A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Mam ]    [ Mand ]    [ Manen ]    [ Mani ]    [ Mano ]    [ Manresa, R ]

L'enveja és una passió inútil, però baratíssima, cosa que explica la seua difusió. (Josep V. Marquès i González)

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mambla, la  (Orís, Osona)  Antiga masia i església, a la dreta del Ter. És testimoniada ja al s XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d'Orís. Ha donat nom a una propera colònia fabril.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mambla, Rafael  (Vic, Osona, s XVI)  Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l'emperador Carles V.

99 ANDORRA - GEOGRAFIA

Mamontell, pic de  (Andorra)  Cim (2.275 m alt) de la serra que separa la ribera d'Ordino (coma de Llengonella) de la vall d'Arinsal, a l'est de la línia de crestes que separa Andorra d'Occitània, de la qual el separen el coll de Mamontell i el pic d'Arinsal.

1 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaManacor  (Mallorca Oriental Municipi

2 ILLES BALEARS - CULTURA

Manacor, capella de  (Manacor, Mallorca Oriental, 1899 - )  Agrupació polifònica formada per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes. El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaManalt, Celestí  (Perpinyà, 1867 – 1942)  Escultor

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mañana, La  (Lleida, 20/des/1938 - )  Diari en castellà. Fundat després d'haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l'estat fins al 1984. Fou l'únic de la comarca del Segrià fins que va sortir "Diario de Lérida" (15/mai/1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans. Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mañas i Bonví, Josep  (Vinaròs, Baix Maestrat, ? )  Enginyer industrial

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manau i Avellanet, Lluís  (Catalunya, s. XIX – 1909)  Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major. Morí jove.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manaut, Pere  (Cerdanya, ? )  Escriptor i metge

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manaut i Taberner, Pere  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)  Metge i escriptor

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manaut i Viglietti, Josep  (Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 1971)  Pintor i tractadista. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, amb el qual amplià estudis a Madrid. Viatjà, pensionat, per l'estranger i visqué un quant temps a França. Conreà, especialment, el paisatge i és autor del treball Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1964).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMancebon, Gaspar  (Oriola, Baix Segura, s. XVI - Palma de Mallorca, 1625)  Frare agustí

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mancebon, Joan  (Oriola, Baix Segura, s. XVI - Jumilla, Múrcia, s. XVII)  Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d'altres. És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.

12 CATALUNYA - POLÍTICA

Mancomunitat de Catalunya  (Catalunya, 6/abr/1914 - 20/mar/1925)  Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l'Estat espanyol amb finalitats administratives. Tres òrgans essencials sustentaren la base de l'entitat: l'assemblea general, el consell permanent i la presidència. L'assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys. El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític. El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6/abr/1914 i reelegit el 14/mai/1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923. Del gen/1924 al mar/1925, ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional i col·laborador de Primo de Rivera, que el nomenà president de la institució, abans de la seva dissolució.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB)  (Catalunya, 1987 - )  Associació voluntària de municipis

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaMancomunitat de Sabadell i Terrassa  (Vallès Occidental)  Corporació de dret públic

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mancomunitat dels Quatre Pobles, la  (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà Territori comú del municipi, i dels termes de València d'Àneu, Sorpe i Son,  a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de la Bonaigua.

16 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Mancor de la Vall  (Mallorca Septentrional Municipi: 19,82 km2, 245 m alt, 932 hab (1999)

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mandanya  (Castelldans, Garrigues)  Antic terme i masia, al nord del terme

18 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Mandas, ducat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol de Campidano, atorgat el 1614

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mandil, Abraham  (Tarragona, s XIV – s XV)  Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mandilego, Maties  (Palma de Mallorca, 1919 - 1996)  Pintor

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMandoni  ( ? , s. III aC)  Cap

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mandor  (Riba-roja de Túria, Camp de Túria Veure> Vallesa de Mandor, la.

23 PAÍS VALENCIÀ / ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mandramany, Marià  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832)  Escriptor i eclesiàstic. Fou secretari de la Inquisició a València i fiscal de la de Mallorca. És autor de bon nombre d'obres curioses de tema ben variat, com ja indiquen els títols: Oración en que se persuade que es menor mal sufrir ratones que tener gatos (1779), Oración en defensa de los gatos, Discurso sobre la segunda cosecha de la seda (1787), Tratado de la Nobleza de la Corona de Aragón, especialmente del reino de Valencia, comparada con la de Castilla (1788), Tratado de la locución del perfecto lenguaje y buen estilo respecto al castellano (1791) i Analogía entre la república constitucional y la república de las abejas (1820).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mañé i Flaquer, Joan  (Torredembarra, Tarragonès, 1823 – Barcelona, 1901)  Periodista

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mañé i Miravet, Teresa (Soledat Gustavo)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1865 – Perpinyà, 1939)  Anarquista. S'uní (1891) a Joan Montseny (Federico Urales) i fou mare de Frederica Montseny. Col·laborà a "La Tramuntana", "El Productor", "Tierra y Libertad" i "La Revista Blanca" (1925-36), que dirigí. Se significà per la seva lluita en favor de l'emancipació de les dones. Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mànega, la  (la Pobla Llarga, Ribera Alta Enclavament (0,29 km2), entre els termes de Sant Joan de l'Énova i de Castelló de la Ribera.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMànega, pic de la  (Pallars Jussà / Pallars Sobirà)  Cim (2.215 m alt) entre les dues comarques

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manegat i de Pastors, Josep Antoni  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVIII – 1819)  Eclesiàstic

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manegat i Giménez, Lluís Gonzaga  (Barcelona, 1888 – 1971)  Periodista i escriptor

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manegat i Pérez, Juli  (Barcelona, 1922 - )  Escriptor

31 CATALUNYA - LITERATURA

Manelic  (Catalunya, s. XX)  Personatge principal de Terra baixa d'Àngel Guimerà

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manén i Planas, Joan  (Barcelona, 1883 – 1971)  Violinista i compositor

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manent, can  (Puig-reig, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manent i Cisa, Marià  (Barcelona, 1898 – 1988)  Escriptor

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaManent i Pesas, Joan  (Badalona, Barcelonès, 1902 – París, França, 1984)  Sindicalista

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manent i Puig, Nicolau  (Maó, Menorca, 1827 – Barcelona, 1887)  Músic

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manent i Segimon, Albert  (Premià de Dalt, Maresme, 23/set/1930 - )  Escriptor. Fill de Marià Manent. Poeta postsimbolista, ha publicat Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951). En el camp de la crítica i la història literària ha escrit Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969), Literatura catalana en debat (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Josep M. de Casacuberta i l'editorial Barcino (1980), Escriptors i editors del nou-cents (1984) i Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995, premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull). El 1980 fou nomenat director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2000 director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manent i Victory, Joan  (es Castell, Menorca, 1879 - Alaior, Menorca, 1936)  Republicà

39 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Manenta  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Despoblat.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manera, Joan  Nom amb què és conegut el pintor Joan Puig i Manera.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manera, Lambert  (Bassegoda ?, Garrotxa, s. XVII – Girona, 1675)  Guerriller

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaManero, Salvador  (País Valencià, s XIX - Barcelona, s XIX)  Editor i impressor. S'establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria. Col·laborà amb ell el dibuixant Padró i el gravador Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Història de Catalunya de Balaguer, en cinc volums, i l'antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manescal, Onofre  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Professor de teologia

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Manfred de Sicília  ( ? , ? )  Primer duc català d'Atenes (1312-17)

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manganell, el  (Calders, Bages)  Colònia tèxtil

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mangraner  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)  Veure> Malagraner.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mangraners, els  (Lleida, Segrià)  Barri residencial obrer de la ciutat

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mani i Roig, Carles  (Tarragona, 1866 – Barcelona, 1911)  Escultor. Estudià a Llotja alhora que treballava en alguns tallers d'escultors establerts a Barcelona. Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d'èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies. Després d'una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants de Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l'expressionisme. La seva obra és carregada d'intencionalitats psicològiques.

49 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaManifest Groc  (Catalunya, mar/1928)  Manifest literari avantguardista. Signat per Salvador Dalí, L. Montanyà i S. Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrès i a la tècnica. Suscità nombroses controvèrsies.

96 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Manifiesto de los Persas  (València, abr/1814)  Document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, presentat a Ferran VII, demanant la supressió de la Constitució i dels decrets de les Corts de Cadis, però defensant el sistema de Corts. Ferran VII justificà el retorn el retorn a l'absolutisme en aquest document.

50 MÓN - HISTÒRIA

Manila, comtat de  (Filipines)  Títol, atorgat el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaidüa (Girona 1795 - Madrid 1851), capità general de les Filipines.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaManises  (Horta de l'Oest Municipi: 19,6 km2, 50 m alt, 25.912 hab (1999). Situat a la dreta del Túria, a la plana al·luvial que forma el riu i que limita el terme pel sud, a l'oest de València. L'agricultura, que al final del s. XVIII ocupava la meitat de la població, avui té un caràcter subsidiari, predominen els conreus hortícoles, que són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Manises, amb aigua procedent del Túria. Hi preponderen les petites explotacions. També hi ha ramaderia. La principal activitat és la tradicional indústria de la ceràmica de Manises, on hi predomina la petita empresa i la majoria de la producció és absorbida pel mercat nacional; també hi ha indústria metal·lurgica i alimentària. La població ha experimentat un creixement notable i continuat des del s. XVIII i especialment a partir del 1950. La ciutat, d'origen islàmic, s'ha estès fins al terme de Quart de Poblet; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista, del s. XVIII. Dins el terme hi ha diverses restes romanes, l'aqüeducte també romà dels Arquets i l'aeroport civil i militar de Manises. Àrea comercial de València.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaManises, aeroport de  (Manises, Horta)  Aeroport de València

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manises, Atanasi de  Veure> Soler i Royo, Vicent.

54 PAÍS VALENCIÀ - ART

Manises, ceràmica de  (Manises, Horta, s. XIV – s. XVIII)  Ceràmica envarnissada de blanc

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Manises, marquesat de  (País Valencià Títol, atorgat el 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises. El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala. La senyoria, després baronia de Manises, havia estat concedida a Artal de Luna el 1237. A la primeria del s. XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d'Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Manises, tossal de  (Alacant, Alacantí)  Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l'Albufereta. S'hi conserven les restes d'una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (s V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis  de l'Albufereta d'Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l'estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi. Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manjarrés i de Bofarull, Josep de  (Barcelona, 1816 – 1880)  Teòric i historiador de l'art. Es formà a Llotja, escola de la qual després fou director. Membre de l'Academia de San Fernando de Madrid i de les de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona. Entre els seus treballs cal esmentar Nociones de arqueología cristiana (1867), El arte en el teatro (1875) i Las artes santuarias y su historia (1880). Fundà la revista "Arte".

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaManjarrés i de Bofarull, Ramon de  (Barcelona, 1827 – Sevilla, Andalusia, 1918)  Enginyer industrial

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaManlleu  (Osona Municipi: 17,19 km2, 461 m alt, 20.445 hab (2011). Situat a la plana de Vic, a la vora del Ter, poc abans de la confluència amb el Gurri, al peu de Collsacabra. Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l'alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80. La vila és situada a l'esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l'església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli urbà hi ha un pont gòtic (s XIV) sobre el Ter i, molt a prop, restes d'un poblat ibèric. Les restes de l'antic castell de Manlleu (també anomenades el Castellot), bastit el s. XI, son prop de la vila. Units a la població hi ha els barris de Gràcia, l'Erm, la Salut i Vistalegre i el polígon industrial de la Coromina. Dins el terme hi ha també algunes masies de gran valor arquitectònic, el poble de Vilamirosa, l'antiga parròquia de Vila-setrú, la quadra de Clavelles, l'antic terme de les Masies de Manlleu, la caseria del Poquí i la colònia tèxtil de can Remissa. Àrea comercial de Vic. Ajuntament de Manlleu - Estadístiques - A.E.C. Manlleu

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manlleu, Berenguer de  (Catalunya, s. XII)  Noble. Apareix documentat en temps d'Alfons I. Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manlleu, Bernardí de  (Manlleu, Osona, 1586 – Girona, 1644)  Frare caputxí i diplomàtic

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manlleu, priorat de  (Manlleu, Osona)  Canònica augustiniana (906)

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaManlleu de Selma  (Aiguamúrcia, Alt Camp Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s'eixampla, a la sortida de l'engorjat de l'Infern, i forma el pla de Manlleu, on s'ha format el poble del Pla de Manlleu.

64 ALGUER - BIOGRAFIA

Manno i Díaz, Josep  (l'Alguer, 1786 - Torí, Piemont, Itàlia, 1868)  Historiador i home de lleis. Fill d'un comandant del port de l'Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d'Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto. Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l'eliminació del feudalisme. Anuncià l'abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria. És autor de l'extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manol, riu  (Alt Empordà Riu, afluent dretà de la Muga

66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Manolada, batalla de la  (camp de la Manolada (o de l'Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5/jul/1316)  Fet d'armes entre les forces de Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manolo  Pseudònim del pintor Manuel Martínez i Hugué.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mañosas i Barrera, Enric  (Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 1996)  Empresari

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Manresa  (Bages Municipi i capital comarcal: 41,24 km2, 238 m alt, 63.688 hab (1999)

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Manresa  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere'), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa. La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí.

71 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaManresa  (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional Antic nom.

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Manresa, Bases de  Veure> Bases de Manresa.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Bonaventura de  (Manresa, Bages, 1650 – 1709)  Frare caputxí

74 CATALUNYA - ART

col·legiata de ManresaManresa, col·legiata de  (Manresa, Bages, 1328 – 1486)  Església parroquial (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa. Edificada al planell superior del puig Cardener. L'actual edifici fou iniciat sota la direcció de Berenguer de Montagut; el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486. El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34. Dins l'arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i tres naus. conté diversos retaules gòtics. La imatge de la Mare de Déu de l'Alba és una talla daurada atribuïda a Pere Puig (final del s XIV). La cripta fou decorada escultòricament per Jaume Pedró (1781). Sofrí un incendi a la fi de la Guerra de Successió (1714), i una important devastació el 1936. De les construccions precedents resta una part del temple consagrat el 937, uns claustres i un pòrtic del s XI i una portalada (s XII) amb tompà atribuït a Arnau Cadell. Al servei de la primitiva església de Santa Maria, restaurada vers el 880 i consagrada entre el 937 i el 945, hi hagué una important comunitat canonical segons la regla aquisgranesa. Sofrí les ràtzies sarraïnes entre el 998 i el 1003, i vers el 1020 el bisbe Oliba tornà a consagrar l'església, i reorganitzà també la canònica. El 1098 el bisbe Berenguer Sunifred la convertí en canònica augustiniana i l'encomanà a Bernat, prior de l'Estany, perquè la reformés. Era regida per un abat, titulat més tard prepòsit o paborde, i tenia 12 canonges i dos capellans domers. Formaven part de la dotació canonical set esglésies veïnes. En 1397-1433 acollí una part de la comunitat de l'Estany, però no s'aconseguí la fusió, per oposició del bisbe de Vic i dels canonges manresans. El 1592 fou convertida en col·legiata secular, que fou suprimida pel concordat del 1851; però, el 1884 fou restablerta per Lleó XIII, que atorgà honors de basílica al temple, declarat monument nacional el 1931.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaManresa, comtat de  (Catalunya)  Comtat nominal, creat el 906

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresa, corregiment de  (Catalunya, 1716 – 1839)  Demarcació administrativa

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Ferrer de  (Catalunya, s. XIII)  Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d'amistat als navarresos (1274).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Ferrer de  (Barcelona, s XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l'aliança contra Gènova (1350-51).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Kim (Joaquim Manresa i Mirabet)  (Barcelona, 1961 - )  Fotògraf

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cortesà d'Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l'encarregat d'anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manresa, regió de  (Catalunya)  Regió

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaManresa, sèquia de  (Manresa, Bages)  Canal de regadiu

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresa, vegueria de  (Catalunya, s. XIII – 1716)  Demarcació administrativa

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa i Dalmau, Joan  (Valls, Alt Camp, 1927 - )  Pintor

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manresa i Formosa, Gerard  (Arenys de Mar, Maresme, 1907 - Barcelona, ago/2002)  Metge. Es formà a l'Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s'especialitzà en el tractament de malalties pulmonars. Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L'any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè. Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries. Impulsà una tasca pedagògica a través d'innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres. Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions médiques.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manresa i Martorell, Joan  (Illes Balears, s. XX)  Escriptor. És autor del recull poètic L'hostal de l'equilibri últim, publicat el 1961.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Manresa i Montserrat, Andreu  (Felanitx, Mallorca, 1955 - )  Periodista

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaManresana, la  (Sant Ramon de Portell, Segarra Poble

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresana, la  (Juneda, Garrigues)  Antic terme

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Manresana, marquesat de la  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1767

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Manresana dels Prats, la  (els Prats del Rei, Anoia)  Poble

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Manresano Realista, El  (Manresa, Bages, 1827 - ? )  Periòdic trisetmanal

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manrique, García Gil  (Castella, s XVI - 1651)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona des del 1632, convocà els sínodes de 1634, 1635, 1636 i 1638. Amb els bisbes de Vic i Urgell, evità que amb el Corpus de Sang (1640) els revoltats cremessin el palau del lloctinent, però el seu consell que aquest, comte de Santa Coloma, no abandonés la ciutat va ocasionar la seva mort. En morir també el successor, duc de Cardona, va ésser nomenat lloctinent el bisbe Manrique, la qual cosa va provocar que fos expulsat de Barcelona el 1642, seu que restà vacant fins al 1656.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Manrique, Pedro  (Nàpols, Itàlia, s. XVI – Saragossa, Aragó, 1615)  Eclesiàstic

95 CASTELLA - BIOGRAFIA

Manrique de Lara y Girón, Juan  (Castella, 1555 - ? , 1593)  Polític i militar

Anar a:    Mam ]    [ Mand ]    [ Manen ]    [ Mani ]    [ Mano ]    [ Manresa, R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans