A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Marqui ]    [ Marrad ]    [ Marsal ]    [ Marsill ]    [ Martí, B ]    [ Martí, Jo ]

El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic. (Pau Casals i Defilló)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquilles, Eugeni  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1885)  Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Es distingí molt durant l'epidèmia de còlera que afligí Barcelona l'any 1854.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquilles, Jaume  (Barcelona, 1368 – 1451)  Jurisconsult i sacerdot. Estudià a Lleida i fou vicari general de la diòcesi de Vic (1428). Fou vice-canceller de Martí l'Humà i era capellà de la seu barcelonina quan va dedicar als consellers els seus comentaris als Usatges (1448), publicat amb el títol Manna Jacobi de Marquilles super Usaticis Barcinone (1505).

3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Marquina, Dídac  (Estadella, Aragó, s. XVI - ? , 1624)  Frare benedictí

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquina, Martí  ( ? , s. XVI)  Monjo cistercenc

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquina i Angulo, Eduard  (Barcelona, 1879 - Nova York, EUA, 1946)  Escriptor

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquina i Angulo, Rafael  (Barcelona, 1887 - l'Havana, Cuba, 1940 ?)  Escriptor. Escriví preferentment en castellà. Redactor de "La Publicidad" i "La Veu de Catalunya", i director de la revista "Teatralia". A més a més de la seva obra teatral en castellà, cal remarcar les seves taduccions a aquest idioma de La Ben Plantada i d'obres de Guimerà, Gual i Crehuet.

7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Marquina i Audouard, Rafael  (Madrid, 1921 - )  Dissenyador industrial

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquina i Pichot, Lluís  (Barcelona, 1904 – Madrid, 1980)  Director cinematogràfic

9 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Marquixanes  (Conflent Municipi: 4,79 km2, 272 m alt, 397 hab (1999)

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marra, riu de  (Bossot, Vall d'Aran)  Curs d'aigua, afluent esquerrà de la Garona

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marrà i Datsira, Pere  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1920 - )  Pintor

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarraco i Ferrer, Josep  (Barcelona, 1835 – 1913)  Compositor i organista

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marraco i Xauxas, Josep  (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1873)  Compositor

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marrades  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida, a l'oest de la ciutat

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marrades, Joan  (València, s. XV – Roma, Itàlia, 1499)  Prelat

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marrades, Pere  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Cavaller

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marrades i de Vic, Baltasar  (València, 1560 – Praga, Txequia, 1638)  Militar

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarrana, coll de la  (Queralbs / Setcases, Ripollès)  Depressió (2.550 m alt)

19 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaMarratxí  (Mallorca Occidental Municipi: 54,2 km2, 133 m alt, 19.451 hab (1999). A la zona de contacte entre es Raiguer i es Pla, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pels torrents de Bunyola i de sa Cova Negra, que formen el torrent Gros. Hi ha pineda i garriga. És conrea principalment el secà (cereals, ametllers, garrofers, oliveres i arbres fruiters). El regadiu produeix fruita i hortalisses. Les indústries més importants són les de terrissa, alimentàries, calçat, confecció, vidre i productes de la construcció. L'aeròdrom de Son Bonet és dins el terme. La vila, dita popularment Marratxinet, és dalt un turó. La parròquia fou erigida el 1248. El municipi comprèn, a més, el poble de Pòrtol i els barris des Pont d'Inca i es Pla de Na Tesa. Abans, la parròquia de Marratxí era Sant Marçal, actual parròquia de sa Cabaneta (capital efectiva del municipi). Ajuntament de Marratxí

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marratxinet  (Marratxí, Mallorca Occidental)  Nom popular de la vila i antic cap del municipi

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marro, castell  (Marganell, Bages)  Antic castell desaparegut

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marroig, son  (Deià, Mallorca Occidental)  Possessió

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marroig i Rosselló, Francesc Tomàs  (Sineu, Mallorca, 1777 – Illes Balears, s. XIX)  Escriptor. Frare augustinià, s'exclaustrà el 1821. Fou empresonat per haver publicat uns versos contra el govern constitucional i els redactors del diari "La Aurora", que n'eren partidaris. Deixà inèdits dos volums de poesia.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMarroig i Vicens, Joan  (Palma de Mallorca, 1872 – 1922)  Anarco-sindicalista

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marrulles, barranc de  (Relleu de la Marina, Marina Baixa)  Afluent del riu de Relleu

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsà i Beca, Àngel  (Girona, 1900 – Barcelona, 1988)  Crític i promotor d'art

27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Marsà i Bragado, Antoni  (Madrid, 1877 - ? , s. XX)  Republicà

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsà i Figueras, Francesc  (Tàrrega, Urgell, 1900 – 1969)  Pintor. S'especialitzà en la natura morta de peixos, d'estil acadèmic. Participà en moltes de les exposicions de Primavera, on rebé la medalla d'or de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Així mateix, exposà a Berlín, Estocolm i a la Biennal de Venècia.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsà i Gómez, Francesc  (Portbou, Alt Empordà, 1924 – Barcelona, 1998)  Filòleg

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsachs i Torrent, Domènec  (Barcelona, s. XIX - ? )  Anarquista

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsal  ( ? , ? )  Guerriller carlí

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Anton  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d'obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Jacint  (Vic, Osona, s. XVIII)  Arquitecte

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Joan  ( ? , s. XVI)  Escriptor

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Llucià  (Vic, Osona, s. XVII)  Religiós

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Miquel  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII)  Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l'escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Anglora, Antoni  (Barcelona, s. XIX)  Obrer maquinista

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsal i Boguñà, Pau  (Terrassa, Vallès Occidental, s. XVIII - ? , 1839)  Compositor i organista

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Boguña, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, s. XVIII – 1846)  Monjo de Montserrat

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Freixas, Isidre  (Reus, Baix Camp, 1843 – Barcelona, 1910)  Religiós escolapi

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsans i Rof, Josep  ( ? , s. XIX – Barcelona, s. XX)  Financer

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Marsé i CarbóMarsé i Carbó, Joan  (Barcelona, 8/gen/1933 - )  Escriptor en castellà. De formació autodidàctica, començà a escriure l'any 1958 a les revistes "Ínsula" i "El Ciervo". Guanyà el premi Sésamo (1958) amb la narració Nada para morir. Els seus llibres, a través d'una prosa realista i evocadora, recreen els ambients de la Barcelona de l'època franquista. Després de la seva primera novel·la Encerrados con un solo juguete (1959), es traslladà a París (1960-62). En tornar (1965) va guanyar el premi Biblioteca Breve amb la novel·la Últimas tardes con Teresa (1965). Posteriorment ha publicat La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (1973-76; una de les grans novel·les de la postguerra i premi internacional de Novel·la), La muchacha de las bragas de oro (1978, Premi Planeta), Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), el recull de narracions Teniente Bravo (1987), El amante bilingüe (1990), El embrujo de Shangai (1993, premi de la Crítica i premi Europa 1994), algunes de les quals portades al cinema. El 1997 va ser guardonat amb el premi Juan Rulfo de Literatura Llatinoamericana i del Carib, l'equivalent americà del premi Cervantes espanyol.

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Marsellesos, els  (Dénia, Marina Alta Antic raval, al sud de la ciutat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarshall i King, Frank  (Mataró, Maresme, 1883 – Barcelona, 1959)  Músic. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb E. Granados. Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l'ensenyament. Professà a l'Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l'Acadèmia Marshall. És autor d'una Suite Catalònia, d'un Allegro di concerto i d'una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder. Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marsili, Pere  (Illes Balears ?, s. XIII – s. XIV)  Cronista

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Codony, Joaquim  (Olot, Garrotxa, 1905 – 1986)  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot i després amplià els seus coneixements a Barcelona, on rebé lliçons d'Ignasi Mallol i d'Enric Galwey, en el sentit de les noves orientacions plàstiques del paisatgisme iniciat per aquest últim. Tanmateix, la seva obra tendeix a l'anècdota cromàtica típica dels epígons d'aquella escola olotina. Exposà repetidament a Barcelona i, des del 1942, participà en la majoria de les Exposicions Nacionals.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Lleonart, Adolf  (Barcelona, 1868 – 1935)  Periodista i escriptor. D'idees lerrouxistes, col·laborà a "La Publicidad" i "El Diluvio", des d'on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l'època. Els seus articles a "El Diluvio" foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo. Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Lleonart, Joaquim  (Barcelona, 1859 - Caldetes, Maresme, 1883)  Crític musical

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Parera, Joan  (Barcelona, 1821 – 1896)  Metge. Especialista de les vies urinàries, treballà a l'hospital de la Santa Creu i impulsà la fundació, el 1853, de l'Institut Català de Vacunació. Publicà diverses obres mèdiques, i els almanacs "El Relámpago Médico" (1860) i "El Relámpago Farmacéutico" (1873).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsillach i Soriano, Adolf  (Barcelona, 1928 - )  Autor teatral i cinematogràfic

51 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mart Balearic  (Illes Balears)  Divinitat indígena de la cultura talaiòtica

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martanyà, cingles de  (Oix, Garrotxa)  Contrafort occidental (1.045 m alt) del puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu i enfront dels de Talaixà, a l'esquerra de la riera de Sant Aniol.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell, Bernat  (Barcelona, s. XVII)  Músic i frare benedictí. Estudià a l'Escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir el 1632. Entre els seus càrrecs dins l'orde destaca el de prior de Nàpols.

54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Martell, Lo  (Barcelona, 4/jul/1883 - 12/oct/1883)  Setmanari en català. Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de "La Vespa", publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell, Pere  (Catalunya, 1181 ? - Benissa, Marina Alta, 1244 ?)  Ciutadà de Barcelona i antic còmit de galeres. Segons el Llibre dels Feyts, fou un dels qui proposaren a Jaume I la conquesta de Mallorca, a causa de la coneixença que en tenia. Oferí un banquet a Tarragona (1228), on s'havien aplegat el monarca i els seus nobles arran de l'acabament de la guerra de l'Urgell. Com a beneficiari del repartiment de Mallorca, rebé cases i terres a Palma de Mallorca, Algamets i Sineu.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell, Pere  (Catalunya, s. XIII)  Conseller reial. Fill de l'homònim. Treballà en l'ordenació dels furs i les lleis de València.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell i Domènech, Joan  (Reus, Baix Camp, 1808 – 1867)  Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina. Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressita. En 1854-56 fou alcalde de Reus. Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accions militars.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMartés, serra de  (Foia de Bunyol / Plana d'Utiel)  Alineació muntanyosa (1.086 m alt), entre les dues comarques

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Martí  (Sicília, Itàlia, 19/des/1406 – ago/1407)  Únic fill de Martí el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de transtorns causats per la dentició. La seva desaparació seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produiren l'extinció de la successió directa del casal de Barcelona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí (Martí Riera i Ferrer)  (Barcelona, 1955 - )  Autor de còmics

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Agustí  (País Valencià, s XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Albert  (l'Escala, Alt Empordà, 1883 – Barcelona, 1947)  Instrumentista

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Andreu  ( ? , s. XVIII)  Urbanista

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Baltasar  (País Valencià, s. XVII)  Militar

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Bartomeu  (València, s XV – Roma, Itàlia, 1500)  Cardenal. Nebot de Joana de Borja, muller de Mateu Martí. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d'aquella ciutat. El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan de Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre'l, renunciant-hi definitivament l'any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí. Assolí de Ferran II l'ennobliment de la seva família.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Berenguer  (Catalunya, s XV)  Diplomàtic. El 7/gen/1464 fou enviat a Portugal per la Generalitat de Catalunya, de cara a urgir la vinguda del nou rei Pere, el qual arribaria poc després a Barcelona. Fou tramès ja per Pere, el mateix any, com a ambaixador a Borgonya, on s'entrevistà amb Felip el Bo i el seu fill, Carles el Temerari. Sol·licità especialment del darrer que fos utilitzat a favor dels catalans i contra Joan II l'estol de Borgonya que havia fet escala a Barcelona amb el propòsit, ben problemàtic, d'anar a combatre els turcs. Tot i que la duquesa Isabel era tia de Pere de Portugal, Martí no obtingué resultats positius de la seva gestió.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Bernat  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Diplomàtic al servei de Jaume II. En 1308 fou encarregat d'una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l'atac a Almeria.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Bru  (Barcelona, 1728 – Faenza, Itàlia, 1778)  Polemista religiós. Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa. Durant l'exili visqué a Faenza i intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús. Fou autor de les Lettere di un francese all'autore italiano dell'indifferenza nel secolo XVIII (Venècia, 1776) i d'algunes tragèdies d'un valor molt desigual.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Martí, cap  (Xàbia, Marina Alta)  Cap septentrional del promontori de la Nau

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Domènec  (Morella, Ports, 1811 - Hong Kong, Xina, 1852)  Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner. El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l'any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses. Cal esmental les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Emeteri  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Rector de Gurb de la Plana (Osona) i diputat a corts, va escriure Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l'església (1818), que fou prohibit pel bisbe de Vic, i Dictamen de la comisión eclesiástica encargada del arreglo definitivo del clero de España (1823).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Esteve  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Gramàtic. Era doctor en arts. El 1613 ocupava una càtedra a la universitat de Barcelona. És autor de diversos llibres de caràcter didàctic, utilitzats com a text universitari.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Francesc  (Barcelona, s. XIV - Catalunya, d 1400)  Teòleg. Frare carmelità. Estudià teologia a París (v1380). El 1400 era definidor i provincial de l'orde a Catalunya. Adreçà al rei de la Corona catalano-aragonesa un escrit on expressava la manera d'acabar el cisma. És autor d'obres religioses com De Conceptione Mariae semper Virginis i Compendium antiquitatum in honorem ordinis sui.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Gabriel  (País Valencià ?, s XIV – s XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d'Albal (Horta).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Gilabert  (Alzira, Ribera Alta, v 1450 – València, 1530)  Eclesiàstic

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Jaume  (València, s. XV – 1503)  Religiós cartoixà

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Jaume  ( ? , s. XIX – s. XX)  Actor

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Jeroni  (País Valencià, s. XV)  Escriptor

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Músic. Fou mestre de capella de la catedral d'Urgell i de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Escriví obres per a veus, d'una gran qualitat.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Joan  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Capitost popular

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Joan  ( ? , s. XV – s. XVI)  Arquitecte

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Joan  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Pintor

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan Anton  (Vic ?, Osona, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic. Carles d'Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V. L'any següent era membre del tribunal del mestre racional. En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat. No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l'últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan Baptista  (Vic ?, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Joan Josep  (Oriola, Baix Segura, v 1570 – València, 1604)  Escriptor

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan Pau  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1722)  Impressor i editor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Josep  (Barcelona, 1732 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806)  Historiador

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Josep  (Vila-real, Plana Baixa, s. XVII – Alacant, 1705)  Frare carmelità

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Josep Anton  (Vic ?, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Josep Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Montserrat, Bages, 1763)  Compositor. L'any 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella de l'escolania, a partir del 1753. Les seves composicions pertanyen a l'estil concertant, i algunes són influïdes per l'òpera italiana de l'època. La seva producció comprèn, entre altres obres, dos Magnificat, un Stabat Mater, uns responsoris, dues cantates i sis lamentacions. És autor també d'obres per a tecla, d'un notable interès.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Josep Vicent  (País Valencià, s XIX – 1869)  Escultor.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Lluís  (València, s. XVI – s. XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d'alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Medir  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Eclesiàstic

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Ot  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1900)  Advocat i polític. Militava al partit republicà federal. Fou diputat pel Vendrell. Tingué un gran prestigi professional.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Pere  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Escriptor

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Ramon  (Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284)  Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea. El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269. Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I, els llibres talmúdics. Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l'apologètica de l'edat mitjana i objecte d'atenció per part de molts estudiosos.

Anar a:    Marqui ]    [ Marrad ]    [ Marsal ]    [ Marsill ]    [ Martí, B ]    [ Martí, Jo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans