|
|
|
Anar a: [ Mam ] [ Mand ] [ Manen ] [ Mani ] [ Mano ] [ Manresa, R ] L'enveja és una passió inútil, però baratíssima, cosa que explica la seua difusió. (Josep V. Marquès i González) 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Mambla, la (Orís, Osona) Antiga masia i església, a la dreta del Ter. És testimoniada ja al s XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d'Orís. Ha donat nom a una propera colònia fabril. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mambla, Rafael (Vic, Osona, s XVI) Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l'emperador Carles V. 99 ANDORRA - GEOGRAFIA Mamontell, pic de (Andorra) Cim (2.275 m alt) de la serra que separa la ribera d'Ordino (coma de Llengonella) de la vall d'Arinsal, a l'est de la línia de crestes que separa Andorra d'Occitània, de la qual el separen el coll de Mamontell i el pic d'Arinsal. 1 ILLES BALEARS - MUNICIPI
2 ILLES BALEARS - CULTURA Manacor, capella de (Manacor, Mallorca Oriental, 1899 - ) Agrupació polifònica formada per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes. El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mañana, La (Lleida, 20/des/1938 - ) Diari en castellà. Fundat després d'haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l'estat fins al 1984. Fou l'únic de la comarca del Segrià fins que va sortir "Diario de Lérida" (15/mai/1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans. Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mañas i Bonví, Josep (Vinaròs, Baix Maestrat, ? ) Enginyer industrial 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manau i Avellanet, Lluís (Catalunya, s. XIX – 1909) Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major. Morí jove. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manaut, Pere (Cerdanya, ? ) Escriptor i metge 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manaut i Taberner, Pere (Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921) Metge i escriptor 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Manaut i Viglietti, Josep (Llíria, Camp de Túria, 1898 – Madrid, 1971) Pintor i tractadista. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, amb el qual amplià estudis a Madrid. Viatjà, pensionat, per l'estranger i visqué un quant temps a França. Conreà, especialment, el paisatge i és autor del treball Crónica del pintor Joaquín Sorolla (1964). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mancebon, Joan (Oriola, Baix Segura, s. XVI - Jumilla, Múrcia, s. XVII) Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d'altres. És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà. 12 CATALUNYA - POLÍTICA Mancomunitat de Catalunya (Catalunya, 6/abr/1914 - 20/mar/1925) Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l'Estat espanyol amb finalitats administratives. Tres òrgans essencials sustentaren la base de l'entitat: l'assemblea general, el consell permanent i la presidència. L'assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys. El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític. El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6/abr/1914 i reelegit el 14/mai/1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923. Del gen/1924 al mar/1925, ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional i col·laborador de Primo de Rivera, que el nomenà president de la institució, abans de la seva dissolució. 13 CATALUNYA - POLÍTICA Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) (Catalunya, 1987 - ) Associació voluntària de municipis 14 CATALUNYA - POLÍTICA
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mancomunitat dels Quatre Pobles, la (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà) Territori comú del municipi, i dels termes de València d'Àneu, Sorpe i Son, a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de la Bonaigua. 16 ILLES BALEARS - MUNICIPI Mancor de la Vall (Mallorca Septentrional) Municipi: 19,82 km2, 245 m alt, 932 hab (1999) 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mandanya (Castelldans, Garrigues) Antic terme i masia, al nord del terme 18 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Mandas, ducat de (Sardenya, Itàlia) Títol de Campidano, atorgat el 1614 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mandil, Abraham (Tarragona, s XIV – s XV) Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mandilego, Maties (Palma de Mallorca, 1919 - 1996) Pintor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mandor (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Veure> Vallesa de Mandor, la. 23 PAÍS VALENCIÀ / ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mandramany, Marià (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832) Escriptor i eclesiàstic. Fou secretari de la Inquisició a València i fiscal de la de Mallorca. És autor de bon nombre d'obres curioses de tema ben variat, com ja indiquen els títols: Oración en que se persuade que es menor mal sufrir ratones que tener gatos (1779), Oración en defensa de los gatos, Discurso sobre la segunda cosecha de la seda (1787), Tratado de la Nobleza de la Corona de Aragón, especialmente del reino de Valencia, comparada con la de Castilla (1788), Tratado de la locución del perfecto lenguaje y buen estilo respecto al castellano (1791) i Analogía entre la república constitucional y la república de las abejas (1820). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mañé i Flaquer, Joan (Torredembarra, Tarragonès, 1823 – Barcelona, 1901) Periodista 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mañé i Miravet, Teresa (Soledat Gustavo) (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1865 – Perpinyà, 1939) Anarquista. S'uní (1891) a Joan Montseny (Federico Urales) i fou mare de Frederica Montseny. Col·laborà a "La Tramuntana", "El Productor", "Tierra y Libertad" i "La Revista Blanca" (1925-36), que dirigí. Se significà per la seva lluita en favor de l'emancipació de les dones. Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933). 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mànega, la (la Pobla Llarga, Ribera Alta) Enclavament (0,29 km2), entre els termes de Sant Joan de l'Énova i de Castelló de la Ribera. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manegat i de Pastors, Josep Antoni (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVIII – 1819) Eclesiàstic 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manegat i Giménez, Lluís Gonzaga (Barcelona, 1888 – 1971) Periodista i escriptor 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manegat i Pérez, Juli (Barcelona, 1922 - ) Escriptor 31 CATALUNYA - LITERATURA Manelic (Catalunya, s. XX) Personatge principal de Terra baixa d'Àngel Guimerà 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manén i Planas, Joan (Barcelona, 1883 – 1971) Violinista i compositor 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manent, can (Puig-reig, Berguedà) Colònia industrial tèxtil 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manent i Cisa, Marià (Barcelona, 1898 – 1988) Escriptor 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manent i Puig, Nicolau (Maó, Menorca, 1827 – Barcelona, 1887) Músic 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manent i Segimon, Albert (Premià de Dalt, Maresme, 23/set/1930 - ) Escriptor. Fill de Marià Manent. Poeta postsimbolista, ha publicat Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951). En el camp de la crítica i la història literària ha escrit Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969), Literatura catalana en debat (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Josep M. de Casacuberta i l'editorial Barcino (1980), Escriptors i editors del nou-cents (1984) i Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995, premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull). El 1980 fou nomenat director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2000 director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manent i Victory, Joan (es Castell, Menorca, 1879 - Alaior, Menorca, 1936) Republicà 39 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Manenta (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manera, Joan Nom amb què és conegut el pintor Joan Puig i Manera. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manera, Lambert (Bassegoda ?, Garrotxa, s. XVII – Girona, 1675) Guerriller 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manescal, Onofre (Barcelona, s. XVI – s. XVII) Professor de teologia 44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Manfred de Sicília ( ? , ? ) Primer duc català d'Atenes (1312-17) 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manganell, el (Calders, Bages) Colònia tèxtil 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mangraner (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Veure> Malagraner. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mangraners, els (Lleida, Segrià) Barri residencial obrer de la ciutat 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mani i Roig, Carles (Tarragona, 1866 – Barcelona, 1911) Escultor. Estudià a Llotja alhora que treballava en alguns tallers d'escultors establerts a Barcelona. Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d'èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies. Després d'una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants de Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l'expressionisme. La seva obra és carregada d'intencionalitats psicològiques. 49 CATALUNYA - LITERATURA
96 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Manifiesto de los Persas (València, abr/1814) Document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, presentat a Ferran VII, demanant la supressió de la Constitució i dels decrets de les Corts de Cadis, però defensant el sistema de Corts. Ferran VII justificà el retorn el retorn a l'absolutisme en aquest document. 50 MÓN - HISTÒRIA Manila, comtat de (Filipines) Títol, atorgat el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaidüa (Girona 1795 - Madrid 1851), capità general de les Filipines. 51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Manises, Atanasi de Veure> Soler i Royo, Vicent. 54 PAÍS VALENCIÀ - ART Manises, ceràmica de (Manises, Horta, s. XIV – s. XVIII) Ceràmica envarnissada de blanc 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Manises, marquesat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises. El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala. La senyoria, després baronia de Manises, havia estat concedida a Artal de Luna el 1237. A la primeria del s. XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d'Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Manises, tossal de (Alacant, Alacantí) Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l'Albufereta. S'hi conserven les restes d'una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (s V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis de l'Albufereta d'Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l'estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi. Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manjarrés i de Bofarull, Josep de (Barcelona, 1816 – 1880) Teòric i historiador de l'art. Es formà a Llotja, escola de la qual després fou director. Membre de l'Academia de San Fernando de Madrid i de les de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona. Entre els seus treballs cal esmentar Nociones de arqueología cristiana (1867), El arte en el teatro (1875) i Las artes santuarias y su historia (1880). Fundà la revista "Arte". 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manlleu, Berenguer de (Catalunya, s. XII) Noble. Apareix documentat en temps d'Alfons I. Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manlleu, Bernardí de (Manlleu, Osona, 1586 – Girona, 1644) Frare caputxí i diplomàtic 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manlleu, priorat de (Manlleu, Osona) Canònica augustiniana (906) 63 CATALUNYA - HISTÒRIA
64 ALGUER - BIOGRAFIA Manno i Díaz, Josep (l'Alguer, 1786 - Torí, Piemont, Itàlia, 1868) Historiador i home de lleis. Fill d'un comandant del port de l'Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d'Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto. Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l'eliminació del feudalisme. Anuncià l'abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria. És autor de l'extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27). 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manol, riu (Alt Empordà) Riu, afluent dretà de la Muga 66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Manolada, batalla de la (camp de la Manolada (o de l'Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5/jul/1316) Fet d'armes entre les forces de Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manolo Pseudònim del pintor Manuel Martínez i Hugué. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mañosas i Barrera, Enric (Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 1996) Empresari 69 CATALUNYA - MUNICIPI Manresa (Bages) Municipi i capital comarcal: 41,24 km2, 238 m alt, 63.688 hab (1999) 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Manresa (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere'), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa. La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí. 71 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
72 CATALUNYA - POLÍTICA Manresa, Bases de Veure> Bases de Manresa. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Bonaventura de (Manresa, Bages, 1650 – 1709) Frare caputxí 74 CATALUNYA - ART
75 CATALUNYA - HISTÒRIA
76 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresa, corregiment de (Catalunya, 1716 – 1839) Demarcació administrativa 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Ferrer de (Catalunya, s. XIII) Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d'amistat als navarresos (1274). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Ferrer de (Barcelona, s XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l'aliança contra Gènova (1350-51). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Kim (Joaquim Manresa i Mirabet) (Barcelona, 1961 - ) Fotògraf 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cortesà d'Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l'encarregat d'anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manresa, regió de (Catalunya) Regió 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresa, vegueria de (Catalunya, s. XIII – 1716) Demarcació administrativa 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa i Dalmau, Joan (Valls, Alt Camp, 1927 - ) Pintor 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa i Formosa, Gerard (Arenys de Mar, Maresme, 1907 - Barcelona, ago/2002) Metge. Es formà a l'Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s'especialitzà en el tractament de malalties pulmonars. Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L'any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè. Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries. Impulsà una tasca pedagògica a través d'innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres. Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions médiques. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manresa i Martorell, Joan (Illes Balears, s. XX) Escriptor. És autor del recull poètic L'hostal de l'equilibri últim, publicat el 1961. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manresa i Montserrat, Andreu (Felanitx, Mallorca, 1955 - ) Periodista 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresana, la (Juneda, Garrigues) Antic terme 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresana, marquesat de la (Catalunya) Títol, atorgat el 1767 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manresana dels Prats, la (els Prats del Rei, Anoia) Poble 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Manresano Realista, El (Manresa, Bages, 1827 - ? ) Periòdic trisetmanal 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manrique, García Gil (Castella, s XVI - 1651) Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona des del 1632, convocà els sínodes de 1634, 1635, 1636 i 1638. Amb els bisbes de Vic i Urgell, evità que amb el Corpus de Sang (1640) els revoltats cremessin el palau del lloctinent, però el seu consell que aquest, comte de Santa Coloma, no abandonés la ciutat va ocasionar la seva mort. En morir també el successor, duc de Cardona, va ésser nomenat lloctinent el bisbe Manrique, la qual cosa va provocar que fos expulsat de Barcelona el 1642, seu que restà vacant fins al 1656. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Manrique, Pedro (Nàpols, Itàlia, s. XVI – Saragossa, Aragó, 1615) Eclesiàstic 95 CASTELLA - BIOGRAFIA Manrique de Lara y Girón, Juan (Castella, 1555 - ? , 1593) Polític i militar
Anar
a: [ Mam ]
[ Mand ] [ Manen ]
[ Mani ] [ Mano ]
[ Manresa, R ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Manises
