(1)
SITUACIÓ: Andorra
- Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent -
L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona
catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià
(2)
TIPUS: Art - Biografia
- Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història
- Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques
- Política - Revistes i publicacions diverses - Varis
Aquesta
pàgina: [ Masr ]
[ Masriu ] [ Massalc ]
[ Massane ] [ Massip ] [
Massot ]
Des de
Masramon i de Ventós, Joaquim Maria
fins a Masvidal
i Soteras, Josep
|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Masramon
i de Ventós, Joaquim Maria (Girona,
1910 - ) Arquitecte (1940)
|
C |
B |
|
2
|
Masrampinyo,
el Barri residencial,
obrer i industrial de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) |
C |
G |
|
3
|
Masricard
Barri i antic poble del mun. de Tarragona (Tarragonès) |
C |
G |
|
4
|
Masriera
(Catalunya, ? - ) Família d'artistes |
C |
B |
|
5
|
Masriera
i Campins, Joan ( ? , ? ) Arquitecte |
C |
B |
|
6
|
Masriera
i Colomer, Artur (Barcelona,
1860 – 1929) Escriptor i
historiador |
C |
B |
|
7
|
Masriera
i Colomer, Enric (Barcelona,
1864 - l'Havana ?, Cuba, s. XX) Compositor
i musicògraf. Germà d'Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter. Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l'Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922. En 1898 inicià estudis musicals i tingué
Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb
Barba i amb Alió, i també amb una estada a París en 1900. En 1907 emigrà a l'Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado. Entre les seves obres figuren l'òpera
Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans. |
C |
B |
|
8
|
Masriera
i Manovens, Francesc (Barcelona,
1842 – 1902) Pintor i
argenter |
C |
B |
|
9
|
Masriera
i Manovens, Frederic (Barcelona,
1846 – 1932) Escultor |
C |
B |
|
10
|
Masriera
i Manovens, Josep (Barcelona,
1841 – 1912) Pintor i
argenter |
C |
B |
|
11
|
Masriera
i Rosés, Josep ( ? , ? ) Argenter |
C |
B |
|
12
|
Masriera
i Rosés, Lluís (Barcelona,
1872 – 1958) Orfebre,
pintor, escenògraf... |
C |
B |
|
13
|
Masriera
i Rosés, Ricard ( ? , ? ) Argenter |
C |
B |
|
14
|
Masriera
i Rubio, Miquel (Barcelona,
1901 – 1981) Científic i
escriptor |
C |
B |
|
15
|
Masriera
i Vidal, Josep (Sant
Andreu de Llavaneres, Maresme, 1810 – Barcelona, 1875)
Argenter. Tres anys abans de la seva mort establí el seu obrador al carrer de Ferran de
Barcelona. Fills seus foren Josep,
Francesc i Frederic Masriera i Manovens. |
C |
B |
|
16
|
Masriera
i Vidal, Salvador ( ? ,
s. XIX) Argenter |
C |
B |
|
17
|
Masriera
i Vila, Frederic (Barcelona,
1890 - París, França, 1943) Dibuixant
i pintor |
C |
B |
|
18
|
Masriera
i Vila, Rossend (Barcelona,
1885 - ? ) Violinista i
compositor |
C |
B |
|
19
|
Masriera
i Vila, Víctor (Barcelona,
1875 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1938)
Dibuixant |
C |
B |
|
20
|
Masriudoms
Poble (199 m alt) del mun. de Vandellòs (Baix Camp) |
C |
G |
|
21
|
Masrocs
Veïnat, a 0,8 km del poble d'Aiguaviva de Gironès (Gironès) |
C |
G |
|
22
|
Masroig
Enclavament (8,41 km2) i antic terme del mun. de les Borges
Blanques (Garrigues), , situat entre els termes de
Juneda i de Castelldans. |
C |
G |
|
23
|
Masroig,
el Municipi del Priorat:
15,50 km2, 192 m alt, 511 hab (1999) |
C |
M |
|
24
|
Massa
d'Oros, la Illot del mun.
de Cadaqués (Alt Empordà), davant el cap de Creus |
C |
G |
|
25
|
Massacs,
Domènec (Castellfollit
del Boix, Bages, 1818 - Igualada, Anoia, 1891)
Militar carlí |
C |
B |
|
26
|
Massadella
Antiga parròquia i caseria del mun. de Navars (Bages) |
C |
G |
|
27
|
Massagué
i Solé, Joan (Barcelona,
1953 - ) Bioquímic |
C |
B |
|
28
|
Massaguer,
Enric (Girona, 1870 –
s. XX) Escriptor |
C |
B |
|
29
|
Massaguer,
Josep ( ? , ? )
Fabricant
de violins, violes i violoncels |
C |
B |
|
30
|
Massagur,
Martirià ( ? , s. XVII
– s. XVIII) Capità de
voluntaris a la guerra de Successió |
C |
B |
|
31
|
Massalali
Despoblat del mun. de Tavernes de Valldigna (Safor) |
V |
G |
|
32
|
Massalavés
Municipi de la Ribera Alta: 7,43 km2, 28 m alt, 1.470 hab (1999) |
V |
M |
|
33
|
Massalavés,
baronia de Jurisdicció
senyorial del País Valencià, atorgat el 1247 |
V |
H |
|
34
|
Massalcoreig
Municipi del Segrià: 13,76 km2, 94 m alt, 646 hab (1999) |
C |
M |
|
35
|
Massalet
Despoblat del mun. de Carlet (Ribera Alta) |
V |
G |
|
36
|
Massalfassar
Municipi de l'Horta del Nord: 2,5 km2, 12 m alt, 1.335 hab (1999) |
V |
M |
|
37
|
Massalió
Municipi de la Matarranya: 85,43 km2, 359 m alt, 605 hab (1999) |
F |
M |
|
38
|
Massaluca,
la Pobla de Veure>
Pobla
de Massaluca, la (Terra Alta) |
C |
G |
|
39
|
Massalva,
Miquel ( ? , s. XVII)
Arquitecte |
C |
B |
|
40
|
Massamagrell
Municipi de l'Horta del Nord: 6,2 km2, 14 m alt, 12.424 hab (1999) |
V |
M |
|
41
|
Massamardà
Caseria i partida del mun. d'Alboraia (Horta) |
V |
G |
|
42
|
Massana,
Josep (Granollers,
Vallès Oriental, 1894
– Barcelona, 1979) Fotògraf |
C |
B |
|
43
|
Massana,
Josep ( ? , s. XVIII –
s. XIX) Ciutadà de Barcelona |
C |
B |
|
44
|
Massana,
la Veure>
Maçana,
la (Andorra). |
A |
G |
|
45
|
Massana,
Valentí (Barcelona, 1970
- ) Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa. Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l'any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d'Europa d'Helsinki. Als
Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta. Als Jocs Olímpics d'Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km.
(GEC)
|
C |
B |
|
46
|
Massana
i Bancells, Marcel·lí "Panxo"
(Berga, Berguedà, 1918 - Mas Letallet, Foix, Occitània, 1981)
Guerriller anarquista |
C |
B |
|
47
|
Massana
i Bertran, Antoni (Barcelona,
1890 - Raimat, Alpicat, Segrià, 1966)
Compositor |
C |
B |
|
48
|
Massana
i Pujol, Agustí (Barcelona
?, 1855 – Barcelona, 1921) Col·leccionista
i mecenes |
C |
B |
|
49
|
Massanas,
Narcís (Sant Feliu de
Guíxols,
Baix Empordà, s. XVIII – Pont de Molins,
Alt Empordà, 1811) Militar.
Durant la guerra del Francès es distingí en el
setge de Girona (1808) i en l'acció del castell de
Figueres. Fou afusellat pels francesos prop del Pont de
Molins. (SC) |
C |
B |
|
50
|
Massanassa
Municipi de l'Horta del Sud: 5,36 km2, 11 m alt, 7.633 hab (1999) |
V |
M |
|
51
|
Massanell
i Esclasans, Antoni (Vilafranca
del Penedès, Alt Penedès, 23/mar/1924 – 1993) Poeta.
És autor dels reculls Poesies, editat el 1953, i Crit, aparegut el 1962. |
C |
B |
|
52
|
Massanella
Llogaret del mun. de Mancor (Mallorca Septentrional) |
B |
G |
|
53
|
Massanès
Veure>
Maçaners (Saldes, Berguedà) |
C |
G |
|
54
|
Massanes
Veure>
Maçanes
(Selva) |
C |
G |
|
55
|
Massanés,
Josep (regió de Girona,
s. XVIII - ? , s. XIX) Enginyer
militar |
C |
B |
|
56
|
Massanés
i Dalmau, Maria Josepa (Tarragona,
1811 – Barcelona, 1887) Escriptora |
C |
B |
|
57
|
Massanés
i de Ribera, Salvador (Barcelona,
s. XVII – s. XVIII) Polític |
C |
B |
|
58
|
Massanet
i Beltran, Jeroni (Palma
de Mallorca, 1872 – 1934) Polític
i advocat |
B |
B |
|
59
|
Massanet
i Juli, Joan (l'Armentera,
Alt Empordà, 1899 - l'Escala, Alt Empordà, 1969)
Pintor |
C |
B |
|
60
|
Massanet
i Verd, Antoni Maria (Palma
de Mallorca, 1865 - Sogorb, Alt
Palància, 1911) Prelat. Sobresortí com a orador sagrat. Fou consagrat
bisbe de Sogorb el 1904. |
B |
B |
|
61
|
Massarrojos
Poble del mun. de València (Horta) |
V |
G |
|
62
|
Massarrúbies
Santuari del mun. de Lladurs (Solsonès) |
C |
G |
|
63
|
Massé,
Ludovic (Évol, Conflent,
1900 – Perpinyà, 1982) Escriptor
en francès |
N |
B |
|
64
|
Masserof,
el Caseria del mun. de
Xaló (Marina Alta) |
V |
G |
|
65
|
Massià
i Prats, Joan (Barcelona,
1890 – 1969) Violinista,
pedagog i compositor. Es formà al conservatori de Brussel·les (1902), on fou deixeble de Marchot. Actuà amb èxit a França, a Itàlia i a
Catalunya i fou professor de violí i de música de cambra a
l'Escola Municipal de Barcelona. Compongué cançons i peces per a piano.
(SC) |
C |
B |
|
66
|
Massià
i Vidiella, Josep Maria (Mont-roig
del Camp, Baix Camp, 1815 – Lima, Perú, 1902)
Prelat |
C |
B |
|
67
|
Massil
Despoblat del mun. de Pego (Marina Alta) |
V |
G |
|
68
|
Massip,
Bernat ( ? , s. XVIII –
1794) Escriptor |
C |
B |
|
69
|
Massip,
Jaume (la Bisbal de
Falset, Priorat, 1865 - Àvila, Castella, 1953)
Missioner dominicà. Estudià a Àvila i a Manila (1888-89). Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l'orde i dirigí la revista "Misiones Dominicanas". Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.
|
C |
B |
|
70
|
Massip,
Josep Maria (Sitges,
Garraf, 1904 – Washington, EUA, 1973) Escriptor |
C |
B |
|
71
|
Massip
i Bonet, Francesc (Tortosa,
Baix Ebre, 8/des/1958 - ) Historiador
de l'art i filòleg |
C |
B |
|
72
|
Massip
i Fonollosa, Jesús (Roquetes,
Baix Ebre, 6/feb/1927 - ) Escriptor |
C |
B |
|
73
|
Massivert
Poble (1.323 m alt) del mun. de Malpàs (Alta Ribagorça) |
F |
G |
|
74
|
Massó,
Magí ( ? , ? )
Religiós carmelità |
C |
B |
|
75
|
Massó
i Cassañas, Antoni (Barcelona,
1850 - ? , s. XIX) Escriptor,
economista i fotògraf |
C |
B |
|
76
|
Massó
i Gilbert, Joan (Figueres,
Alt Empordà, 1888 – Barcelona, 1971)
Artista de varietats |
C |
B |
|
77
|
Massó
i Llorens, Manuel (Sant
Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1876 - Buenos Aires, Argentina, 1952) Polític i enginyer |
C |
B |
|
78
|
Massó
i Simó, Lluís (Reus,
Baix Camp, 1867 - ? , s. XX) Republicà |
C |
B |
|
79
|
Massó
i Torrents, Jaume (Barcelona,
1863 – 1943) Editor, erudit
i escriptor |
C |
B |
|
80
|
Massó
i Urgellès, Enric (Barcelona,
1914 – 1986) Escriptor |
C |
B |
|
81
|
Massó
i Ventós, Josep (Barcelona,
1891 – 1931) Escriptor |
C |
B |
|
82
|
Massoni,
Enriqueta (Tarragona,
1868 - l'Havana, Cuba, s. XX) Cantatriu |
C |
B |
|
83
|
Massons
i Nin, Francesc (Sardenya, Itàlia, s. XVII - ? , s. XVIII)
Eclesiàstic |
U |
B |
|
84
|
Massot,
Antoni (Illes Balears, s.
XV – s. XVI) Escriptor |
B |
B |
|
85
|
Massot,
Josep (Lleida, v 1640 –
Barcelona, v 1704) Religiós
augustinià i escriptor |
C |
B |
|
86
|
Massot,
Miquel (Peralada, Alt
Empordà, s. XV – 1462) Religiós
carmelità calçat |
C |
B |
|
87
|
Massot,
Salvador (Alfés, Segrià,
1845 – València, 1911) Bisbe
i missioner |
C |
B |
|
88
|
Massot
i Balaguer, Lluís (Figueres,
Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 1962) Advocat
i polític |
C |
B |
|
89
|
Massot
i Beltran, Guillem (Palma
de Mallorca, 1842 – 1900) Músic.
Professor de música i d'ensenyament primari, fou també mestre de capella de l'església de Sant Nicolau des del 1858. És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns
Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar
Bagatella all'antico. Fou també autor d'obres de caràcter docent, com ara
Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro
Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano. (SC) |
B |
B |
|
90
|
Massot
i Guillamet, Bartomeu (Figueres,
Alt Empordà, 1923 – Barcelona, 1974)
Pintor |
C |
B |
|
91
|
Massot
i Muntaner, Josep (Palma
de Mallorca, 3/nov/1941 - ) Historiador.
Monjo de Montserrat, director de les Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, ha publicat un nombre ingent d'articles i estudis diversos entre els quals té un gran interès
Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985).
(EUC) |
B |
B |
|
92
|
Massot
i Planes, Josep (Palma de
Mallorca, 1875 - Pòrtol, Mallorca, 1943)
Músic i folklorista |
B |
B |
|
93
|
Massot
i Planes, Melcior (Palma
de Mallorca, 1870 – 1953) Organista |
B |
B |
|
94
|
Massot
i Planes, Mercè (Palma
de Mallorca, 1894 - ) Poetessa |
B |
B |
|
95
|
Massot
i Tetas, Miquel (Barcelona,
1883 – París, França, 1968) Pintor
i decorador |
C |
B |
|
96
|
Massot
i Xirgu, Rafael (Girona,
1874 – Barcelona, 1923) Actor
i director teatral |
C |
B |
|
97
|
Massoteres
Municipi de la Segarra: 26,25 km2, 502 m alt,
200 hab (2004). A la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del
Llobregat, on resten alguns boscos de roures i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà i la ramaderia. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis. El poble conserva un caràcter medieval; la parròquia és dedicada a sant Salvador. Dins el terme hi ha els pobles de
Talteüll (al peu de les restes de l'antic castell i de l'església romànica de Sant Pere) i de
Palou de Torà.
|
C |
M |
|
98
|
Massutí
i Alzamora, Miquel (Felanitx,
Mallorca, 1902 - Palma de Mallorca, 1950) Biòleg
i lul·lista |
B |
B |
|
99
|
| |