A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anat a:    Mans ]    [ Manub ]    [ Manz ]    [ Mara ]    [ Marat ]    [ Marc, E ]

Han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormiem. (Guillem d'Efak)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mans i Puigarnau, Jaume Maria (Barcelona, 1905 – 1983)  Advocat

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mansald  (Vallespir Nom antic de Sant Marçal.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manso, Antoni  (Catalunya, s. XIX – 1905)  Actor. Des del 1890 actuà a la companyia del Teatre Català que hi havia el Romea de Barcelona. S'especialitzà en papers còmics.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manso i Solà, Josep  (Borredà, Berguedà, 1785 – Madrid, 1863)  Militar

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMansolí  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Antiga parròquia

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mansolí, marquesat de  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1853

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mansuet  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Guerriller semillegendari de la Guerra del Francès

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mantellà  (Borriana, Plana Baixa Antiga alqueria.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manter i Coma, Pere  (Solsona, Solsonès, s XVI - Catalunya, 1578)  Frare dominicà. Fou provincial de l'orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d'Elna. És autor d'obres religioses.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mantino, Jacob  (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma ?, Itàlia, 1549)  Metge i filòsof jueu

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Màntua, Cecília A. (Cecília Alonso i Bozzo)  (Barcelona, v 1905 - 1974)  Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut. El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d'un mirall (1966), entre d'altres obres. Escriví també novel·les en castellà i féu guions per a Ràdio Barcelona.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMàntua, Gastó A. (Gastó Alonso i Manaut)  (Barcelona, 1878 - 1947)  Escriptor i actor. Autor d'obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l'Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933). L'any 1932 escriví l'opereta Deauville, port de París, amb música de J.M. Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l'ull viu (1922). Pare de Cecília A. Màntua.

13 CATALUNYA - LITERATURA

Manual de Novells Ardits  (Barcelona, 12/set/1390 – 1839)  Dietari del racional de la ciutat. Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat. F. Schwartz i F. Carreras i Candi en començaren la publicació l'any 1892. Fins al 1922 en foren editats disset volums. Després del 1965 n'ha estat represa l'edició.

14 ANDORRA - POLÍTICA

Manual Digest  (Andorra, 1748)  Recopilació oficial inèdita dels usos i costums d'Andorra, feta per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manubens i Vidal, Joan  (Catalunya, s. XIX – 1904)  Escriptor. És autor de diverses obres teatrals, algunes d'elles de caràcter religiós. Morí jove.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaManuel  (Ribera Alta Municipi: 6,00 km2, 47 m alt, 2.460 hab (1999). Situat a la vall baixa del riu d'Albaida, al sector sud de la comarca, al límit amb la Costera i al nord de Xàtiva. Una quarta part del terme no és conreat i ocupat en gran part per matollar. La principal activitat és l'agricultura de regadiu, que és possible gràcies a les sèquies derivades del riu i per la plana al·luvial del Xúquer; s'hi conreen tarongers, hortalisses i arròs; la minsa agricultura de secà és dedicada a uns bancals de garrofers i oliveres. La indústries hi és molt diversificada, principalment les derivades de l'agricultura, a més de la fusta, de la construcció, etc. El poble és a la dreta del riu d'Albaida, al peu d'un turó, i forma un continu urbà amb els de l'Abat, Faldeta i la Torreta de Manuel, agregats el 1836, i el de l'Énova. Hi destaca l'església parroquial de Sant Gil, barroca (fi del s XVII). Fou centre de la baronia de Manuel. El municipi comprèn, a més, les Salines i el despoblat de Roseta. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament de Manuel

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Manuel, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial, creada el 1517

18 ALGUER - BIOGRAFIA

Inici páginaManunta i Baldino, Francesc  (l'Alguer, Sardenya, Itàlia, 24/nov/1928 – 1995)  Poeta i sacerdot. Guanyador de la primera beca Recasens (1959) per a una estada al Principat. Autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). Ha publicat poemes lírics (Les veus, 1970). Dirigí un seminari de missions al Brasil.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Manuscrits  (Barcelona, 1985 - )  Revista d'història moderna

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Manut  (Escorca, Mallorca Septentrional Possessió, a la capçalera de la vall de Lluc. Vora seu hi ha la creu de Manut, obra gòtica de la segona meitat del s. XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manxa, la  (Alfés, Segrià Despoblat i antic terme. Juntament amb Vinfaró i Torrepicona, pertangué als Romeu (s XIV), als Remolins (s XVI) i als Riquer (s XVII), després marquesos de Benavent.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manxons, els  (Callús, Bages)  Barri

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyà, Esteve  (Ulldecona, Montsià, s. XVI – s. XVII)  Gramàtic i metge

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyà i Alcoverro, Joan Baptista  (Gandesa, Terra Alta, 1884 - Tortosa, Baix Ebre, 1976)  Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918. Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l'obra, en cinc volums, Theologumena (1946-57). Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManyà i Puig, Josep  ( ? , s. XIX)  Capitost carlí

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manyanet  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Poble (1.488 m alt) de l'antic mun. de Benés

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyanet i Vives, Josep  (Tremp, Pallars Jussà, 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1901)  Eclesiàstic

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Manyar, el  (Monòver, Valls del Vinalopó)  Caseriu

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manyé i Vendrell, Josep  (Barcelona, 1909 – 2000)  Escriptor

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manzana de la Discòrdia, la  (Barcelona, s. XX)  Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manzanares, José Mari (Josep Maria Dols i Abellan)  (Alacant, 1953 - )  Torero

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Manzanares, Pere  (Perpinyà, 1953 - )  Mestre

91 BIOGRAFIA - ESTAT ESPANYOL

Manzano i Manzano, Joaquim  (Alburquerque, Extremadura, 1805 - Cuba, 1867)  Militar. Lliberal, participà en la primera guerra carlina a la Sènia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc. Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d'haver derrotat les partides de Mur i de l'anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l'atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins. Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850). Fou, successivament, capità general d'Aragó, Castella la Vella, València (1866) i Cuba (1866-67).

33 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Inici páginaMaó  (Menorca Municipi i capital de l'illa: 117,2 km2, 35 m alt, 22.725 hab (1999)

90 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Maó, batalla naval de  (Maó, Menorca, mai/1756)  Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l'almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l'almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip. Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l'illa, optaren per retirar-se.

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Maó, port de  (Maó, Menorca)  Port natural

35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Maó, saqueig de  (Maó, Menorca, set/1535)  Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 neus. Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l'ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d'acord amb alguns regidors, pactà d'amagat amb l'enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades. A més del saqueig, els pirates cremaren l'església parroquial i s'endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24/oct/1536. Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l'erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.

36 CATALUNYA - EMPRESA

Maquinista Terrestre i Marítima, La  (Barcelona, 14/set/1855 - )  Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona. Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu. S'ha dedicat a l'elaboració de diferents màquines i peces: maquinària tèxtil,Inici página vaixells, bombes d'aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888). L'any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores. Després de la guerra civil va entrar a l'empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l'Instituto Nacional de Industrial i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.

37 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Maquinista Valenciana, La  (València, 1880 – 1963/64)  Empresa

38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mar, agulla de la  (Rosselló Canal de drenatge i de regadiu, a la plana al·luvial de la dreta de la Tet. Rega els termes de Bages, Cornellà del Bèrcol i Alenyà, i desemboca a l'estany de Sant Nazari.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar, estany de  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Estany (2.412 m alt)

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar, estany de  (Salardú, Vall d'Aran Estany d'origen glacial (2.241 m alt) de l'antc mun. d'Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri. És el més extens de la Vall d'Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat. Al centre hi ha una illa.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar, illa de la  (Tortosa, Baix Ebre Sector del delta de l'Ebre, al nord, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.

42 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaMar Gómez, Companyia  (Barcelona, 1991 - )  Companyia de dansa

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mar i Murtra  (Blanes, Selva Veure> Marimurtra.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Maragall i GorinaMaragall i Gorina, Joan  (Barcelona, 10/oct/1860 – 20/des/1911)  Escriptor. Autor de gran vàlua literària, notable periodista i autor d'assaigs alhora que poeta, fou, a més d'un dels escriptors més influents del seu temps i un dels representants principals del modernisme, el portaveu d'un sector de la societat barcelonina. La poesia, que representa una petita part dels seus escrits, constitueix el nucli central de la seva obra literària: Poesies (1895), que comença amb L'Oda infinita i on hi ha La vaca cega, fou el seu primer llibre, seguit de Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Com assagista, que no desmereix al poeta, publicà els Elogis (Elogi de la paraula, Elogi de la poesia, Elogi del poble) i un gran nombre d'articles en castellà Artículos (1904) i en català sobre temes socials, literatura o política, en una línia ideològica coincident amb el de la Lliga Regionalista.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Mira, Pasqual  (Barcelona, 13/gen/1941 - )  Polític, advocat i economista. Participà en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya. El 1976 entrà a formar part de la direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Alcalde de Barcelona del 1982 al 1997. Durant la seva gestió la ciutat visquè canvis notables i organitzà els Jocs Olímpics de 1992. Diputat al Parlament de Catalunya (1988-95). President de la Generalitat de Catalunya (des/2003 a nov/2006). Pasqual Maragall - Viquipèdia

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Ernest  (Barcelona, 1903 – Caracas, Veneçuela, 1991)  Escultor. Fill del poeta Joan Maragall, s'establí a Veneçuela on realitzà grans monuments com el de la Batalla de Ayacucho o la Batalla de Boyaca.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaragall i Noble, Joan Antoni  (Barcelona, 1902 – 1993)  Polític i marxant d'art

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Jordi  (Barcelona, 27/gen/1911 – 1999)  Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina. Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d'altres i ensenyà a l'Institut Escola. Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó. President de l'Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autónoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragall i Noble, Josep  (Barcelona, 1900 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1982)  Pintor

49 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Maraglia, ducat de  (Sicília, Itàlia)  Títol, atorgat el 1656

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maragliano, Mario  (Gènova, Itàlia, s XIX – Barcelona, s XX)  Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab. Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l'Orfeó Català, l'hospital de Sant Pau i la plaça de toros Monumental, així com en diversos edificis modernistes de Domènech i Montaner.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maraia, Nicolau de (o Colí de Moraia)  (Maraye-en-Othe, Troyes, França, s. XIV – Catalunya, s. XV)  Vidrier

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranges, Pere Joan  (Catalunya, s. XVII)  Erudit. És autor d'un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí. L'obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranges i de Diago, Josep Maria de  (l'Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)  Advocat i polític

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMaranges i Juli, Francesc  (l'Escala, Alt Empordà, 1803 – 1878)  Polític progressista. Estudià la carrera de lleis i fou diputat a corts el 1859. Va ésser president de la diputació provincial de Girona (1864-65) i presidí la Junta Revolucionària de l'Escala (1868).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranges i Valls, Isabel de  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 1922)  Fundadora

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marañón, Antonio (dit el Trapense)  (Marañón, Navarra, s. XVIII - Vilanova d'Almassà, Terra Alta, 1826)  Guerriller absolutista

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maranyà  (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, situat 1,4 km al nord del cap del municipi. L'església parroquial de Sant Esteve depèn de l'arxiprestat de Girona. Formà part de la batllia reial de Verges.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maranyent  (Guadassuar, Ribera Alta)  Partida i antiga alqueria

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranyosa i de Granada, Ignasi de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Jurista

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maranyosa i de Granada, Ramon de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marata  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)  Poble

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marata  (Maçanet de la Selva, Selva)  Veure> Torre de Marata, la

63 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaMaratea, principat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol, atorgat el 1624

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marató de l'Espectacle  (Barcelona, 1984 - )  Mostra d'arts escèniques i espectacles

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maravall i Casesnoves, Josep Antoni  (Xàtiva, Costera, 1911 – Madrid, 1986)  Historiador

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marban, Pere  (Lleida, 1647 – Perú, 1713)  Missioner jesuïta. Destinat a l'evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marbolenya, serra de  (Garrotxa Sector encinglerat de la serra del Corb, que separa la vall d'Hostoles (vers on es dirigeix la riera de Marbolenya, afluent de capçalera del riu Brugent) de la plana d'En Bas.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marbres, Joan  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Filòsof escotista

69 CATALUNYA - CULTURA

MARC  Veure> CATMARC (Catalunya, s. XX).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc, Arnau (o March)  ( ? , s. XIV – s. XV)  Poeta

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarc, Àusias (o March)  (Gandia ?, Safor, v 1397 – València, 1459)  Poeta. Ja era un soldat consumat quan el 1415 fou armat cavaller i com a tal seguí Alfons IV el Magnànim en la seva campanya a Sardenya i Còrsega (1419). També combaté els pirates barbarescs enrolat a l'esquadra de Frederic de Luna i rebé com a premi poders absoluts sobre la seva senyoria de Beniarjó i les seves possessions de Pardines i Vernissa, on cometé més d'un abús. La seva poesia, tot i que respon als cànons formals de la lírica provençal i d'alguna influència de Dant i de Petrarca, per la força, la conflictivitat i el to personal, trenca amb aquells motlles i influeix poderosament en la poesia castellana del s. XVI. Entre els seus nombrosos poemes es destaquen Entre amor soportat he fortuna, Cant moral, Cants de mort, Cant espiritual.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc, Berenguer  ( ? , s. XIV – s. XV)  Mestre de l'orde de Montesa (1392-1409)

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc, Esteve (o March)  (València, v 1590 – 1668)  Pintor

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Jaume (o March)  ( ? , v 1300 – 1379)  Funcionari reial

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Jaume (o March)  ( ? , 1335 ? – 1410)  Poeta i senyor d'Eramprunyà

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Joan  (Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)  Músic. Estudià música a l'escolania de Montserrat a partir del 1625. Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses. Se'n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMarc, Miquel (o March)  (València, 1633 – 1670)  Pintor. Fill i deixeble d'Esteve Marc, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta. Com el seu pare, fou pintor de batalles, però sobresortí amb obres de temàtica religiosa i amb natures mortes. És autor de la Degollació dels innocents, la Coronació del Senyor i Sant Antoni i Sant Bartomeu en el martiri. El seu estil segueix la tradició d'Orrente i de Ribera.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Pere (o March)  ( ? , s. XIII – 1338)  Diplomàtic, conseller i membre de les corts reials

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc, Pere  Veure> Pere March (notari públic).

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marc, puig de  (la Riba, Alt Camp Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marc, puig de  (Santa Pau, Garrotxa Antic volcà, a llevant de l'església de Santa Llúcia de Trenteres.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marc, sèquia d'en  (Gandia, Safor)  Sèquia de l'horta

83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marc, vall d'en  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Vall

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarc de Liscorn, gorja de  (Canejan, Vall d'Aran)  Congost (o de Marc de l'Escorn) del riu d'Et Güerri, en devallar de l'altipla dels rasos de Liat vers la vall del Toran.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc i Almenara, Blanquina  (València, 1473 - la Llosa de Ranes, Costera, 1508)  Judaïtzant

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marc i Borràs, Vicent Josep  (Castelló de la Plana, s. XVIII – València, 1796)  Poeta

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc i d'Alta-riba, Baltasar Ausiàs  ( ? , s. XVI – 1622)  Donzell, jurista i poeta

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marc i d'Oluja, Pere Ausiàs  (Segarra, s. XVI - ? , s. XVII)  Jurista i poeta

Anat a:    Mans ]    [ Manub ]    [ Manz ]    [ Mara ]    [ Marat ]    [ Marc, E ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans