[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Masd ]    [ Mase ]    [ Masi ]    [ Masm ]    [ Masos ]    [ Masp ]

La teva ànima és la teva llengua. (Baltasar Porcel)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masdemboquera  (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Poble (233 m alt)

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masdenforn  (Biosca, Segarra)  Antiga quadra i parròquia

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masdentorres  (Oliola, Noguera)  Quadra

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Masdenverge  (Montsià)  Municipi: 14,66 km2, 54 m alt, 924 hab (1999)

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masdéu  (els Prats de Rei, Anoia)  Despoblat

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMasdéu, el  (Trullars, Rosselló)  Caseria i antic terme

7 CATALUNYA - LITERATURA

Masdéu, Janet  (Catalunya, 1952/63)  Personatge central d'El pelegrí apassionat

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdeu, Manuel  ( ? , s. XIX)  Inventor

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Masdéu i de Montero, Baltasar de  (Palerm, Sicília, Itàlia, 1741 - Palma de Mallorca, 1820)  Filòsof

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Masdéu i de Montero, Joan Francesc de  (Palerm, Sicília, Itàlia, 1744 – València, 1817) Historiador

11 EUROPA - BIOGRAFIA

Masdéu i de Montero, Josep Antoni de  (Palerm, Sicília, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)  Teòleg

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdeu i de Montero, Lluís  (Barcelona, s. XVII - 13/ago/1714)  Matemàtic. És autor de l'obra Mundo maquinal de naturaleza y arte, o productos físicos o maquinarios del movimiento, tamaño y configuración, que signà amb el pseudònim de Gonzaga Cañet i restà inèdita.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masdevalentí  (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Antic lloc

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdevall i Terrades, Josep  (Figueres, Alt Empordà, s. XVIII - ? , v 1790)  Metge

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Masdovelles, Bertran de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasdovelles, Guillem de  (l'Arboç, Baix Penedès, s. XIV – s. XV)  Poeta

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Joan Berenguer de  (l'Arboç, Baix Penedès ?, s. XV - ? , d 1476)  Poeta

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Joan de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Escriptor. Probablement posterior a Joan Berenguer i a Pere Joan, encara que podria tractar-se de la mateixa persona. És autor de diverses poesies contingudes al Cançoner de l'Ateneu. La major part són cobles d'endevinalla que proposen per enigma un nom de dama. D'altres de caràcter galant tenen més interès. Escriví també una cançó en castellà.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masdovelles, Pere Joan de  (Catalunya, s. XV - ? , a 1460)  Poeta

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masella, la  (Alp, Baixa Cerdanya)  Estació d'hivern

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Galtès, Alfons  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1884 - Tolosa de Llenguadoc, 1939)  Escriptor

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Galtés, Miquel  (Barcelona, 1882 – s. XX)  Metge. Germà d'Alfons. Destacà pels seus treballs de bacteriologia.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Ribera, Agustí Alfons  (Falset, Priorat, 1860 - Manila, Filipines, 1910)  Metge. Es llicencià a Barcelona. El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat. Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la "Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas" (1895-97). Fou germà d'Helena i Miquel Maseras i Ribera.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maseras i Ribera, Helena  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1853 - Maó, Menorca, 1900)  Metgessa. Germana d'Agustí Alfons i de Miquel. Fou la primera dona de l'Estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d'altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells. Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l'ensenyament.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaseras i Ribera, Miquel  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 - Catalunya, s. XIX)  Metge. Germà d'Agustí Alfons i d'Helena. Deixà algunes publicacions. Fou pare de Miquel i d'Alfons Maseras i Galtés.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masets dels Cosins, els  (C, Alt Penedès)  Caseria, al nord de la Múnia.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer, Joan  (Barcelona, 1855 – 1901)  Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia barcelonina de Betlem durant vint-i-quatre anys. Destacà per la seva intensa vinculació a iniciatives culturals.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Francesc d'Assís  (Vic, Osona, 1847 – Lleida, 1901)  Filòsof psicologista. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d'ètica. Autor d'un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d'un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosfia elemental (1891), treballs en què es palesa l'influx de Xavier Llorens i Barba. Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l'Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Francesc de Paula  (Vic, Osona, 1851 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907)  Jurista i escriptor. Juntament amb els seus germans -Josep, Ramon i Francesc d'Assís- fou un dels fundadors de l'Esbart de Vic. Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Joaquim  (Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)  Escriptor

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Arquimbau, Josep  (Vic, Osona, 1844 - Sarrià, Barcelona, 1900)  Eclesiàstic

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasferrer i Arquimbau, Ramon  (Vic, Osona, 1850 - Cottabato, Mindanao, Filipines, 1894)  Botànic i metge. Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar. L'any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l'arxipèlag com havia fet abans a les Canàries. Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a "La Garba Muntanyenca". A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Rierola, Marià  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 1856 - Espinelves, Osona, 1923)  Naturalista recol·lector

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Sala, Narcís  (Madrid, 1867 - Barcelona ?, 1941)  Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat. Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles "El Mundo Deportivo" (1906). Fou també redactor de "La Vanguardia" i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista "Stadium". Assumí un gran nombre d'iniciatives i ocupà diversos càrrecs en relació als esports. A la seva memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masferrer i Vernis, Francesc Maria  (Vic, Osona, 1889 - Buenos Aires, Argentina, 1954)  Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals. Fou un dels fundadors (1930) del "Diari de Vic", que també dirigí. Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masgoret, Josep  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Guerriller carlí

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masià de Ros, Àngels  (Figueres, Alt Empordà, 1907 – Barcelona, 1998)  Historiadora

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masia de Senier  (Garcia, Ribera d'Ebre)  Caseria, situada a l'esquerra de l'Ebre, vora el límit amb Móra la Nova.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasies, les  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)  Caseria i estació balneària (o balneari de l'Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet. Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el s XIX, per iniciativa de Pere A. Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Dalt, les  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà)  Veïnat, a l'oest del poble.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Manlleu, les  (Manlleu, Osona)  Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles. Des del 1841 hom pressionà l'ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masies de Moltó, les  (Cocentaina, Comtat)  Caseria, al límit amb el terme d'Alcoi, a l'esquerra del riu d'Alcoi.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masies de Montcada, les  (Montcada de l'Horta, Horta)  Caseria, al nord de la vila. Actualment és una zona d'estiueig. Té estació del ferrocarril de València a Bétera.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Nargó, les  (el Coll de Nargó, Alt Urgell)  Caseria

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Ripoll, les  (Ripoll, Ripollès)  Veure> Parròquia de Ripoll, la

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Masies de Roda, les  (Osona)  Municipi: 16,43 km2, 644 hab (1999)

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Sant Hipòlit de Voltregà, les  (Osona)  Veure> Masies de Voltregà, les.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasies de Sant Pere de Torelló, les  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Antic municipi, annexat a l'actual

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Sant Romà, les  (Sant Romà d'Abella, Pallars Jussà)  Caseria

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Santa Maria del Corcó, les  (l'Esquirol, Osona)  Nom donat

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masies de Taradell, les  (Taradell, Osona)  Antic municipi, agregat a l'actual

52 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaMasies de Voltregà, les  (Osona)  Municipi: 22,31 km2, 533 m alt, 3.006 hab (2004). (ant: les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà). Estès entre les serralades que tanquen la plana de Vic a l'oest, i la conca del Ter, límit oriental del terme, al nord-est de Vic. El terme municipal envolta totalment el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. La base de l'economia local són les indústries alimentària (embotits), tèxtils, mobles metàl·lics i maquinària, complementada per l'agricultura (cereals d'hivern, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i porcina). Durant el s XX ha acusat un augment regular de població. El cap del municipi és Can Bondia. Dins el terme hi ha les ruïnes de l'antic castell de Voltregà, amb l'església romànica de Sant Martí Xic, els pobles de Vinyoles d'Orís, de Sant Miquel d'Ordeig i de la Gleva (amb un santuari marià barroc), l'antiga quadra de Conanglell, els llocs i les caseries de Rampins, Gallifa, el Poble-sec, Quintanes i la Prússia, la colònia de la Farga d'Ordeig, la masia el Despujol i la masia i ermita de Serratosa. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de les Masies de Voltregà

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masifern i Marcó, Ramon  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1862 – Barcelona, 1936)  Escriptor

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasip i Borràs, Enric  (Barcelona, 1969 - )  Jugador d'handbol

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masip i Roca, Paulí  (la Granadella, Garrigues, 1899 – Mèxic, 1963)  Escriptor i periodista

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masjoan  (Espinelves, Osona)  Important masia

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsMasllorenç  (Baix Penedès)  Municipi: 6,58 km2, 304 m alt, 467 hab (2004). Situat a l'est de Valls, al límit amb l'Alt Camp. El relleu és accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montmell. Hi abunden les terres incultes, especialment erms i garrigues, amb alguns claps de bosc. La base de l'economia local és l'agricultura totalment de secà, especialment vinya i ametllers, des que les oliveres i garrofers van patir molt durant les glaçades del 1956; complementada per algunes petites indústries (tèxtil, mobles i alumini). Hi ha granges avícoles. També és un lloc d'estiueig, centrat sobretot a Masarbonés, a l'est del terme; hi ha una urbanització. El poble és al sector occidental del terme, dominat per l'església parroquial de Sant Ramon de Penyafort, reformada el 1854. Àrea comercial de Valls.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masllovet i Sanmiquel, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1879 – 1946)  Director de música

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masmesó  (Sant Jordi Desvalls, Gironès)  Veïnat

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masmitjà i de Puig, Joaquim  (Olot, Garrotxa, 1808 – Girona, 1886)  Canonge de Girona

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masmolets  (Valls, Alt Camp)  Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida; depèn eclesiàsticament de Fontscaldes. És esmentat ja el s XII.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMasmoragues, els  (el Catllar de Gaià, Tarragonès)  Caseria, al sector septentrional del terme.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masmunter  (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp)  Quadra i antic terme

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Masnou  (Consell, Mallorca Septentrional)  Possessió

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Masnou, el  (Maresme)  Municipi: 3,30 km2, 27 m alt, 21.076 hab (1999)

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masnou, el  (Batea, Terra Alta)  Caseria

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masnou, marquesat del  (Catalunya)  Títol, concedit el 1922 a Romà Fabra i Puig, fill del primer marquès d'Alella.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masnou i Boixeda, Ramon  (Taradell, Osona, 3/set/1907 - Vic, Osona, 9/jun/2004)  Bisbe de Vic (1955-83). Estudià a Vic i a Roma. Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío. El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló. Ha estat el primer bisbe contemporani que ha escrit les pastorals en català i un dels primers que s'ha sentit indentificat amb l'esperit i les reivindicacions del país. Ha escrit El problema català.Inici página Reflexions per al diàleg (1986), Hores de recolliment. Diari íntim dels darrers mesos de la guerra (febrer-desembre de 1938) (1996), Carta sobre nacionalismes (1996, contribució al debat del nacionalisme català), etc.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMasó, la  (Alt Camp)  Municipi: 3,58 km2, 115 m alt, 287 hab (2004). Situat a la part meridional de la comarca, a la riba dreta del Francolí, el qual travessa el municipi, un dels més petits de la comarca. El terreny és pla i força conreat. Predomina el regadiu, amb aigua de pous i del riu, dedicat bàsicament a l'avellaner; el secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), l'avicultura i algunes modestes indústries fan de complement de l'agricultura. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Santa Magdalena, construïda a la fi del s XIX i d'estil neoromànic; destaca també el sindicat agrícola, de l'any 1926, el portal de la Casa Benet, el pont que travessa el Francolí i una casa modernista. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament de la Masó

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i de Falp, Felip  (Barcelona, 1851 - Pau, Bearn, 1929)  Pintor

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i Goula, Josep  (Barcelona, 1877 – 1910)  Compositor

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i Valentí, Narcís  (Girona, 1890 – 1953)  Pedagog

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masó i Valentí, Rafael  (Girona, 1880 – 1935)  Arquitecte i escriptor

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver, Liberata  (Barcelona, ? - )  Escriptora

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMasoliver, Rafael  ( ? , 1781 – 1854)  Frare dominicà

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1820 – 1890)  Metge

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masoliver i Martínez, Joan Ramon  (Saragossa, Aragó, 1910 – Barcelona, 1997)  Escriptor

78 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentMasos, els  (Conflent)  Municipi: 5,71 km2, 360 m alt, 562 hab (1999). Situat al sector més baix de la comarca, al sud de la vall de la Tet, a l'oest del riu de Llescó i al peu del massís del Canigó. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de regadiu, principalment fruiters (presseguers, pomers i albercoquers) i d'horta, alimentats amb aigua de la Tet; també hi ha conreus de vinya, per a l'elaboració de vi corrent. Ramaderia bovina, ovina i d'equins. Hi ha una cooperativa vinícola. El terme és també un centre de segones residències i la població, després d'algunes oscil·lacions, tendeix a augmentar. El poble és format per tres barris: el nucli primitiu o Llonat (on hi ha l'església parroquial de Sant Just i Pastor), Lloncet i Avellanet. El terme comprèn també el barri de la Sagristia o del Mas de la Sagristia i el vilar desaparegut de Favars. Àrea comercial de Prada.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Masos de Baiarri, els  (Claverol, Pallars Jussà)  Antic terme

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de la Secuita, els  (la Secuita, Tarragonès)  Caseria, situada al nord del poble, prop de la Tallada.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Millà, els  (Àger, Noguera)  Caseria, uns 2 km al sud de Millà.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Móra, els  (Ribera d'Ebre)  Veure> Móra la Nova

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Pals, els  (Pals, Baix Empordà)  Llogaret

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Sant Martí, els  (Isona, Pallars Jussà)  Caseria

85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMasos de Tamúrcia, els  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble de l'antic municipi d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça)

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Masos de Vespella, els  (Vespella de Gaià, Tarragonès)  Veïnat, situat al sud de la vila.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Masot i Rodamilans, Joan  (Barcelona, 1900 - 1988)  Militant nacionalista. Membre de les Joventuts Nacionalistes de la Lliga (1916), després d'haver residit set anys a l'Argentina. Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s'afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l'Assemblea de Parlamentaris- i s'establí a París, de rellotger (1922). Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí "Estat Català" (1955) i col·laborà a "Foc Nou" (1960), revista catalana de París. Es retirà de la política el 1963.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons, Josep  ( ? , s. XIX)  Actor

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Anglasell, Francesc de Paula  (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966)  Jurista

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Camarasa, Jaume  (Granollers, Vallès Oriental, 1872 - ? , s. XX)  Escriptor i agrònom

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Camarasa, Pere  (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)  Comerciant

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Casades, Oriol  (Barcelona, 1928 - )  Fotògraf

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Labrós, Francesc  (Granollers, Vallès Oriental, 1840 - Bigues, Vallès Oriental, 1901)  Folklorista

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Labrós, Marià  (Granollers, Vallès Oriental, 1840 – Barcelona, 1885)  Polític

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaspons i Labrós, Maria del Pilar  (Barcelona, 1841 – 1907)  Escriptora

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maspons i Ros, Francesc  ( ? , 1808 – s. XIX)  Notari

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maspontons  (Pontons, Alt Penedès)  Masia i antiga quadra, situada al nord del terme, a la capçalera del riu de Foix.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Maspujols  (Baix Camp)  Municipi: 3,54 km2, 214 m alt, 450 hab (1999)

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masquefa  (Oriola, Baix Segura)  Partida de l'horta, al nord-est de la ciutat; és regada amb aigua del Segura per la sèquia de Masquefa.

100 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaMasquefa  (Anoia)  Municipi: 17,06 km2, 257 m alt, 6.680 hab (2004). Situat al límit amb l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d'Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d'hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l'activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d'estiueig, amb algunes urbanitzacions. La població ha crescut notablement els darrers decennis. La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l'església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l'antic castell de Masquefa. El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta. Àrea comercial de Barcelona.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Masquefa  (Alboraia, Horta)  Caseria i partida

Anar a:    [ Masd ]    [ Mase ]    [ Masi ]    [ Masm ]    [ Masos ]    [ Masp ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans