tingué Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Barba i amb Alió, i també amb una estada a París en 1900. En 1907 emigrà a l'Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado. Entre les seves obres figuren l'òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Manovens, Francesc  (Barcelona, 1842 – 1902)  Pintor i argenter. Format a la Llotja barcelonina. Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor antiacadèmic, però aviat en els seus quadres representà l'alta societat catalana d'aristocràtes i financers; fou especialista en figures femenines. També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Manovens, Frederic  (Barcelona, 1846 – 1932)  Escultor

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Manovens, Josep  (Barcelona, 1841 – 1912)  Pintor i argenter

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Rosés, Josep  ( ? , ? )  Argenter

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasriera i Rosés, Lluís  (Barcelona, 1872 – 1958)  Orfebre, pintor, escenògraf...

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Rosés, Ricard  ( ? , ? )  Argenter

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Rubio, Miquel  (Barcelona, 1901 – 1981)  Científic i escriptor

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vidal, Josep  (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1810 – Barcelona, 1875)  Argenter. Tres anys abans de la seva mort establí el seu obrador al carrer de Ferran de Barcelona. Fills seus foren Josep, Francesc i Frederic Masriera i Manovens.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vidal, Salvador  (Barcelona, s. XIX)  Argenter. Germà de Josep i pare d'Artur i d'Enric Masriera i Colomer. Encapçalà una branca de la família.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vila, Frederic  (Barcelona, 1890 - París, França, 1943)  Dibuixant, pintor i caricaturista. Format a Llotja. Usà els pseudònims de Masvila i Fricus.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vila, Rossend  (Barcelona, 1885 - ? )  Violinista i compositor

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masriera i Vila, Víctor  (Barcelona, 1875 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1938)  Dibuixant

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasriudoms  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Poble (199 m alt)

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masrocs  (Aiguaviva de Gironès, Gironès)  Veïnat, a 0,8 km del poble.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masroig  (les Borges Blanques, Garrigues)  Enclavament (8,41 km2) i antic terme, situat entre els termes de Juneda i Castelldans.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratMasroig, el  (Priorat)  Municipi: 15,50 km2, 192 m alt, 522 hab (2004). Situat al límit amb la Ribera d'Ebre, a l'esquerra del riu Siurana, afluent de l'Ebre, al sud-oest de Falset. El territori és més aviat pla, amb algunes pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, que ocupen bona part del terme, dedicada principalment a la vinya, a més d'oliveres i d'ametllers, i complementada pel regadiu, escàs i en plena expansió. Hi ha una cooperativa agrícola de gran tradició (vi i oli). Ramaderia ovina i cabrum. Regressió demogràfica superior al 50% des del 1910. El poble, d'origen musulmà, és dominat per l'església parroquial de Sant Bartomeu, de grans dimensions i d'estil neoclàssic. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de les Pinyeres i, al puig Roig, hi ha un poblat ibèric. Àrea comercial de Reus.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Massa d'Oros, la  (Cadaqués, Alt Empordà)  Illot, davant el cap de Creus

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massacs, Domènec  (Castellfollit del Boix, Bages, 1818 - Igualada, Anoia, 1891)  Militar carlí. Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina. Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent. En el transcurs de la tercera guerra s'enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMassadella  (Navars, Bages)  Antiga parròquia i caseria

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massagué i Solé, Joan  (Barcelona, 1953 - )  Bioquímic

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massaguer, Enric  (Girona, 1870 – s. XX)  Escriptor

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massaguer, Josep  (Catalunya, s. XVIII - Barcelona, s. XVIII)  Fabricant de violins, violes i violoncels. La seva producció coneguda apareix datada del 1755 al 1765.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massagur, Martirià  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Capità de voluntaris a la guerra de Successió

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Massalali  (Tavernes de Valldigna, Safor)  Despoblat

32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaMassalavés  (Ribera Alta)  Municipi: 7,43 km2, 28 m alt, 1.470 hab (1999). Situat a la plana regada pel Xúquer, a l'esquerra del riu Verd, límit meridional del terme, al nord-oest d'Alberic. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat del territori, és alimentada per la sèquia reial del Xúquer i es destina sobretot al conreu de tarongers; altres conreus són el blat de moro, les fruites, les hortalisses i l'arròs. Aviram. Recentment s'hi han establert també algunes indústries, entre les quals hi ha una gran fàbrica de mobles i una altra de material per a la construcció. La població ha augmentat regularment durant el s XX. A la vila (massalavesins) hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel, d'estil gòtic tardà, bestida el s XVI i restaurada el 1913. El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet. Pertany a l'àrea comercial d'Alzira.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMassalavés, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, atorgat el 1247

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Massalcoreig  (Segrià)  Municipi: 13,76 km2, 94 m alt, 646 hab (1999)

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Massalet  (Carlet, Ribera Alta)  Despoblat

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaMassalfassar  (Horta del Nord)  Municipi: 2,5 km2, 12 m alt, 1.335 hab (1999). Situat al sector septentrional de la comarca, ocupa una petita franja del litoral, en un terreny pla, al nord de València. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i dedicada als tarongers i altres productes hortícoles propis de la comarca. Hi ha bestiar estabulat (boví i porcí). Darrerament, però, ha cedit part del terreny a l'indústria, que dóna feina a bona part de la població activa del municipi. Polígon industrial Mediterrani vora la costa (magatzem de fruites, de productes metàl·lics i química). Al poble, d'origen islàmic, hi destaca l'església parroquial dedicada a sant Llorenç, de la fi del s XVII; té estació de ferrocarril. Àrea comercial de València.

37 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaMassalió  (Matarranya)  Municipi: 85,43 km2, 359 m alt, 605 hab (1999). Situat al nord de la comarca, a la vall mitjana del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Part de la superfície del terme és ocupada per pinedes i pastures. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, amb gran predomini del secà, on abunden les oliveres, principal conreu del municipi; les sèquies derivades del riu permeten el conreu d'arbres fruiters (especialment presseguers). Ramaderia (cria de porcs) i aviram. Les indústries més importants són les derivades de l'agricultura (oli i farina) i petits tallers tèxtils. La població ha disminuït notablement des de mitjan s XX, a causa de l'emigració a Barcelona. La vila, aturonada, a l'esquerra del riu, és dominada per l'església parroquial de Santa Maria. Dins el terme hi ha restes de diversos poblats ibèrics. Àrea comercial d'Alcanyís.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMassaluca, la Pobla de  (Terra Alta)  Veure> Pobla de Massaluca, la

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massalva, Miquel  ( ? , s. XVII)  Arquitecte

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Massamagrell  (Horta del Nord)  Municipi: 6,2 km2, 14 m alt, 12.424 hab (1999)

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Massamardà  (Alboraia, Horta)  Caseria i partida

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana, Josep  (Granollers, Vallès Oriental, 1894 – Barcelona, 1979)  Fotògraf

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana, Josep  (Barcelona, s XVIII – 3/jun/1809)  Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l'ocupació napoleònica. Fou executat juntament amb els seus companys Gallifa, Aulet, Pou i Navarro.

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Massana, la  (Andorra)  Veure> Maçana, la.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana, Valentí  (Barcelona, 1970 - )  Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa. Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l'any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d'Europa d'Helsinki. Als Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta. Als Jocs Olímpics d'Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassana i Bancells, Marcel·lí "Panxo"  (Berga, Berguedà, 1918 - Mas Letallet, Foix, Occitània, 1981)  Guerriller anarquista

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana i Bertran, Antoni  (Barcelona, 1890 - Raimat, Alpicat, Segrià, 1966)  Compositor

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massana i Pujol, Agustí  (Barcelona ?, 1855 – Barcelona, 1921)  Col·leccionista i mecenes. Fundador de l'Escola Massana de Barcelona, dedicada a l'ensenyament de les belles arts i els oficis artístics. Llegà a la ciutat una important biblioteca de temes sumptuaris i d'indumentària.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanas, Narcís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XVIII – Pont de Molins, Alt Empordà, 1811)  Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l'acció del castell de Figueres. Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins.

50 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Massanassa  (Horta del Sud)  Municipi: 5,36 km2, 11 m alt, 7.633 hab (1999)

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanell i Esclasans, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23/mar/1924 – 1993)  Poeta. És autor dels reculls Poesies, editat el 1953, i Crit, aparegut el 1962.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Massanella  (Mancor, Mallorca Septentrional)  Llogaret, al vessant meridional de puig de Massanella (320 m alt).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Massanès  (Saldes, Berguedà)  Veure> Maçaners.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMassanes  (Selva)  Municipi: 25,68 km2, 154 m alt, 506 hab (1999)

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanés, Josep  (regió de Girona, s. XVIII - ? , s. XIX)  Enginyer militar

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanés i Dalmau, Maria Josepa  (Tarragona, 1811 – Barcelona, 1887)  Escriptora. Començà escrivint en castellà a "El Vapor" i "La Religión" (1830-37). Formà part del grup de poetes que integraren Los trobadors nous, amb Lo postrer consol. S'incorporà al moviment de la Renaixença i, quan foren restaurats els Jocs Florals, hi concorregué amb la poesia de to patriòtic A les dones catalanes. Es també coneguda la seva composició La batuda de les olives, quadre de costums de l'Empordà. Publicà Poesías (1841), Repirall. Poesies (pòstum, 1908).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanés i de Ribera, Salvador  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massanet i Beltran, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1872 – 1934)  Polític i advocat

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massanet i Juli, Joan  (l'Armentera, Alt Empordà, 1899 - l'Escala, Alt Empordà, 1969)  Pintor

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massanet i Verd, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 1865 - Sogorb, Alt Palància, 1911)  Prelat. Sobresortí com a orador sagrat. Fou consagrat bisbe de Sogorb el 1904.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Massarrojos  (València, Horta)  Poble

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMassarrúbies  (Lladurs, Solsonès)  Santuari (la Mare de Déu de Massarrúbies), dins la parròquia de Terrassola.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Massé, Ludovic  (Évol, Conflent, 1900 – Perpinyà, 1982)  Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s'establí a Perpinyà. És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969). Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com "Vu", "Regards", "Prolétariat", etc.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masserof, el  (Xaló, Marina Alta)  Caseria

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massià i Prats, Joan  (Barcelona, 1890 – 1969)  Violinista, pedagog i compositor. Es formà al conservatori de Brussel·les (1902), on fou deixeble de Marchot. Actuà amb èxit a França, a Itàlia i a Catalunya i fou professor de violí i de música de cambra a l'Escola Municipal de Barcelona. Compongué cançons i peces per a piano.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massià i Vidiella, Josep Maria  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1815 – Lima, Perú, 1902)  Prelat

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Massil  (Pego, Marina Alta)  Despoblat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassip, Bernat  ( ? , s. XVIII – 1794)  Escriptor

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massip, Jaume  (la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 - Àvila, Castella, 1953)  Missioner dominicà. Estudià a Àvila i a Manila (1888-89). Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l'orde i dirigí la revista "Misiones Dominicanas". Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massip, Josep Maria  (Sitges, Garraf, 1904 – Washington, EUA, 1973)  Escriptor. Periodista acreditat, director de la revista "La Rambla" i dels diaris "La Humanitat" i "Última hora". Tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, fou diputat a corts per Esquerra Republicana de Catalunya (1936), partit del qual fou membre destacat i periodista influent. Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6/oct/1934. El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí "El Debate". Fou empresonat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Ajudà el president Carlos Rómulo a preparar la "Carta de Río". Després del 1945 s'establí a Madrid, i durant 25 anys fou corresponsal, a Londres, París i Washington, d'"ABC", "Diario de Barcelona" i "Destino". Fou un periodista brillant i un especialista en política internacional.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massip i Bonet, Jesús Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 8/des/1958 - )  Historiador de l'art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d'història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques. Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l'Institut d'Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d'Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics. Fou secretari general de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992). Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassip i Fonollosa, Jesús  (Roquetes, Baix Ebre, 6/feb/1927 - )  Escriptor. Fou director de l'Arxiu i del Museu de Tortosa. Fundà i dirigí la revista literària tortosina "Géminis". El 1954 publicà el recull poètic Libro de ausencias. Traduí al castellà el Cant espiritual d'Ausiàs March.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Massivert  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble (1.323 m alt), dins l'antic terme de Malpàs, situat a l'esquerra del riuet del port d'Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l'antic hostalet de Massivert). L'església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó, Magí  ( ? , ? )  Religiós carmelità

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Cassañas, Antoni  (Barcelona, 1850 - ? , s. XIX)  Escriptor, economista i fotògraf

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Gilbert, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1888 – Barcelona, 1971)  Artista de varietats

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Llorens, Manuel  (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1876 - Buenos Aires, Argentina, 1952)  Polític i enginyer. Fou diputat per la Mancomunitat (1923) i s'afilià a Acció Catalana. Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou encarregat de lliurar a la Societat de Nacions un document, signat per diputats de la Mancomunitat, en defensa de Catalunya. Tornà el 1931, però considerà que el govern de la Generalitat era propens a l'entesa amb el govern central i emigrà a Buenos Aires.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Simó, Lluís  (Reus, Baix Camp, 1867 - ? , s. XX)  Republicà

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Torrents, Jaume  (Barcelona, 1863 – 1943)  Editor, erudit i escriptor

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassó i Urgellès, Enric  (Barcelona, 1914 – 1986)  Escriptor

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massó i Ventós, Josep  (Barcelona, 1891 – 1931)  Escriptor

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massoni, Enriqueta  (Tarragona, 1868 - l'Havana, Cuba, s. XX)  Cantatriu

83 EUROPA - BIOGRAFIA

Massons i Nin, Francesc  (Sardenya, Itàlia, s. XVII - ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot, Antoni  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Escriptor. El 1502 promogué a Palma de Mallorca un concurs poètic a honor de Ramon Llull. Durant l'acte de celebració llegí diverses composicions pròpies.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot, Josep  (Lleida, v 1640 – Barcelona, v 1704)  Religiós augustinià i escriptor. Fou prior, definidor i provincial. Autor de Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña (1690).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot, Miquel  (Peralada, Alt Empordà, s. XV – 1462)  Religiós carmelità calçat

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMassot, Salvador  (Alfés, Segrià, 1845 – València, 1911)  Bisbe i missioner

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Balaguer, Lluís  (Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 1962)  Advocat i polític

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot i Beltran, Guillem  (Palma de Mallorca, 1842 – 1900)  Músic. Professor de música i d'ensenyament primari, fou també mestre de capella de l'església de Sant Nicolau des del 1858. És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all'antico. Fou també autor d'obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Guillamet, Bartomeu  (Figueres, Alt Empordà, 1923 – Barcelona, 1974)  Pintor

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot i Muntaner, Josep  (Palma de Mallorca, 3/nov/1941 - )  Historiador. Monjo de Montserrat, director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ha publicat un nombre ingent d'articles i estudis diversos entre els quals té un gran interès Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985).

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot i Planes, Josep  (Palma de Mallorca, 1875 - Pòrtol, Mallorca, 1943)  Músic i folklorista

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massot i Planes, Melcior  (Palma de Mallorca, 1870 – 1953)  Organista

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMassot i Planes, Mercè  (Palma de Mallorca, 1894 - )  Poetessa

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Tetas, Miquel  (Barcelona, 1883 – París, França, 1968)  Pintor i decorador

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Massot i Xirgu, Rafael  (Girona, 1874 – Barcelona, 1923)  Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu. Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904). Dirigí els quadres escènics L'Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l'Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d'autors catalans.

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraMassoteres  (Segarra)  Municipi: 26,25 km2, 502 m alt, 200 hab (2004). A la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del Llobregós, afluent del Segre, on resten alguns boscos de roures i alzines, al nord de Cervera. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i les oliveres. Hi té una certa importància el bestiar porcí. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis. El poble conserva un caràcter medieval amb diverses cases notables, com Can Soler (renaixentista i amb portal adovellat) i Cal Pintor (de la mateixa època); l'església parroquial és dedicada a sant Salvador, neoclàssica, bastida al s XVIII. Dins el terme hi ha els pobles de Talteüll (al peu de les restes de l'antic castell i de l'església romànica de Sant Pere) i de Palou de Torà. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament de Massoteres

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Massutí i Alzamora, Miquel  (Felanitx, Mallorca, 1902 - Palma de Mallorca, 1950)  Biòleg i lul·lista

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMasteguera, vall de  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Sector, al sud-est de la vila.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masuques, les  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)  Poble

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masvidal  (Viladrau, Osona)  Veïnat, al sud-oest de la vila.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masvidal  (Llers, Alt Empordà)  Raval, al sud-oest de la vila

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masvidal i Soteras, Josep  (Barcelona, 1864 – s XX)  Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l'església del Pi. Fundà l'escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893). És autor d'algunes misses i de peces diverses de música sacra.

Anar a:    [ Masr ]    [ Masriu ]    [ Massalc ]    [ Massane ]    [ Massip ]    [ Massot ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans