Masr - Masv

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Masr ]    [ Masriu ]    [ Massalc ]    [ Massane ]    [ Massip ]    [ Massot ]

Des de  Masramon i de Ventós, Joaquim Maria  fins a  Masvidal i Soteras, Josep

 

descripció

1

2

1

Masramon i de Ventós, Joaquim Maria  (Girona, 1910 - )  Arquitecte (1940)

C

B

2

Masrampinyo, el  Barri residencial, obrer i industrial de Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

C

G

3

Masricard  Barri i antic poble del mun. de Tarragona (Tarragonès)

C

G

4

Masriera  (Catalunya, ? - )  Família d'artistes

C

B

5

Masriera i Campins, Joan  ( ? , ? )  Arquitecte

C

B

6

Masriera i Colomer, Artur  (Barcelona, 1860 – 1929)  Escriptor i historiador

C

B

7

Masriera i Colomer, Enric  (Barcelona, 1864 - l'Havana ?, Cuba, s. XX)  Compositor i musicògraf. Germà d'Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter. Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l'Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922. En 1898 inicià estudis musicals i tingué Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Barba i amb Alió, i també amb una estada a París en 1900. En 1907 emigrà a l'Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado. Entre les seves obres figuren l'òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.

C

B

8

Masriera i Manovens, Francesc  (Barcelona, 1842 – 1902)  Pintor i argenter

C

B

9

Masriera i Manovens, Frederic  (Barcelona, 1846 – 1932)  Escultor

C

B

10

Masriera i Manovens, Josep  (Barcelona, 1841 – 1912)  Pintor i argenter

C

B

11

Masriera i Rosés, Josep  ( ? , ? )  Argenter

C

B

12

Masriera i Rosés, Lluís  (Barcelona, 1872 – 1958)  Orfebre, pintor, escenògraf...

C

B

13

Masriera i Rosés, Ricard  ( ? , ? )  Argenter

C

B

14

Masriera i Rubio, Miquel  (Barcelona, 1901 – 1981)  Científic i escriptor

C

B

15

Masriera i Vidal, Josep  (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1810 – Barcelona, 1875)  Argenter. Tres anys abans de la seva mort establí el seu obrador al carrer de Ferran de Barcelona. Fills seus foren Josep, Francesc i Frederic Masriera i Manovens.

C

B

16

Masriera i Vidal, Salvador  ( ? , s. XIX)  Argenter

C

B

17

Masriera i Vila, Frederic  (Barcelona, 1890 - París, França, 1943)  Dibuixant i pintor

C

B

18

Masriera i Vila, Rossend  (Barcelona, 1885 - ? )  Violinista i compositor

C

B

19

Masriera i Vila, Víctor  (Barcelona, 1875 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1938)  Dibuixant

C

B

20

Masriudoms  Poble (199 m alt) del mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

21

Masrocs  Veïnat, a 0,8 km del poble d'Aiguaviva de Gironès (Gironès)

C

G

22

Masroig  Enclavament (8,41 km2) i antic terme del mun. de les Borges Blanques (Garrigues), , situat entre els termes de Juneda i de Castelldans.

C

G

23

Masroig, el  Municipi del Priorat: 15,50 km2, 192 m alt, 511 hab (1999)

C

M

24

Massa d'Oros, la  Illot del mun. de Cadaqués (Alt Empordà), davant el cap de Creus

C

G

25

Massacs, Domènec  (Castellfollit del Boix, Bages, 1818 - Igualada, Anoia, 1891)  Militar carlí

C

B

26

Massadella  Antiga parròquia i caseria del mun. de Navars (Bages)

C

G

27

Massagué i Solé, Joan  (Barcelona, 1953 - )  Bioquímic

C

B

28

Massaguer, Enric  (Girona, 1870 – s. XX)  Escriptor

C

B

29

Massaguer, Josep  ( ? , ? )  Fabricant de violins, violes i violoncels

C

B

30

Massagur, Martirià  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Capità de voluntaris a la guerra de Successió

C

B

31

Massalali  Despoblat del mun. de Tavernes de Valldigna (Safor)

V

G

32

Massalavés  Municipi de la Ribera Alta: 7,43 km2, 28 m alt, 1.470 hab (1999)

V

M

33

Massalavés, baronia de  Jurisdicció senyorial del País Valencià, atorgat el 1247

V

H

34

Massalcoreig  Municipi del Segrià: 13,76 km2, 94 m alt, 646 hab (1999)

C

M

35

Massalet  Despoblat del mun. de Carlet (Ribera Alta)

V

G

36

Massalfassar  Municipi de l'Horta del Nord: 2,5 km2, 12 m alt, 1.335 hab (1999)

V

M

37

Massalió  Municipi de la Matarranya: 85,43 km2, 359 m alt, 605 hab (1999)

F

M

38

Massaluca, la Pobla de  Veure> Pobla de Massaluca, la (Terra Alta)

C

G

39

Massalva, Miquel  ( ? , s. XVII)  Arquitecte

C

B

40

Massamagrell  Municipi de l'Horta del Nord: 6,2 km2, 14 m alt, 12.424 hab (1999)

V

M

41

Massamardà  Caseria i partida del mun. d'Alboraia (Horta)

V

G

42

Massana, Josep  (Granollers, Vallès Oriental, 1894 – Barcelona, 1979)  Fotògraf

C

B

43

Massana, Josep  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Ciutadà de Barcelona

C

B

44

Massana, la  Veure> Maçana, la (Andorra).

A

G

45

Massana, Valentí  (Barcelona, 1970 - )  Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa. Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l'any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d'Europa d'Helsinki. Als Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta. Als Jocs Olímpics d'Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km. (GEC)

C

B

46

Massana i Bancells, Marcel·lí "Panxo"  (Berga, Berguedà, 1918 - Mas Letallet, Foix, Occitània, 1981)  Guerriller anarquista

C

B

47

Massana i Bertran, Antoni  (Barcelona, 1890 - Raimat, Alpicat, Segrià, 1966)  Compositor

C

B

48

Massana i Pujol, Agustí  (Barcelona ?, 1855 – Barcelona, 1921)  Col·leccionista i mecenes

C

B

49

Massanas, Narcís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XVIII – Pont de Molins, Alt Empordà, 1811)  Militar. Durant la guerra del Francès es distingí en el setge de Girona (1808) i en l'acció del castell de Figueres. Fou afusellat pels francesos prop del Pont de Molins. (SC)

C

B

50

Massanassa  Municipi de l'Horta del Sud: 5,36 km2, 11 m alt, 7.633 hab (1999)

V

M

51

Massanell i Esclasans, Antoni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23/mar/1924 – 1993)  Poeta. És autor dels reculls Poesies, editat el 1953, i Crit, aparegut el 1962.

C

B

52

Massanella  Llogaret del mun. de Mancor (Mallorca Septentrional)

B

G

53

Massanès  Veure> Maçaners (Saldes, Berguedà)

C

G

54

Massanes  Veure> Maçanes  (Selva)

C

G

55

Massanés, Josep  (regió de Girona, s. XVIII - ? , s. XIX)  Enginyer militar

C

B

56

Massanés i Dalmau, Maria Josepa  (Tarragona, 1811 – Barcelona, 1887)  Escriptora

C

B

57

Massanés i de Ribera, Salvador  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític

C

B

58

Massanet i Beltran, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1872 – 1934)  Polític i advocat

B

B

59

Massanet i Juli, Joan  (l'Armentera, Alt Empordà, 1899 - l'Escala, Alt Empordà, 1969)  Pintor

C

B

60

Massanet i Verd, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 1865 - Sogorb, Alt Palància, 1911)  Prelat. Sobresortí com a orador sagrat. Fou consagrat bisbe de Sogorb el 1904.

B

B

61

Massarrojos  Poble del mun. de València (Horta)

V

G

62

Massarrúbies  Santuari del mun. de Lladurs (Solsonès)

C

G

63

Massé, Ludovic  (Évol, Conflent, 1900 – Perpinyà, 1982)  Escriptor en francès

N

B

64

Masserof, el  Caseria del mun. de Xaló (Marina Alta)

V

G

65

Massià i Prats, Joan  (Barcelona, 1890 – 1969)  Violinista, pedagog i compositor. Es formà al conservatori de Brussel·les (1902), on fou deixeble de Marchot. Actuà amb èxit a França, a Itàlia i a Catalunya i fou professor de violí i de música de cambra a l'Escola Municipal de Barcelona. Compongué cançons i peces per a piano. (SC)

C

B

66

Massià i Vidiella, Josep Maria  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1815 – Lima, Perú, 1902)  Prelat

C

B

67

Massil  Despoblat del mun. de Pego (Marina Alta)

V

G

68

Massip, Bernat  ( ? , s. XVIII – 1794)  Escriptor

C

B

69

Massip, Jaume  (la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 - Àvila, Castella, 1953)  Missioner dominicà. Estudià a Àvila i a Manila (1888-89). Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l'orde i dirigí la revista "Misiones Dominicanas". Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.

C

B

70

Massip, Josep Maria  (Sitges, Garraf, 1904 – Washington, EUA, 1973)  Escriptor

C

B

71

Massip i Bonet, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 8/des/1958 - )  Historiador de l'art i filòleg

C

B

72

Massip i Fonollosa, Jesús  (Roquetes, Baix Ebre, 6/feb/1927 - )  Escriptor

C

B

73

Massivert  Poble (1.323 m alt) del mun. de Malpàs (Alta Ribagorça)

F

G

74

Massó, Magí  ( ? , ? )  Religiós carmelità

C

B

75

Massó i Cassañas, Antoni  (Barcelona, 1850 - ? , s. XIX)  Escriptor, economista i fotògraf

C

B

76

Massó i Gilbert, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1888 – Barcelona, 1971)  Artista de varietats

C

B

77

Massó i Llorens, Manuel  (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1876 - Buenos Aires, Argentina, 1952)  Polític i enginyer

C

B

78

Massó i Simó, Lluís  (Reus, Baix Camp, 1867 - ? , s. XX)  Republicà

C

B

79

Massó i Torrents, Jaume  (Barcelona, 1863 – 1943)  Editor, erudit i escriptor

C

B

80

Massó i Urgellès, Enric  (Barcelona, 1914 – 1986)  Escriptor

C

B

81

Massó i Ventós, Josep  (Barcelona, 1891 – 1931)  Escriptor

C

B

82

Massoni, Enriqueta  (Tarragona, 1868 - l'Havana, Cuba, s. XX)  Cantatriu

C

B

83

Massons i Nin, Francesc  (Sardenya, Itàlia, s. XVII - ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

U

B

84

Massot, Antoni  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Escriptor

B

B

85

Massot, Josep  (Lleida, v 1640 – Barcelona, v 1704)  Religiós augustinià i escriptor

C

B

86

Massot, Miquel  (Peralada, Alt Empordà, s. XV – 1462)  Religiós carmelità calçat

C

B

87

Massot, Salvador  (Alfés, Segrià, 1845 – València, 1911)  Bisbe i missioner

C

B

88

Massot i Balaguer, Lluís  (Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 1962)  Advocat i polític

C

B

89

Massot i Beltran, Guillem  (Palma de Mallorca, 1842 – 1900)  Músic. Professor de música i d'ensenyament primari, fou també mestre de capella de l'església de Sant Nicolau des del 1858. És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all'antico. Fou també autor d'obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano. (SC)

B

B

90

Massot i Guillamet, Bartomeu  (Figueres, Alt Empordà, 1923 – Barcelona, 1974)  Pintor

C

B

91

Massot i Muntaner, Josep  (Palma de Mallorca, 3/nov/1941 - )  Historiador. Monjo de Montserrat, director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ha publicat un nombre ingent d'articles i estudis diversos entre els quals té un gran interès Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985). (EUC)

B

B

92

Massot i Planes, Josep  (Palma de Mallorca, 1875 - Pòrtol, Mallorca, 1943)  Músic i folklorista

B

B

93

Massot i Planes, Melcior  (Palma de Mallorca, 1870 – 1953)  Organista

B

B

94

Massot i Planes, Mercè  (Palma de Mallorca, 1894 - )  Poetessa

B

B

95

Massot i Tetas, Miquel  (Barcelona, 1883 – París, França, 1968)  Pintor i decorador

C

B

96

Massot i Xirgu, Rafael  (Girona, 1874 – Barcelona, 1923)  Actor i director teatral

C

B

97

Situació de la comarca de la SegarraMassoteres  Municipi de la Segarra: 26,25 km2, 502 m alt, 200 hab (2004). A la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del Llobregat, on resten alguns boscos de roures i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà i la ramaderia. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis. El poble conserva un caràcter medieval; la parròquia és dedicada a sant Salvador. Dins el terme hi ha els pobles de Talteüll (al peu de les restes de l'antic castell i de l'església romànica de Sant Pere) i de Palou de Torà.

C

M

98

Massutí i Alzamora, Miquel  (Felanitx, Mallorca, 1902 - Palma de Mallorca, 1950)  Biòleg i lul·lista

B

B

99