A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Marfa ]    [ Margarida de M ]    [ Margarit, L ]    [ Margarit i de P ]    [ Margin ]    [ Maria de L ]

El millor metge és el que coneix la inutilitat de la majoria de les medicines. (Benjamin Franklin)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marfà  (Castellcir, Vallès Oriental)  Antic poble i enclavament (9,07 km2)

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marfà, Joan  (Barcelona, 1831 – s. XIX)  Advocat

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marfà, riera de  (Bages)  Curs d'aigua del Moianès

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marfany i Garcia, Joan Lluís  (Barcelona, 7/oct/1943 - )  Historiador de la literatura, crític i professor. Deixeble de Joaquim Molas, es llicencià en llengües romàniques. Ha publicat antologies de diversos escriptors i de la poesia catalana medieval i del s. XV. El seu llibre més important és Aspectes del Modernisme (1975), replantejament crític d'aquest moviment, juntament amb La cultura del catalanisme (1996).

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMargalef  (Torregrossa, Pla d'Urgell Caseria i antic terme

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Margalef  (Priorat Municipi: 34,59 km2, 378 m alt, 129 hab (1999)

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margalef, batalla de  (Margalef, Torregrossa, Pla d'Urgell, 23/abr/1810)  Fet d'armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d'E. O'Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners. Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margalef i López, Ramon  (Barcelona, 16/mai/1919 - 23/mai/2004)  Ecòleg. Membre d'un gran nombre de societats científiques i catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, el 1980 li fou atorgat el premi Hunstman de ciències del mar. Entre la seva obra cal esmentar Los organismos indicadores de limnologia (1955) i La biosfera entre la termodinàmica y el juego (1980).

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Margalida, pic de  (Alta Ribagorça)  Cim (3.218 m alt) del massís de la Maladeta

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Margalida, riu de  (Catalunya)  Afluent dretà de la Garona

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMargalides, ses  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Nom de dues petites illes properes a la costa de Corona: la gran forma un arc per on pot passar una embarcació, i l'altra és minúscula.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margall i Tauler, Enric  (Barcelona, 1944 - Ciutadella, Menorca, 1986)  Jugador de basquet. S'inicià en l'equip del Malgrat i, posteriorment, jugà amb el Joventut de Badalona fins al 1974 que abandonà l'esport actiu per una lesió coronària. Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits. Els seus germans Narcís i Josep Maria també s'han dedicat al bàsquet.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Margançol, el  (Berguedà)  Riu, afluent per l'esquerra del Llobregat. Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinenecs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s'orienta cap a l'oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s'encaixa fins a 520 m alt. a l'aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu. L'únic afluent important és la riera de Vilada.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Marganell  (Bages Municipi: 13,34 km2, 679 m alt, 239 hab (1999)

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Margarida  (Planes de la Baronia, Comtat)  Poble, situat 4 km a l'est de la vila. Lloc de moriscs (26 focs el 1609) de la fillola de la Vall de Gallinera. L'església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes. Formà part de la baronia de Planes.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Margarida, cala  (Palamós, Baix Empordà Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros. Antic nucli d'habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d'estiueig i de turisme.

16 EUROPA - BIOGRAFIA

Margarida I de Bearn  ( ? , s. XIII – 1319)  Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarida d'Àustria  (Graz, Àustria, 1584 - El Escorial, Madrid, 1611)  Reina de Catalunya-Aragó

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarida de Foix-Castellbó  ( ? , s. XIV)  Vescomtessa de Cabrera i comtessa d'Osona

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarida de Montferrat  ( ? , v 1350 - Morella, Ports, 1420)  Comtessa d'Urgell

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Margarida de Prades  ( ? , v 1387/88 - Bonrepòs, Priorat, 1429)  Reina de Catalunya-Aragó, muller de Martí I l'Humà

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Margarida de Provença  ( ? , ? )  Filla de Ramon Berenguer V de Provença

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Margarida de Sicília  ( ? , ? )  Filla de Frederic III de Sicília

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Margarit  (Talarn, Pallars Jussà Antiga quadra, al límit amb el terme de Tremp.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit  (Girona, ? - ? , ? )  Llinatge de cavallers i després nobles

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit, Berenguer  ( ? , s. XII)  Cavaller de l'Hospital

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Berenguer  ( ? , s. XIV)  Tresorer de Pere III (1351-63)

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Berenguer de  ( ? , s. XII)  Marí i frare del Temple

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Bernat  ( ? , ? )  Abat de Sant Pere de Rodes

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Bernat (I)  ( ? , s. XIV – 1366)  Ciutadà de Girona

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Bernat (III)  ( ? , v 1340 - 1414/16)  Cavaller (1377)

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Bernat de  (Catalunya, s. XV – s. XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d'aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit, Francesc  ( ? , ? )  Fill de Joan

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Francesc de  (Catalunya, s. XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Guillem Guerau  ( ? , s. XII)  Templer

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Jeroni  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Impressor

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Joan  ( ? , s. XIV – s. XV)  Veguer de Camprodon (1400)

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Joan  ( ? , s. XV)  Abat d'Amer (1449-76)

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Joan  ( ? , v 1400 - v 1456)  Secretari d'Alfons IV a Itàlia

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit, Llàtzer de  ( ? , ? )  Fill de Jeroni

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Lluís de  (Catalunya, s. XV – s. XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l'emperador Carles V i a les guerres d'Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Mariàngela de  ( ? , ? )  Muller de Pere d'Espés

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Miquel  ( ? , ? )  Capità de Llançà

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Pere  (Castell d'Empordà ?, Baix Empordà, v 1455 - v 1505)  Cavaller

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit, Pere  ( ? , s. XII)  Templer

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit, Vicenç  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d'aquest llinatge. Acompanyà Jaume I a la conquesta de València.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i Bertran, Lluís  ( ? , 1445 – s. XV)  Marit de Joana de Requesens

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i Bertran, Violant  ( ? , s. XV)  Muller de Joan de Sarriera

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i Calvet, Arnau  (Rubí, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1974)  Enginyer industrial. Fou professor de l'Escola d'Indústries de Terrassa (1907-09), de l'Escola del Treball (1918-24) i de la d'Agricultura (1930-32). El 1912 fundà el Gremi d'Electricitat de Barcelona. Fou ajudant de Cèsar Molinas a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic (1921-24), i posteriorment en fou director (1931-39). Dirigí també el Polytechnicum Postal (1924-31). Publicà diversos texts de la col·lecció de l'EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies electríques.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i Carrillo, Lluís de  ( ? , ? )  Senyor del Castell d'Empordà

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit i Consarnau, Joan  (Sanaüja, Segarra, 11/mai/1938 - )  Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura i poeta. Publicà entre el 1963 i 1979 quatre llibres de poesia en castellà. A partir del 1981 publicà en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals i poètiques, en la línia meditativa, intimista i lírica d'Espriu i Martí i Pol, amb un llenguatge despullat, però ric en imatges, sobri en l'exemple. Les seves obres han gunayat diversos premis i dues vegades la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). Com a arquitecte, treballà conjuntament amb Carles Buxadé i Ribot, els quals han rehabilitat la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Així mateix, pertanyé a l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anell olímpic de Montjuïc.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Biure, Felip de  ( ? , s. XVII)  Noble

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Biure, Joan de  (Girona ?, v 1625 – Perpinyà, 1701)  Militar. Tercer marquès d'Aguilar. Publicà Retórica epítome latino y castellano... (1645). Després de la capitulació del 1652 passà amb el seu pare al Rosselló i formà part de l'exèrcit de Lluís XIV. Es casà (1675) amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i comtessa de Montagut.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Biure, Josep de  (Girona ?, 1602 – Perpinyà, 1685)  Militar i polític. Marquès d'Aguilar. Era nét de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard i fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i de Beatriu de Biure, i germà de Felip, Joan i Vicenç. Fou l'hereu de la seva mare, la qual li deixà la baronia de Vallespinosa. Ferm partidari de la unió amb França, fou nomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-59). Prengué part activa en la guerra dels Segadors; amb el grau de mariscal de camp, lluità al costat de les tropes franceses i catalanes contra les de Felip IV. S'encarregà de la defensa del Camp de Tarragona: va conquerir Valls (1641), guanyà les batalles de Constantí i del Catllar (1641) i l'any 1643 reconquerí la Vall d'Aran. Dirigí la defensa de Barcelona el 1652 i continuà la lluita des de Perpinyà, des d'on envaí Catalunya diverses vegades, fins a la pau dels Pirineus (1659). Exceptuat de l'amnistia que concedí Felip IV, morí a l'exili.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit i de Biure, Vicenç de  (Castell d'Empordà ?, Baix Empordà, v 1605 – Perpinyà, 1672)  Eclesiàstic

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Pau, Berenguer  ( ? , ? )  Cavaller

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Pau, Bernat (III)  ( ? , v 1395 - v 1480)  Senyor de Sant Gregori

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Pau, Francesc  ( ? , v 1425 - v 1478)  Cavaller

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Pau, Joan  (Girona, 1422 – Roma, Itàlia, 1484)  Humanista i eclesiàstic

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Peguera, Bernat  ( ? , v 1395 - v 1480)  Veguer de Barcelona

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Peguera, Joan  ( ? , s. XV)  Veguer de Girona (1440-42)

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit i de Requesens, Jeroni de  ( ? , ? )  Fill de Lluís

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Requesens, Joan  ( ? , s. XVI)  Bisbe de Girona (1534-54)

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Requesens, Lluís  ( ? , s. XVI)  Fill de Lluís

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Santfeliu, Constança  (Catalunya, s XV)  Filla de Francesc Margarit i de Pau. Fou muller de Joan Bertran, i foren pares de Pere Margarit.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i de Vallseca, Pere de  ( ? , ? )  Marit de Jerònima de Gallard

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i del Pont, Francesc  ( ? , v 1600 – 1627)  Bandoler

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMargarit i d'Espés, Elisabet de  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Filla de Pere d'Espés i de Mariàngela de Margarit. Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d'aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit i Lleonard, Josep  (Catalunya, s. XIX - Barcelona, s. XIX)  Brodador. Assolí un gran prestigi devers la meitat del s. XIX.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit-Cruïlles de Santa Pau i de Casteràs, Joana Hipòlita de  ( ? , ? )  Marquesa

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit-Desvern i de Gallard, Leandre de  (Catalunya, s. XVI)  Marit d'Elisabet Sunyer

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarit-Gallard i Sunyer, Felip de  (Catalunya, s. XVI - s. XVII)  Noble

72 CATALUNYA - CULTURA

Margarita Guergué, Companyia  (Barcelona, 1987 - )  Companyia de dansa

73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Màrgens-Nin i Manca, Feliu de  ( ? , s. XVIII – Madrid, 1750)  Primer comte del Castell

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaMarges, Els  (Barcelona, 1974 - )  Revista quadrimestral de llengua i literatura

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Margil i Ros, Antoni  (València, 1657 – Mèxic, 1726)  Missioner franciscà observant

76 ANDORRA - GEOGRAFIA

Margineda, la  (Andorra la Vella, Andorra Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s'obre pas vers Sant Julià. L'antic pont de la Margineda és vora la caseria.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margineda i Duran, Ramon  (Gràcia, Barcelona, 1883 - Vilajuïga, Alt Empordà, 1972)  Arqueòleg i industrial

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marginet, Pere  (Vallclara ?, Conca de Barberà, s. XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1435)  Eclesiàstic

79 MÓN - BIOGRAFIA

Margulis, Lynn  (Chicago, Illinois, EUA, 1938 - )  Microbiòloga

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marí, Bartomeu  (Eivissa, 1965 - )  Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Conservador a l'IVAM de València (1990-96), on ha presentat exposicions dedicades a diversos artistes. Director del Witte and With Center for Contemporany Art a Rotterdam, des del 1996.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarí, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Militar

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marí i Bas, Vicent  (Alacant, 10/feb/1912 - Madrid, 19/ago/1980)  Compositor. És autor de cançons de caràcter popular. Usà el pseudònim de Laredo.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marí i Calbet, Antoni  (Eivissa, 1932 - )  Polític i metge

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marí i Mayans, Isidor  (Eivissa, 4/abr/1949 - )  Lingüista

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marí i Muñoz, Antoni  (Eivissa, 20/set/1944 - )  Escriptor i teòric de l'art

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marí i Ribas, Antoni  (Vila d'Eivissa, 1906 – 1974)  Pintor i dibuixant

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria  ( ? , ? )  Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaria  ( ? , ? )  Amistançada de Pere II el Gran

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria  (Catalunya, s. XIII – Saragossa, Aragó, gen/1268)  Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. El papa Climent IV volia casar-la amb Carles d'Anjou, llavors vidu de Beatriu de Provença. Abans que el projecte passés endavant Maria morí.

90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria d'Anjou  ( ? , ? )  Filla de Carles II d'Anjou

91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria d'Aragó  ( ? , 1297 – Barcelona, 1347)  Infanta de Castella

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria d'Aragó  ( ? , v 1403 – Villacastín, Castella, 1445)  Reina de Castella

93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria d'Aragó  (Còrdova, Andalusia, 1482 – Lisboa, Portugal, 1517)  Reina de Portugal

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria I de Bearn  ( ? , v 1145 – 1173)  Vescomtessa de Bearn i de Gabardà

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaria de Castella  (Segòvia, Castella, 1401 – València, 1458)  Reina de Catalunya-Aragó. Muller d'Alfons IV el Magnànim, durant les llargues absències del qual governà gràcies al càrrec de lloctinent general d'Aragó (1420-36) i de Catalunya (1420-53). Donà suport als remences i a la Busca a Catalunya i fou mitjancera en els conflictes castellano-aragonesos i entre Joan II de Navarra i Carles de Viana.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria de Cervelló  (Barcelona, 1230 – 1290)  Santa

97 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Maria de la Salut  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 30,30 km2, 143 m alt, 1.800 hab (1999)

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria de Luna  ( ? , 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 1406)  Reina de Catalunya-Aragó, primera muller de Martí I l'Humà

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria I de Montpeller  (França, v 1182 – Roma, Itàlia, 1213)  Reina de Catalunya-Aragó (1204-13). Filla de Guillem VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnenos. De molt jove la casaren amb Barral, vescomte de Marsella, que morí al cap de poc temps. El 1197 va contraure segones noces amb Bernat de Comenge, del qual tingué dues filles. Repudiada sota el pretext de parentiu, el 1204 s'hi casà Pere el Catòlic per tal d'afermar la seva influència al migdia gàl·lic; el matrimoni vinculà la senyoria de Montpeller a la corona catalano-aragonesa. El rei Pere se'n separà dos anys després de les noces, i intentà d'aconseguir el divorci per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, però el sant pare no accedí a les demandes de divorci. En un breu període de reconciliació del matrimoni fou engendrat l'infant Jaume (1208), el futur Jaume I, que a tres anys fou arrabassat de les mans de la seva mare per lliurar-lo com a ostatge a Simó de Montfort (1211). La reina Maria marxà a Roma.

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maria de Nàpols  (Nàpols, Itàlia, v 1280 - v 1350)  Reina de Mallorca. Filla de Carles II d'Anjou, rei de Nàpols. Es casà amb Sanç (1304), hereu de la corona del regne de Mallorca. Vídua (1324) i sense fills, contragué nou matrimoni amb Jaume de Xèrica. Se li atribueix un comportament extravagant i anormal.

101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaria de Navarra  (Navarra, v 1322 – València, 1347)  Reina de Catalunya-Aragó

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria de Portugal  ( ? , s. XIV)  Marquesa de Tortosa

103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria de Sicília  (Catània, Itàlia, 1362 - Lentini, Itàlia, 1401)  Reina de Sicília

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria de Vilademuls  ( ? , s. XIII)  Comtessa d'Empúries

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria de Xèrica (dita també Maria Àlvarez)  ( ? , s. XIV)  Comtessa de Prades i d'Empúries

106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria de Xipre  (Xipre, v 1279 – Barcelona, 1322)  Reina de Catalunya-Aragó

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria d'Empúries  (Catalunya, s. XII)  Filla del comte Hug IV d'Empúries i de Maria de Vilademuls. Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaria d'Urgell  ( ? , s. XII)  Dama

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Girón  ( ? , s. XIII - Burgos ?, Castella, s. XIII)  Comtessa d'Urgell

110 CATALUNYA - VARIS

Maria Immaculada i de Sant Antoni Maria Claret, filla de  (Vic, Osona, 1916)  Religiosa

111 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Maria Lluïsa d'Orleans  (París, França, 1662 – Madrid, 1689)  Reina de Catalunya-Aragó

112 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia  (Torí, Itàlia, 1688 – Madrid, 1714)  Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V, celebrat a Figueres el 1701. Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions. Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Pérez Ansúrez  (Castella, s. XI – Lleó, Castella, v 1101)  Comtessa d'Urgell

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maria Roderic de Vivar  ( ? , v 1080 - v 1105)  Comtessa de Barcelona. Filla petita del Cid

115 CATALUNYA - LITERATURA

Maria Rosa  (Catalunya, 24/nov/1894)  Drama en prosa d'Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana. Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l'impuls carnal. L'obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'anglès i a l'italià, entre altres llengües.

Anar a:    Marfa ]    [ Margarida de M ]    [ Margarit, L ]    [ Margarit i de P ]    [ Margin ]    [ Maria de L ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans